510 resultados para H Al
Resumo:
Para medir la capacidad de autorreconocimiento en el espejo en primates no humanos, el procedimiento usualmente utilizado consiste en registrar la frecuencia de comportamientos autodirigidos y autorreferidos. Los resultados obtenidos muestran una alta variabilidad entre sujetos pertenecientes a la misma especie. Este tipo de diferencias individuales no han podido ser explicadas. La hiptesis de trabajo establecer si pueden ser consecuencia de diferencias en el tiempo de atencin al espejo. En la primera parte, se registr la cantidad de tiempo que los sujetos prestan atencin al espejo y la cantidad de indicadores de autorreconocimiento que muestran. Los individuos que muestran mayores tiempos de atencin tambin muestran frecuencias ms altas de indicadores de autorreconocimiento, de acuerdo con una relacin lineal entre ambas variables. En la segunda parte, se enriqueci el espejo para provocar un incremento del tiempo de atencin en todos los sujetos. La frecuencia de indicadores de autorreconocimiento crece en comparacin con una condicin control. Los resultados demuestran que la frecuencia absoluta de indicadores de autorreconocimiento est fuertemente afectada por el tiempo de atencin al espejo en sujetos de las mismas especies. Un anlisis ad hoc. de los datos revela que la frecuencia relativa de conductas de autorreconocimiento sobre el nmero total de conductas est slo ligeramente influida por el tiempo de atencin y es independiente del nivel de actividad global y, por tanto, podra ser una medida ms robusta de autorreconocimiento. De acuerdo a los resultados, los cambios en el tiempo de atencin podran explicar parte de la variabilidad intraespecfica hallada en los estudios de autorreconocimiento en el espejo. Las posibles implicaciones para las diferencias interespecficas han de ser exploradas en diferentes estudios. Los experimentos han sido realizados en el Parque Zoolgico de Barcelona de Febrero de 2007 a Julio de 2007. El proyecto ha tenido una duracin global de 14 meses.
Resumo:
Aquest article se centra en les implicacions de la difusi electrnica per al sistema de publicaci de revistes basat en la revisi per parells [peer-reviewed]. Per donar sentit a un assumpte tan complex, s de molt ajut mirar-s'ho des de la perspectiva dels orgens del sistema i de les seves tres funcions nuclears: el rnquing en la recerca, facilitar la comunicaci interactiva entre els estudiosos i crear un arxiu global del coneixement cientfic. Cadascuna daquestes funcions principals t requeriments diferents que, en certa mesura, se sobreposen per que tamb entren, d'alguna manera, en conflicte. Internet obre la possibilitat de desenvolupar una varietat de models distints de comunicaci cientfica modulant la intensitat de cadascun d'aquests tres rols que les revistes en paper han desenvolupat i, possiblement, d'altres funcions que no eren ni tan sols imaginables abans del desenvolupament de les xarxes electrniques d'abast planetari. Les implicacions de la distribuci electrnica per a la propietat i accs a la literatura cientfica sn profundes i tendeixen a agreujar la ja seriosa crisi dels preus de les revistes que est frenant l'accs a la informaci cientfica. La comunitat d'estudiosos, que s autora del material que aquestes publicacions contenen i, al mateix temps, n's el principal consumidor, est en possessi de la clau per a solucionar aquesta crisi tot permetent a Internet ser un vehicle que faciliti la difusi duna recerca finanada des del sector pblic en comptes de crear una situaci de propietat privada d'aquesta recerca.
Resumo:
Este trabajo de investigacin abarca el desarrollo de la leyenda Los Amantes de Teruel en el teatro espaol de los siglos XVIII y XIX empezando con los primeros textos escritos. El desarrollo de la leyenda se analiza haciendo una comparacin de los textos segn las caractersticas del gnero. Las versiones que se estudian son los melodramas de Francisco Mariano Nifo, y Francisco Comella, la tragedia annima, los dos dramas de Hartzenbusch que se escribieron en las diferentes fechas (1836-1849) y el drama lrico de Toms Bretn.
Resumo:
El autor, profesor titular emrito de Ciencia Poltica de la Universidad de Heidelberg, revisa el desarrollo de la ciencia poltica contempornea en el rea del gobierno comparado y debate sus mtodos y alcances de investigacin. Diferenciando entre los enfoques emprico-estadstico e histrico-emprico, precisa esta distincin en lo relativo al tratamiento de los conceptos y del contexto en ambas escuelas comparativas. Advierte sobre la necesidad de invertir mucha dedicacin al trabajo conceptual y de respetar seriamente el contexto para no caer en la tentacin del reduccionismo y la simplificacin que l observa en los estudios emprico-estadsticos, a menudo autoreferenciales y sin mayor relevancia prctica. Se compromete, desde una perspectiva histrico-emprica, con propuestas relevantes para la praxis y adecuadas al contexto. A modo de eplogo, Claudia Zilla, asistente de investigacin para Amrica Latina en la Fundacin Ciencia y Poltica (Agencia de Consultora del Gobierno Alemn), destaca en su contribucin las races weberianas del enfoque histrico-emprico.
Resumo:
El present treball est estructurat al voltant de dos marcs terics: lenoturisme i el turisme accessible, els quals es fusionen en una proposta dintroducci de laccessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Estudi de les iniciatives denoturisme a Catalunya, la idonetat de la DO Peneds per a desenvolupar un producte daquest tipus i el cas destudi de desenvolupament local a les regions franceses dAlscia i Borgonya. El turisme accessible, a partir de la discapacitat, laccessibilitat, el disseny universal i les xifres relatives. El projecte denoturisme al Peneds. Els agents implicats. El cas prctic daccessibilitat al Museu
Resumo:
Els espais periurbans juguen un paper important en la configuraci del territori i del medi ambient, ja que contenen valors i acullen funcions diverses (ecolgiques i ambientals, socials i ldiques, productives etc.). Si b s cert que a la comarca del Valls Occidental aquests espais sn tamb- producte de la relaci amb un context geogrfic molt humanitzat, tamb ho s que actualment i en aquest context, es donen circumstncies damenaa a lequilibri que fou origen dels valors i funcions esmentats (tendncies urbanitzadores i metropolitzaci). Aquest escenari de complexitat demana una ptima ordenaci del territori que garanteixi la preservaci dels valors i funcions anomenats. El marc i les eines dels quals la societat sha dotat per a fer-ho les aporta el planejament del territori, la legislaci sectorial etc. Tot i que aquest marc presenta oportunitats per a l'ordenaci despais de sl no urbanitzable periurb, a la realitat prctica sobserven pocs resultats daquesta favorable avinentesa. Aquesta s la paradoxa principal que planteja lestudi de la temtica escollida.
Resumo:
Aquest treball analitza el concepte desponsoritzaci en l'esport actual, i ms concretament en el bsquet catal. Es pretn crear un model d'actuaci per a poder fer front a les despeses que comporta tenir un equip de bsquet en la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona, en la categoria Primera Catalana. Per a obtenir aquesta quantitat, es realitzar un pla desponsoritzaci real, analitzant les diferents fases i caracterstiques de cadascuna d'elles. L'objectiu del present treball s desenvolupar un projecte on s'estudien i expliquen totes les premisses que cal complir per dur a terme amb xit aquest pla d'actuaci.
Resumo:
Per tal de reconstruir i obtenir una evoluci climtica a partir de les temperatures superficials marines dels ltims dos milions danys al Corrent de Benguela (costa oest sud-africana) shan analitzat 60 mostres del testimoni amb ODP 175-1084. Per fer-ho, sha utilitzat la nova calibraci de lndex TEX86 (Kim et al., 2007) i shan representat els resultats juntament amb els valors obtinguts amb altres ndexs referents a les temperatures mitjanes anuals de laire (MAAT) i el grau daportaci sedimentria dorigen continental als sediments marins (BIT). Tamb shan comparat amb els registres de temperatura daltres estudis en la mateixa rea obtinguts a partir de proxies diferents. Els resultats del TEX86 mostren certa concordana amb alguns dels valors obtinguts en altres estudis i proposen hiptesis que relacionen de manera directa els tres ndexs calculats.
Resumo:
Durant les ltimes dcades, el paper dels horts familiars en la conservaci de la agrobiodiversitat ha adquirit cada vegada ms importncia a nivell mundial. Les varietats locals que es cultiven en aquests horts tenen propietats intrnseques que les fan superiors a les comercials en molts aspectes, com han demostrat alguns dels estudis sobre aquests agroecosistemes duts a terme als Trpics, i que posen en evidncia l'actual sistema agrcola, alhora que representen una oportunitat per al desenvolupament sostenible de lagricultura. En aquest treball d'investigaci, dut a terme a la Vall Fosca (Pirineus Catal d'Espanya) s'ha estudiat el paper les varietats locals dels horts familiars com a mecanisme de millora i manteniment d'aquests agroecosistemes, analitzant quins sn els possibles factors sociodemogrfics i ecolgics que condicionen el desenvolupament d'aquestes varietats als horts familiars.
Resumo:
Els incendis forestals sn una pertorbaci amb un paper decisiu en lestructura i dinmica dels ecosistemes mediterranis. La majoria de les seves espcies vegetals presenten mecanismes de resposta al foc, com la germinaci de llavors i la rebrotada dindividus cremats. Les masses forestals regenerades a partir de rebrots assoleixen densitats massa altes i una baixa producci, i, per tant, s fonamental dur a terme una gesti mitjanant tractaments silvcoles. El principal objectiu daquest projecte s quantificar lefecte de la selecci de rebrots i la selecci de rebrots ms la desbrossada sobre el creixement de lArbutus unedo. Shan estudiat 12 parcelles en regeneraci desprs dels incendis de 1985, 1986 i 1994 al terme municipal dEsparreguera. Els resultats mostren que els dos tractaments afavoreixen de la mateixa manera el creixement dels peus dArbutus unedo, a causa de la disminuci de la competncia intraespecfica i interespecfica. La desbrossada (a nivell de parcella, no dindividu), no obstant, provoca un increment probablement perjudicial de lalada dels rebrots, per la major disponibilitat de llum. Per tal de proposar un model de gesti forestal, sha realitzat una anlisi multicriterial dels diferents escenaris, on shan considerat altres criteris, com sn el model de combustible, la possibilitat de pastura i el cost econmic. Lalternativa preferida en els boscos dArbutus unedo s la selecci de rebrots i la desbrossada.
Resumo:
En aquest article es resumeixen els resultats ms destacats del projecte dut a terme pel grup Projecte Biomassa. Aquest estudi t per objectiu lavaluaci de la viabilitat energtica, econmica i ambiental de laprofitament de la biomassa forestal com a recurs energtic a les forests dArestui, Baiasca, Montenartr i Virs situades dins el Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP). En el projecte sha fet una revisi dels Plans dOrdenaci Forestal (POFs) de les esmentades forests per tal dadequar-les als requeriments del PNAP i aix obtenir resultats sobre el potencial de biomassa sosteniblement extrable, sobre el seu potencial energtic i plantejar un escenari daprofitament a mode de cas prctic. A ms a ms, shan realitzat tamb un balan socioeconmic, un balan demissions de CO2 i una avaluaci dimpacte ambiental per tal de determinar la viabilitat de ls de biomassa al PNAP com a recurs energtic. Com a resultat final sha obtingut que el procs daprofitament de la biomassa per a la producci denergia calorfica esdev una opci de futur viable i positiva ja que la implantaci del nou procs comporta beneficis a nivell social, econmic i ambiental.
Resumo:
Las capas de acoplamiento son un elemento clave en los dispositivos BAW CRF. El factor de acoplamiento K de estas capas permite el diseo de una determinada respuesta. Debido al limitado nmero de materiales con las que implementarlas, las soluciones que utilizan capas de /4 ofrecen un rango discreto de K. Por otra parte, el reflector de Bragg es un mecanismo de aislamiento mecnico entre el sustrato y la estructura BAW que est formado por capas alternas de alta y baja impedancia acstica de /4. El problema que presenta es la reduccin del factor de calidad asociado a las prdidas producida por las ondas shear. Este proyecto presenta un mtodo para la obtencin de un rango continuo de factores de acoplamiento y estudia la mejora del factor de calidad de las estructuras BAW con reflector de Bragg partiendo de dos materiales con alta y baja impedancia acstica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Primerament, es vol analitzar la situaci de Sesgueioles en els anys trenta i recobrar-ne els carcters materials (economia, treball, estructura de la poblaci, etc.) i socials (grau danalfabetisme, espais de sociabilitat, etc.). La segona intenci t la finalitat dexplicar per qu els esdeveniments de Sesgueioles es produeixen duna manera determinada i no duna altra. Tamb sintentar comprendre els nexes que existeixen entre els esdeveniments concrets i el context general. Finalment, es debatr sobre la importncia o no de la metodologia oral en lmbit local.
