Policy evaluation and uncertainty about the effects of oil prices on economic activity

This paper addresses the issue of policy evaluation in a context in which policymakers are uncertain about the effects of oil prices on economic performance. I consider models of the economy inspired by Solow (1980), Blanchard and Gali (2007), Kim and Loungani (1992) and Hamilton (1983, 2005), which incorporate different assumptions on the channels through which oil prices have an impact on economic activity. I first study the characteristics of the model space and I analyze the likelihood of the different specifications. I show that the existence of plausible alternative representations of the economy forces the policymaker to face the problem of model uncertainty. Then, I use the Bayesian approach proposed by Brock, Durlauf and West (2003, 2007) and the minimax approach developed by Hansen and Sargent (2008) to integrate this form of uncertainty into policy evaluation. I find that, in the environment under analysis, the standard Taylor rule is outperformed under a number of criteria by alternative simple rules in which policymakers introduce persistence in the policy instrument and respond to changes in the real price of oil.

Explicit methods for Hilbert modular forms

We exhibit algorithms to compute systems of Hecke eigenvalues for spaces of Hilbert modular forms over a totally real field. We provide many explicit examples as well as applications to modularity and Galois representations.

Dynamical systems of type (m,n) and their C*-algebras

Given positive integers n and m, we consider dynamical systems in which n copies of a topological space is homeomorphic to m copies of that same space. The universal such system is shown to arise naturally from the study of a C*-algebra we denote by Om;n, which in turn is obtained as a quotient of the well known Leavitt C*-algebra Lm;n, a process meant to transform the generating set of partial isometries of Lm;n into a tame set. Describing Om;n as the crossed-product of the universal (m; n) -dynamical system by a partial action of the free group Fm+n, we show that Om;n is not exact when n and m are both greater than or equal to 2, but the corresponding reduced crossed-product, denoted Or m;n, is shown to be exact and non-nuclear. Still under the assumption that m; n &= 2, we prove that the partial action of Fm+n is topologically free and that Or m;n satisfies property (SP) (small projections). We also show that Or m;n admits no finite dimensional representations. The techniques developed to treat this system include several new results pertaining to the theory of Fell bundles over discrete groups.

Sound Texture Modelling

In the PhD thesis “Sound Texture Modeling” we deal with statistical modelling or textural sounds like water, wind, rain, etc. For synthesis and classification. Our initial model is based on a wavelet tree signal decomposition and the modeling of the resulting sequence by means of a parametric probabilistic model, that can be situated within the family of models trainable via expectation maximization (hidden Markov tree model ). Our model is able to capture key characteristics of the source textures (water, rain, fire, applause, crowd chatter ), and faithfully reproduces some of the sound classes. In terms of a more general taxonomy of natural events proposed by Graver, we worked on models for natural event classification and segmentation. While the event labels comprise physical interactions between materials that do not have textural propierties in their enterity, those segmentation models can help in identifying textural portions of an audio recording useful for analysis and resynthesis. Following our work on concatenative synthesis of musical instruments, we have developed a pattern-based synthesis system, that allows to sonically explore a database of units by means of their representation in a perceptual feature space. Concatenative syntyhesis with “molecules” built from sparse atomic representations also allows capture low-level correlations in perceptual audio features, while facilitating the manipulation of textural sounds based on their physical and perceptual properties. We have approached the problem of sound texture modelling for synthesis from different directions, namely a low-level signal-theoretic point of view through a wavelet transform, and a more high-level point of view driven by perceptual audio features in the concatenative synthesis setting. The developed framework provides unified approach to the high-quality resynthesis of natural texture sounds. Our research is embedded within the Metaverse 1 European project (2008-2011), where our models are contributting as low level building blocks within a semi-automated soundscape generation system.

Las Imágenes del malestar. Representaciones del yo y la construcción de subjetividad en la producción audiovisual contemporánea y en los nuevos dispositivos tecnológicos

El tema de la investigación propuesto aquí, se centra en el malestar social, y la representación de éste desde un punto de vista personal y autobiográfico, algo que en estas página denomino Autorepresentación del malestar social. ¿Cómo se autorepresenta el malestar y qué prácticas artísticas se emplean para ello? ¿Cuáles son la transformaciones que provocan estas prácticas artísticas en el terreno audiovisual? En este sentido, exploraremos dos vías de análisis: por un lado nos interesa observar cuales han sido las modificaciones que el poder ha desarrollado para establecer nuevas formas de explotación, y por otro lado, veremos como estas modificaciones están generando una nueva praxis social donde las prácticas artísticas cobran un nuevo y reforzado sentido, así como una nueva capacidad política, individual y colectiva a un mismo tiempo, cargada de una fuerza transformadora capaz de componer nuevos espacios de sujeto. Analizaremos, desde la representación del yo en la vida cotidiana, el género y las relaciones interpersonales, hasta las transformaciones contemporáneas del trabajo, y los cambios en la construcción de la subjetividad. El principal elemento en el que se apoyaran nuestras investigaciones será el anàlisis de producciones audiovisuales contemporáneas y la distribución de estas en algunas de las redes de comunicación contemporáneas, intentando mostrar, de esta manera, la interacción y los efectos directos que provocan en la realidad social.

Tecla d'Iconi, més enllà de la llegenda : estudi del paper desenvolupat per la dona en el cristianisme primitiu a través de la protagonista dels Actes de Pau i Tecla

El cristianisme, en els seus inicis, significà per la dona la possibilitat de triar un destí diferent al del matrimoni i la maternitat que li deparava la societat greco-romana. Tanmateix, en el procés d'institucionalització de la nova religió (s. I-IV), la dona, que en les primitives comunitats cristianes havia ocupat llocs de responsabilitats al costat dels seus companys masculins, va quedar relegada al desenvolupament de tasques assistencials. Els canvis experimentats pel rol femení durant aquest període es manifestaran en les transformacions operades a través de la literatura en la figura de Tecla d'Iconi (santa Tecla), un personatge intemporal, tan capaç de representar els diferents arquetips de dona ideal que ha creat l'Església cristiana, com les ànsies emancipadores d'alguns col·lectius feministes.

La representació de la dona en les pintures de Goya : Reflexe d'una realitat social?

Treball de recerca que pretén respondre les següents preguntes: La visió de Goya sobre l'univers femení, i que plasma en les seves pintures, correspon amb la realitat social de les dones de la seva època? Es diu que el segle XVIII va ésser el segle de les dones, però és això realment cert? Va ser el segle de les dones o bé el segle d'algunes dones? A través de dos itineraris paral·lels: la literatura d'una banda i les arts plàstiques de l'altra, s'explorarà la naturalesa d'aquest segle. La comparació de l'anàlisi documental i de dades iconogràfiques potser ens podran donar una resposta.

Espais femenins en l'obra de Paul Gauguin

La societat actual figura arrelada a un discurs sobre el femení, que desenvolupat durant el segle XVIII s'ha anat obrint camí insistentment a través de les imatges. A través de l'obra del pintor Paul Gauguin aquest treball presten mostrar que el confinament de la dona a l'espai domèstic i la pretesa relació d'aquesta amb altres elements és fruit de la mateixa ideologia que confina a la dona a l'espai privat i a l'home a l'espai públic.

El río Llobregat y su relación con el territorio en la época romana

El cas que ens ocupa es fonamenta en l'aplicació dels SIG a l'estudi arqueològic de les restes romans del Baix Llobregat. Amb aquest pretext, s'han abordat una gran varietat d'aspectes tècnics que ens han posat en contacte, entre d'altres, amb problemàtiques derivades de com posicionar elements sobre representacions de la superfície terrestre, de com representar en 3 dimensions i de com analitzar tot el conjunt per obtenir làmines d'inundació.

TFC-Sistemes d'informació geogràfica

L'objectiu d'aquest projecte és desenvolupar una aplicació que ens permeti generar representacions gràfiques de grafs de mobilitat, visualitzats amb l'entorn GeoMedia Professional. A partir d'unes bases de dades d'entrada, on els trams i les cruïlles seran representades visualment com a línies i punts respectivament, s'ha dissenyat una aplicació que genera una base de dades de sortida on les dades seran visualitzades com un polígons en el cas dels carrers i cruïlles, i la senyalització de cada tram també serà representada gràficament, de manera que tindrem una representació en dos dimensions dels carrers amb la seva senyalització corresponent.

Jugant a definir ciència : una eina per treballar amb infants, llenguatge i coneixement especialitzat de manera integrada

Treball desenvolupat en el marc del projecte "La construcció del coneixement científic: primeres representacions" de l'IULA de la Universitat Pompeu Fabra (Estopà, 2008), l'objectiu principal del qual és desenvolupar una eina que ajudi a mestres i educadors a l'hora de treballar les dues branques fonamentals del coneixement, les ciències i les lletres, de manera simultània, sense oblidar-ne una per afavorir l'altra. Es tracta d'una eina que, des de la lexicologia i la terminologia, a través del joc, ajudi a conceptualitzar correctament termes de ciència, els dessacralitzi i atregui els infants al coneixement científic.

Escriptura de la tesi doctoral, benestar i context d'aprenentatge: Un estudi des de les percepcions dels doctorands

Les representacions que els estudiants es fan sobre les tasques acadèmiques són cabdals per entendre com les desenvolupen. Creiem que això no és una excepció en estudiants de doctorat amb les seves tesis i és per això que en aquesta recerca estem interessats en investigar com els estudiants entenen els estudis de doctorat. La literatura revisada preocupada per l’experiència del doctorat, és a dir, com els doctorands perceben aquest procés, se centra en variables de benestar, context d’aprenentatge i escriptura. Amb el propòsit d’obtenir un quadre complert sobre com els doctorands entenen fer una tesi, 627 doctorands han completat El Qüestionari de l’Experiència Doctoral (Lonka i altres, 2007) que hem procedit a adaptar a la població espanyola. Aquest instrument mesura les tres variables esmentades (al llarg de 49 enunciats de resposta Likert) i de forma general algunes qüestions del procés doctoral (8 preguntes de resposta oberta) que complementen/donen llum a la interpretació de les dades quantitatives. A més, es demana informació del context del doctorand (18 preguntes) que ajuda a entendre millor el desenvolupament de la tesi en cada cas. Donat que algunes dificultats que els estudiants manifesten en el doctorat tenen a veure amb la percepció de no disposar d’estratègies suficients per regular el procés d’escriptura, ens hem plantejat recollir dades més específiques en relació a l’escriptura de la tesi entrevistant 10 doctorands per separat i posteriorment junts en un focus grup. Pensem que la nostra investigació pot contribuir en la reflexió de la qualitat dels programes de doctorat ja que creiem que els estudiants tenen molt a dir i que cal escoltar les seves veus. A més, si els tutors disposen d’informació sobre com els seus alumnes viuen els estudis de doctorat, segurament entendran millor com porten a terme les seves tesis i podran oferir-los ajudes més ajustades.

El medi està androcentrat. Qui el desandrocentritzarà?... Experiència femenina, coneixement ecològic i canvi cultural

The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs

Comparing correspondence analysis and the log-ratio alternative for representing categorical data

We compare correspondance análisis to the logratio approach based on compositional data. We also compare correspondance análisis and an alternative approach using Hellinger distance, for representing categorical data in a contingency table. We propose a coefficient which globally measures the similarity between these approaches. This coefficient can be decomposed into several components, one component for each principal dimension, indicating the contribution of the dimensions to the difference between the two representations. These three methods of representation can produce quite similar results. One illustrative example is given

Espacio y tiempo en el imaginario digital. La construcción técnico estética de la espacio-temporalidad contemporánea.

Partiendo de la idea ampliamente aceptada de que las TIC (Tecnologías de Información y Comunicación) han tenido una profunda influencia en los modos en que la sociedad contemporánea experimenta y concibe las nociones de espacio y tiempo, y sustentándose en el contexto de la importancia adquirida por dichas nociones en la comprensión de los procesos sociales en general y estéticos en particular, esta investigación ha tenido por objetivo analizar la espacio-temporalidad en el contexto específico de la era digital. Poniendo en relación la fenomenología de los dispositivos tecnológicos con las nuevas estrategias de representación y puesta en imagen del espacio y el tiempo, nuestro propósito ha sido mostrar no sólo cómo a través de las prácticas artísticas digitales puede identificarse y analizarse el imaginario espacio-temporal de la era digital, sino también cómo éstas –basadas en una larga trayectoria estética de intersecciones entre arte y tecnología- han revestido al espacio y al tiempo de nuevas fenomenologías posibles, dando lugar a nuevas formas de percibirlos y cumpliendo, por tanto, un papel activo en la configuración de dicho imaginario y sus sucesivas transformaciones. La perspectiva teórica adoptada para esta investigación parte de las teorías postmodernas del espacio y el tiempo –considerando autores como Harvey o Jameson-, recurriendo a la sociología del Imaginario Social desarrollada por Castoriadis, Castro-Nogueira o J. L. Pintos para comprender cómo el espacio y el tiempo adquieren significaciones particulares. Combinando estas bases teóricas con los estudios visuales y los trabajos de teóricos de los medios como McLuhan, De Kerckhove o Lev Manovich, se establecerían las posibles relaciones entre las tecnologías, las representaciones sociales del espacio y el tiempo – analizadas a partir de metáforas como “compresión espacio-temporal”, “espacio de los flujos” o “tiempo atemporal” y sus relaciones con el Ciberespacio- y la fenomenología espacio-temporal de las prácticas artísticas y sus estrategias de representación visual –tomando como objeto de estudio tipologías artísticas que van desde el Hipercine a la Realidad Virtual y Aumentada, los Medios Locativos o la Telepresencia. La conclusión que hemos podido extraer de este estudio es que si bien distintos tipos de tecnologías afectan operacional y perceptivamente a la construcción social de la espacio-temporalidad, los modos en que estas tecnologías han estetizado la propia realidad y los modos en que condicionan la construcción estética de las nociones de espacio y tiempo, tanto a partir de la propia fenomenología del dispositivo como de la experimentación creativa con el mismo, ejercen una profunda influencia sobre el imaginario social y espacio-temporal propios de la era digital.