32 resultados para Teacher professional standards
Resumo:
Research on the attitudes, motivations and social and political behavior of European cadets have been made throughout the last decade. Nowadays Spain also joins those surveys. Thru the analysis of polling data, we can consider the different attitudes of Spanish cadets in relation with the other European ones. The conclusion is that although the Spanish political transition to democracy has not ended already in the military teaching system, there are a lot of similarities among Spanish and European cadets.
Resumo:
In several instances, third-party payers negotiate prices of health care services with providers. We show that a third-party payer may prefer to deal with a professional association than with the sub-set constituted by the more efficient providers, and then apply the same price to all providers. The reason for it is the increase in the bargaining position of providers. The more efficient providers are also the ones with higher profits in the event of negotiation failure. This allows them to ext act a higher surplus from the third-party payer.
Resumo:
L’objecte d’aquest estudi és fer la proposta del perfil d’un professional de la comunicació a l’Administració Pública, dins l’àmbit de Barcelona, en funció d’una gestió per competències. A l’Administració Pública es dóna un buit important respecte al concepte de competències, així com en el marc acadèmic estan definides i classificades, en el món laboral, es troben a l’aire, encara no són una realitat, són competències latents. La nostra aportació, és la traducció de les funcions exigides en competències per tal d’intentar unificar el perfil d’un professional de la comunicació a l’Administració Pública.
Resumo:
En estudis anteriors al que ara us proposem i en diferents articles realitzats pels components d’aquest grup de recerca s’ha constatat que el professorat que ha d’atendre grups d’alumnes amb adaptacions curriculars, programes d’iniciació professional, alumnes amb difícil inclusió acadèmica i escolar que aquests docents haurien de rebre una formació psicopedagògica per adequar-se al trets característics dels alumnes i per aplicar una metodologia que desperti en els alumnes la il•lusió per seguir formant-se i les estratègies organitzatives i de planificació per fer un ensenyament de qualitat. El professorat ha d’adquirir una sèrie de competències que li permetin donar resposta a les necessitats dels alumnes. Estudis previs constaten que hi ha una gran necessitat pel que fa a les competències personals i participatives per sobre de les tècniques. Tot i que també és molt important apostar per les metodològiques. Aquesta formació l'haurà de rebre al llarg de la seva acció docent i està lliga amb el concepte Lifelong learning que es proposa arreu de la Unió Europea con un dret i una obligació per aconseguir la constant adequació a les demandes socials i a les necessitats personals, així com assolir la progressió professional i l’accés a noves etapes educatives:No hi ha dubte que una professió com la docent que requereix un domini competencial tan exigent desvetlla la curiositat per iniciar recerques i la necessitat d’esmerçar esforços per facilitar que tingui èxit la inserció dels nous professors i professores en l’entorn socioeducatiu durant el període llindar. Cal saber què passa, què ocupa i què preocupa a Europa en relació al professorat i a la seva formació, sobretot que cal desenvolupar en el període previ i com es facilita la transició des d’aquesta formació inicial per assolir una ràpida i eficaç inserció a la professió docent.
Resumo:
This Master Dissertation comprises two parts: a personal reflection and an empirical study. The personal reflection reviews the process of professionalization undergone by its author throughout the Master. The empirical study tackles teacher strategies to elicit knowledge from students in the CLIL classroom and more specifically the purpose of questions in controlled patterns of teacher-student interaction. The theories of relevant authors such as Vigotsky, Mercer and Tsui are used as a framework to analyze the data presented. The analysis shows the different strategies to elicit knowledge used by the teacher and the appropriateness of her questions in the analyzed interaction
Resumo:
This research project gathers several ideas and guidelines on professional improvement as a teacher. This study includes two empirical studies. The first one focuses mainly on the teacher's figure. It is meant to be a study of the several resources that the teacher uses in order to construct the student's knowledge in an English classroom context. The second empirical study focuses on the students. It is a study on how students learn cooperatively by analyzing their oral productions when working in small groups
Resumo:
La “Clínica Jurídica Ambiental” constitueix una experiència d’innovació docent desenvolupada en el marc del Màster Oficial en Dret Ambiental i de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Rovira i Virgili des del curs 2005-2006. El mètode clínic, que parteix dels principis de la contextualització de l’aprenentatge en escenaris reals, el model de learning by doing i la redefinició dels rols de l’alumne i del professor en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és una estratègia que permet a l’alumne una formació integral orientada a la capacitació professional, d’acord amb el canvi de paradigma educatiu que suposa la creació de l’EEES. Es pretén així assolir una millor qualitat dels titulats a partir d’una formació en competències genèriques i específiques assolibles només amb estratègies d’aprenentatge actiu que facilitin l’autonomia i la responsabilització en la construcció del propi aprenentatge. Paral·lelament, la metodologia obliga a establir mecanismes de coordinació entre el professorat de diverses àrees de coneixement jurídiques. Els alumnes treballen en petits grups, durant el curs acadèmic, sobre un cas real subministrat per un client extern (administracions públiques, fiscalia, ONG,s). Els alumnes tenen un tutor intern, professor, i un tutor extern, que pertany a la institució que ha subministrat el cas. El tutor intern avalua de manera contínua i individual el procés d’aprenentatge de l’alumne (60% de la qualificació final); l'extern avalua el resultat final (40 % de la qualificació final), que s’ha de presentar com a treball de grup quan finalitza el curs acadèmic. El finançament atorgat per l’AGAUR, en el marc de la convocatòria MQD 2006, ha permès introduir millores significatives en aquest projecte: la introducció de la figura dels practitioners (advocats en exercici) en l’equip docent; l’organització d’un Seminari Internacional sobre Clinical Legal Education, i la realització de sessions plenàries formatives pels professors i els alumnes de la Clínica.
Resumo:
Aquest treball de recerca té la finalitat de conèixer com noves generacions de mestres van construint la seva identitat professional. Com que la recerca es situa a l’inici del seu pas per la formació inicial, el que es pretén analitzar són les concepcions i l’experiència prèvies que han tingut amb el món docent durant la seva trajectòria escolar. Es vol comprendre quines poden haver estat les motivacions que les han i els han portat realment a escollir la carrera de Mestres, quines expectatives tenen sobre la professió des de la vivència personal de ser testimonis d’una professió que ara volen convertir en la seva. El disseny respon a una investigació de caràcter exploratori i descriptiu i el mètode d’investigació s’ha basat en l’anàlisi de contingut de textos autobiogràfics elaborats en el context d’una assignatura de primer de Grau en les carreres de Mestres. La informació s’ha analitzat amb el programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti.
Resumo:
El treball de recerca “Fonaments i actuacions de lideratge sistèmic d’un equip de bàsquet professional i futures aplicacions” fa l’anàlisi d’una experiència real vinculada al món de l’esport professional. Es pretén donar a conèixer com l’estructuració del coneixement de l’entrenador pot afavorir el bon funcionament de l’equip. L’estructuració ens genera criteri i coherència a l’hora de prendre decisions.Es reconeix a l’entrenador com una persona treballadora, apassionada per la seva feina i en constant creixement individual. Valors com la humilitat, l’entusiasme, el compromís, la generositat i l’autoexigència es converteixen en adjectius fonamentals del nostre entrenador.L’estudi en l’autoconeixement en conceptes com lideratge, nivells neurològics, talent i motivació esdevenen el pal de paller en la construcció de l’equip. Un equip amb identitat pròpia, on el benefici pel bé comú (equip) està per sobre de tot, cooperatiu, compromès, i on la figura de l’entrenador intuïtiu amb coneixement influeix més per convenciment que per autoritat.El treball del dia a dia de l’entrenador i de l´equip es fonamenta en l’organització dels pilars de l’entrenador: flexibilitat, creixement de l’entrenador, equip, marges col·lectiu i individual són els motors del bon funcionament del col·lectiu. En el treball presentat, es destaca la importància de saber diferenciar, en el rendiment d’un equip, dues vessants: una més objectiva (tècnica, tàctica, estratègia i física) i l’altra on el factor humà és determinant. La investigació aprofundeix en aquest segon factor i el reconeix com a preferent. Per acabar es presenten tot un seguit d’actuacions utilitzades al llarg de la investigació amb la finalitat de generar, mantenir i millorar l’equip al mateix temps que es mostren diferents eines per tal d’optimitzar l’eficiència de les actuacions. La investigació pretén ser una experiència útil i enriquidora a l’hora d’estructurar el coneixement per tal de poder ser utilitzat en futures aplicacions.
Resumo:
This paper builds on the experience of the on-going, mainly ethnographic, research project called Teacher training in’ multicultural’ Sweden. Class, gender and ethnicity. In this multi-disciplinary project a number of scholars conduct research through participant observation in, and through the study and analysis of documents from, a number of teacher training colleges in Sweden. In this paper I will use empirical material gathered from two teacher training colleges to discuss this basic issue. One college is situated in a suburb outside Stockholm and it consciously portrays itself as a college for ‘multicultural’ students who will later teach in ‘multicultural’ suburbs. The other college is situated in a small town and although ‘multiculturalism’ is seen as important in the educational system students with mainly ‘Swedish’ background are recruited. In the first college ‘differences’ are lauded and students are encouraged to ponder upon and develop their ethnic profile. In the second ‘similarities’ are more taken for granted. I will argue, however, that within these colleges ‘differences’ and ’similarities’ are not only discussed but actually created against a backdrop of macro-constraints which are not much scrutinized within these colleges.
Resumo:
Aquest document detalla, desglossant la informació en diferents capítols, les tasques que s'han fet per a construir un sistema d'informació geogràfica (SIG) de carreteres emprant el producte Geomedia Professional 5.2 d'Intergraph: què és un SIG, per a què serveix, quins usos pot tenir i què el diferencia d'altres productes semblants com ara un programari de disseny assistit per ordinador (CAD) o un sistema de teledetecció, nocions de cartografia, formats d'intercanvi d'informació geogràfica, etc.
Resumo:
El ventall de camps on s'apliquen els SIG creix cada dia, essent un dels terrenys amb més possibilitats d'expansió actualment. En aquest treball es donen les bases, tant teòriques com pràctiques, per poder introduir-se en aquest món.
Resumo:
El present document detalla, desglossant la informació en diferents capítols, les tasques realitzades per a la construcció d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) de carreteres utilitzant el producte GEOMEDIA PROFESSIONAL 5.2 de INTERGRAPH.
Resumo:
En aquest treball es realitza una introducció als sistemes d'informació geogràfica (SIG) tant des del punt de vista teòric com des d'un punt de vista pràctic.