The Argentine ant (Linepithema humile) invasion effects on Mediterranean forests’ trophic web: blue tit (Parus caeruleus) reproduction and development

Les invasions biològiques representen una greu amenaça per al funcionament dels ecosistemes i per a la preservació de la biodiversitat.. La formiga argentina (Linepithema humile) està considerada com una de les 100 espècies invasores més nocives. Prospera en extenses àrees de clima mediterrani de regions temperades i subtropicals de tots els continents amb l’excepció de l’Antàrtida. És una formiga dominant i una competidora agressiva que mitjançant múltiples mecanismes, des de predació directe a competència, produeix efectes negatius en una amplia varietat de taxons, principalment formigues i altres artròpodes, però també vertebrats. S’ha investigat, per primera vegada, els efectes de la formiga invasiva sobre les comunitats d’artròpodes de fullatge i com aquestes pertorbacions es transmeten en la xarxa tròfica del bosc esclerofil•le mediterrani. En les suredes estudiades la invasió de formiga argentina és causa directe de la extinció local de la gran majoria de poblacions de formigues natives. En el període mostrejat s’han constatat també impactes negatius en la diversitat i en l’abundància d’artròpodes natius en les capçades dels arbres, particularment d’erugues. Una avaluació preliminar basada únicament amb dades del 2005 indica que, reduint la disponibilitat d’erugues, la formiga argentina empobreix l’hàbitat reproductiu de la mallerenga blava (Parus caeruleus). La mallerenga blava basa la dieta insectívora estricte de la seva pollada fonamentalment en les erugues. No hem detectat impactes en l’èxit reproductiu de les mallerengues blaves en zones envaïdes. Els polls crescuts en àrees envaïdes assoleixen una condició física similar als de les zones no envaïdes, però la reducció en la disponibilitat d’erugues associada a la invasió de formiga argentina es tradueix en un creixement descompassat i en una menor mida estructural del polls volanders. Així, les pertorbacions en la comunitat d’artròpodes associades a la invasió de la formiga argentina promouen efectes bottom-up que acaben perjudicant el desenvolupament dels polls de mallerenga blava.

Still in the Era of Area Studies? Political-Scientific Perspectives on European Competition Policy in the 2000s

This note reviews the political-scientific literature on European competition policy (ECP) in the 2000s. Based on a data set extracted from four well-known journals, and using an upfront methodology and explicit criteria, it analyzes the literature both quantitatively and qualitatively. On the quantitative side, it shows that, although a few sub-policy areas are still neglected, ECP is not the under-researched policy it used to be. On the qualitative side, the literature has greatly improved since the 1990s: Almost all articles now present a clear research question, and most advance specific theoretical claims/hypotheses. Yet, improvements can be made on research design, statistical testing, and, above all, state-of-the-art theorizing (e.g. in the game-theoretical treatment of delegation problems). Indeed, it is paradoxical that ECP specialists do not pay more attention to theoretical questions which are so central to the actual policy area they study.

The Acquisition of Actional Passives in Catalan

L'objectiu del present treball de recerca va ser avaluar les dues teories predominants (BORER & WEXLER 1987, WEXLER 2004; FOX & GRODZINSKY 1997) que miren d'explicar el tardà desenvolupament de la forma passiva en la gramàtica dels nens. Es van seleccionar tres grups de nens de ambdós sexes d'edats compreses entre els 3,1 i els 5;9 i es va a dur a terme un experiment per verificar la competència dels nens en les frases actives, passives curtes i passives llargues (amb el complement agentiu per...) . Mentre la comprensió de les actives és com l'adulta des del principi, la comprensió de las passives curtes és significativament més dolenta que la de les actives i la comprensió de les passives llargues és molt deficient fins i tot per al grup més gran d'edat. Les diferencies significatives trobades afavoreixen la hipòtesi de la maduració. Es discuteixen els resultats en relació amb estudis similars i es suggereixen noves vies d'investigació més enllà de les passives agentives.

Migration and trade: Theory with an Application to the Eastern- Western European Integration

The remarkable increase in trade flows and in migratory flows of highly educated people are two important features of globalization of the last decades. This paper extends a two-country model of inter- and intraindustry trade to a rich environment featuring technological differences, skill differences and the possibility of international labor mobility. The model is used to explain the patterns of trade and migration as countries remove barriers to trade and to labor mobility. We parameterize the model to match the features of the Western and Eastern European members of the EU and analyze first the effects of the trade liberalization which occured between 1989 and 2004, and then the gains and losses from migration which are expected to occur if legal barriers to labor mobility are substantially reduced. The lower barriers to migration would result in significant migration of skilled workers from Eastern European countries. Interestingly, this would not only benefit the migrants and most Western European workers but, via trade, it would also benefit the workers remaining in Eastern Europe. Key Words: Skilled Migration, Gains from Variety, Real Wages, Eastern-Western Europe. JEL Codes: F12, F22, J61.

¿Por qué llamamos competitividad a lo que es fría presión hacia la reducción de costes?

¿Quién soporta los costes de la ‘reducción de costes’? La competencia entre empresas implica, lógicamente, que unas dejan de producir al quedarse sin demandantes y cansarse sus propietarios de perder dinero, mientras las exitosas mejoran sus resultados. Y las personas que trabajaban en las primeras pasan a la situación de parados. Cuando esta competencia empresarial es interna a un país, existen –o existe la posibilidad de instrumentar- mecanismos de compensación (sistema de subsidios de paro). De alguna manera, mejor o peor, más o menos justamente, los que salen ganando comparten así parte de sus ganancias con los que salen perdiendo. Pero respecto al mismo tipo de consecuencias, cuando la competencia es internacional tales mecanismos de compensación no existen. Ni siquiera en la UE los hay aún. ¿No deberíamos pensar en hacer algo al respecto?

Some Considerations Concerning Regulation and Competition in the Port Sector

The aim of this paper is to discuss the circumstances in which the process of competition between ports takes place in Spain − circumstances arising from the way the port system is currently set up and from the regulations governing it. The importance of this matter lies both in the fact that intensified competition between ports is the way to set about boosting the efficiency of the Spanish port sector and in the relevance of this business to the economies of the regions in which the ports are located. It is precisely for this reason that the reform instituted in 1992 aimed to combine balanced development of the national port system with the defence of the interests of autonomous regions. To this end the current regulatory framework provides for the possibility of port authorities drawing up their own competitive strategies, but makes their implementation conditional upon approval of their business plan by the Spanish state port authority. The latter body coordinates the national port system to ensure the guidelines set by the central government authorities are followed in the field of transport. However, the scale of the differences which exist among both the size of facilities and their relevant markets on the one hand, and the financial and economic circumstances of each of them on the other, suggest that each port authority's needs must be very different. Consequently, their competitive strategies must also be very different. It is therefore valid to ask whether coping with this diversity calls for different guidelines to regulate their freedom of action. Key words: Competition, regulation, port sector JEL classification numbers: L1, L5, L9

Trade liberalization, competition and growth

Increasing evidence support the claim that international trade enhances innovation and productivity growth through an increase in competition. This paper develops a two-country endogenous growth model, with firm specific R&D and a continuum of oligopolistic sectors under Cournot competition to provide a theoretical support to this claim. Since countries are assumed to produce the same set of varieties, trade openness makes markets more competitive, reducing prices and increasing quantities. Under Cournot competition, trade is pro-competitive. Since firms undertake cost reducing innovations, the increase in production induced by a more competitive market push firms to innovate more. Consequently, a reduction on trade barriers enhances growth by reducing domestic firm's market power.

Monopolistic competition and different wage setting systems

In this paper we match the static disequilibrium unemployment model without frictions in the labor market and monopolistic competition with an infinite horizon model of growth. We compare the wages set at the firm, sector and national (centralized) levels, their unemployment rates and growth of the economic variables, for the Cobb-Douglas production function, in order to see under wich conditions the inverse U hypothesis between unemployment and centralization of wage bargain is confirmed. We also analyze, in the three wage setting systems, the effect of an increase in the monopoly power on employment and growth.

Avaluació criminològica i psicològica dels agressors domèstics

La violència domèstica constitueix un fenomen que preocupa tant la nostra societat com els professionals que hi treballen. Els programes de tractament psicològic són una eina més per prevenir la repetició de la conducta violenta dels agressors domèstics. Intervenir en aquestes persones és imprescindible, ja que una bona part de les víctimes retornen amb el seu agressor i, si no és el cas, l'agressor pot repetir el mateix patró conductual de violència amb una nova parella. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'eficàcia del programa de tractament d'agressors domèstics que s'ha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el període 2007-2008. D'altra banda, un segon objectiu d'aquesta investigació és comprovar si les variables criminològiques rellevants a la investigació internacional poden tenir alguna influència o modular l'eficàcia del programa de tractament. Per a la consecució d'aquests objectius s'han avaluat diverses variables psicològiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivació terapèutica, etc.), les quals conformen els ingredients terapèutics que integren la intervenció psicològica. Tanmateix, s'han recollit tota una sèrie de variables criminològiques dels subjectes que s'han inclòs en les anàlisis estadístiques posteriors. El disseny de la investigació consisteix en una comparació intrasubjectes de les mesures psicològiques abans i després del tractament (comparació pre i posttractament). Aquest estudi constitueix la continuació d'una investigació anterior en l'àmbit del tractament dels agressors domèstics iniciada al Centre Penitenciari Quatre Camins l'any 2006. Les principals conclusions d'aquest estudi són que el programa de tractament amb agressors domèstics rep un suport parcial de les dades empíriques obtingudes i que les variables criminològiques no semblen tenir influència en els resultats positius de la intervenció psicològica.

Evaluación criminológica y psicológica de los agresores domésticos

El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia del programa de tratamiento con agresores domésticos. La investigación consiste en una comparación entre sujetos de las variables psicológicas antes y después del tratamiento. La principal conclusión es que el programa de tratamiento recibe un soporte parcial de los datos empíricos obtenidos y que las variables criminológicas no parecen influir en estos resultados.

Avaluació de la violència psicològica en la parella en l'àmbit forense

Aquest estudi es basa en el coneixement de les dificultats teòriques i pràctiques amb què es troba el professional forense que ha de valorar situacions de violència psicològica en la parella (VPP). L'objectiu principal de l'estudi és conèixer el procés d'avaluació forense que empren els psicòlegs i els treballadors socials dels Equips d'Assessorament Tècnic Penal dels jutjats davant aquests casos. L'interès se centra a conèixer com fan realment els professionals aquesta detecció i avaluació: quins instruments o quines pautes utilitzen, quin ús fan del seu propi judici clínic i en què basen la presa de decisions. Els resultats, de caràcter descriptiu, permeten l'anàlisi i la reflexió sobre la realitat actual de la pràctica professional. Mitjançant una enquesta administrada a aquests experts, sabem que la valoració de la VPP és una tasca freqüent entre les activitats d'avaluació que realitzen. Les fonts d'informació que empren són diverses. La majoria manifesta utilitzar proves o instruments no específics per a casos de violència de parella, i generalment són eines d'avaluació de la personalitat, la intel·ligència o la simptomatologia psiquiàtrica. Un terç dels experts apel·la exclusivament al judici clínic. El nombre d'indicadors que exploren i de seqüeles que detecten és elevat i són de diversa naturalesa. Els resultats obtinguts posen de manifest la rellevància de comptar amb metodologies sistematitzades i amb instruments específics i adaptats a l'àmbit forense, amb la finalitat de guanyar en precisió dels resultats i en optimització del procés d'avaluació de la VPP.

Comparación entre la enseñanza del español con fines comerciales en España y en Rusia

El presente trabajo trata de comparar distintos métodos de enseñanza del español con fines comerciales, utilizados en España y Rusia, con el fin de aportar nuevos enfoques que permitan una orientación más eficaz de la enseñanza del español comercial en un país no hispanohablante. Después del análisis de la situación actual en el ámbito de la enseñanza del español comercial y como lengua extranjera, se presenta un bloque dedicado al enfoque de la competencia comunicativa desde las diferentes tradiciones académicas (rusa y española). Finalmente, se realiza la comparación entre dos manuales, uno editado en España y el otro en Rusia.

Característiques psicosocials i judicials dels menors implicats en denúncies d’abús sexual: ent casos valorats a l’equip d’assessorament tècnic penal de Barcelona

Característiques psicosocials i judicials dels menors víctimes d’abús sexual Els delictes contra la llibertat sexual a la infància són un greu problema social, atesa l’especial vulnerabilitat dels menors i els efectes que el delicte pot suposar en el seu desenvolupament. En el cas dels menors que arriben al sistema judicial, aquesta vulnerabilitat augmenta pel possible efecte de la victimització secundària. Aquesta recerca parteix de la necessitat de conèixer de manera objectiva les característiques dels menors presumptes víctimes d’abús sexual derivats a l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Barcelona, atès que, si bé hi ha múltiples estudis descriptius amb aquest tipus de població en altres territoris nacionals o en altres països, mai no s’havia realitzat un estudi d’aquestes característiques en el servei de l’EATP. En aquest estudi es van analitzar les dades de 100 menors presumptes víctimes de delictes contra la llibertat sexual, denunciats a la província de Barcelona i derivats al nostre servei per demanda judicial durant un període d’un any. Les principals variables analitzades es van agrupar en les àrees següents: antecedents del delicte (personals i sociofamiliars), variables relacionades amb el delicte (variables judicials, del presumpte agressor i de la intervenció del nostre servei) i conseqüències judicials, personals i sociofamiliars del delicte. Els resultats de l’estudi destaquen que la majoria dels menors són nascuts a Catalunya, tenen més de nou anys i les tres quartes parts són nenes. La meitat de les famílies tenen un perfil tradicional i l’altra meitat són monoparentals o reconstituïdes; es valora un estil educatiu adequat en la majoria dels casos. Es copsa una escassa presència d’antecedents familiars significatius. En els menors predominen els trets de personalitat de submissió, conformisme i introversió, i presenten una escassa psicopatologia prèvia. Predominen els abusos sexuals crònics realitzats per una persona de l’entorn familiar del menor. En general, els testimonis dels menors sobre l’abús resulten globalment creïbles, i és molt baixa la proporció dels testimonis no creïbles. Les principals seqüeles psicològiques copsades en els menors són la simptomatologia ansiosa i posttraumàtica, i hi predominen també els sentiments de rebuig envers l’agressor.

Características psicosociales y judiciales de los menores implicados en denuncias de abuso sexual: cien casos valorados por el equipo de asesoramiento técnico penal de Barcelona

Características psicosociales y judiciales de los menores víctimas de abuso sexual El objetivo es conocer las características psicológicas, sociodemográficas y judiciales de los menores que denuncian delitos contra la libertad sexual en la provincia de Barcelona. La muestra está formada por 100 menores presuntas víctimas de delitos contra la libertad sexual denunciados en la provincia de Barcelona y atendidos por el Equipo de Asesoramiento Penal a la instancia judicial.

L'ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal

El nostre estudi ha analitzat els mecanismes de transferència de la L1 en dos grups de parlants, un que té el romanès i l’altre el tagal com a llengües mare, en el procés d’aprenentatge del català com a L2. En concret ens hem centrat en l’estudi de l’ús dels clítics pronominals, una de les parts de la gramàtica catalana més apassionant per les seves idiosincràsies i la seva diversitat formal. L’ús d’aquest tipus de pronoms és un aspecte que resulta complicat d’adquirir per parlants de llengües en què no existeixen o on l’ús que en fan és diferent. En el nostre estudi, ens hem basat inicialment en la descripció de les característiques fonamentals dels clítics pronominals del català, del romanès i del tagal, a partir de bibliografia especialitzada i més general, i, en el cas del català, fent servir també la pròpia competència. Després d’aquest apartat més descriptiu, hem utilitzat un corpus d’entrevistes fetes en català a dos grups de parlants, el primer amb aprenents de català que tenen el romanès com a L1 i el segon amb aprenents de català que tenen el tagal com a L1, per analitzar quantitativament i qualitativament l’ús dels clítics pronominals. Un altre grup d’entrevistes, aquesta vegada a persones autòctones (català L1), ens ha servit com a grup de control. El nostre estudi dóna suport a la hipòtesi que atorga una importància especial a la transferència de la L1 en l’adquisició d'una segona llengua en general, i en la dels clítics pronominals d’una llengua romànica, en particular. Els resultats mostren que hi ha diferències entre els dos grups d'aprenents que són estadísticament significatives (ús del programa SPSS) i poden ser atribuïdes a les característiques de la L1.