El debat i l"evolució conceptual de la carpeta d"aprenentatge universitària: un reflex del procès de canvi del model educatiu

[cat] La carpeta d'aprenentatge representa un punt de trobada dels grans temes que han ocupat la Didàctica d'ençà dels anys 90 del segle passat: el caràcter formatiu de l'avaluació, l'assumpte de les competències, la metacognició i el pensament crític de l'estudiant, el paper desenvolupat per les TIC, i la concepció d'un aprenentatge col·laboratiu i plantejat a llarg termini. En aquest article de revisió, hom estudia com aquests temes s'han concretat en la carpeta d'aprenentatge i n'han determinat la seva evolució. [eng] The learning portofolio represents a meeting point for the big questions than have concernend teaching since the 1990s: the formative character of the assessment, the issue of competencies, metacognition and the students's critical thinking, the role played by ICTs, and the idea of collaborative learning considered in the long term. The article looks at how these subjects have taken shape in the learning portofolio and how they have determinded its evolutin.

On the bicanonical map of irregular varieties

From the point of view of uniform bounds for the birationality of pluricanonical maps, irregular varieties of general type and maximal Albanese dimension behave similarly to curves. In fact Chen-Hacon showed that, at least when their holomorphic Euler characteristic is positive, the tricanonical map of such varieties is always birational. In this paper we study the bicanonical map. We consider the natural subclass of varieties of maximal Albanese dimension formed by primitive varieties of Albanese general type. We prove that the only such varieties with non-birational bicanonical map are the natural higher-dimensional generalization to this context of curves of genus $2$: varieties birationally equivalent to the theta-divisor of an indecomposable principally polarized abelian variety. The proof is based on the (generalized) Fourier-Mukai transform.

Sectors i àmbits d'intervenció de l"Educació Social. Aproximació conceptual

En aquest article desenvolupem una aproximació als sectors i àmbits d'intervenció de l'educació social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educació social i pedagogia social.

Una referencia conceptual para la disciplina

Es comprensible que cuando hablamos de los diagnósticos enfermeros se produzcan confusiones terminológicas puesto que, según el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española, la primera acepción de la palabra diagnóstico es «perteneciente o relativo a la diagnosis. Conjunto de signos que sirven para fijar la naturaleza de una enfermedad». Por tanto, debemos...

Metàfores en venda : La metàfora conceptual en la publicitat televisiva en català

Aquest treball pretén ampliar els estudis relacionats amb la lingüística cognitiva en la llengua catalana, en aquest cas en el camp d'experiència de la publicitat televisiva, i complementar els existents sobre el llenguatge publicitari i la comunicació dels mitjans audiovisuals.

Marco teórico y conceptual para la definición y evaluación de competencias del profesional de enfermería en el ámbito hospitalario. Parte I

El objetivo de este artículo es presentar el marco teórico y conceptual empleado en el desarrollo del proyecto COM VA© de definición y evaluación de competencias asistenciales y de gestión asistencial del profesional de enfermería en el ámbito hospitalario. El marco teórico recoge principalmente los trabajos de la Dra. Benner y de los profesores Dreyfus en relación con el modelo de adquisición de competencia que define 5 niveles de pericia, de aprendiz a experto. El marco conceptual explora los significados y las interrelaciones de los términos competencia, expertez, pericia, experiencia e inteligencia, entre otros. El artículo incluye también una revisión sobre los principales aspectos relacionados con los instrumentos y los métodos de evaluación de competencias.

La vida quotidiana : exploració d'un marc conceptual i d'una proposta d'indicadors

L'interès per la vida quotidiana ha crescut de manera paral•lela a la necessitat d'augmentar el coneixement racional sobre la realitat social. I, més específicament, si hem de fer cas al que diuen algunes especialistes, aquest interès neix, lligat a la clarificació del que s'entén per benestar. Tal com aquest breu estudi exploratori posa de manifest, la complexitat comença en la polisèmia que acompanya el concepte de vida quotidiana, afavoridora de no poques confusions. I, continua amb una de les dificultats més greus amb les que pot ensopegar el coneixement científic. L'interès per clarificar conceptualment la vida quotidiana, en aquesta ocasió, com en tantes d'altres, ha sorgit de la necessitat de conèixer millor per actuar de manera més acurada. Els objectius de l'informe han estat deutors d'aquesta orientació. En concret, han perseguit una doble fita. En primer lloc, han anat dirigits a aconseguir la clarificació i racionalització de la polisèmia conceptual esmentada. En segon lloc, els objectius de l'informe s'han dirigit a obtenir informació sobre els indicadors socials més adients per fer visible l'abast de la vida quotidiana. Això ha suposat la revisió d'una sèrie de bases de dades existents. L'interès d'aquesta revisió és la possibilitat de reconèixer l'existència d'una sèrie de dades objectives, resultatd'enquestes o d'altres tipus de recollida de dades. Els resultats d'aquesta part de l'informe es presenten, de manera ordenada, mostrant les característiques de les bases de dades revisades. I senyalant la informació que, a parer nostre,resulta més pertinent per a ser reutilitzada com a indicadors objectius capaços de mostrar l'àmbit i abast de la vida quotidiana. Aquesta informació es completa amb una sèrie de consideracions sobre aquest tipus d'indicadors socials i la conveniència d'utilitzar els indicadors de tipus subjectiu. I sobre laconveniència de dibuixar una prova pilot sobre uns possibles itineraris de vida quotidiana.

Conceptual Interpretation of LOM and its Mapping to Common Sense Ontologies

Peer-reviewed

A conceptual model for grid learning services automatic composition

Peer-reviewed

Local map update for large scale SLAM

A technique for simultaneous localisation and mapping (SLAM) for large scale scenarios is presented. This solution is based on the use of independent submaps of a limited size to map large areas. In addition, a global stochastic map, containing the links between adjacent submaps, is built. The information in both levels is corrected every time a loop is closed: local maps are updated with the information from overlapping maps, and the global stochastic map is optimised by means of constrained minimisation

El reposicionamiento: análisis conceptual y causal del fenómeno desde su origen hasta el (re)planteamiento actual

El present estudi té com a finalitat estudiar què és el reposicionament i quins són els factors que l’envolten. Pretén establir quines són les principals causes que condueixen a reposicionar una marca, així com també analitzar si el reposicionament és equivalent que quan va sorgir, o si pel contrari ha evolucionat, i com ho ha fet. Amb aquest estudi intentarem esbrinar com es reposicionen les marques en l’actualitat.

Aproximación conceptual a los sectores y ámbitos de intervención de la educación social

En este artículo, en primer lugar, se define Educación social y Pedagogía social y, a continuación, se desarrolla una aproximación a los sectores y los ámbitos de intervención de la educación social. Así, se describen diversas variables interdependientes que configuran los sectores de intervención y las áreas institucionales de la educación social, remarcándose el carácter complementario y los puntos de intersección existentes entre las mencionadas variables. A continuación, se describen los ámbitos específicos de intervención de la educación social que presentan carácter transversal, ya que afectan a diversos grupos de edad, a diferentes necesidades o problemáticas singulares y desde posiciones institucionales plurales. Finalmente, se apuntan unas breves reflexiones acerca de algunos nuevos posibles espacios de acción de la educación social que pueden tomar fuerza y singularidad a lo largo de las primeras décadas del nuevo milenio.