Dynamics of driven three-dimensional thin films: from hdrophilic to superhydrophobic substrates

We study the forced displacement of a thin film of fluid in contact with vertical and inclined substrates of different wetting properties, that range from hydrophilic to hydrophobic, using the lattice-Boltzmann method. We study the stability and pattern formation of the contact line in the hydrophilic and superhydrophobic regimes, which correspond to wedge-shaped and nose-shaped fronts, respectively. We find that contact lines are considerably more stable for hydrophilic substrates and small inclination angles. The qualitative behavior of the front in the linear regime remains independent of the wetting properties of the substrate as a single dispersion relation describes the stability of both wedges and noses. Nonlinear patterns show a clear dependence on wetting properties and substrate inclination angle. The effect is quantified in terms of the pattern growth rate, which vanishes for the sawtooth pattern and is finite for the finger pattern. Sawtooth shaped patterns are observed for hydrophilic substrates and low inclination angles, while finger-shaped patterns arise for hydrophobic substrates and large inclination angles. Finger dynamics show a transient in which neighboring fingers interact, followed by a steady state where each finger grows independently.

Experiencias vividas por niños y niñas con cáncer a través de la musicoterapia: un proyecto de acción- participación

Justificación: este trabajo muestra una mirada más profunda acerca de cómo viven los niños y niñasla experiencia de vivir con el Cáncer, enfermedad que representa la primera causa de mortalidadentre los 5-14 años, en Cataluña.El profesional de Enfermería es clave en indagar y reflexionar acerca de la experiencia, y endesarrollar el papel que juega la intervención enfermera denominada Musicoterapia comoherramienta de expresión y comunicación, para descubrir que hay detrás de su realidad.Indagar en este contexto puede contribuir a mejorar la calidad de vida del colectivo infantil inmersoen la patología.Objetivo: conocer cómo viven la experiencia oncológica los niños y niñas, utilizando comoherramienta de trabajo la Musicoterapia en el escenario del Hospital Materno-Infantil Vall d´Hebrónde Barcelona.Diseño: proyecto de Investigación Acción-Participativa (IAP), enmarcado en el paradigma cualitativo.Metodología: se llevó a cabo una búsqueda en bases de datos: Pubmed, CINAHL, Cuiden, Cuidatge,entre otras y diferentes fuentes de información. Los sujetos de estudio fueron 14 niños y niñas entre8 y 12 años de edad ingresados en la planta de Oncología durante al menos 8 semanas. Para larecogida de datos se utilizaron las siguientes estrategias: entrevistas semiestructuradas, notas decampo y grupos de discusión.En cuanto al análisis mencionar que se siguió un riguroso trabajo para asignar unidades de significadoa la información obtenida.Consideraciones finales: Este proyecto ha permitido avanzar hacia el conocimiento enfermero yprofundizar en el cuidado holístico de los niños.

La inclusió dels alumnes amb paràlisi cerebral, una mirada des de la teràpia ocupacional

Aquest és un projecte d'investigació descriptiva. Té com a finalitat conèixer i comprendre com és la inclusió dels nens amb Paràlisis Cerebral a les escoles ordinàries (bressol, primària i secundària), de la ciutat de Barcelona, des de la mirada de la Teràpia Ocupacional. Per tant, primer s'ha d'investigar quants alumnes amb aquesta lesió estan inclosos en escoles ordinàries, com també conèixer quants alumnes tornen a l'escola especial després d'estar escolaritzats a la ordinària. D'altra banda, es pretén descriure les perspectives i percepcions dels professionals i els alumnes implicats a la inclusió, i què succeeix a l'escola ordinària perquè alguns alumnes hagin de tornar a l'especial en algun moment de la seva escolarització. El projecte és de caire qualitatiu, on els instruments per l'obtenció de dades són protocols d'observació, entrevistes semi- estructurades i enquestes. Encara que per obtenir la mostra i els participants s'utilitzaran tècniques quantitatives. Les limitacions de l'estudi seran aquelles escoles, professionals i alumnes que per motius personals no vulguin participar de la mostra.

El voluntariat social i la participació comunitària : la situació actual i les perspectives de futur al voltreganès

Aquest Treball de Final de Grau d’Educació Social pretén aprofundir i reflexionar al voltant dels conceptes de desenvolupament comunitari, participació i voluntariat social, sobretot en la seva dimensió pràctica. Partint d’aquest marc teòric, s’ha portat a terme una anàlisi de la realitat social i una diagnosi de necessitats socials del Voltreganès, és a dir, de la comunitat que formen els municipis de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà. A partir dels resultats, i la interpretació de les dades extretes de les entrevistes, realitzades a diferents professionals vinculats amb l’àmbit social i d’atenció a les persones, s’ha justificat la necessitat i interès d’un projecte de voluntariat, per poder donar resposta a les necessitats emergents de la població. En la part final del treball presento l’àmbit i les línies principals d’aquest projecte.

La FP ha de dur a la universitat? La formació professional compleix uns objectius diferents al batxillerat.

Alumnes de formació professional copen els graus dedicats a formar el professorat. La irrupcio d'estudiants de FP deixa fora de la universitat alguns batxillers.

Arte-terapia y Educación Social

Del 18 al 21 de setembre d'enguany s'ha celebrat la 7a Conferencia bianual Europea d'Art-teràpia, organitzada per ECARTE (The European Consortium for Arts Therapy Education). Aquest any, i per primera vegada, ha tingut lloc a Espanya, concretament a Madrid; hi han participat 300 persones d'arreu del món i s'han presentat a la ratlla de 150 comunicacions; una d'elles ha estat la meva, titulada 'Contribuciones del Arte-terapia a la Educación Social'. ECARTE es va crear, l'any 1991, per les universitats de Hertfordshire, Münster, Nijmegen i París. En aquests moments, la formen 30 institucions de 10 països europeus. És un consorci d'universitats i d'institucions de formació superior que té com a objectiu bàsic representar i promoure el desenvolupament de l'art-teràpia a escala europea. Inclou l'art-teràpia (o plastico-teràpia), la dansa-teràpia, el drama-teràpia i la musico-teràpia. Treballa per tal de crear llaços entre professionals i estudiants, promou la investigació, el reconeixement de la professió, dóna suport al desenvolupament acadèmic i organitza conferències internacionals per a fomentar la comunicació.

Eficacia de la terapia y/o los ejercicios terapéuticos en pacientes con trastorno temporomandibular. Alteración cóndilo-discal posterior.

Pregunta: ¿Qué tipo de terapia manual y/o ejercicios terapéuticos son más eficaces en pacientes con trastorno temporomandibular? Objetivo: Evaluar y comparar la eficacia de la terapia manual y/o los ejercicios terapéuticos en pacientes con trastorno temporomandibular. Metodología: la presente revisión bibliográfica se centra en bases de datos Medline, Scopus, PEDro y Google Scholar. Los artículos obtenidos fueron publicados entre los años 2004 y 2014. Se incluyen un total de 12 ensayos clínicos aleatorios. La literatura consta de pacientes con trastorno temporomandibular que hayan sido intervenidos con técnicas de terapia manual y/o ejercicios terapéuticos aplicados por un fisioterapeuta. Resultados: fueron seleccionados 10 estudios de alta evidencia científica para demostrar que la terapia manual combinada con ejercicio terapéutico disminuye el dolor, aumenta la abertura de la boca y corrige la anteversión de la cabeza. Conclusiones: la terapia manual combinada con ejercicios terapéuticos es efectiva para disminuir los síntomas en pacientes con trastornos temporomandibulares.

Figura y formación del 'Educador Especializado', según el centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelona (CFEEB), 1976

En el Consejo de Redacción de RES hemos considerado necesario ofreceros, desde una actitud arqueológica de recuperación histórica que nos ayude a seguir construyendo nuestra identidad, algunos de aquellos momentos y manifestacio nes que han ido configurando la configuración de la educación social en su vertiente formativa. Y nos ha parecido importante acercaros y rescatar, como uno de los primeros exponentes de ese proceso de construcción y articulación social, las propuestas que hacía en el lejano 1976 el Centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelona

L’educació emocional a través de la música per afavorir la convivencia l’aula en l’Educació Primària

L’educació emocional cada dia guanya més rellevància en l’àmbit educatiu. S’està comprovant que les emocions estan molt lligades al desenvolupament intel·lectual i social de les persones. La pràctica inclosa en aquest treball pretén afirmar la hipòtesi de que l’educació emocional a través de la música afavoreix la convivència a l’aula. Grans teòrics, al llarg de la història, han destinat part de la seva carrera a l’estudi de l’evolució del concepte d’emoció i les diferents vessants relacionades amb aquesta, com la intel·ligència emocional i/o l’educació emocional. L’ús de la musica com a recurs per treballar l’educació emocional ha permès un progrés en la convivència a l’aula, gràcies al seu efecte socialitzador.

Descripció de la tipologia d'usuaris derivats al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona: estudi descriptiu preliminar

Introducció Aquest treball, aborda l'atenció domiciliaria a les persones amb dependència des de la perspectiva de la teràpia ocupacional a la comarca d’Osona. Conèixer aquesta tipologia de persones i la seva problemàtica, ha de servir per adaptar les infraestructures d’aquests serveis a fi de donar millor resposta a les seves necessitats. Objectiu Descriure la tipologia d'usuaris que es deriven al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona Metodologia S'ha realitzat un estudi descriptiu preliminar d'una mostra (n=65) de usuaris de la base de dades del Banc D'ajudes Tècniques (BAT Osona) del Consell Comarcal d'Osona. En aquest estudi s'han analitzat les variables de sexe, edat, nivell funcional, diagnòstic, situació familiar, agents derivadors, motius de derivació i problemàtica principal detectada. Resultats S'indica un perfil femení de la mostra (72,09%), amb una mitjana d'edat de 74,41 anys. A nivell funcional, la mitjana de puntuació ha estat de 65 punts en l'Ìndex de Barthel, en persones amb patologia osteoarticular en el 18,60% dels casos. La situació familiar situa un perfil compartit de persones que viuen en família (41,86%) o soles (39,53%). En les derivacions al servei, el 58,13% dels casos es fa des dels Ajuntaments i per dificultats en el quarto de bany (46,51%). La problemàtica més detectada en aquests domicilis és la dificultat per l'accés a la banyera (67,40%). Conclusió Aquests resultats ens indiquen una clara tipologia de persones que s’han d’atendre i unes problemàtiques en la seva vivenda que provoquen serioses dificultats de desenvolupament funciona. Es precís, en futures investigacions acotar encara més aquets perfils i problemàtiques a fi de precisar les estratègies d’intervenció i optimitzar millor aquest tipus de recursos.

Ús social del català: el català als immigrants

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí¬fic del Jovent l'any 2009. El treball pretén aconseguir quatre objectius. En primer lloc, comprovar l’estat de la llengua catalana entre els immigrants catalans i cerdanyolencs. Per altra banda, conèixer les institucions o serveis que vetllen per l’extensió de l’ús social del català. També determinar quins factors impulsen la població immigrada a aprendre català. I, per últim, diferenciar l’ús del català entre la població immigrada dels anys 60 i l'actual. La recerca portada ha terme ha mostrat que hi ha un bon nombre de població immigrada de països llatinoamericans i del Nord d’Àfrica que s’interessa per l’aprenentatge del català. El motiu sembla ser laboral i d’integració cultural. En canvi, s’observa que la immigració interna en fa un ús més oral i de relació amb les noves generacions. Alhora, no consideren necessari l’ús del català per a poder viure a Cerdanyola.

Higher education as formation of the self and citizenship: an ethnography of the University Students from Amman, Jordan

My interest in higher education and citizenship in the Middle East at large and in Jordan in particular is fostered by some of the reflections Eickelman proposed (1992). Being a quite recent phenomenon, intimately linked with the more general topic of state formation it seemed to me more suitable to study it in a little country with a recent history (a field study left almost unexplored until now as far as Jordan is concerned, to the best of my knowledge, since Antoun 1994 focuses on the migration as a quest for higher education). The process of state formation in Jordan is quite studied. I thus intended to study the higher education policies as an attempt both to create a national citizenry and more recently as a way of controlling the more problematic part of the population (youth, which constitutes more than the double of the population. See UNDP and Ministry of Planning 2000). How do the young students enter the university system, and in which way does this system work? How is this system designed, in order to retain social control of the students (since they are usually perceived to be a factor of social and political instability, as in Iran or in Egypt)? Is there any significant difference between different faculties? And if so, why? My conclusions at this stage are that the university system is an integral part of the survival of the regime. The system works quite well, and Jordan has one of the best educational position in the region. Yet there are important distinctions to be made: the access to the better faculties is socially selective while the less valued faculties are left to the poorer and less wealthy youth. This results in a different treatment of the students and of the courses that I analysed. In the better faculties the teaching standards are quite high, and the relationship between professors and students is almost on a same-level base, while in the less privileged faculties the opposite is true. Thus we can observe a concrete politics of divide et impera intended to split the youth in two. For the more privileged there are some freedoms, both within and outside classes, designed I guess at forging them as autonomous individuals. On the opposite the less privileged are kept under tight control, even if also these students are a privileged category among youth at large.

Women's work histories in Italy: education as investment in reconciliation and legitimacy?

Within pre-enlargement Europe, Italy records one of the widest employment rate gaps between highly and poorly educated women, as well one of the largest differences in the share, among working women, of public sector employment. Building on these stylized facts and using the Longitudinal Survey of Italian Households (ILFI), we investigate the working trajectories of three cohorts of Italian women born between 1935 and 1964 and observed from their first job until they are in their forties. We use mainly, but not exclusively, event history analysis in order to identify the main factors that influence entry into and exit from paid work over the life course. Our results suggest that in the Italian context, where employment protection policies have also been used as surrogate measures to favour reconciliation between family and work, and where traditional gender norms still persist, education is so important for women's employment decisions because it represents an investment in 'reconciliation' and 'work legitimacy' over and above investment in human capital.

The european higher education area at work: Lights and shadows defining continuous assessment

The aim of this paper is to analyse how learning assessment, particularly the Continuous Assessment system, has been defined in the Public Administration and Management Diploma Course of the University of Barcelona (Spain). This course was a pioneering experiment at this university in implementing the guidelines of the European Higher Education Area (EHEA), and thus represents a good case study for verifying whether one of the cornerstones of the EHEA has been accomplished with success. Using data obtained from the Teaching Plans elaborated by the lecturers of each subject, we are able to establish that the CA system has been progressively accepted to such an extent that it is now the assessment formula used by practically all of the lecturers, conforming in this way to the protocols laid down by the Faculty of Law in which this diploma course is taught. Nevertheless, we find that high dispersion exists in how Continuous Assessment is actually defined. Indeed, it seems that there is no unified view of how Continuous Assessment should be performed. This dispersion, however, seems to diminish over time and raises some questions about the advisability of agreement on criteria, considering the potential which CA has as a pedagogical tool. Moreover, we find that the Unique Assessment system, which students may also apply for, is an option chosen only by a minority, with lecturers usually defining it as merely a theoretical and/or practical test, of little innovation in relation to traditional tests.

The european higher education area at work: Lights and shadows defining continuous assessment

The aim of this paper is to analyse how learning assessment, particularly the Continuous Assessment system, has been defined in the Public Administration and Management Diploma Course of the University of Barcelona (Spain). This course was a pioneering experiment at this university in implementing the guidelines of the European Higher Education Area (EHEA), and thus represents a good case study for verifying whether one of the cornerstones of the EHEA has been accomplished with success. Using data obtained from the Teaching Plans elaborated by the lecturers of each subject, we are able to establish that the CA system has been progressively accepted to such an extent that it is now the assessment formula used by practically all of the lecturers, conforming in this way to the protocols laid down by the Faculty of Law in which this diploma course is taught. Nevertheless, we find that high dispersion exists in how Continuous Assessment is actually defined. Indeed, it seems that there is no unified view of how Continuous Assessment should be performed. This dispersion, however, seems to diminish over time and raises some questions about the advisability of agreement on criteria, considering the potential which CA has as a pedagogical tool. Moreover, we find that the Unique Assessment system, which students may also apply for, is an option chosen only by a minority, with lecturers usually defining it as merely a theoretical and/or practical test, of little innovation in relation to traditional tests.