«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs

El present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.

Cap a l'actualització d'alguns aspectes de la política lingüística a Catalunya

Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüència, també la política lingüística que se'n desprèn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dècada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvèrsies ideològico-terminològiques del 'bilingüisme' versus la 'diglòssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procés dit de 'normalització lingüística' en què ara ens trobem immersos. És des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingüisme' dimonitzat -per la seva suposada automàtica evolució cap a la 'substitució'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' més aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organització lingüística pública que paradoxalment pot arribar ser, però, problemàtica i contraproduent sinó es va adaptant als canvis que el nostre context político-econòmico-tecnològic va experimentant.

Informe del Consell Social de la Llengua Catalana sobre polítiques de foment del català entre la joventut

S'hi fa una diagnosi aprofundida de la situació sociolingüí­stica catalana actual centrada en els usos lingüí­stics dels joves i el seu ecosistema de determinació. Alhora s'hi proposen mesures concretes de política lingüística en diversos camps, importants per a fer possible l'extensió de l'ús del català  en aquest segment generacional.

El Pigmalión de Shaw, manifiesto teatral de la lingüística

La comedia Pigmalión, que Bernard Shaw escribió en 1912 y estrenó al año siguiente, es una proclamación artística de la lingüística. A pesar de la popularidad de la obra, es un acontecimiento que se conoce como una anécdota extravagante. El extraordinario mérito de Pigmalión ha pasado desapercibido para la historia de la lingüística. Su mérito estriba en la calidad teatral, la capacidad prospectiva de Shaw y la intención social de su mensaje. Shaw anuncia la utilidad de la lingüística en facetas que, décadas después, se conocerán como sociolingüística, planificación lingüística y logopedia. Por otra parte, se ha relacionado de modo simplista el personaje del profesor Higgins al fonetista H. Sweet. The play Pygmalion, that Bernard Shaw wrote in 1912 and released the following year, is an artistic proclamation of Linguistics. Despite the popularity of the play, this event is known as an extravagant story. The History of Linguistics does not recognize the extraordinary merit of Pygmalion. Its merit lays in the theatrical quality ant the social intention of the message. Shaw announces the usefulness of Linguistics in facets that will be known as Sociolinguistics, Language Planning and Speech Therapy. And furthermore, in a simplistic way, the character of Professor Higgins has been linked to the phonetician H. Sweet.

El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana

Segons els estudis existents, en general, els joves són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, però, en conjunt, són els que menys el fan servir. En l"àmbit metropolità, on resideix la majoria de la població de Catalunya, l"ús del català per part dels joves és encara més baix. Alhora, se sap que l"assoliment de la competència de l"expressió oral en català al final del primer cicle de l"ESo no és pas general, per la qual cosa tot sembla indicar que el model escolar actual no té gaire influència en els usos lingüístics més individualitzats. En el marc d"aquesta situació, el Govern de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Consell Social de la Llengua Catalana un informe sobre les possibles mesures a prendre per tal d"intervenir-hi i potenciar més l"ús de la llengua. Les conclusions del Consell assenyalen que caldria actuar preferentment sobre els hàbits d"ús intergrupals i socials a través de la formació sociolingüística dels mestres i professors en general, i tot transformant els centres escolars que ho necessitin per la seva composició demolingüística en institucions molt conscients del seu paper en el desenvolupament eficaç d"una L2 (llengua segona). Igualment, es recomana que les polítiques lingüístiques no ignorin el pla cognitivoemotiu dels individus i que s"acompanyin de discursos legitimadors integradors. Per tal d"augmentar la percepció d"utilitat i funcionalitat del català, és imprescindible aconseguir que es converteixi en la llengua laboral més habitual, fet pel qual la intervenció sobre el món socioeconòmic té la màxima importància. En paral·lel, el Govern ha de procurar incidir en tot l"àmbit ludicomediàtic juvenil, ja que és una generació plenament integrada en aquest univers tecnològic.

De l'escriptura a l'oralitat, de la recepció a l'expressió, de la competència a l'ús

Com sabem, hi ha suficients símptomes per afirmar que el sistema escolar català no acaba d"aconseguir un desenvolupament òptim de la fluïdesa oral en català que pogués permetre als alumnes que no tenen aquesta llengua com a inicial un grau de col·loquialització suficient per poder-la usar sense sentir incomoditat o inseguretat. Certament, això no és la sola responsabi litat del sistema en si sinó també del context demosociolingüístic en què les institucions escolars es troben inserides. Aquest context és caracteritzat, per a molta de la població escolar, per una altíssima concentració residencial d"individus de llengua inicial castellana amb poques oportunitats de relació habitual amb altres persones de llengua inicial catalana. Aquest estat de coses fa que el procés de bilingüització en català hagi de dependre fonamentalment del sistema escolar, ja que no pot obtenir els efectes contextuals d"un contacte sovintejat i habitual entre les poblacions, com el que es produïa encara a Catalunya abans, diguem, del 1960.

Les creences populars entorn a l'aprenentatge d'una llengua estrangera (Anglès) abans dels vuit anys

L'avançament de l'edat d'aprenentatge obligatori d'una llengua estrangera deis 11 als 8 anys en el context educatiu espanyol, així com la demanda creixent per part deis pares d'introduir-ne l'ensenyament al més aviat possible, ja sigui al Primer Cicle de Primaria (6-7 anys) o encara més aviat, en l'Educació Infantil (3-5 anys), no solament indica un alt nivell de conscienciació de la necessitat de coneixement d'idiomes que el món actual exigeix, sinó que també evidencia la creença que existeix una edat privilegiada per aprendre llengües, que se situa en els primers anys de l'escolaritat.

Canvi de representacions lingüístiques de parlants al·loglots per contacte amb la situació lingüística catalana

Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes obertes en profunditat, l'article pretén mostrar exemples de projecció de representacions lingüístiques de parlants provinents d'altres àrees lingüístiques sobre la situació sociolingüística del català. S'observen diferents aspectes d'aquestes representacions i es constata que hi ha nombrosos fenòmens de reinterpretació de la pròpia llengua i de la situació sociolingüística d'origen a partir de l'experiència amb el català. Així mateix, es veu com les llengües com el català, amb capacitat identitària, es constitueixen en elements clau tant d'integració en una nova comunitat com de valoració de la pròpia herència cultural i lingüística, especialment en els casos de llengües minoritzades.

Canvi de representacions lingüístiques de parlants al·loglots per contacte amb la situació lingüística catalana

Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes obertes en profunditat, l'article pretén mostrar exemples de projecció de representacions lingüístiques de parlants provinents d'altres àrees lingüístiques sobre la situació sociolingüística del català. S'observen diferents aspectes d'aquestes representacions i es constata que hi ha nombrosos fenòmens de reinterpretació de la pròpia llengua i de la situació sociolingüística d'origen a partir de l'experiència amb el català. Així mateix, es veu com les llengües com el català, amb capacitat identitària, es constitueixen en elements clau tant d'integració en una nova comunitat com de valoració de la pròpia herència cultural i lingüística, especialment en els casos de llengües minoritzades.

La llengua que som(s) : Estudi dialectal audiovisual de la comarca de la Garrotxa

Estudi dialectal audiovisual del parlar de la comarca de la Garrotxa. Seguint el mètode geogràfic emprat pel lingüista mallorquí Joan Veny, hem elaborat vuit enquestes a diversos informants de la zona. L'objectiu és definir sincrònicament els trets lingüístics -fonètics, morfosintàctics i lèxics- del parlar dels garrotxins de més edat i, alhora, posar l'èmfasi en les particularitats lingüístiques de la zona respecte a la resta del català del bloc oriental.

Complexitat i fenomen (socio)linguístic

Intermediate phenomena of reality present particular characteristics of systemic self-organization, multilevel interrelations, recursivity, emergence of new «objects» with properties different from those of the elements that form them, and evolutionary dynamics, that probably need the formulation of new theoretical concepts and different paradigm principles. The sciences or perspectives of complexity, or the «complex» thinking, try to respond adequately to this complexity of reality. This approach adopts a multidimensional, integrated and dynamic view of reality: the world is made up of overlapping levels of different elements which produce new properties or new organizations at higher levels. If we conceive what we call languages as simple and decontextualized objects, we can understand some of the more mechanical aspects but we will ignore their conditions of existence, functionality, maintenance, variation, change and extinction.

Llengua al límit. Una llengua, dos camins. L'encontre necessari.

En el treball es realitza una transcripció de dos programes de televisió, amb la idea de saber quin és el tipus de llenguatge que usen aquests mitjans per adreçar-se al seu públic. Però seria absurd ignorar altres canals per als quals la llengua és imprescindible. Em refereixo al cinema, sobretot. I malgrat que no es considera un mitjà de comunicació, també és un element importantíssim pel que fa al tractament i transmissió lingüístics. I molts productes del cinema acaben sortint per televisió. La premsa escrita i, com a cas especial, Internet, també hi tenen força a dir.

Psicologia social

Visió de la sociolingüística catalana actual des d'una perspectiva psicosocial

Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d'autors

El treball té com a principal objectiu la creació de materials, concretament, entrades de conceptes de sociolingüística i de sociolingüistes a la Viquipèdia. Es tracta d'enfortir el lligam entre l'enciclopèdia virtual i el món acadèmic a l'hora que s'intenta augmentar la presència de la sociolingüística en la versió en català de la Viquipèdia.

De què vas, tio?

My study is based on an ethnography of two groups of young people from working-class neighbourhoods in Barcelona. I was interested in researching the impact of Catalan language policies on the identities of young people of Spanish-speaking immigrant families. I sought to go beyond the constraints of traditional structuralist approaches in Sociolinguistics in order to make my analysis relevant to people working for gender equality, the promotion of the Catalan language, or other social causes. I combine ideas from Bakhtin, Bourdieu, Fairclough, Foucault and Goffman to build a dialectical, historical, process-centred perspective that conceptualises practices in terms of social and political struggles.I analyse young people's peer-group activities in terms of their significance for the construction of gender identities. I propose a variety of forms of masculinity and femininity according to the various ways in which members organised their gender displays in face-to-face interaction.I also show how their use of argot and dialectal Spanish was part of the processes whereby members defined their relationships, constructed particular subject positions in interaction and struggled to legitimate their own values.I explore the meanings constructed through Catalan and Spanish by looking into the code-switching practices of my participants. I analysed their talk in terms of narratives that present particular sequential dramatisations of events for conversational audiences. These narratives follow the expressive intention of the author, and are populated with multiple voices of animated characters. I argue that, in the groups I studied, Catalan was generally not used to animate the voices that were central to the identities of the peer-group, and particularly to masculine identities.In order to contextualise these practices within the wider society, I also look into the processes of language choice in face-to-face encounters. I argue that existing conventions made it difficult for people to find opportunities to speak Catalan. I also pointed to the difficulties that my participants had to find employment, which were particularly acute amongst the more politically aware individuals. I conclude that these young working-class people had little possibilities of investing in more egalitarian forms of identity given their lack of resources and opportunities to develop their identities in other social spaces, such as the workplace.