Public and private saving and investment

We decompose aggregate saving and investment into its publicand private components and then document a variety of ``stylized facts''associated with saving and investment rates for a sample of15 countries over the period 1975--1989. In order to seewhether these empirical relationships are consistent with aworld of perfect capital mobility we develop a multi--countrymodel with free trade in a riskfree bond and calibrate it tothe fifteen OECD countries. We pay special attential tomodeling the fiscal policy rules. The model performsremarkably well in accounting for a wide variety of timeseries relationships. Nonetheless the model is not able to capture the crosssectional aspect of the data. In particular, the model cannot accountfor both the large cross country correlation between aggregate saving and investmentrates and the very negative cross country relationship between the public andprivate saving minus investment gaps.

The European sugar regime new legislation and wto rules

[cat] El 20 de febrer de 2006 es va aprovar el Reglament núm. 318/2006 del Consell que reforma l'Organització Comuna de Mercats del sucre. L'article analitza els canvis introduïts en el nou règim europeu del sucre i valora la seva adequació a les normes i demandes internacionals de liberalització del comerç agrícola. Es conclou que la reforma ha estat el mínim necessari per fer front als reptes internacionals: la recent resolució de l'Òrgan de Solució de Diferències de l'Organització Mundial del Comerç i les demandes de liberalització plantejades en el marc de la Ronda de Doha.

The European sugar regime new legislation and wto rules

[cat] El 20 de febrer de 2006 es va aprovar el Reglament núm. 318/2006 del Consell que reforma l'Organització Comuna de Mercats del sucre. L'article analitza els canvis introduïts en el nou règim europeu del sucre i valora la seva adequació a les normes i demandes internacionals de liberalització del comerç agrícola. Es conclou que la reforma ha estat el mínim necessari per fer front als reptes internacionals: la recent resolució de l'Òrgan de Solució de Diferències de l'Organització Mundial del Comerç i les demandes de liberalització plantejades en el marc de la Ronda de Doha.

Pasado, presente y futuro: el GATT, las áreas de libre comercio y ¿la Organización Mundial del Comercio?

Para la mayoría de los economistas, la firma del acuerdo final de la Ronda Uruguay en abril de 1994 en Marrakech (Marruecos) comporta una sustancial mejora en las perspectivas referentes a las relaciones comerciales entre los distintos países. Esta mejora tiene como base la liberalización comercial que suponen los acuerdos alcanzados y, en especial, la creación de una nueva institución: la Organización Mundial de Comercio (OMC). La OMC tiene como objetivo recoger el testigo del Acuerdo General sobre Aranceles y Comercio (GATT) en la defensa de un sistema de comercio más libre, transparente y multilateral (Sutherland, 1994). Su creación significa la adecuación al siglo XXI de los acuerdos de Bretton Woods1 concernientes al ámbito comercial que, durante los últimos 50 años, con mayor o menor éxito han regido las relaciones comerciales de carácter multilateral entre las diferentes naciones. Además, en un mundo donde el declive del GATT, desde principios de la década de los ochenta, ha conllevado la proliferación de áreas regionales de comercio, la OMC constituye un elemento imprescindible para hacer frente tanto a actitudes unilaterales que pretenden la realización de un comercio administrado como al incremento del proteccionismo en las transacciones interregionales.

Teories de l’imperialisme. Un estat de la qüestió

El propòsit d’aquest treball és presentar i discutir les diferents teories sobre l’anomenat «imperialisme modern», delimitat cronològicament des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial. A més a més, és també l’objectiu d’aquest article mostrar l’evolució de la discussió presentant aquestes teories en ordre cronològic i insistint en com els conceptes «imperialisme» i «colonialisme» han canviat de significat. Les teories marxistes i liberals de principis del segle XX consideraven l’imperialisme un procés fonamentalment econòmic mentre que la teoria sociològica de Schumpeter el veia com un atavisme. Algunes teories després de les guerres mundials han insistit en la importància de parar atenció en els territoris colonitzats i en com la seva relació amb Europa ha afectat la nova forma imperial. Les explicacions més recents n’han destacat aspectes molt diferents, des de la importància sobre com ha permès l’expansió del lliure-comerç fins a l’imperialisme com una perversió del nacionalisme.

Emergence and development of a financial cluster: the evolution of Andorra’s banking deposits in the long-term, 1931-2007

This paper explores the origins of Andorra’s financial cluster. It shows that the free movement of currency, the protection of infant industry, and geographical concentration lie at the foundation of the cluster’s competitive advantage. Drawing on a new set of data, the paper also provides for the first time an estimate of the total deposits held by Andorra’s banks between 1931 and 2007. Based on this new information, the paper reaches the conclusion that the development of the cluster went through four distinct phases in which large companies, acting as leaders, played an important role in enhancing the cluster’s business capabilities.

Trade disclosure and price dispersion

This paper determines the effects of post-trade opaqueness on market performance. We find that the degree of market transparency has important effects on market equilibria. In particular, we show that dealers operating in a transparent structure set regret-free prices at each period making zero expected profits in each of the two trading rounds, whereas in the opaque market dealers invest in acquiring information at the beginning of the trading day. Moreover, we obtain that if there is no trading activity in the first period, then market makers only change their quotes in the opaque market. Additionally, we show that trade disclosure increases the informational efficiency of transaction prices and reduces volatility. Finally, concerning welfare of market participants, we obtain ambiguous results. Keywords: Market microstructure, Post-trade transparency, Price experimentation, Price dispersion.

Why did modern trade fairs appear?

According to our interpretation, modern trade fairs started in Europe during the FirstWorld War and in its immediate aftermath. With the closing of trade movements duringthe war, many cities had to resort to the old medieval tradition of providing especialpermits to traders to guarantee them personal protection during their trade meetings.During the tough post war crisis many more cities typically industrial districts-discovered in the creation of trade fairs a powerful competitive tool to attract markettransactions. We compare these developments with the remote origins of fairs, as, inboth cases, trade fair development is a reaction to the closing of free markets under thepressure of political violence.

Topology of the world trade web

Economy, and consequently trade, is a fundamental part of human social organization which, until now, has not been studied within the network modeling framework. Here we present the first, to the best of our knowledge, empirical characterization of the world trade web, that is, the network built upon the trade relationships between different countries in the world. This network displays the typical properties of complex networks, namely, scale-free degree distribution, the small-world property, a high clustering coefficient, and, in addition, degree-degree correlation between different vertices. All these properties make the world trade web a complex network, which is far from being well described through a classical random network description.