Proposta 23 habitatges c. Sant Pere Romaní. Molins de Rei

El projecte dona resposta a un programa de residència col•lectiva de promoció pública, consistent en un màxim de 24 habitatges agrupats en un bloc plurifamiliar, amb les seves corresponents places d’aparcament.L’emplaçament del concurs promogut per l’Institut Català del Sol (INCASOL) és força peculiar. Es tracta d’un solar en el límit NE de la població de Molins de Rei, ubicat precisament en uns terrenys a cavall entre un sol rústic de bosc mediterrani amb una forta pendent i unes preexistències històriques molt puntuals (una masia i una ermita al cim de la muntanya), i un sol industrial de pendent suau, ocupat per grans naus, que s’obre a la plana del Llobregat. El solar es troba deprimit en la seva cara NE, és a dir, el seu nivell base està bastant per sota de la cota del camí que condueix cap el bosc. Per tant, el seu límit és el talús de terra que marca l’inici del terreny feréstec. En canvi, en la vessant SO, no existeix cap impediment a les vistes i a la ventilació, doncs la obertura a la plana del Llobregat és total.Enfront d’aquestes preexistències i atenent també els requeriments tècnics i funcionals presents tant en les bases del concurs com en les necessitats d’avui en dia, el projecte desenvolupat ofereix un conjunt de respostes innovadores als següents temes considerats crucials:1. El respecte al medi ambient i a la cultura del llocEnfront al repte topogràfic, el projecte proposa concentrar els habitatges i garatges en un sol bloc de PB + 3 plantes que no sobrepassa la cota del camí superior, però que se separa el suficient del talús natural posterior per garantir la ventilació creuada. D’aquesta manera es produeixen pocs moviments de terres i l’edifici final, d’ajustada fondària, respecta la muntanya del seu darrera i no manlleva terreny forestal.Vinculant-se també a la cultura del lloc, els acabats exteriors dels habitatges es proposen cromàtica i materialment semblants a la pedra existent en l’entorn, la mateixa que es visualitza en la masia i en l’ermita del bosc. Igualment, el bloc segueix la corbatura natural del carrer, ajustant-se a la alineació de vial per tal de no imposar-se a la morfologia traçada des de temps pretèrits.2. La relació amb l’exteriorLa resposta al lloc comporta també la configuració interna dels habitatges des del conjunt i des de la unitat habitable. Així, la cara NE, junt a la muntanya, es reserva per el corredor de distribució comunitari, al que s’obren de manera tamisada les cambres de rentat i, com a molt, un dormitori. En canvi, la cara SO, oberta a les vistes de la plana, al sol i a la llum més intensa, concentra les sales d’estar i la majoria de dormitoris. Aquestes cambres, a més a més, es perllonguen cap a l’exterior per mitjà duna terrassa coberta susceptible de tancar-se o obrir-se segons els requeriments climàtics de cada moment del dia o de l’època del any, convertint-se així en una estança més de la casa. Climàticament, la terrassa fa les funcions de cambra d’aire quiet al hivern, i de doble protecció solar al estiu.D’altra banda, tenint en compte el caràcter rural del lloc, i considerant que es tracta de l’última edificació de la població abans d’accedir al terreny boscós, es proposen uns habitatges que reforcen el caràcter veïnal del carrer, situats a 80-150 cm de la cota de vial, que gaudeixen d’un jardí privat.3. La innovació tipològica i la optimització del espaiInteriorment, la superfície dels habitatges s’optimitza de manera que en ells hi apareixen els mínims distribuïdors, per tal d’evitar passadissos i passos constrenyits. La relació de la sala i el menjador es produeix en diagonal, proposant-se la ubicació de la cuina en el centre de la casa. D’aquesta manera, es dona resposta a les necessitats de vida actuals, on els espais principals dels habitatges demanen una certa flexibilitat en les seves funcions.Igualment es proposa de manera innovadora la generació d’un distribuïdor amb un rentamans doble, que dona accés tant al bany de la casa com a la zona de rentat, tant necessària en qualsevol habitatge. Aquesta peça ventila a l’exterior a través d’una gelosia i garanteix les funcions d’estenedor. D’aquesta manera, la ‘pica exterior’ pot satisfer a través d’un sol element diverses funcions, estalviant així espai i flexibilitzant el seu ús. 4. L’accessibilitat i la mobilitat interiorTots els habitatges son visitables amb cadira de rodes a la sala, la cuina, el bany i, com a mínim, una habitació. La manca de passadissos i l’amplitud dels passos i portes així ho permet.De la mateixa manera, existeix un itinerari practicable que uneix la via pública amb l’entrada de cada habitatge, havent-se suprimit en ell totes les barreres arquitectòniques.5. La ecoeficiència i l’acompliment del Codi Tècnic de l’EdificacióLa sostenibilitat de la proposta satisfà diversos paràmetres i alhora aporta solucions novetoses:-minimització de moviments de terres-garatges en planta baixa oberts al pati posterior i, per tant, sense extractors-ventilació creuada en tots els habitatges-assoleiament garantit en tots els habitatges durant les 10 i les 14 hores durant el solstici d’hivern-protecció solar durant l’estiu-safareig ventilat per estendre la roba i per l’estalvi de l’aparell de secadora-façana prefabricada amb cambra interna: transmitància tèrmica idònia per la zona-forats de façana de menys del 40% de la superfície total, tal i com marca el CTE -finestres amb vidres dobles per aïllament del so aeri-utilització de sistemes pre-industrialitzats en un 80% de la superfície d’estructura i en un 80% dels tancaments exteriorsLes instal•lacions tenen en compte els requeriments mediambientals:-diferenciació de canyeries d’aigües negres i pluvials-aparells amb mecanismes d’estalvi d’aigua-tuberies de calefacció vistes que aporten calor suplementari als radiadors-producció d’aigua calenta sanitària amb energia solar-instal•lació d’un aljub de reaprofitament d’aigües pluvials per al rec del jardí-espai de recollida selectiva de residus a les cuines-circuit de pre-instal•lació domòtica

Total synthesis of aeruginazole A

The first total synthesis of Aeruginazole A, prepared via a convergent strategy that involved both solid-phase peptide synthesis and solution phase chemistry and that enabled conservation of the stereochemistry of the intermediates, is reported.

Isolation, structural assignment and total synthesis of Barmumycin

Barmumycin was isolated from an extract of the marine actinomycete Streptomyces sp. BOSC-022A and found to be cytotoxic against various human tumor cell lines. Based on preliminary one- and two-dimensional 1H- and 13C-NMR spectra, the natural compound was initially assigned the structure of macrolactone-type compound 1, which was later prepared by two different routes. However, major spectroscopic differences between isolated barmumycin and 1 led to revision of the proposed structure as E-16. Based on synthesis of this new compound, and subsequent spectroscopic comparison of it to an authentic sample of barmumycin, the structure of the natural compound was indeed confirmed as that of E-16.

Asociación de polimorfismos del gen del receptor de la vitamina D (VDR) con el hiperparatiroidismo

El hiperparatiroidismo (HPT) se caracteriza por el aumento de la secreción de la paratirina (PTH) y se manifiesta por la descalcificación ósea e hipercalcemia. Aunque se desconocen la mayoría de los procesos implicados en la patogenia de esta lesión, diversos autores han descrito una asociación entre los polimorfismos del gen VDR con la presencia de esta enfermedad. El objetivo de este trabajo es comprobar si los polimorfismos del gen VDR se asocian a la presencia de HPT.

Progress in a-Si:H/c-Si heterojunction emitters obtained by Hot-Wire CVD at 200°C

In this work, we investigate heterojunction emitters deposited by Hot-Wire CVD on p-type crystalline silicon. The emitter structure consists of an n-doped film (20 nm) combined with a thin intrinsic hydrogenated amorphous silicon buffer layer (5 nm). The microstructure of these films has been studied by spectroscopic ellipsometry in the UV-visible range. These measurements reveal that the microstructure of the n-doped film is strongly influenced by the amorphous silicon buffer. The Quasy-Steady-State Photoconductance (QSS-PC) technique allows us to estimate implicit open-circuit voltages near 700 mV for heterojunction emitters on p-type (0.8 Ω·cm) FZ silicon wafers. Finally, 1 cm 2 heterojunction solar cells with 15.4% conversion efficiencies (total area) have been fabricated on flat p-type (14 Ω·cm) CZ silicon wafers with aluminum back-surface-field contact.

Does ear C sink strength contributes to the overcoming of photosynthetic acclimation of wheat plants exposed to elevated CO2?

Wheat plants (Triticum durum Desf., cv. Regallo) were grown in the field to study the effects of contrasting [CO2] conditions (700 versus 370 μmol mol−1) on growth, photosynthetic performance, and C management during the post-anthesis period. The aim was to test whether a restricted capacity of sink organs to utilize photosynthates drives a loss of photosynthetic capacity in elevated CO2. The ambient 13C/12C isotopic composition (δ13C) of air CO2 was changed from-10.2 in ambient [CO2] to-23.6 under elevated [CO2] between the 7th and the 14th days after anthesis in order to study C assimilation and partitioning between leaves and ears. Elevated [CO2] had no significant effect on biomass production and grain filling, and caused an accumulation of C compounds in leaves. This was accompanied by up-regulation of phosphoglycerate mutase and ATP synthase protein content, together with down-regulation of adenosine diphosphate glucose pyrophosphatase protein. Growth in elevated [CO2] negatively affected Rubisco and Rubisco activase protein content and induced photosynthetic down-regulation. CO2 enrichment caused a specific decrease in Rubisco content, together with decreases in the amino acid and total N content of leaves. The C labelling revealed that in flag leaves, part of the C fixed during grain filling was stored as starch and structural C compounds whereas the rest of the labelled C (mainly in the form of soluble sugars) was completely respired 48 h after the end of labelling. Although labelled C was not detected in the δ13C of ear total organic matter and respired CO2, soluble sugar δ13C revealed that a small amount of labelled C reached the ear. The 12CO2 labelling suggests that during the beginning of post-anthesis the ear did not contribute towards overcoming flag leaf carbohydrate accumulation, and this had a consequent effect on protein expression and photosynthetic acclimation.

On the relationship between C and N fixation in nodulated alfalfa (Medicago sativa)

Legumes such as alfalfa (Medicago sativa L.) are vital N2-fixing crops accounting for a global N2 fixation of ~35 MtNyear-1. Although enzymatic and molecular mechanisms of nodule N2 fixation are now well documented, some uncertainty remains as to whether N2 fixation is strictly coupled with photosynthetic carbon fixation. That is, the metabolic origin and redistribution of carbon skeletons used to incorporate nitrogen are still relatively undefined. Here, we conducted isotopic labelling with both 15N2 and 13C-depleted CO2 on alfalfa plants grown under controlled conditions and took advantage of isotope ratio mass spectrometry to investigate the relationship between carbon and nitrogen turn-over in respired CO2, total organic matter and amino acids. Our results indicate that CO2 evolved by respiration had an isotopic composition similar to that in organic matter regardless of the organ considered, suggesting that the turn-over of respiratory pools strictly followed photosynthetic input. However, carbon turn-over was nearly three times greater than N turn-over in total organic matter, suggesting that new organic material synthesised was less N-rich than pre-existing organic material (due to progressive nitrogen elemental dilution) or that N remobilisation occurred to sustain growth. This pattern was not consistent with the total commitment into free amino acids where the input of new C and N appeared to be stoichiometric. The labelling pattern in Asn was complex, with contrasted C and N commitments in different organs, suggesting that neosynthesis and redistribution of new Asn molecules required metabolic remobilisation. We conclude that the production of new organic material during alfalfa growth depends on both C and N remobilisation in different organs. At the plant level, this remobilisation is complicated by allocation and metabolism in the different organs. Additional keywords: carbon exchange, carbon isotopes, nitrogen fixation, nitrogen 15 isotope

Evidence for the influence of the North Atlantic Oscillation on the total ozone column at northern low latitudes and midlatitudes during winter and summer seasons.

The strong influence of the winter North Atlantic Oscillation (NAO) on the total ozone column (TOC) in the Northern Hemisphere has been reported in a number of previous studies. In this study we show that this influence is not restricted to the winter season but is also significant in summer. Especially interesting effects of the summer NAO (SNAO) on the TOC are observed over the eastern Mediterranean region, where a strongly positive SNAO index is related to the creation of a geopotential height-negative anomaly over Greece with maximum amplitude at 200 hPa. Another anomaly was observed west of the Iberian Peninsula with similar effects on the TOC. Analyzing 26 years of Total Ozone Mapping Spectrometer (TOMS) and Ozone Monitoring Instrument (OMI) data from the equator to midlatitudes (60°) in the Northern Hemisphere, we demonstrate that the SNAO accounts for up to 30% of the TOC variability with a strong latitudinal and longitudinal dependence. Additionally, we obtain significant correlations between the NAO index and the thermal tropopause pressure and also with the geopotential heights at 200 and 500 hPa. Finally, some indirect connections between NAO and the TOC through teleconnections are also discussed.

El sabio total: Ibn Firnás

Nacido en Ronda o en su Serranía, pero establecido en la sede del poder, la Córdoba de los emires omeyas, Ibn Firnás (muerto en 887 d. C.) fue un claro precedente del sabio renacentista; en efecto, al modo de Leonardo da Vinci, destacó en el cultivo de las ciencias, de las técnicas y de las humanidades. Conocido por sus intentos de volar con unas alas que él mismo se construyó, representa un primer modelo de sabio andalusí, que, tras asimilar las influencias que venían de la Bagdad abbasí, desarrolla ya en al-Ándalus un saber que no es copia servil.

Total synthesis of aeruginazole A

The first total synthesis of Aeruginazole A, prepared via a convergent strategy that involved both solid-phase peptide synthesis and solution phase chemistry and that enabled conservation of the stereochemistry of the intermediates, is reported.

Isolation, structural assignment and total synthesis of Barmumycin

Barmumycin was isolated from an extract of the marine actinomycete Streptomyces sp. BOSC-022A and found to be cytotoxic against various human tumor cell lines. Based on preliminary one- and two-dimensional 1H- and 13C-NMR spectra, the natural compound was initially assigned the structure of macrolactone-type compound 1, which was later prepared by two different routes. However, major spectroscopic differences between isolated barmumycin and 1 led to revision of the proposed structure as E-16. Based on synthesis of this new compound, and subsequent spectroscopic comparison of it to an authentic sample of barmumycin, the structure of the natural compound was indeed confirmed as that of E-16.

Alimentación parenteral total

El intenés médico por alimentar a los humanos por vías distintas a la oral es conocido desde el siglo XVII, pero sólo desde hace unos 20 aftos se puede realizar de una manera segura, prolongada y con posibilidades de éxito. Este progreso se apoya en cuatro puntas principales...

Total synthesis of (-)-isoavenaciolide

An enantioselective approach to (-)-isoavenaciolide was achieved starting from 1- undecyn-3-ol. The synthesis relied upon the preparation of a chiral 4-silyloxy-2-alkenylborane by hydroboration of a protected 2,3-allenol and subsequent stereoselective addition to 2- thiophenecarboxaldehyde

Total synthesis of entecavir

Entecavir (BMS-200475) was synthesized from 4-trimethylsilyl-3-butyn-2-one and acrolein. The key features of its preparation are: (i) a stereoselective boron-aldol reaction to afford the acyclic carbon skeleton of the methylenecylopentane moiety; (ii) its cyclization by a Cp2TiCl-catalyzed intramolecular radical addition of an epoxide to an alkyne; and (iii) the coupling with a purine derivative by a Mitsunobu reaction.