Disseny, implementació i optimització d'un algorisme per al càlcul de les constants d'isocronia

S'ha desenvolupat una eina de programari capaç de calcular les constants d'isocronia. S'obté també per pantalla dades referents al cost temporal de l'algorisme de càlcul. Les constants d'isocronia obtingudes són recuperables pel Mathematica per a la seva posterior utilització. El càlcul de les constants d'isocronia és molt més òptim temporalment que el càlcul realitzat pel Mathematica. S'ha tingut en compte també l'optimització en la utilització d'espai de memòria.

El afijo [[[V]-a/e/i]TFut -dor]N/A de “persona, instrumento, lugar, o cualidad" en los diccionarios y en La Ciudad y los perros de Mario Vargas Llosa, en español y en chino

En aquest treball s’estudia les manifestacions de l'afix –dor de l'espanyol i es comparen els resultats amb les versions corresponents en diferents paràfrasi del xinès mandarí segons els diferents significats d'“agent”, “instrument”, “lloc” o “qualitat”. Per precisar les manifestacions d'aquest afix en les dues llengües, prèviament comparem certes paraules en –idor que apareixen en el DRAE-92 amb la seva versió corresponent en xinès mandarí. Posteriorment es compilen tots els derivats en –dor en l'obra La ciudad y los perros de Mario Vargas Llosa i les dades corresponents en l'obra traduïda en xinès mandarí. Aquest treball és breu i bàsic per ser una recerca d'iniciació en el marc dels estudis de la comparació de l'espanyol i el xinès mandarí, però en certa manera, pot servir com a eina bibliogràfica en els processos de l'aprenentatge del xinès mandarí i de la traducció entre les dues llengües

L'ús social del català: punts forts i punts febles : La Secció d'Institut Serra de Noet, de Berga: un cas concret sobre l'ús del català en un centre educatiu

Detecció dels punts forts i punts febles en l'ús social del català en els àmbits de l'educació i el lleure. Per fer l'anàlisi d'aquesta situació es tindran en compte les dades recollides a l'Institut Serra de Noet de Berga.

lmplementació i avaluació d'un programa dirigit a I'alfabetització de les mares amb infants estrangers en la seva llengua i en català

Teixint Cultures és un projecte de recerca-acció comunitari que intenta promoure des de I'educació d'adults, I'aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos Iingüístics que les mares d'origen africà tenen en la seva llengua familiar. El programa atén a mares d'origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu càrrec (la majoria de les quals té altres fills en edat escolar que assisteixen a la tarda a la biblioteca per fer els deures escolars). Tot el projecte esta vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradició oral provinents del continent africà per posteriorment elaborar materials educatius bilingües (en català i en les seves llengües) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques públiques com pels centres educatius. El programa es realitza de forma setmanal, al llarg de dues hores, a la biblioteca pública infantil d'en Massagran de Salt. Les mares expliquen contes i llegendes rellevants de la seva infància en la seva llengua i, a partir de diferents activitats de narració, traducció i dramatització de les històries basades en una metodologia de a dual-language D, elaboren textos escrits i narracions orals en català i en la seva llengua. Posteriorment són les mateixes participants les que editen els contes a I'ordinador i elaboren digitalment un llibre de contes bilingüe. Les sessions s'han registrat en àudio i vídeo i hem estudiat el procés d'implementació del programa i les estratègies multilingües utilitzades per les participants, els educadors i voluntaris. Els resultats evidencien el progrés de les dones en I'aprenentatge del català, la modificació de les seves actituds lingüístiques i de la seva autoimatge, així com I ‘impacte positiu del programa a la comunitat pel que fa al reconeixement dels recursos lingüístics i culturals de les minories ètniques.

Implementació i avaluació d'un programa dirigit a l'alfabetització de les mares amb infants estragers en la seva llengua i en català

El projecte « Teixint Cultures » és un projecte de recerca-acció comunitari que intenta promoure des de l’àmbit de l’educació d’adults, l’aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos lingüístics que les mares d’origen africà tenen en la seva llengua familiar. El programa es porta a terme des d’una biblioteca pública infantil, i atén a mares d’origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu càrrec. Tot el projecte està vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradició oral provinents del continent africà per posteriorment elaborar materials educatius bilingües (en català i en les seves llengües) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques públiques com pels centres educatius. Els resultats s'agrupen entres àmbits a) descripció de les característiques metodològiques i organitzatives que han fet possible el projecte; b) impacte del projecte en les participants (aprenentatge del català, actituds, satisfacció i autoestima, pràctiques al voltant de la narració i la lectura de contes a la llar); i c) impacte del projecte a la biblioteca i al context local de la població de Salt. El futur del projecte es relaciona amb el Pla d'Entorn lligat amb l'establiment de relacions de continuïtat família-escola, implicació de les entitats i associacions de persones estrangeres i el tractament educatiu de la llengua familiar de l'alumnat.

Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà

Sovint s’ha afirmat que els mecanismes de creació lèxica en català són en gran part deutors de les innovacions lèxiques de la llengua castellana. Els objectius d’aquest article són, d’una banda, descriure i analitzar els diferents mecanismes d’innovació lèxica i el grau de coincidència entre el català i el castellà i, de l’altra, hipotetitzar una interpretació a propòsit de la influència que el català rep tant del castellà com d’altres llengües.

La terminologia i la traducció, una interrelació en evolució

La interrelació entre traducció i terminologia es pot descriure des de diferents perspectives. La primera és el paper de la terminologia com a eina cognitiva en l'adquisició del coneixement especialitzat per part del traductor. La segona es refereix a la necessitat permanent de crear nous recursos terminogràfics i actualitzar-ne els existents, pensats per i per a a traductors competents i autònoms en la gestió de la terminologia. És lícit, doncs, considerar el traductor no només usuari de terminologia, sinó també, agent actiu en terminologia.

Discourse, knowledge, power and politics: towards critical epistemic discourse analysis

Although both are fundamental terms in the humanities and social sciences, discourse and knowledge have seldom been explicitly related, and even less so in critical discourse studies. After a brief summary of what we know about these relationships in linguistics, psychology, epistemology and the social sciences, with special emphasis on the role of knowledge in the formation of mental models as a basis for discourse, I examine in more detail how a critical study of discourse and knowledge may be articulated in critical discourse studies. Thus, several areas of critical epistemic discourse analysis are identified, and then applied in a study of Tony Blair’s Iraq speech on March 18, 2003, in which he sought to legitimatize his decision to go to war in Iraq with George Bush. The analysis shows the various modes of how knowledge is managed and manipulated of all levels of discourse of this speech.

Transcription, tagging and coding of bilingual corpora via LIDES

L'objectiu d'aquest informe és presentar l'aplicació d'una sèrie de propostes sobre transcripció, etiquetatge i codificació a dos corpus: el corpus bilingüe LC (La Canonja (Català-Espanyol)) i el corpus trilingüe CSCD (Code-switching as Communicative Design (Català-Espanyol-Anglès)). Aquestes propostes, que constitueixen l'aportació de l'equip IULA-LIPPS (Language Interaction in Plurilingual and Plurilectal Speakers) al manual de codificació del sistema LIDES (Language Interaction Database Exchange System), adoptat pel grup europeu LIPPS, poden ser útils per transcriure, etiquetar i codificar dades provinents de llengües tipològicament properes i distants.

Marcatge estructural i morfosintàctic del Corpus Tècnic amb l'estàndard SGML

L'edició de textos fent ús de mitjans informàtics ha comportat avantatges i inconvenients. Mentre que ha fet molt accessible l'edició acurada de textos també ha provocat tot un seguit de problemes, un del quals és la dificultat de compartir recursos.Per altra banda, la lingüística necessita emprar corpus voluminosos per conèixer amb més precisió i fonament el comportament real del llenguatge. És evident que l'obtenció i consegüent preparació d'un corpus per a la seva explotació esdevé un procés costós en temps i recursos, motiu pel qual és força atractiu i gairebé necessari compartir aquest material de recerca amb altres organitzacions. En aquest treball s'examinen les diferents propostes d'aplicació de l'estàndard SGML (Standard Generalized Markup Language) en la constitució de corpus textuals per a la recerca lingüística, amb èmfasi especial en les solucions proposades a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

Els efectes de la transmissió intergeneracional de la llengua, l'escolarització i la integració lingüística en les previsions de la competència en valencià al País Valencià

Avaluem la importància relativa dels processos demogràfics i lingüístics en l’evolució de la competència per comprendre, parlar, llegir i escriure català en el País Valencià. Basades en les projeccions d’una vasta sèrie d’escenaris, les anàlisis de regressió múltiple mostren que l’adquisició de la llengua pròpia durant l’escolarització, la immigració i la integració lingüística dels immigrants tenen més pes que altres processos demolingüístics en els efectes a llarg termini dels nivells de competència.

Trets d'oralitat en la novel·la Effi Briest de Theodor Fontane i la seva traducció al català i al castellà. La traducció de la partícula nun

L’objectiu del treball és mostrar la problemàtica de la traducció d’un element característic de la llengua parlada en l’alemany al català i al castellà, i determinar quines tècniques s’utilitzen de manera més freqüent i efectiva per a realitzar-la. L’element d’estudi és la partícula nun, molt freqüent en la novel•la Effi Briest de Theodor Fontane. Una de les funcions d’aquesta partícula és l’expressió de modalitat.Després d’una aproximació a l’oralitat fingida es fa referència a l’autor i a la novel•la, i es mostren els trets d’oralitat que aquesta conté. Les diverses taules permeten justificar l’objecte del treball i realitzar les hipòtesis i valoracions sobre el funcionament de la partícula i la seva traducció al català i al castellà.El treball finalitza amb l’anàlisi comparativa de la traducció d’aquells fragments d’un dels capítols de la novel•la on apareix la partícula. L’anàlisi comprèn una part descriptiva i la crítica de les traduccions.

Anàlisi quantitativa de frases fetes, antropònims i renecs de quatre llibres de la col·lecció Hexe Lilli de Knister i la seva traducció al català

L’estudi de frases fetes en espanyol, i per extensió en català, és un fet evident. Així ho demostren nombroses publicacions com les de Corpas, van Lawick, Casares o Zuluaga, entre d’altres.En aquest treball s’observa la traducció al català de quatre volums de la col•lecció infantil/juvenil alemanya Hexe Lilli de Knister. L’objectiu d’aquest treball és posar sobre la taula el fet que en català hi ha un ús de fraseologia més elevat que en alemany i, a més a més, es pretén assenyalar alguns possibles indicis de per què és així.

Observació etnogràfica de la dimensió afectiva en una aula de primària

En aquest estudi s’analitza com es treballa la dimensió afectiva en l’ensenyament de segones llengües en una aula de primària a través dels cinc aspectes que hi intervenen: l’ambient d’aprenentatge, l’organització de la classe, la dinàmica de la classe, el rol del professor i la interacció a l’aula.

El Català col·loquial a Catalunya Ràdio: anàlisi de les característiques fonètiques, lèxiques, sintàctiques i morfològiques del programa on vols anar a parar? de Llucià Ferrer

Anàlisi de les característiques pròpies del català col•loquial, tant pel que fa a la fonètica, al lèxic, a la sintaxi i a la morfologia, que es donen en el llenguatge radiofònic informal utilitzat pels locutors del programa On vols anar a parar? de Catalunya Ràdio.