Implantació d’una xarxa de banda molt ampla a Rubrera

En el present projecte es tracta de la creació d’una Operadora de Xarxa de Telecomunicacions pel desplegament i explotació d’una xarxa de fibra òptica a la població de Rubrera per tal d’oferir a tots els seus habitants connexió a serveis que necessitaran el suport de banda moltampla. D’aquesta manera s’intenta apropar a tots el Rubrerencs la possibilitat d’accés a aquest tipus de serveis al mateix temps que els habitants de les poblacions més importants del país, integrant-los immediatament a la Societat de la Informació. Així doncs, es dur a terme elpresent projecte que es defineix amb els següents objectius:- És un fet que la Societat de la informació cada dia és més important en la vida diària de les persones. Per això, l’Ajuntament de Rubrera és conscient de que el seu objectiuprincipal és fer arribar la connexió a banda molt ampla a tots els seus habitants, sinó hofan les empreses privades que tenen les autoritzacions corresponents. Com que capoperador s’ha compromès a construir aquest tipus de xarxa a Rubrera a mig termini ,és per això que es proposa establir una xarxa per transportar serveis d’alta capacitat, de tal manera que Rubrera no es quedi desfasada respecte poblacions i territoris de l’entorn.- Proporcionar als Rubrerencs un ventall d‘Operadores de Serveis, d’altre manerainaccessible, on poder escollir. Afavorir i promoure la lliure competència entre lesOperadores a la localitat de Rubrera, que ajudarà a reduir els futurs costos entelecomunicacions.- Constitució d’una empresa de caràcter públic, lligada directament a l’Ajuntament deRubrera, per planificar, dissenyar, desplegar, operar i mantenir la xarxa de caràcter obert a tots els operadors de serveis i en cobertura de tot el territori municipal.- Promoure la inserció del màxim número possible d’operadors de serveis, sobre aquesta xarxa pública oberta, per que se’ls hi garantirà el mateix cost que aquestes han assumit en les poblacions més importants. S’intenta d’aquesta manera oferir a diversesoperadores, la possibilitat de prestar serveis a una població on, en principi no els és rentable el desplegament d’una xarxa pròpia.- Finalment s’intenta des d’aquest projecte oferir un model a seguir per altres poblacions que es trobin en la mateixa situació. La necessitat de banda molt ampla a tot el territori català i espanyol és imminent.

Estudi sobre la variació en la llengua dels parlants de les Illes Balears

Aquest treball és un petit estudi sobre la variació en la parla dels individus que provenen de les Illes Balears i que viuen fora de la seva comunitat, en el nostre cas, a Barcelona. Més concretament, es tracta d’un estudi sobre alguns trets de la fonètica i d’altres de la morfologia.

Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, traducció i anàlisi d'un fragment

Traducció cap al català d'un fragment del l'original francès d'Eric-Emmanuel Schmitt Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran amb el posterior anàlisi de les qúestions de sintàxi, gramàtica, lexic i referents culturals.

Anàlisi discursiva de trenta-tres dites que expressen "gran quantitat" en menorquí

Anàlisi de trenta-tres dites en menorquí extretes d'un recull de frases fetes dels anys 80 ,en què es defineixen, les trenta-tres, com a «gran quantitat», per tal de veure les diferències semàntiques i d'ús a causa de la impossibilitat de sinonímia entre totes elles; així com la vigència que tenen a dia d'avui aquestes frases, sobretot entre el sector jove.

Estudi d’implantació terminològica del surf de neu

Aquest és un estudi que s’emmarca en el procés de normalització lingüística de la llengua catalana i que té com a objectiu esbrinar el grau d’implantació que han aconseguit deu propostes terminològiques (TERMCAT) del surf de neu en català, tant des de la perspectiva oral (entrevistes amb usuaris) com des de la perspectiva escrita (corpus textuals) en tres àmbits d’ús: l’institucional, el no institucional i la premsa.

Estudi de la variació lingüística a la parla de Calaf

Aquest treball analitza la variació lingüística present en el dialecte central del català que es parla a Calaf (l'Anoia). En concret, s'estudia la variació morfològica i fònica a través de dades lingüístiques de parlants locals i s'intenta explicar per què tenen lloc aquests canvis en el dialecte.

Recull terminològic sobre les relacions internacionals

Vocabulari multilingüe sobre les relacions internacionals compost per 39 fitxes. Cada fitxa conté els equivalents en quatre llengües (anglès, francès, castellà i català) i les fonts de referència i/o el context. L’origen d’aquest treball és el Termium, el banc de dades terminològiques i lingüístiques del Govern del Canada.

El batalló dels esperitats. Barry Hannah

Aquest treball presenta una traducció al català d’un conte de l’obra Bats out of hell de Barry Hannah, un escriptor nascut al Sud dels Estats Units. L’interès d’aquest treball és la inexistència de traduccions de l’obra de Hannah al català i la denúncia que fa l’autor dels estereotips tan marcats de la societat de la seva regió natal.

La Alternancia de código en los monólogos de Andreu Buenafuente

En aquest treball s'abarca l'ús de l'alternança de codi entre el català i el castellà per distingir l'ús que fem de les llengües en diferents àmbits i situacions de la vida quotidiana. D'altra banda, aquesta alternança de codi es basa exclusivament en l'humor.

Traducció de textos normatius anglès-valencià: anàlisi i reflexió lingüística

Aquest treball constitueix un estudi reflexiu i pràctic de les diferències dialectials entre el català oriental i el valencià en la producció i traducció de textos normatius. Pretén, a més, ser un punt de partida per a la creació d'uns criteris estàndard de redacció en valencià d'aquest tipus de textos

Aprenentatge automàtic de classes sintàctiques verbals

Aquest treball descriu una metodologia per classificar els verbs en català segons el seu comportament sintàctic. L’objectiu és adquirir un nombre reduït de classes bàsiques amb una precisió alta fent servir pocs recursos. Obtenir informació sobre classe sintàctica és un procés llarg i costós, però útil per a moltes tasques de PLN. Presentem com obtenir aquesta informació fent servir només un corpus amb anotació de categoria morfològica. Hem explorat tant tècniques supervisades com no supervisades. Primer presentem els experiments que fan servir un mètode supervisat per distingir automàticament entre verbs transitius i intransitius. El nostre sistema té una taxa d’error del 4,65%. Pel que fa als mètodes no supervisats (clustering), presentem dos experiments. El primer pretén classificar els verbs en transitius, intransitius i verbs que alternen amb la partícula se. El segon experiment té per objectiu fer una subclassificació entre intransitius purs i preposicional. Els resultats són uns coeficients-F de 0.84 i 0.88, respectivament.

El Desinterès per la lectura: converses amb un adolescent

El desinterès per la lectura ha esdevingut un nou focus de recerca en l’àmbit de la didàctica de la lectura a Catalunya. En aquesta investigació s’estudia aquest fenomen des d’una mirada sociocultural, prenent el marc teòric i metodològic sobre la literacitat com a pràctica social desenvolupat pels Nous Estudis de Literacitat. L’estudi de cas d’orientació etnogràfica que es presenta té com a objectiu explorar les identitats lectores dins i fora del context acadèmic d’un adolescent barceloní de 14 anys que, al final de l’E.S.O, reconeix que no li agrada llegir i és vist a l’entorn acadèmic i social com un ‘lector amb dificultats’ i un ‘mal estudiant’. Les dades es recullen longitudinalment al 2007, a través d’un cicle d’entrevistes amb profunditat amb aquest adolescent. També s’entrevisten persones clau en la seva formació lectora: la mare, el germà, un amic i el professor de català. Partim de l’anàlisi de les pràctiques lletrades d’aquest adolescent per estudiar, d’una banda, com es construeix la identitat ‘poc-lectora’ i, de l’altra, els factors personals que l’han portat a configurar un punt de vista indiferent envers la lectura.

Humanisme i traducció catalana durant la segona meitat del segle XV: Ferran Valentí, Arnau d'Alfarràs, Francesc Alegre i Aleix de Barcelona

Les traduccions al català de la segona meitat del segle XV se situen en un punt en què conflueixen les influències de traducció medievals, ad verbum o ad sensum, amb les noves influències humanístiques que, inspirant-se en els clàssics romans, postulen ja la traducció no només de les paraules i del sentit del text original sinó també la del seu estil. Les quatre traduccions d’aquest estudi mostren les influències modernes o humanístiques que poc a poc s’introdueixen des d’Itàlia en les traduccions catalanes del quatrecents, i els contactes d’aquests traductors amb els nous corrents de pensament.

La Traducción de los recursos fónicos en “La Notte” de Dino Campana. Análisis y comparación de traducciones al catalán, castellano e inglés

“La Notte” es el poema en prosa que abre los Cantos Órficos, obra única del poeta italiano Dino Campana. La modernidad del poema destaca por su forma en prosa y por su ritmo especial, en virtud del cual la prosa adquiere un carácter que la diferencia de la prosa común y de otras composiciones del mismo Campana. El análisis, que se enmarca en el ámbito de los estudios descriptivos de las traducciones, analiza las cualidades sonoras del poema y estudia las soluciones que tres traductores en tres idiomas (catalán, castellano e inglés) han dado a los recursos fónicos utilizados por el poeta. La disminución o el incremento de dichos recursos fónicos en las traducciones permiten describir los distintos estilos de traducción. Las conclusiones del trabajo ponen además en evidencia el papel que el uso creativo de recursos compensatorios juega para los traductores. También se esboza una hipótesis sobre la relación entre la forma del poema en prosa y las elecciones traductoras.

Sebastià Juan Arbó, autotraductor: de terres de l'Ebre (1932) a Tierras del Ebro (1940)

Sebastià Juan Arbó (1902-1984) era un escriptor en llengua catalana fins a la Guerra Civil espanyola. Arran del desenllaç de la guerra, Arbó va esdevenir un escriptor tant en llengua catalana com en llengua castellana. Aquest pas d’una llengua a una altra va tenir un pas intermedi: l’autotraducció. A partir de la seva primera autotraducció al castellà (Tierras del Ebro, 1940), Sebastià Juan Arbó es va introduir en les lletres castellanes. Aquesta tasca autotraductora, que encetà el 1940, no l’abandonà en la resta de la seva obra catalana i mai no l’exercí en la seva obra escrita originalment en llengua castellana.Amb aquest treball de recerca es vol establir, en primer lloc, un mètode d’anàlisi per a l’autotraducció de Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó, que pugui ser exportable a l’anàlisi d’altres autotraduccions, i, en segon lloc, analitzar un fragment de les primeres edicions en català (1932) i castellà (1940) de Terres de l’Ebre, que permeti reconèixer-hi les tendències autotraductores de Sebastià Juan Arbó.