510 resultados para H Al
Resumo:
Tal com posa de manifest Garrido Genovs, comporta una barreja de conceptes psicolgics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria dedat, realitza una infracci titllada de criminal. Per tant la franja dedat varia segons els pasos; no tots coincideixen en la majoria dedat penal i no sempre s coincident amb el que, des dun punt de vista criminolgic sha dentendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor s tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurdic respectiu, pot sser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A lEstat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria dedat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria dedat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqncia juvenil com aquell conjunt dinfraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.
Resumo:
El projecte tracta de la realitzaci de proves de crrega al Claustre de la Catedral de Girona per tal de conixer la crrega que suporten les columnes de pedra del claustre. Un cop coneguda aquesta crrega, es podr decidir si son aptes o no per al canvi ds previst a la planta superior i es podr aportar una resposta definitiva a una de les dues hiptesis plantejades: si es forma o no arc de descrrega a les columnes del Claustre. Daltre banda, es realitzar una proposta de tractament de les columnes del Claustre que consistir a escollir les que hauran de ser reparades i les que hauran de ser substitudes, en base a una srie de clculs numrics
Resumo:
Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, de la versi rab d'Ibn al-Muqaffa', la veri catalana de Ramon Llull a Llibre de meravelles i Llibre de les bsties i la versi castellana de Calila e Dimna del 1252.
Resumo:
Soluci de disseny per al sistema de comunicaci en una comunitat Wifi que permeti, en unes rees determinades, navegar sense cap problema amb qualsevol dispositiu amb connexi sense fils.
Resumo:
Las personas con sndrome de Asperger presentan dificultades para la comprensin del otro, para ponerse en su lugar, para saber distinguir entre engao, mentira y verdad. Tienen serias dificultades en habilidades sociales, sobre todo en saber escuchar, guardar los turnos de palabra, interesarse y entender los estados emocionales. Por este motivo, utilizando la Teora de la mente y el Paradigma cognitivo, a travs de historias sociales, conversaciones en forma de historietas, modelaje... intentaremos ayudar a estas personas a vivir sin estrs sus relaciones sociales para que stas sean ms ajustadas y gratificantes.
Resumo:
Els objectius del projecte Les traduccions de Carles Riba i Mari Manent al Corpus Literari Digital sn diversos: duna banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Mari Manent; daltra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Ctedra Mrius Torres. La digitalitzaci ha perms de preservar digitalment el patrimoni literari constitut per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors ms importants de la literatura catalana del segle XX. Linventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha perms de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusi daquests registres bibliogrfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Ctedra Mrius Torres permet la seva consulta en lnia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitar als investigadors lestudi de la histria textual de les traduccions, la de levoluci de la llengua literria dels autors, entre altres possibilitats.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al Laboratoire dtudes sur les monothismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / cole pratique des hautes tudes / Universit Paris IV-Sorbonne), Frana, entre 2010 i 2011. Anlisi de la crisi estructural que afect a lesglsia galla entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianitzaci a gran escala de les elits aristocrtiques galloromanes i per la reivindicaci per part daquest estament de la translaci a lesfera de la jerarquia institucional de lEsglsia de la seva preeminncia econmica i social. Aquest procs implic laparici dalgunes interpretacions del fet existencial cristi que tractaven de legitimar en el plnol teric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relaci a aquest ltim punt, sha donat particular rellevncia a lanomenada controvrsia semipelagiana a Provena, amb especial mfasi en dos punts: a) la relaci entre loposici a la teologia agustiniana de la grcia en alguns cercles monstics provenals Marsella, Lrins i lemergncia en aquests ambients duna literatura autobiogrfica en la que la reflexi sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a lascetisme cristi est estretament vinculada a un esfor teric de redefinici i reorientaci de lethos aristocrtic; i b) la relaci entre els punts teolgics debatuts en aquesta controvrsia i les concepcions eclesiolgiques dels pensadors que hi prengueren part entenguis aqu per eclesiologia la definici terica dels lmits i dels fonaments de la comunitat cristiana, amb especial incidncia en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que laristcrata havia dexercir en aquestes noves comunitats transversals. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistncia duna teologia semipelagiana, ateses les antagniques concepcions eclesiolgiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassi entn la comunitat cristiana com una elit asctica en la que els criteris laics destratificaci social queden suspesos, i rebutja en la teoria i en la prctica que aquesta elit hagi dassumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lrins, en canvi, loposici a la teologia agustiniana de la grcia s inspirada per lesfor dimportar a tota la comunitat cristiana els ideals monstics, quelcom que fou tamb una via de legitimaci de lautoritat dels monjos-bisbes dorigen aristocrtic sorgits del cenobi de Lrins.
Resumo:
El projecte de fi de carrera se centra en el disseny d'un marc de treball per a la capa de presentaci pel desenvolupament d'aplicacions en tecnologia J2EE.
Resumo:
Objetivos: Conocer la prevalencia del uso auto informado del preservativo en la ltima relacin sexual, as como algunas actitudes, creencias y percepciones sobre su uso para la prevencin de la transmisin del VIH por va heterosexual, en jvenes de las ciudades de Nampula, Bemba y Lichinga, en Mozambique. Diseo: Estudio transversal de encuesta. Participantes: Seiscientos treinta y dos estudiantes de secundaria (56,8% varones), con edades comprendidas entre 15 y 24 aos, seleccionados mediante un muestreo aleatorio estratificado proporcional. El porcentaje de participacin es del 79%. Mediciones principales: Mediante un cuestionario, se evalan en una escala de 0 a 10 las actitudes hacia el uso del preservativo, expectativas de resultados y de autoeficacia y aceptacin percibida sobre su utilizacin. Asimismo se evala el uso auto informado del preservativo en la ltima relacin sexual. Resultados: Slo un 47,4% (IC 0,95 = 42,0:52,8) de los jvenes sexualmente activos utiliz el preservativo en la ltima relacin sexual. En general las mujeres tienen una actitud ms favorable respecto a su uso y creen ms en su eficacia que los hombres, pero lo utilizan menos y se sienten poco capaces de pedir su uso al varn, principalmente si se trata de su actual pareja. La autoeficacia percibida para utilizar o pedir el uso del preservativo aumenta en el caso de una pareja ocasional tanto en hombres como en mujeres. Conclusiones: Se requieren acciones institucionales y sociales que promocionen el uso del preservativo entre los jvenes de Mozambique. Los programas preventivos deberan insistir en el cambio de actitudes y creencias, y enfatizar los beneficios que se derivan de su uso adecuado y sistemtico desde la primera relacin coital
Resumo:
In 1345, the unique worship of Saint Charlemagne was institutionalized in the cathedral of Gerona. The roots (and for many, the reasons) of this celebration are found in the existence of an old local legend, the well-known testimonies to which go back to the eleventh century. Nevertheless, a lengthy analysis of the facts that marked the life of the cathedral during the long permanence Amau de Montrodon had therefirst in quality of canon (1297-1335) and later as bishop (1333-1348)- make it possible for us to verify that the promotion of the cult to San Charlemagne falls within a complex program of ideological and symbolic exaltation of the See of Girona that was designed by this notable and restlessly active ecclesiastic
Resumo:
El projecte que a continuaci us presentem sorgeix de la necessitat urgent de conixer les eines adient per poder introduir les millores tecnolgiques adients perqu les nostres tasques i les dels interns, que participen en les nostres activitats, no quedin ancorades en sistemes anacrnics, sense fer s les noves tecnologies que es poden fer servir en certes modalitats de les arts. Sobretot ens referim a camps com el disseny, els audiovisuals i la msica. s per aix, que va sorgir la idea de crear petits manuals que recullin els aspectes que volem treballar pel que fa noves tecnologies: manuals breus, clars, prctics, no gaire terics, perqu es puguin fer servir fcilment.A partir daqu vam proposar a Cstor Bordes que ens fes sessi sobre com aplicar les noves tecnologies al so, durant la qual ens va explicar ls del programa Cubase.
