Desenvolupament de codis numèrics per a la resoluci�� de fluxos turbulents en ordinadors paral·lels emprant discretitzacions tipus symmetry-preserving

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Groningen, Holanda, entre 2007 i 2009. La simulaci�� directa de la turbulència (DNS) és una eina clau dins de la mecànica de fluids computacional. Per una banda permet conèixer millor la física de la turbulència i per l'altra els resultats obtinguts són claus per el desenvolupament dels models de turbulència. No obstant, el DNS no és una tècnica vàlida per a la gran majoria d'aplicacions industrials degut al elevats costos computacionals. Per tant, és necessari cert grau de modelitzaci�� de la turbulència. En aquest context, s'han introduïts importants millores basades en la modelitzaci�� del terme convectiu (no lineal) emprant symmetry-preserving regularizations. En tracta de modificar adequadament el terme convectiu a fi de reduir la producci�� d'escales més i més petites (vortex-stretching) tot mantenint tots els invariants de les equacions originals. Fins ara, aquest models s'han emprat amb èxit per nombres de Rayleigh (Ra) relativament elevats. En aquest punt, disposar de resultats DNS per a configuracions més complexes i nombres de Ra més elevats és clau. En aquest contexte, s'han dut a terme simulacions DNS en el supercomputador MareNostrum d'una Differentially Heated Cavity amb Ra=1e11 i Pr=0.71 durant el primer any dels dos que consta el projecte. A més a més, s'ha adaptat el codi a fi de poder simular el fluxe al voltant d'un cub sobre una pared amb Re=10000. Aquestes simulacions DNS són les més grans fetes fins ara per aquestes configuracions i la seva correcta modelitzaci�� és un gran repte degut la complexitat dels fluxes. Aquestes noves simulacions DNS estan aportant nous coneixements a la física de la turbulència i aportant resultats indispensables per al progrés de les modelitzaci��ns tipus symmetry-preserving regularization.

Incidencia y gravedad de la enfermedad por citomegalovirus en pacientes trasplantados renales que han recibido tratamiento anticipado o profilaxis con valganciclovir oral

Antecedentes: La infecci��n por CMV es la más frecuente que sufren los receptores de trasplante de órgano sólido (TOS) en los primeros meses del trasplante. Son abundantes las estrategias de prevenci��n y tratamiento de la enfermedad por CMV que se han desarrollado. Métodos: El objetivo fue evaluar la incidencia y severidad de la enfermedad por CMV en 387 receptores de trasplante renal que recibieron tratamiento profiláctico (grupo de alto riesgo, n = 251) o realizaron seguimiento de PCR de CMV por ser grupo de bajo riesgo (n = 136) y recibieron tratamiento anticipado (n = 17) con valganciclovir oral (900 mg/día) cuando presentaron & 1000 copias/ml. Resultados: Presentaron enfermedad por CMV, 2 (11,76%) pacientes del grupo de riesgo estándar, descrita como enfermedad leve y 20 (7,96%) pacientes del grupo de alto riesgo, descrita como enfermedad leve en 15 casos y como enfermedad grave en 5 casos. Aquellos pacientes que desarrollaron la enfermedad, respondieron al tratamiento con ganciclovir endovenoso durante 14 días seguido de valganciclovir oral hasta completar tres meses. Conclusi��n: El tratamiento profiláctico con valganciclovir oral para la prevenci��n de enfermedad o infecci��n por CMV solamente es necesario en los receptores de TOS de alto riesgo.

Estudis estructurals dels canvis conformacionals de les E3 ubiquitin lligases per RMN

L'estudi a nivell molecular de la ruta de senyalitzaci�� activada per TGF-B té un impacte notable en el panorama actual donada la seva implicaci�� en processos autoimmunitaris i carcinogènics. D'altra banda, l'elucidaci�� a nivell estructural dels mecanismes moleculars que permeten a les ubiquitin lligases de tipus E3 marcar específicament llurs dianes per a la degradaci�� proteosòmica - entre d'altres - resulta fonamental donada la seva importància pel que fa al control sobre el turnover proteic a nivell intracel•lular. En aquest projecte es pretén elucidar els mecanismes d'activaci�� i catlàlisi de les ubiquitin lligases E3 tipus HECT Smurf1 i Nedd4L al mateix temps que se n'estudia la implicaci�� en la regulaci�� dels agents missatgers de la ruta del TGF-B. Així, la tasca es divideix en tres sub-projectes els quals se centren en a) l'estudi de la interacci�� d'aquestes lligases amb llurs dianes; b) l'elucidaci�� del mecanisme d'activaci�� i c) del de catàlisi d'aquests enzims. Per tal d'assolir aquests objectius ens servim principalment dels avantatges que ens aporta la Ressonància Magnètica Nuclear i altres tècniques biofísiques, principalment la ITC. Durant el temps que he gaudit de la beca FI, m'he centrat principalment en la preparaci�� de pèptids per SPPS, llur purificaci�� per HPLC i caracteritzaci�� per MS i RMN. Aquests pèptids representen diferents patrons de fosforilaci�� de certes dianes de les lligases esmentades, de manera que han estat emprats per a l'estudi d'interaccions proteïna-proteïna per ITC i RMN. M'he iniciat doncs en l'ús d'aquestes tècniques. D'altra banda, també he preparat mostres protèiques mitjançant l'ús de sistemes d'expressi�� bacterians basats en E.coli, incloent l'amplificaci�� i clonaci�� del gen que codifica per la proteïna d'interés així com la seva expressi��, purificaci�� i caracteritzaci�� per MS i RMN.

Disseny d'un sistema de filtrat d'àudio

Tant el medi transmissor com els equips d'enregistrament o reproducci�� de so introdueixen components de soroll d'alta freqüència als senyals. En aquest treball de final de carrera (TFC), s'ha dissenyat i implementat un sistema de filtrat d'àudio encaminat a filtrar aquestes components d'alta freqüència. Donat que l'oïda humana no pot percebre sons de més de 20 kHz, s'ha considerat aquest límit com a freqüència màxima a mantenir en la senyal.S'ha començat estudiant el senyal problema a través del seu espectre de freqüències simulat mitjançant la transformada discreta de Fourier (DFT, en anglès). Una vegada identificades les components d'alta freqüència a atenuar, s'han estudiat les diferents opcions de filtre passabaix.Inicialment, s'ha valorat la possibilitat del disseny de filtres analògics de Butterworth o Chebyshev, o de filtres digitals de tipus IIR (Infinite Impulse Response) basats en els primers. Tanmateix, malgrat assolir les especificacions en magnitud, mitjançant aquest filtres no s'obté una fase lineal en la banda de pas. Per això, s'ha realitzat un disseny de filtre digital tipus FIR (Finite Infinite Response) que compleix estrictament amb les especificacions i presenta una fase lineal en la banda de pas. S'ha simulat el comportament d'aquest filtre amb el senyal problema per tal d'assegurar el seu correcte funcionament.A continuaci��, s'ha implementat aquest últim disseny en llenguatge C i compilat per un microcontrolador de l'empresa Microchip. S'han realitzat proves de simulaci�� mitjançant Stimulus del programa MPLAB. En definitiva, s'ha dissenyat un filtre passabaix de tipus FIR per acondicionar una senyal d'àudio que posteriorment s'ha implementat en un microcontrolador de Microchip.

Entre la irrelevancia internacional y el aprendizaje institucional: La Presidencia Española de la Uni��n Europea (2010)

El presente volumen es una nueva contribuci��n del Observatorio de Política Exterior Europea (Obs) al análisis de la interacci��n entre la política exterior española y la acci��n exterior de la Uni��n Europea. En esta ocasi��n, el lector se encuentra frente a un ejercicio de balance de la Presidencia española de la Uni��n Europea del primer semestre de 2010, una presidencia única, que sus mismos protagonistas han definido como presidencia de transici��n. Una transici��n entre el viejo y el nuevo modelo, impuesto por el Tratado de Lisboa, que entró en vigor poco antes del inicio de la presidencia rotatoria de España. El volumen se compone de más de 20 capítulos, que abordan de manera sistematizada y sucinta los temas fundamentales para entender cuál ha sido el cometido de España a la hora de gestionar el papel de Europa en el mundo. El Obs ya ha realizado este tipo de ejercicio en tres ocasiones desde 2002. De ahí que este “Entre la irrelevancia internacional y el aprendizaje institucional: La presidencia española de la Uni��n Europea (2010)” deba ser entendido como un balance de la presidencia española al frente de la agenda exterior de la UE, pero tambi��n como un referente para los estudiosos de la política europea de España, por un lado, o de la acci��n exterior de la UE, por el otro, que se suma a la línea de análisis seguida por el Obs a lo largo de casi una década de trabajo.

Implementation of zonal control algorithms in adaptive optical systems with sparse control matrices

Miralls deformables més i més grans, amb cada cop més actuadors estan sent utilitzats actualment en aplicacions d'òptica adaptativa. El control dels miralls amb centenars d'actuadors és un tema de gran interès, ja que les tècniques de control clàssiques basades en la seudoinversa de la matriu de control del sistema es tornen massa lentes quan es tracta de matrius de dimensions tan grans. En aquesta tesi doctoral es proposa un mètode per l'acceleraci�� i la paral.lelitzacó dels algoritmes de control d'aquests miralls, a través de l'aplicaci�� d'una tècnica de control basada en la reducci�� a zero del components més petits de la matriu de control (sparsification), seguida de l'optimitzaci�� de l'ordenaci�� dels accionadors de comandament atenent d'acord a la forma de la matriu, i finalment de la seva posterior divisi�� en petits blocs tridiagonals. Aquests blocs són molt més petits i més fàcils de fer servir en els càlculs, el que permet velocitats de càlcul molt superiors per l'eliminaci�� dels components nuls en la matriu de control. A més, aquest enfocament permet la paral.lelitzaci�� del càlcul, donant una com0onent de velocitat addicional al sistema. Fins i tot sense paral. lelitzaci��, s'ha obtingut un augment de gairebé un 40% de la velocitat de convergència dels miralls amb només 37 actuadors, mitjançant la tècnica proposada. Per validar això, s'ha implementat un muntatge experimental nou complet , que inclou un modulador de fase programable per a la generaci�� de turbulència mitjançant pantalles de fase, i s'ha desenvolupat un model complert del bucle de control per investigar el rendiment de l'algorisme proposat. Els resultats, tant en la simulaci�� com experimentalment, mostren l'equivalència total en els valors de desviaci�� després de la compensaci�� dels diferents tipus d'aberracions per als diferents algoritmes utilitzats, encara que el mètode proposat aquí permet una càrrega computacional molt menor. El procediment s'espera que sigui molt exitós quan s'aplica a miralls molt grans.

The analysis of the framing processes of the Basque peace movement: The way Lokarri and Gesto por la Paz changed society

During more than 20 years organisations like Gesto por la Paz and Lokarri had been trying to change the social approach to violence, instilling values of peace and dialogue. This working paper defends the idea that the work of these two organisations is key to understand the end of ETA violence and the lack of support that political violence has in the Basque Country. It develops the Basque peace frame generated by this movement and explains how this frame is present in the different levels of Basque society, changing the way political collective identities are negotiated in the Basque Country. Ultimately, their effort is to propose another way of doing politics, one where nationalism and violence are not intrinsically united, escaping from the polarization and confrontation that were in place during the 80s-90s.

Desarrollo de aplicaciones para dispositivos móviles : copy2Cloud

Copy2Cloud, que es como he denominado en un principio mi aplicaci��n, básicamente realizará varias copias de elementos indispensables de nuestro dispositivo móvil en un servicio de ficheros tipo nube. Como bien sabemos el espacio físico de los dispositivos es cada vez más limitado, las aplicaciones y datos cada vez ocupan más, y esto nos lleva a tener descontrol sobre el almacenaje y veracidad de éstos, es decir, tenemos tal cantidad de fotos y videos personales en nuestros terminales que en caso de desastre la mayoría de las personas sin conocimientos técnicos darían por perdida toda esa acumulaci��n de nuestros recuerdos, de parte de nuestras vidas.

Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Els objectius del treball han estat, d’una banda decidir si, contràriament al què es cita en la bibliografia, els mètodes osteocronològics són aplicables per a la dataci�� de tortugues de més de 20 anys. D’altra banda, també, determinar si els mètodes dendrològics són aplicables a l'osteocronologia, tant pel que fa a la tècnica de recompte com en relaci�� a la possible informaci�� ecològica (creixement i vida de l'animal). Per això, s’ha analitzat el conjunt de mostres corresponents a 8 metodologies osteocronològiques (54 microfotografies i 25 electromicrofotografies) obtingudes al llarg de dos anys consecutius i s’ha decidit quina és la millor. La millor metodologia osteocronològica de totes les estudiades és la de tinci�� amb blau de toluïdina sobre mostra d'os sense descalcificar. Les analogies existents entre els anells de creixement dels arbres i les marques de creixement dels ossos estudiats permeten aplicar els mètodes dendrològics a l'osteocronologia, tant pel que fa a la dataci�� com en relaci�� a la informaci�� ecològica. Tenint en compte que hem pogut determinar que la tortuga estudiada té 75 anys, podem afirmar que alguns mètodes osteocronològics són aplicables per a la dataci�� de tortugues d'edats avançades.

Per un futur

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El medi ambient és un terme present avui en dia en tots els camps de treball. La problemàtica mediambiental ens preocupa cada dia més i per això és present també a l'escola. L'objectiu d'aquesta recerca era endinsar-se en el coneixement de l'ecologia, la seva problemàtica i les possibles solucions fàcils d'aplicar en un habitatge. Per dur a terme aquest treball, primer de tot s'ha realitzat un marc teòric amb el qual s'anava introduint i aprofundint en el seu tema d'estudi. El treball es complementava amb un marc pràctic que permetia contrastar la hipòtesi del treball. L'alumne ha estat capaç d'aplicar les mesures correctores en el seu habitatge, tant en els aparells com en les conductes dels membres que l'habiten. El resultat ha permés confirmar la hipòtesi i adonar-se que amb petits canvis de funcionament i de comportament ha pogut reduir el seu impacte, reduint el consum d'aigua, de llum i de gas i la generaci�� de deixalles. A més, l'elaboraci�� d'enquestes ha permès comprovar el grau de sensibilitat de la gent envers la problemàtica ambiental.

La enseñanza en las Fuerzas Armadas orientada al siglo XXI

El trabajo trata de la reforma de la enseñanza militar que da acceso a las escalas de oficiales y suboficiales de los cuerpos generales y de Infantería de Marina. Dicha reforma está orientada a incorporar plenamente la enseñanza en las Fuerzas Armadas al sistema educativo general, dando un paso más en el camino ya iniciado por la Ley 17/1989, de 19 de julio, reguladora del Régimen del Personal Militar Profesional. Simplificando, se trata de sustituir un sistema de equivalencias entre la enseñanza militar y la civil, por el requisito de la obtenci��n para el acceso a las escalas de oficiales y de suboficiales de un título oficial de graduado universitario o de técnico superior de formaci��n profesional, respectivamente. Además, tanto el sistema de centros universitarios de la defensa, como las academias y escuelas autorizadas en el caso de los suboficiales, se ven sujetos a la normativa general y a los sistemas de garantía de calidad que rigen en cada ámbito de dichas enseñanzas. Todo ello sin menoscabar la finalidad esencial de la enseñanza militar: formar excelentes oficiales y suboficiales, con la capacidad profesional y el prestigio que han demostrado en más de 20 años de operaciones de mantenimiento de la paz en el exterior.

L’Educaci�� en valors a les classe d'educaci�� física als instituts

l’educaci�� física esdevé un excel·lent camp d’actuaci�� per educar en valors a l’alumnat, sent aquesta una necessitat social existent segons els experts. El propòsit d’aquesta investigaci�� és saber com i de quina manera s’educa en valors a les classes d’educaci�� física, si és que es fa, i des d’un punt de vista del professorat. A través d’una recerca teòrica en l’àmbit, complementada amb 4 entrevistes a professorat d’educaci�� física en actiu i amb més de 20 anys d’experi��ncia, s’analitza qualitativament l’estat actual de l’educaci�� en valors als instituts. L’anàlisi del marc teòric ressalta la importància que per desenvolupar aquests valors personals i socials, cal seguir un procés adequat, planificat i conscient per part del professorat. La part aplicada de l’estudi suggereix que en general es tenen en compte valors com el respecte i la cooperaci�� durant el transcurs de les classes d’educaci�� física, però que no es desenvolupen de forma eficient per manca de recursos i per infravalorar la seva importància. La investigaci�� conclou que l’educaci�� en valors als instituts, ha de ser una tasca transversal i coordinada amb d’altres agents fora d’aquest àmbit escolar, com són els entrenadors/es de clubs esportius, els pares i les mares i d’altres institucions implicades en el procés educatiu de l’alumnat. A partir d’aquesta anàlisi es vol promoure l’educaci�� física com a eina per desenvolupar els valors en l’alumnat.

Reptes ètics de l’atenci�� a la gent gran

El notable augment de la longevitat en la nostra societat és una bona notícia: vivim més i possiblement millor. Però a la vegada planteja nous reptes, també ètics. És en aquesta òrbita que presentem aquestes reflexions que pretenen aportar una visi�� en termes de coresponsabilitat. El marc conceptual de partença és el que anomenem “La quadratura circumscrita de l’ètica aplicada” (Nello 2001): la necessària articulaci�� de les responsabilitats que pertoquen a totes les parts implicades en un determinat fenomen social, en el nostre cas l’atenci�� a la gent gran, sense que aquestes restin delegades exclusivament als professionals. Així, caldrà incorporar també les responsabilitats dels familiars de la gent gran i de les persones cuidadores que sovint els ajuden, sense excloure, en la mesura del possible, la responsabilitat de la mateixa persona gran. Afegir les responsabilitats de les institucions sanitàries o socials que embolcallen l’atenci�� a la gent gran. Considerar les responsabilitats que recauen en diversos estaments polítics, legislatius o executius. Sense menystenir la responsabilitat del gruix de la societat que, com a organisme viu i articulat del conjunt de la ciutadania, marca el llistó ètic de l’expectativa davant d’un fenomen com és el de la gent gran i del seu abordatge responsable.

La seguretat. Element clau del model turístic de Catalunya

El turisme és un sector de sectors amb els que el turista interacciona directament com a un ciutadà més i és aquesta complexa cadena de valor el que acaba conformant la experi��ncia turística. La visi�� 2020 i els objectius estratègics 2016 conformen la base sobre la que s’han proposat les directrius nacionals 2020 i el pla d’accions 2013-2016.

Quatre pintors de Tarragona a la ciutat de Tortosa. Algunes notícies d'arxiu

El principal objectiu d'aquest article és donar a coneixer el contracte d'un retaule signat el17 d'octubre de 1455 entre el bisbe i el capítol de la Seu de Tortosa, de l'una banda, i el pintor Valentí Montoliu, veí de Sant Mateu, de l'altra. El coneixement d'aquest contracte té molt d'interes perque Valentí Montoliu fou el pintor més important de la diocesi de Tortosa a la segona meitat del segle XV, i aquest retaule, per moltes raons i algunes d'aquestes documentades, va ser la més important de les seves obres i perque demostra que 1 'artista va treballar a la ciutat de Tortosa, possibilitat que, fins ara, havia estat negada per la crítica. A més, I'article aporta altres novetats documentals relatives a alguns pintors com Valentí Montoliu, procedents de Tarragona (essent aquest origin directe o indirecte), els quals van treballar a Tortosa durant la segona meitat del segle XV.