613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
Article que descriu les poltiques de paisatge a Catalunya i Europa incls al dossier 'La fora del paisatge'
Resumo:
En aquest article intentem resseguir, en primer lloc, la percepci que les classes propietries de la terra van tenir del canvi que implicava el desenvolupament d'una agricultura capitalista, les maneres com ho van intentar racionalitzar i els projectes que van anar formulant i impulsant entre mitjan segle XIX i la Primera Guerra Mundial a mesura que avanava simultniament la integraci de l'activitat agrria en el mercat i es consolidaven els processos d'industrialitzaci i urbanitzaci. Tanmateix, la nostra anlisi no es mantindr en el pla ideolgic i doctrinal, sin que la part ms substantiva la dedicarem a examinar les diverses i successives xarxes de relacions socials entre els propietaris de la terra i la fora de treball predominants en l'agricultura catalana i la seva relaci amb els principals canvis econmics que parallelament s'anaren materialitzant
Resumo:
El terme alou indicava originriament en el mn germnic els bns hereditaris o de successi del patrimoni familiar, en oposici als adquirits per compra, aquests darrers designats amb la paraula comparata, segons la distinci establerta ja en les lleis slica, ripuria, alamannorum i baiwariorum. Trobem la mateixa contraposici en les Formulae Bignonianae i Lindenbrogianae. Com que els bns adquirits solien ser bns no lliures que es concedien en benefici, els bns alodials, per a evitar confusions, van designar, des de l"etapa carolngia, la terra que no estava en situaci de dependncia, la terra lliure. El vocable alou s, sens dubte, herncia del germnic.
Resumo:
En la realitat quotidiana, el que veiem, el que sentim i el que compartim s emmarcat cada vegada ms en un entorn ms ampli, en un espai geogrfic i de contactes i relacions humanes extenses a nivell mundial.
Resumo:
La comunicacin que se presenta, muestra cmo se lleva a cabo la gestin de los procesos tcnicos de los libros electrnicos en la Biblioteca Virtual (en adelante BV) de la Universitat Oberta de Catalunya (en adelante UOC). La BV est integrada en el Campus Virtual y en las aulas virtuales de la Universidad. La principal particularidad de la docencia en la UOC se encuentra en el hecho de que se realiza, en su totalidad, por medio de un Campus Virtual.La BV de la UOC pone especial nfasis en la adquisicin de libros digitales para mejorar el acceso de los usuarios a sus recursos y colecciones en una universidad con un modelo de aprendizaje caracterizada por su virtualidad (el 13 de abril de 2011, el Consejo de Gobierno acord priorizar la adquisicin de documentos en formato electrnico). La irrupcin de los libros electrnicos en la BV ha comportado una revisin de los procesos tcnicos, de manera que los circuitos de adquisicin, catalogacin y gestin de la coleccin digital trabajen de forma coordinada. En primer lugar, se describe el entorno en el que se adquieren y se utilizan los libros electrnicos, los distintos escenarios de adquisicin y modelos de compra con los que se puede encontrar la BV de la UOC. Se valora el importante papel que desempea el proveedor en la compra de libros electrnicos. La BV siempre intenta encontrar un equilibrio entre las necesidades de los usuarios, las posibilidades del mercado y los recursos disponibles. Las compras pueden o no ser consorciadas. Cuando se trata de compra consorciada de libros electrnicos se han de sopesar las ventajas e inconvenientes que esta gestin conlleva, tanto econmicas cmo de acceso a los contenidos. Cuando un libro est disponible desde distintas plataformas, hay que estudiar cul es la que se adeca mejor a las necesidades de la BV. A la hora de decidir el modelo de compra a utilizar hay que considerar diferentes elementos, como la adquisicin individual o en paquetes, la compra directa o subscripcin, etc. En segundo lugar, se describen los circuitos internos y tratamientos tcnicos que experimentan los libros electrnicos. La gestin de estos procesos la llevan a cabo, en mayor o menor medida, los responsables de los servicios de Adquisicin, Catalogacin y gestin de la Coleccin Digital, dependiendo de cmo se haya realizado la adquisicin (a perpetuidad o subscripcin). Por ltimo, se muestran las distintas opciones de acceso que tiene la BV de la UOC a los libros electrnicos, utilizando para ello un sistema de autenticacin de usuarios mediante IP (a travs de un porxy WAM). Los puntos de acceso a los libros electrnicos son: el catlogo de la BV, el quick set de libros electrnicos de Metalib, el listado A-Z de SFX, la herramienta de descubrimiento Summon y, adems, un nuevo acceso desde el nuevo Web de la BV de la UOC. El acceso a los libros electrnicos de la BV de la UOC es una cuestin que an no est totalmente resuelta. Desde la nueva Web de la BV se est trabajando para conseguir un punto de acceso nico. La principal razn por la que no siempre es posible este nico punto de acceso es la existencia o inexistencia de las funcionalidades de metabsqueda en los libros electrnicos que ofrece cada proveedor. A pesar de la complejidad del nuevo contexto del libro electrnico, la BV de la UOC sigue apostando por los nuevos formatos de lectura, que en el 2013 ha representado el 32,30% del fondo bibliogrfico y un 45% sobre el presupuesto dedicado para el 2013. Este proceso se realiza trabajando estrechamente con el profesorado, mediante los contenidos disponibles en la Biblioteca en el aula y potenciando la flexibilidad de los gestores y la construccin de nuevos flujos de trabajo que permitan optimizar y facilitar la transicin de la lectura de libros tradicionales a la consulta de monografas en formato electrnico.
Resumo:
[cat] La tesi que es defensa en aquest article s la posici de centralitat que va tenir la Comissi Jurdica Assessora durant el perode de la Generalitat republicana en la creaci i la configuraci del sistema poltic i institucional d'autogovern a Catalunya. Per a demostrar aquesta tesi s'analitzen els avantprojectes de llei que va elaborar durant aquest perode la Comissi Jurdica Assessora: la Constituci o Estatut interior, la Llei municipal, el Tribunal de Cassaci de Catalunya i els recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa. L'anlisi d'aquests avantprojectes posa en relleu com durant aquest perode es van forjar les institucions d'autogovern, es van posar les bases de la democrcia i de l'autonomia local, com tamb es va crear una jurisdicci contenciosa administrativa prpia. L'avantprojecte de llei de recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa ser un precedent rellevant, per oblidat, de les lleis estatals sobre procediment administratiu i jurisdicci contenciosa administrativa. En definitiva, el sistema poltic i institucional catal que hi ha en l'actualitat no podria entendre's sense els antecedents de la Generalitat republicana que, recollint la legitimaci histrica de les institucions medievals, van saber configurar les bases d'un sistema adaptat a les necessitats de la societat contempornia.
Resumo:
Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han perms augmentar considerablement els coneixements existents sobre lantiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou tamb altres rees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. Daltra banda, en els darrers anys hem tingut tamb ocasi destudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de lEbre i al nord del Pas Valenci, molt especialment a les comarques de lAlt Palncia i la Plana de Castell. El conjunt daquests estudis ens permet plantejar una visi general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de lantiga provincia Tarraconensis, amb els lmits i la denominaci que rep a partir de la divisi de Diocleci. Lestudi comparatiu del poblament tardoantic daquestes rees permet contrastar, a ms de punts en com, tamb algunes diferncies, tant en el diferent grau de pervivncia dels hbitats desprs de la crisi del segle III com en laparici de nous tipus dhbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les rees, sin noms en les ms meridionals. Saborda tamb la problemtica de lexistncia dunes poques villes luxoses durant el segle IV (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hbitats ms modestos, aix com el pas de la villa a un altre tipus de poblament dispers.
Resumo:
Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585
Resumo:
Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585
Resumo:
El sistema de visualizacin SIG del Servei Meteorolgic de Catalunya (SMC) consiste en un sistema que visualiza la informacin meteorolgica del SMC mediante un visor SIG. La herramienta permitir a los tcnicos del SMC poder consultar productos meteorolgicos, como modelos numricos, productos de Meteosat, radar, descargas elctricas, etc. El sistema se compone de un servidor MapServer, utilizando MapCache como sistema de cach, y de un visor SIG web implementado en JavaScript, utilizando las libreras Dojo Toolkit y OpenLayers.
Resumo:
La recerca analitza quines sn les claus actuals de ls dela LCa Catalunya. Per fer-ho, primer de tot explica quina s la realitat de les poltiques criminals i dexecuci penal practicades a Catalunya i a Espanya i les compara amb altres realitats europees. Els resultats daquesta primera part fonamenten la convenincia de fer augmentar de manera significativa la seva aplicaci i com aquest augment repercutiria positivament en la millora de les taxes de reincidncia, en el desistiment del delicte i en la reinserci social de les persones encarcerades. En la segona part de lestudi sanalitza el perfil de les persones que arriben a la LC per tamb de les que no hi arriben, tot i complir algunes de les condicions objectives per fer-ho. De lestudi daquests perfils sanalitzen les similituds i diferncies en les caracterstiques dels penats i es fan propostes de millora en la classificaci de grau penitenciari i la possibilitat de progressi sense que augmenti el risc teric de reincidncia ni el de recursos a assignar, tot i que s resulti necessari pensar i fer-ne una redistribuci dels actualment existents. La tercera part de lestudi es dedica a analitzar els obstacles que t lAdministraci per poder fer propostes de millora per augmentar la seva implementaci. Entre les dificultats analitzades es comenten: el model daplicaci espanyol sobre la LC, la satisfacci de la responsabilitat civil, els estrangers que es troben en situaci administrativa irregular a Espanya, els retards en la concessi dels permisos ordinaris i les progressions de grau i el seguiment i control de la LC. Lestudi ha fet servir metodologies quantitatives i qualitatives simultniament. La informaci obtinguda es triangula i sassenyalen aquells punts on el consens s ms global i aquells punts ms controvertits on els resultats no permeten extreuren conclusions fefaents. En la part quantitativa shan analitzat utilitzant diferents tcniques estadstiques 3.340 casos que es trobaven lany 2012 en LC, 3r grau i 2n grau. En la part qualitativa, sha fet anlisi de casos, entrevistes en profunditat, grups focals, tcnica Delphi i recull bibliogrfic i de legislaci comparada. La recerca acaba proposant 23 propostes de millora agrupades en 6 blocs dintervenci.
Resumo:
Lorigen del present estudi semmarca dins lmbit dactuaci Colleccions bibliogrfiques, serveis bibliotecaris i installacions del Pla estratgic de les biblioteques de la UPC Digital per al perode 20122014 i dins dels objectius 2013 de la Biblioteca de la Facultat de Matemtiques i Estadstica (FME).
Resumo:
Aquest treball de fi de grau constitueix una proposta dinvestigaci sobre el fenomen del burnout o sndrome desgotament professional que pateixen molts treballadors socials. Concretament, es pretenen analitzar els factors causants daquesta sndrome aix com les seves conseqncies en termes estructurals i organitzatius, de qualitat en latenci a les persones i personals per part dels professionals del treball social. La necessitat i inters d'abordar el tema es deu a les evidncies cientfiques, realitzades en daltres pasos, que confirmen que l'exposici als factors de risc psicosocials afecten la salut del professional i a tota l'organitzaci. Ms encara en un moment de crisi econmica en la qual els treballadors socials han datendre a una major quantitat dusuaris amb diversitat de dificultats i en situacions ms complexes. En el nostre pas, la investigaci sobre la sndrome del burnout en lmbit dels treballadors socials s prcticament inexistent, ra per la qual es fa ms necessari potenciar recerques que es focalitzin en aquesta realitat.Aquest document s el resultat dun treball continuat que comprn tant la cerca i lectura de la bibliografia existent i rellevant sobre el fenomen del esgotament professional, com una primera fase exploratria per contrastar el marc teric amb la realitat catalana, concretament la de la comarca del Girons. Posteriorment, i a partir dels resultats obtinguts, es presenta el disseny duna investigaci que ha de cobrir tot lmbit catal. En aquest cas, sha optat per fer una recerca amb una metodologia qualitativa (entrevistes i grups de discussi), ja que lobjectiu s copsar les vivncies, percepcions i opinions dels treballadors socials sobre les causes del burnout i les seves conseqncies. Els resultats d'aquesta investigaci sn considerats una oportunitat per identificar rees de millora en l'organitzaci de la feina i altres aspectes rellevants com el disseny del lloc de treball, les relacions interpersonals i a nivell personal
Resumo:
Ladopci, tant si s nacional o internacional com si la duen a terme els LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transgneres) o no, s un procs legal, psicolgic i social que, en alguns casos, finalitza amb una sentncia per tal que un infant sincorpori en el s duna famlia en la qual no ha nascut. Una sentncia s una resoluci judicial que, per tenir efectes legals o adquirir una validaci jurdica en un pas diferent al que sha ems, s'ha de traduir a la llengua darribada. La traducci de documents legals sanomena traducci jurada i lha de dur a terme un/a traductor/a habilitat/da amb el ttol de traductor/a jurat/da, que sencarrega daportar validesa legal al document, el qual ha danar revestit del segell i la signatura del traductor/a jurat/da i d'un certificat on constin les seves dades personals i el nmero de registre.
Resumo:
El treball Final de Grau que es mostra a continuaci s un estudi de cas sobre la realitat educativa actual de les aules hospitalries de Catalunya. Un dels objectius que persegueix s el de conixer, descriure i analitzar les metodologies educatives emprades i els elements que marquen la seva lnia educativa. Per dur-lo a terme shan realitzat entrevistes a les aules de tres hospitals de referncia a Catalunya: Vall dHebron (Barcelona), Sant Joan de Du (Esplugues de Llobregat) i Fundaci Althaia (Manresa). Aquest estudi ha perms descobrir les principals caracterstiques que marquen la pedagogia hospitalria aix com els motius pels quals es duen a terme unes accions o unes altres. Tamb ha donat la possibilitat de conixer altres maneres datendre a la diversitat dins laula.
