42 resultados para jurado


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte es basarà en realitzar una aplicació web amb l'entorn .NET per implementar una aplicació de xat i/o videoconferència en temps real. Aquesta aplicació necessitarà únicament un navegador per funcionar, i utilitzarà els frameworks WebRTC o SignalR, els quals ambdós són frameworks Open Source especialitzats en Real Time Comunications existents a la xarxa.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Objective: We used demographic and clinical data to design practical classification models for prediction of neurocognitive impairment (NCI) in people with HIV infection. Methods: The study population comprised 331 HIV-infected patients with available demographic, clinical, and neurocognitive data collected using a comprehensive battery of neuropsychological tests. Classification and regression trees (CART) were developed to btain detailed and reliable models to predict NCI. Following a practical clinical approach, NCI was considered the main variable for study outcomes, and analyses were performed separately in treatment-naïve and treatment-experienced patients. Results: The study sample comprised 52 treatment-naïve and 279 experienced patients. In the first group, the variables identified as better predictors of NCI were CD4 cell count and age (correct classification [CC]: 79.6%, 3 final nodes). In treatment-experienced patients, the variables most closely related to NCI were years of education, nadir CD4 cell count, central nervous system penetration-effectiveness score, age, employment status, and confounding comorbidities (CC: 82.1%, 7 final nodes). In patients with an undetectable viral load and no comorbidities, we obtained a fairly accurate model in which the main variables were nadir CD4 cell count, current CD4 cell count, time on current treatment, and past highest viral load (CC: 88%, 6 final nodes). Conclusion: Practical classification models to predict NCI in HIV infection can be obtained using demographic and clinical variables. An approach based on CART analyses may facilitate screening for HIV-associated neurocognitive disorders and complement clinical information about risk and protective factors for NCI in HIV-infected patients.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball de recerca estudia i analitza la comprensió i les estratègies utilitzades per alumnes de 2n de primària a l’hora de resoldre problemes aritmètics de suma i resta. Per aconseguir aquest propòsit, s’ha portat a terme el disseny i l’aplicació d’una prova individual de resolució de problemes, passada abans i després d’una intervenció educativa enfocada a millorar les dificultats detectades a l’hora de resoldre problemes. A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes es verificarà si després de treballar el procés de resolució i d’incidir en les estratègies per resoldre problemes additius amb els alumnes millora la comprensió i les estratègies aparegudes s’adeqüen al tipus d’operació aritmètica que es demana.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball té com a objectiu aprofundir en la importància que tenen els espais de les escoles dels Serveis Educatius de Pistoia en la inclusió i l’atenció a la diversitat. Per aquest motiu, després d’una recerca teòrica que contextualitza aquests serveis, es troba un anàlisi que relaciona els resultats d’aquesta primera part teòrica amb una segona part pràctica portada a terme durant un període de pràctiques en tres escoles d’aquests serveis educatius, una d’elles és un Asilo Nido i les altres dues són Scuole dell’infanzia.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabajo se centra en la traducción audiovisual, hace un breve repaso a los estudios sobre doblaje y propone, al mismo tiempo, la traducción para el doblaje de una serie de humor.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El objetivo final es construir una aplicación en Android que a través de un comando de voz inicie una aplicación. Por consiguiente es necesario crear una aplicación con una fuerte base en usabilidad y accesibilidad que permita configurar estos comandos de voz, que en adelante serán llamados rutina, y un widget que se encargue de escuchar al usuario para que inicie la aplicación tras escuchar el comando de voz. Además se añade la opción de guardar el catálogo de rutinas configuradas en un servidor externo, permitiendo descargar todas las rutinas configuradas en un nuevo dispositivo tras haberse logueado.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El artículo se divide en cuatro apartados. En el primero, se presentan los antecedentes y el marco legal de los Programas de Garantía Social (PGS). En el segundo, se concretan los objetivos y modalidades de estos programas, las características del alumnado que los cursa y el perfil del profesorado que los imparte. El tercer apartado se centra en el contexto socio-educativo de la Comunidad de Castilla La Mancha y el estudio de los PGS que en ella se desarrollan. Además, se presentan las dimensiones de los cuestionarios elaborados para realizarlo. Por último, en el cuarto apartado, se exponen las conclusiones derivadas de su aplicación y análisis en el estudio de la implantación de los PGS en la Comunidad de Castilla La Mancha, y se hacen unas propuestas de optimizaciön que pueden generalizarse a otras comunidades autónomas.