Feature Selection, Ranking of Each Feature and Classification for the Diagnosis of Community Acquired Legionella Pneumonia

Diagnosis of community acquired legionella pneumonia (CALP) is currently performed by means of laboratory techniques which may delay diagnosis several hours. To determine whether ANN can categorize CALP and non-legionella community-acquired pneumonia (NLCAP) and be standard for use by clinicians, we prospectively studied 203 patients with community-acquired pneumonia (CAP) diagnosed by laboratory tests. Twenty one clinical and analytical variables were recorded to train a neural net with two classes (LCAP or NLCAP class). In this paper we deal with the problem of diagnosis, feature selection, and ranking of the features as a function of their classification importance, and the design of a classifier the criteria of maximizing the ROC (Receiving operating characteristics) area, which gives a good trade-off between true positives and false negatives. In order to guarantee the validity of the statistics; the train-validation-test databases were rotated by the jackknife technique, and a multistarting procedure was done in order to make the system insensitive to local maxima.

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

Microbial spoilage and quality of marinated dark, firm, dry meat

Estudi elaborat a partir d’una estada al Royal Veterinary and Agricultural University of Denmark entre els mesos de Març a Juny del 2006. S’ha investigat l’efecte dels envasats amb atmosferes modificades (MAP), així com la marinació amb vi tint, sobre l’evolució de la contaminació bacteriològica de carns fosques, dures i seques (DFD). Les carns DFD es troben a les canals d’animals que, abans del sacrifici, han estat exposades a activitats musculars prolongades o estrès. Les carns DFD impliquen importants pèrdues econòmiques degut a la contaminació bacteriològica i als problemes tecnològics relacionats amb la alta capacitat de retenció d’aigua. A més a més, és crític per la indústria investigar la diversitat de la contaminació bacteriana, identificar les espècies bacterianes i controlar-les. Però és difícil degut a la inhabilitat per detectar algunes bactèries en medis coneguts, les interaccions entre elles, la complexitat dels tipus de contaminació com són aigua, terra, femtes i l’ambient. La Polymerasa chain reaction- Denaturating Electrophoresis Gel (PCR-DGEE ) pot sobrepassar aquests problemes reflectint la diversitat microbial i les espècies bacterianes. Els resultants han indicat que la varietat bacteriana de la carn incrementava amb els dies d’envasat independentment del mètode d’envasat, però decreixia significativament amb el tractament de marinació amb vi tint. La DGEE ha mostrat diferències en les espècies trobades, indicant canvis en la contaminació bacteriana i les seves característiques en la carn DFD sota els diferents tractaments. Tot i que la marinació és una bona alternativa i solució a la comercialització de carn DFD , estudis de seqüenciació són necessaris per identificar les diferents tipus de bactèries.

Sistema de secreción de tipo III en Aeromonas mesòfilas

Aeromonas hydrophila és un bacil gram-negatiu, patogen oportunista d’animal i humans. La patogènesi d’A. Hydrophila és multifactorial. A fi d'identificar gens implicats en la virulència de la soca PPD134/91 d’A. hydrophila, vam realitzar experiments de substracció gènica, que van dur a la detecció de 22 fragments d’ADN que codificaven 19 potencials factors de virulencia, incloent un gen que codificava una proteïna de sistema de secreció de tipus III (T3SS). La importància creixent del T3SS en la patogènesi de diversos bacteris, ens va dur a identificar i analitzar l'agrupació gènica del T3SS de les soques AH-1 i AH-3 d’A. hydrophila. La inactivació dels gens de T3SS aopB i aopD d’A. hydrophila AH-1, i ascV d’A. hydrophila AH-3, comporta una disminució de la citotoxicitat, un increment de la fagocitosi, i una reducció de la virulència en diferents models animals. Aquests resultats demostren que el T3SS és necessari per a la patogenicitat. També vam clonar i seqüenciar una ADP-ribosiltransferasa (AexT) a la soca AH-3 d’A. hydrophila, i vam demostrar que aquesta toxina és translocada via el T3SS, sistema que al seu torn sembla ser induïble in vitro en condicions de depleció de calci. El mutant en el gen aexT de la soca AH-3 d’A. hydrophila va mostrar una lleugera reducció de la virulència, assajada amb diferents mètodes. Mitjançant l'ús de diferents sondes d’ADN, vam determinar la presència del T3SS en soques tant clíniques com ambientals de diferents espècies del gènere Aeromonas: A. hydrophila, A. veronii, i A. caviae, i la codistribució d'aquesta agrupació gènica i el gen aexT. Finalment, amb la finalitat d'estudiar la regulació transcripcional de l'agrupació gènica de T3SS i de l’efector AexT A. hydrophila AH-3, vam aïllar els promotors predits per l’operó aopN-aopD i el gen aexT, i els vam fusionar amb el gen reporter gfp (Green Fluorescence Protein). A més, vam demostrar que l'expressió d'ambdós promotors depèn de diferents components bacterians, com per exemple el sistema de dos components PhoP/PhoQ, el sistema de quorum sensing AhyI/AhyR, o el complex piruvat deshidrogenasa.

Estudi de l’efecte del tractament amb Adalimumab sobre la microbiota associada a la mucosa intestinal en pacients amb malaltia de Crohn.

La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria intestinal en la qual s´ha observat que la densitat i la diversitat bacteriana difereixen dels subjectes sans. En els últims anys s’estan emprant tractaments biològics com els anti-TNFα (Adalimumab) de manera alternativa a tractaments ja existents. Els resultats obtinguts després de l’anàlisi de la composició bacteriana de la mucosa intestinal de pacients amb Malaltia de Crohn tractats amb Adalimumab, són esperançadors ja que apunten a una recuperació del patró normal a través de la recuperació d’espècies pròpies de persones sanes i la desaparició d’aquelles més prevalents en malalts de Crohn.

Análisis de la alteración de la permeabilidad intestinal en pacientes con insuficiencia cardiaca aguda o crónica reagudizada.

Análisis de la alteración de la permeabilidad intestinal (P.I.) en pacientes críticos afectos de insuficiencia cardiaca aguda o crónica descompensada empleando la prueba de lactulosa/manitol administrada por vía enteral con recogida de la diuresis siguiente para calcular su ratio. Conclusiones: Existe una alteración funcional aunque no se ha podido relacionar con la gravedad del paciente, una relación entre la alteración y la hipoperfusión sistémica, una asociación entre la mejora de la función intestinal y la supervivencia y una relación entre la elevación de procalcitonina y la alteración de la permeabilidad que explicaría la traslocación bacteriana como fuente de los signos de infección que suelen presentar.

Endocarditis infecciosa en un hospital terciario; aumento del número de casos asociados al medio hospitalario

Estudi prospectiu observacional realitzat entre gener 2003-juny 2010 amb casos diagnosticats de EI. Vam estudiar l’epidemiologia i els factors de risc de l'endocarditis infecciosa associada al medi hospitalari (EIAMH). Vam incloure 212 casos, el 34,9% eren EIAMH. Observarem un augment en la incidència en els darrers 4 anys (del 45,9% al 54,1%). La EIAMH s'ha associat a pacients grans i amb més comorbiditat. Staphylococcus aureus (21,7%) va ser el més freqüent. Aquests pacients van ser rebutjats per a la cirurgia amb major freqüència (40% vs 22%) i van presentar una major mortalitat (44,6% vs 19,6%) respecte al grup d'endocarditis comuniataria.

Efectividad de la Vacuna Neumocócica Polisacarida Polivalente en la prevención de enfermedad invasiva por neumococo en personas mayores de 60 años.

INTRODUCCIÓ La vacuna pneumocòccica polisacàrida polivalent (VPP-23) es recomana en ancians i persones d'alt risc. No obstant això, la seva efectivitat en la prevenció d'infeccions per pneumococ és controvertida. Aquest estudi avalua l'efectivitat de la vacunació en la prevenció de malaltia pneumocòccica invasiva (MPI) en persones majors de 60 anys. METODOLOGIA Estudi poblacional de casos i controls en el qual es van incloure 88 pacients majors de 60 anys amb MPI (Pneumònia bacteriana, meningitis o sepsis) confirmada per laboratori, i 176 controls que van ser assignats segons Centre d'Atenció Primària, edat, sexe i nivell de risc. La regressió logística condicional va ser usada per a estimar la odds ràtio (OR) segons cada condició clínica. L'efectivitat de la vacuna va ser estimada segons (1-OR) x100. RESULTATS L'efectivitat de la vacunació pneumocòccica va ser significativament mes baixa en casos que en controls (38.6% vs 59.1%; p=0.002). L'efectivitat ajustada va anar de 72% (OR: 0.28; 95% CI: 0.15-0.54) per a MPI i 77% (OR: 0.23; 95% CI: 0.08-0.60) per als serotips vacunals inclosos en la VPP-23. La vacunació va ser efectiva per a l'MPI tant en el grup d'edat de 60-79 anys (OR 0.32; 95% CI: 0.14-0.74) com en el grup de 80 anys o mes (OR: 0.29; 95% CI: 0.09-0.91). L'efectivitat vacunal va ser estadísticament significativa en persones d'alt risc inmunocompetents (OR: 0.29; 95% CI: 0.11-0.79) així com en persones inmunocompromeses (OR: 0.12; 95% CI: 0.03- 0.53). CONCLUSIÓ Aquestes troballes confirmen l'efectivitat de la vacuna pneumocòccia polisacàrida polivalent (VPP-23) en l'MPI, i el benefici en la prevenció d'infecció invasiva en persones de risc i en ancians.

Paper de l’ Haemophilus influenzae en les exacerbacions de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC): tipificació molecular i factors de virulència

Objetivos: 1.-Identificar los factores clínicos y microbiológicos que ayuden a predecir la aparición de exacerbaciones en la EPOC. 2.-Diagnóstico y cuantificación de las especies bacterianas aisladas en esputo (fase de exacerbación y estable) .3.- Tipificación genotípica secuencial de las cepas de H. influenzae y P. aeruginosa. 4.- Impacto del tratamiento antibiótico en la aparición de resistencias en estos patógenos. 5.- Diseño: Estudio prospectivo (3 años). Ámbito del estudio: Hospital Universitario de tercer nivel. Pacientes con EPOC grave atendidos en la Consulta Monográfica de EPOC del Servicio de Neumología. Métodos microbiológicos: Cuantificación de la carga bacteriana en muestras respiratorias en fase estable y en exacerbación. Estudio de la sensibilidad “in vitro”. Tipificación molecular (PFGE y MLST) de H. influenzae y P. aeruginosa. Estudio de los genes de virulencia de H. influenzae mediante PCR. Resultados: Desde Febrero de 2010 a Julio de 2011 se han incluido 77 pacientes. Los microorganismos más frecuentemente aislados en fase de exacerbación fueron: P. aeruginosa (29.3%), H. influenzae (15.92%), M. catarrhalis (12.74%), S. pneumoniae (10.19%) y S. aureus (5.10%). En los 88 episodios por P. aeruginosa se detectaron 38 genotipos diferentes. En los 41 episodios por H. influenzae se detectaron 39 genotipos diferentes. El 10% de los episodios fueron polimicrobianos. Los episodios de EAEPOC y de fase estable tuvieron una distribución de microorganismos similar. Sin embargo, cuando se cuantificaron las cargas bacterianas fueron mayores en EAEPOC (intervalo 4x107 -2x108) que en fase estable (intervalo 2x105 -4x107). Conclusiones: El genotipo de las cepas de P. aeruginosa y H. influenzae aisladas en EAEPOC difieren de un paciente a otro, sin embargo la mayoría de los episodios de cada paciente están causados por un genotipo único.

Infeccions del sistema nerviós central pel virus varicel.la-zoster

Una associació inusual de casos d’infecció del SNC pel VVZ en un periode de 16 mesos i l’absència de lesions cutànies en la majoria d’ells ens va portar a revisar els casos d’infecció del SNC pel VVZ al nostre centre en els darrers 6 anys. Hem trobat 5 meningitis, 5 encefalitis i 2 mielitis. Les meningitis afecten a joves no immunodeprimits i solen cursar sense lesions d’herpes zòster. A més, sovint cursen amb hipoglucorràquia, el que inicialment pot fer pensar en una meningitis aguda bacteriana. Les encefalitis afecten a pacients més grans, immunodeprimits i s’acompanyen de lesions d’herpes zòster.

Influenza A H1N1/2009 Infection in Pediatric Solid Organ Transplant Recipients

The aim of this study was to describe the clinical characteristics of pandemic influenza A H1N1 infection. A retrospective study was performed in pediatric patients with solid organ transplantation and confirmed influenza A H1N1/2009 infection from June to December 2009, diagnosed in two Spanish teaching. Forty-nine patients were included. Pneumonia was diagnosed in 4 patients (8.2%), and 3 of them required respiratory support. There were no related deaths. Antiviral treatment within 48 hours was associated with a lower likelihood of pneumonia (0/38, 0%) than treatment started after 48 hours (4/11, 36.3%) (p&0.01).

Understanding the two-component sensing System of virulent bacteria

Report for the scientific sojourn carried out at the l’ Institute for Computational Molecular Science of the Temple University, United States, from 2010 to 2012. Two-component systems (TCS) are used by pathogenic bacteria to sense the environment within a host and activate mechanisms related to virulence and antimicrobial resistance. A prototypical example is the PhoQ/PhoP system, which is the major regulator of virulence in Salmonella. Hence, PhoQ is an attractive target for the design of new antibiotics against foodborne diseases. Inhibition of the PhoQ-mediated bacterial virulence does not result in growth inhibition, presenting less selective pressure for the generation of antibiotic resistance. Moreover, PhoQ is a histidine kinase (HK) and it is absent in animals. Nevertheless, the design of satisfactory HK inhibitors has been proven to be a challenge. To compete with the intracellular ATP concentrations, the affinity of a HK inhibidor must be in the micromolar-nanomolar range, whereas the current lead compounds have at best millimolar affinities. Moreover, the drug selectivity depends on the conformation of a highly variable loop, referred to as the “ATP-lid, which is difficult to study by X-Ray crystallography due to its flexibility. I have investigated the binding of different HK inhibitors to PhoQ. In particular, all-atom molecular dynamics simulations have been combined with enhanced sampling techniques in order to provide structural and dynamic information of the conformation of the ATP-lid. Transient interactions between these drugs and the ATP-lid have been identified and the free energy of the different binding modes has been estimated. The results obtained pinpoint the importance of protein flexibility in the HK-inhibitor binding, and constitute a first step in developing more potent and selective drugs. The computational resources of the hosting institution as well as the experience of the members of the group in drug binding and free energy methods have been crucial to carry out this work.