Inscripción latina del turó de Sant Grau (Caldes de Malavella, Gerona)

La población de Cal des de Malavella está situada en plena depresión de La Selva, en la comarca del mismo nombre, en un valle cerrado por pequeñas lomas que separan la cuenca del Ter de la del río :Tordera. La riera de Caldes riega el término municipal y es afluente de este último. Dentro del casco urbano existen dos yacimientos conocidos de antiguo: El Puig de los Animes y El Turó de Sant Grau, ambos famosos por tener. diversos manantiales de aguas termales. Los restos arqueológicos fueron puestos al decubierto a fines del· siglo pasado y a principios de este siglo con el fin de proceder a la explotación industrial de los manantiales, no se han practicado excavaciones metódicas en ellos. Estos manantiales de aguas termales, que brotan a distintas temperaturas, fueron utilizados y venerados por los hombres prehistóricos mucho antes de la llegada de los romanos a la Península. Las· zonas donde existían este tipo de fuentes eran lugares sagrados y mágicos, consagrados a alguna divinidad dispensadora de la fecundidad y de la salud, estos lugares atraían a los enfermos y a los devotos. El baño era el tratamiento más generalizado, pero también existían otras formas de entrar en contacto con el agua milagrosa: abluciones, aplicación local, inmersión, absorción en pequeñas dosis.

Els dissenys curriculars per competències en els títols de grau i postgrau: possibilitats i limitacions

L'Espai Europeu d'Educació Superior planteja reptes ineludibles que caldrà abordar a mig i llarg termini en tant que impliquen un canvi cultural difícil d'incorporar sobtadament per bona part de la comunitat acadèmica. El debat sobre el tipus de plans d'estudis (el seu contingut i estructura) i sobre les formes organitzatives i de treball que hi haurien de portar aparellades no és un debat sobre el format o l'aparença en què organitzem el treball sinó sobre el propi sentit del treball, de la missió de les institucions universitàries i del nostre rol com a professors i professores.

L'experiència pilot desenvolupada a partir del projecte d'innovació "La gestió integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docència experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts"

Es presenta un projecte d'innovació docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gestió de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovació docent va aplicar criteris de gestió de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d¿aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i València van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vídeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experiència pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en l¿experiència va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tècnics de taller, majoritàriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experiència pilot va demostrar satisfactòriament la viabilitat de l'aplicació del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicació, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigació. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podrà aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experiència s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat també en dos congressos.

Una reflexió sobre la relació entre el grau de presencialitat i el procés d'aprenentatge-avaluació

El presente trabajo propone una reflexión sobre la relación entre el sistema de enseñanza-aprendizaje y el grado de presencialidad tomando como punto de partida la experiencia desarrollada en tres asignaturas obligatorias de la licenciatura de Ciencias Actuariales y Financieras (CAF) de la Universidad de Barcelona: Matemática Actuarial Vida (MAV), Matemática Actuarial No Vida (MANV) y Análisis Numérico (AN). Todas son asignaturas obligatorias en la licenciatura y constan de 9 créditos en el caso de las dos primeras (6 teóricos y 3 prácticos) y de 6 créditos el Análisis Numérico (3 teóricos y 3 prácticos). La implantación de un sistema de evaluación continuada a partir del curso 2004-05 ha supuesto un cambio de enfoque del proceso de enseñanza-aprendizaje que ha afectado tanto al profesorado implicado como al alumnado, se ha basado en el control de la asistencia del estudiante, en la valoración conjunta teoría-práctica, en el trabajo en grupo y en el portafolio docente como herramientas de trabajo del estudiante y de evaluación para el profesor. A partir del curso 2007-08 la Universidad de Barcelona establece un cambio en las normas reguladoras de la evaluación y de la calificación de los aprendizajes, de manera que se considerará que la evaluación será continuada como norma general. Debido a este cambio y a la valoración que habían realizado los alumnos respecto al sistema de evaluación continuada aplicado en cursos anteriores, mediante la realización de encuestas de opinión, se toma la decisión de introducir modificaciones en dicho sistema. Al finalizar el primer semestre del curso 2007-08 se analizan cómo han afectado estos cambios en los resultados académicos y nos planteamos el enfoque que hay que dar a estas asignaturas que, debido a sus contenidos, exigen un alto grado de presencialidad de los alumnos. Debido a que muchos estudiantes están compaginando trabajo y estudios, los profesores implicados se plantean si sería conveniente tender hacia un nuevo sistema de enseñanza-aprendizaje en el cual el grado de presencialidad requerido no fuese tan elevado.

Creixement urbà i producció de l'espai a Lleida (1940-1980)

Aquest article té com a objecte establir la relació existent entre les formes materials que adopta el creixement urbi i les caracteristiques del mercat del sòl i del m rcat immobiliari. La proposició inicial de la qual es parteix és l'afirmació e la dependència de les primeres respecte al grau de desenvolupament del mercat; i això en dos aspectes: primer, en l'origen d'una determinada forma urbaba; segon, en la seva posterior evolució. El cas analitzat, el procés de creixement urbà de Lleida en uns anys de gran creixement econòmic -canvi agrícola basat en l'especialització fruitera i en la difusió de les granges d'estabulació ramadera- i demogràfic -41.464 habitants el 1940, 106.814 habitants el 1981- pretén servir per treure unes remarques qenerals, formulades en el present treball com a hipòtesis, que poden orientar aquelles recerques que busquen en les característiques d'una formació social la variable independent que ha de permetre la comprensió d'unes morfologies. El marc eneral de referència és la teoria sobre la "producció de l'espai", encara que matisada i acotada a aquells aspectes que poden ser més rellevants en la comprensió del sorgiment de les formes materials urbanes.

Identificació de les competències més valorades en l'entorn professional i adequació del pla d'estudis de grau en enginyeria informàtica

L'execució d'aquest projecte ha volgut reflectir quines són les capacitats professionals més valorades actualment, poder entendre quines són les condicions actuals i reflexionar sobre quina és la cobertura que els plans educatius actuals -en l'àmbit de l'enginyeria informàtica- brinden a aquesta evolució, contribuint amb aquest estudi a l'objectiu general de l'àrea de competències professionals d'apropar el món acadèmic al laboral.

Les Estratègies d'accés a la universitat via cicle formatiu de grau superior

Les inèrcies de la institució educativa avancen a un ritme més pausat que els reptes socials que es plantegen, donant com a una de les conseqüències el fet que l'origen social continua sent un factor explicatiu de l'èxit educatiu.Són moltes les teories que apunten que l'economia global en la qual estem immersos requereix d'un augment dels requeriments educatius col•lectius. És en aquest context en el qual analitzarem l'accés a la Universitat des dels Cicles Formatius de Grau Superior partint de la hipòtesi que aquesta és una via que afavoreix la consecució del'objectiu d'augmentar els titulats superiors, sota un prisma d'equitat d'oportunitats.

Grau de millora del compliment de l'exercici físic en pacients amb diabetus mellitus tipus 2

L’objectiu d’aquest projecte és conèixer quin mètode és el més efectiu per millorar el compliment de prescripció d’exercici físic, en persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus 2. La Hipòtesi del treball, és que els pacients del grup intervenció tindran un grau de millora més elevat que els pacients del grup control. Per dur-lo a terme s’analitzarà el grau d’exercici físic de persones amb diabetis Mellitus, a través de la enquesta IPAQ. Es faran dos grups: Grup intervenció, que seran persones que participen en les sessions del Programa Pacient expert. Grup control, que seran persones que van a les visites de control amb la infermera del CAP. També s’utilitzarà una enquesta de dades demogràfiques per valorar el nivell d’estudis i la situació laboral dels participants. Aquest estudi es portarà a terme en 10 centres d’atenció primària del Bages, per professionals d’infermeria i durant 26 mesos. Com a limitacions de l’estudi trobem que el grup intervenció i el grup control no rebran el mateix tipus de formació i es portaran a terme en períodes de temps diferents, pot haver abandonament per part dels usuaris i pot ser que els infermers dels CAP on es portarà a terme arribin a conèixer l’estudi.

Grau de satisfacció d'un col·lectiu de persones grans en relació a l'atenció rebuda dels professionals d'infermeria durant la seva hospitalització

Introducció: La preocupació per la qualitat assistencial, i concretament per la qualitat de les cures infermeres, la satisfacció percebuda pel pacient com element fonamental com a indicador de la qualitat dels serveis sanitaris i clau en la millora de la qualitat assistencial, i el fet que a l’estat espanyol hi ha pocs estudis de satisfacció específics de la població anciana hospitalitzada, ens va portar a plantejar un estudi amb l’objectiu de valorar el grau de satisfacció de les persones grans hospitalitzades en relació a l’atenció rebuda dels professionals d’infermeria. Metodologia: S’ha realitzat un estudi descriptiu i transversal en un col.lectiu de 42 persones hospitalitzades d’edat ≥ 60 anys. El grau de satisfacció es va determinar amb “La Monica Oberst Patient Satisfaction Scale 12” (LOPSS 12), versió reduïda en castellà. La personalització de les cures es va valorar amb un qüestionari que valora la relació infermera-usuari extret de l’Índex de Personalització de les Cures. L'anàlisi estadística es va dur a terme amb el programa informàtic SPSS® vs 21.0. Resultats: Es va evidenciar un elevat grau de satisfacció global amb les cures d’infermeria (8,8  1,5 / 10), però el nivell global de personalització d’aquestes cures no va ser molt satisfactori (3,4  2,1 / 7). Els homes van valorar millor a les infermeres respecte a que consideraven les seves opinions i preferències (p=0,03) i contestaven amb rapidesa les seves trucades (p=0,009). La personalització de les cures millorava conforme incrementava el grau de satisfacció global (r = 0,582; p = 0,000) i amb el temps d’hospitalització (r = 0,344; p = 0,026). Conclusions: El grau de satisfacció global respecte la satisfacció en l’atenció rebuda per part d’infermeria, va ser elevat però amb baix grau de personalització, mostrant major satisfacció els homes respecte les dones. Conèixer l’opinió dels usuaris representa una oportunitat pels professionals de reflexionar sobre la pràctica clínica i ser crítics per avançar en el desenvolupament de la professió, identificant aspectes susceptibles de millora 5 amb la finalitat d’augmentar la qualitat de les cures que es presten, així com la qualitat de vida de les persones.

Regressió a segon grau: causes i conseqüències

La recerca aborda la situació penitenciària de regressió a segon grau d’una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no és la forma habitual en què les persones condemnades extingeixen la condemna sinó que resulta més comú la finalització en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evidència científica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb més probabilitats d’aconseguir la reinserció de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalització de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional és justament la regressió a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un ús restringit de la regressió i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s’ha produït la regressió sigui difícil reprendre el procés de reinserció a la comunitat. Per dur a terme la recerca s’ha pres com a població de referència les persones que van patir una regressió a segon grau a Catalunya durant l’any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l’1 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Això dóna una població de 52 persones. S’ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d’aquestes persones i s’ha aconseguit entrevistar al 75% d’elles. La recerca posa de manifest que la nostra pràctica de regressió es troba encara allunyada d’un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s’assenyalen un conjunt de recomanacions o bones pràctiques.

Projecte MQD per al disseny dels mòduls de Fonaments dels esports en el grau de CAFE (FPCEE-URL)

Les exigències estructurals i metodològiques nascudes de la implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior arran de la Declaració de Bolonya han comportat replantejaments profunds dels plans d’estudi universitaris i, sobretot, de la comprensió dels processos d’aprenentatge i avaluació dels alumnes basats en les competències. La necessitat del professorat de replantejar el seu compromís pedagògic d’acord a les noves directrius i la oportunitat de reflexionar de manera creativa i original en base a un programa de millora de la qualitat universitària han confluït en el present Projecte de Mòdul de Fonaments dels Esports. Aquesta proposta modular ajunta el rigor per potenciar les noves directrius pedagògiques universitàries i la satisfacció d’haver dedicat un temps a la reflexió col·lectiva que pugui servir de guia o exemple als diferents mòduls d’esports que el Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport proposa. Així, en base als eixos de lògica epistemològica, disseny i temporalització curricular i, finalment l’avaluació competencial, es desenvoluparan les principals aportacions metodològiques del projecte sense que al final, amb la perspectiva dels cursos ja passats, es puguin discutir els seus encerts i les seves possibilitats de millora. La qualitat en l’ensenyament dels esports n’ha estat el referent.

Avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels hàbitats de Catalunya

Aquest document ofereix una metodologia per avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en un indret determinat, una valoració de l'interès de conservació dels hàbitats CORINE de Catalunya a partir d'una proposta metodològica que té en compte diversos paràmetres qualificadors, una estimació del grau d'amenaça a què estan sotmesos els hàbitats en el conjunt del territori i una primera aproximació a l'avaluació de l'interès de conservació dels hàbitats marins. Aquesta informació és aplicable en l'àmbit de la planificació territorial i de la valoració del patrimoni natural.

Avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels hàbitats de Catalunya

Aquest document ofereix una metodologia per avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en un indret determinat, una valoració de l'interès de conservació dels hàbitats CORINE de Catalunya a partir d'una proposta metodològica que té en compte diversos paràmetres qualificadors, una estimació del grau d'amenaça a què estan sotmesos els hàbitats en el conjunt del territori i una primera aproximació a l'avaluació de l'interès de conservació dels hàbitats marins. Aquesta informació és aplicable en l'àmbit de la planificació territorial i de la valoració del patrimoni natural.