Programa d'intervenció d'educació emocional i social per a l'etapa infantil: l'educació de la consciència emocional i l'autoestima

L’objectiu d’aquest treball és comprovar si l’aplicació d’un programa d’educació emocional i social millora el benestar emocional i social dels infants d’Educació Infantil. Per tal d’assolir aquest objectiu, primerament es va triar una mostra de 4 infants per realitzar el test PAI (Precepció de l’Autoconcepte Infantil) i així, mesurar el seu nivell d’autoestima. Després es va aplicar el programa d’educació emocional i social a l’aula, treballant la consciència emocional i l’autoestima. Seguidament es va tornar a realitzar el test PAI per poder observar i mesurar els canvis en el percentil dels mateixos 4 infants. S’han observat unes millores en el nivell d’autoestima dels nens i nenes de l’aula; s’ha adquirit una bona consciència emocional i s’han anat desenvolupant habilitats socioemocionals i, per tant, ha millorat el clima de l’aula. El treball de l’educació emocional i social a les aules és necessari per millorar el benestar emocional i social dels infants i així, ajudar en seu desenvolupament integral.

Anàlis d'una experiència d'integració de les TIC als projectes de treball global desenvolupada a l'aula d'educació infantil

Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.

L' Aprenentatge cooperatiu a l'educació infantil com a eina inclusiva a l'escola rural

El treball cooperatiu és una bona eina per a la inclusió a l’aula. La investigació parteix de l’educació inclusiva per afirmar que l’estructura de l’activitat de forma cooperativa afavoreix les relacions entre iguals i millora la participació de tot l’alumnat, tot fomentant la oportunitat d’igualtats. L’estudi té com a objectiu valorar la incorporació del treball cooperatiu en una aula amb infants de cinc anys, en un context rural per així, observar i analitzar els efectes que es produeixen amb aquest. Les dades de la investigació s’han recollir a partir d’una graella d’observació i un diari de camp que han permès afirmar que les tècniques cooperatives milloren la participació equitativa i la interacció simultània i esdevé una eina inclusiva a l’aula.

El treball cooperatiu com a mètode d'experimentació en l'art : treballar l'educació artística a l'educació infantil

Els objectius de l’estudi realitzat en aquest treball són: comprovar que l’educació artística també pot ser una eina d’inclusió a l’escola, conèixer els beneficis de l’experimentació/exploració en l’art, i observar com aquests influeixen en l’aprenentatge dels infants, i finalment veure els beneficis del treball cooperatiu com a mètode d’experimentació en l’art. L’estudi s’ha realitzat a partir d’ una recerca teòrica i duent a terme una part pràctica de vàries sessions amb la col·laboració dels infants de P4 de l’escola Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà. La pràctica s’ha anomenat “Art amb pedres”, que com el seu nom indica, les pedres eren l’element natural que han utilitzat els infants per a convertir-se en verdaders artistes!

Les cançons a l'educació infantil. Com i per què s'utilitzen? Anàlisi d’un cas

Les cançons a l’Educació Infantil. Com i per què s’utilitzen? constitueix el títol del tema estudiat en aquest treball d’investigació qualitativa basada en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Amb aquest procés de recerca hem volgut conèixer quina importància tenen les cançons en l’àmbit escolar, com cal treballar-les a l’aula i per a què es poden utilitzar. A partir d’aquesta informació extreta de la fonamentació teòrica hem realitzat l’aplicació pràctica basada en l’observació directa del treball de les cançons a l’aula de P5 de l’Escola Peranton de Granollers, centre que basa la seva metodologia en un Projecte Musical. Per últim, hem comparat, analitzat i extret conclusions entre el tractament de les cançons que defensen els teòrics i la realitat observada en el centre.

Autonomia i inclusió dels alumnes d'educació infantil a l'escola rural: les conferències a l'escola La Popa de Castellcir

El tema central d’aquest Treball Final de Grau és l’autonomia dels alumnes d’educació infantil a l’escola rural. Aquest projecte està organitzat a partir de dos grans blocs. En el primer bloc hi trobem el marc teòric, on es desglossen totes els aspectes importants i característics de l’escola rural i les seves estratègies didàctiques, a banda de definir i recercar en el concepte d’autonomia. En el segon bloc hi trobem la part pràctica i el treball de camp. Aquest apartat es desenvolupa al voltant de l’estratègia didàctica de les conferències a l’escola La Popa de Castellcir que s’analitzen i s’avaluen per tal de conèixer com aquesta estratègia potencia l’autonomia i la inclusió dels infants a l’etapa d’educació infantil.

Els beneficis de la música a l'aula inclusiva: les emocions a l'aula infantil

Aquest Treball de Final de Grau en Mestre d’Educació Infantil, i especialitat en menció inclusiva, té com a objectiu analitzar els beneficis de la música a les aules inclusives de parvulari de l’escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga. La música no només ajuda a desenvolupar el sentit de l’oïda, del tacte i el llenguatge, sinó que també millora la capacitat d’improvisació i la creativitat. A més, redueix barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes i promou el treball en grup i d’una forma emocional. Podem dir, doncs, que la música és integradora, uneix cultures i crea noves formes d’expressió musical. El meu paper en el projecte és totalment actiu. Es porten a terme quatre activitats relacionades amb l’àmbit musical per tal de fer un anàlisi exhaustiu i de deduir quines són les emocions que provoca la música. Per tant, aquesta recerca pretén, d’una banda, donar coneixements més profunds sobre la relació entre música i educació emocional i, de l’altra, portar a terme algunes activitats per analitzar les reaccions d’infants de diferents edats. Per finalitzar aquest treball d’investigació, s’aporten unes conclusions sobre el paper de la música a l’aprenentatge.

Anàlisi del procés d'inclusió d'un alumne amb deficiència visual durant l'etapa d'educació infantil

L’objectiu d’aquest treball és analitzar la inclusió d’un infant amb deficiència visual durant l’etapa d’Educació Infantil, amb la finalitat d’establir propostes de millora al centre encaminades a potenciar mesures per a la inclusió de tot l’alumnat. Per a la realització d’aquest estudi primerament ha estat necessari conèixer la fonamentació teòrica del concepte de visió i d’inclusió escolar, així com també les implicacions per part del centre, la família i l’entorn. Per a realitzar aquest anàlisi hem utilitzat entrevistes i pautes d’observació validades, amb la finalitat de conèixer més a fons la trajectòria de l’infant a l’etapa d’Educació Infantil, sempre des d’una concepció interaccionista, és a dir, tenint en compte l’àmbit escolar, familiar i l’entorn. I ja per acabar, aquest anàlisi ha servit per a proposar propostes de millora per a la inclusió de futurs alumnes en el centre.

Memoria oral y alimentación: estrategias de supervivencia durante la Guerra Civil Española (1936-1939) y la posguerra (1939-1955)

El principal objetivo de nuestro tra bajo es delimitar las prácticas de reciprocidad que se llevaron a cabo durante el período de tiempo analizado y que permitieron reproducirse socialmente a los grupos menos favorecidos por la guerra y la posguerra . Nuestro análisis demuestra que la alimentación es un sistema de comuni - cación mediante el cual se crean o mantienen prácticas de poder , así como expre - siones de identidad y/o defensa o ruptura de las normas morales que comparte un grupo social .

Anàlisis de la realitat de la obesitat infantil en l'ABS de les Borges Blanques

L'obesitat infantil és un problema d'elevada magnitud i amb greus repercussions en l'estat de salut, el que justifica conèixer la seva prevalença a nivell local per identificar factors condicionants i emprendre accions preventives. L'objectiu d'aquest treball consisteix a estimar la prevalença de sobrepès i obesitat en població infantil de l’àrea bàsica de salut de les Borges Blanques a partir de l'índex de massa corporal (IMC), i comparant aquests resultats amb els obtinguts amb altres referències d'ús freqüent a Catalunya.

La construcción de la identidad docente del profesorado de educación infantil y primaria en la formación inicial y los primeros años de trabajo (Identidoc). Síntesis y principales resultados y contribuciones

Los docentes de los distintos ciclos del sistema educativo que están comenzando su vida profesional,si permanecen en esta actividad, trabajarán durante los próximos treinta o cuarentaaños con personas que vivirán parte de su vida en el siglo XXII. Este hecho constituye un puntode reflexión para los educadores quienes recibimos nuestra formación básica en el sigloXX, estamos desarrollando nuestro trabajo en el XXI, y tenemos la responsabilidad de preparara individuos para que puedan construir un mañana que ya es hoy (Millán y Sancho, 1995).Aquí comienza el interés de nuestros grupos de investigación por explorar cómo los hombresy las mujeres que han salido en los últimos años de las facultades de formación del profesorado,con las especialidades de educación infantil y primaria, aprenden a ser docentes. Cómose han ido constituyendo y posicionando como maestros y maestras durante la formación inicial y los primeros años de su vida profesional...

La construcción de la identidad docente del profesorado de educación infantil y primaria en la formación inicial y los primeros años de trabajo (Identidoc). Síntesis y principales resultados y contribuciones

Los docentes de los distintos ciclos del sistema educativo que están comenzando su vida profesional,si permanecen en esta actividad, trabajarán durante los próximos treinta o cuarentaaños con personas que vivirán parte de su vida en el siglo XXII. Este hecho constituye un puntode reflexión para los educadores quienes recibimos nuestra formación básica en el sigloXX, estamos desarrollando nuestro trabajo en el XXI, y tenemos la responsabilidad de preparara individuos para que puedan construir un mañana que ya es hoy (Millán y Sancho, 1995).Aquí comienza el interés de nuestros grupos de investigación por explorar cómo los hombresy las mujeres que han salido en los últimos años de las facultades de formación del profesorado,con las especialidades de educación infantil y primaria, aprenden a ser docentes. Cómose han ido constituyendo y posicionando como maestros y maestras durante la formación inicial y los primeros años de su vida profesional...

La construcción de la identidad docente del profesorado de educación infantil y primaria en la formación inicial y los primeros años de trabajo (Identidoc). Síntesis y principales resultados y contribuciones

Los docentes de los distintos ciclos del sistema educativo que están comenzando su vida profesional,si permanecen en esta actividad, trabajarán durante los próximos treinta o cuarentaaños con personas que vivirán parte de su vida en el siglo XXII. Este hecho constituye un puntode reflexión para los educadores quienes recibimos nuestra formación básica en el sigloXX, estamos desarrollando nuestro trabajo en el XXI, y tenemos la responsabilidad de preparara individuos para que puedan construir un mañana que ya es hoy (Millán y Sancho, 1995).Aquí comienza el interés de nuestros grupos de investigación por explorar cómo los hombresy las mujeres que han salido en los últimos años de las facultades de formación del profesorado,con las especialidades de educación infantil y primaria, aprenden a ser docentes. Cómose han ido constituyendo y posicionando como maestros y maestras durante la formación inicial y los primeros años de su vida profesional...

Implicación de la ansiedad y la depresión en los trastronos de alimentación de jovenes con obesidad

Objectives: the goals of the present study were: 1) to compare the levels of anxiety, depression, and eating disorders in young patients assisted at a children"s hospital for obesity; 2) to determine whether anxiety and depression explain the symptoms of the eating disorders; and 3) to know which of these symptoms better discriminate the young people with different degrees of obesity. Materials and method: Descriptive, cross-sectional study with a sample comprised by 281 youngsters (56% girls) aged 11-17 years. The BMI percentiles were calculated by using the WHO growth tables. Two study groups were created: severe obesity and overweight/light-moderate obesity. The following questionnaires were used: Eating Disorders Inventory-2 (EDI-2), depression questionnaire (DQ), and Status-Trait Anxiety Questionnaire (STAI). Results: The youngsters with obesity showed more psychological problems than youngsters with overweight/ light-moderate obesity, 12% had anxiety, and 11% depression. In both groups, the behaviours related with eating disorders were partially explained by the presence of symptoms of anxiety and depression. Dissatisfaction with the body and high anxiety trait increased the risk for perpetuating the obesity and were the two symptoms that better discriminated the patients with or without severe obesity. Conclusion: Obesity prevention programmes should include body dissatisfaction and the anxiety trait into the assessment and management protocols, and prevent anxiety getting fixed as a personality trait.