Factores pronósticos de mejora al alta en pacientes de la unidad de convalecencia de la Clínica Figarola.

Objectiu: Estudiar la millora a l’alta en pacients ingressats a la unitat de convalescència de la Clínica Figarola durant l’any 2009 i els factors predictius de retorn a domicili. Mètode: Estudio retrospectiu de 337 pacients. Es van recollir: edat, sexe, comorbiditat, diagnòstic, destinació, i les escales de Barthel, Blessed, Delirium, Gijón, Mini-mental, Yesavage, Tinetti en marxa i equilibrí. Resultats: 208 de sexe femení (61.72%), 191 pacients (56.68%) amb comorbiditat, 93 (27.60%) amb diagnòstic de fractures, 216 (64.09%) van ser dona de alta al seu domicili o residència. Totes les variables geriàtriques estudiades s’ha associen significativament amb el retorn a domicili. Conclusions: Els factors predictius de l’alta a domicili van ser les escales de Barthel, Blessed, Delirium, Mini-mental, Yesavage, Tinetti en marxa i equilibrí.

Síndrome SAPHO: Revisión clínica y radiológica

La síndrome SAPHO és una entitat clínica i radiològica que combina la sinovitis, l’acné, la pustulosis, la hiperostosis i la osteïtis. En aquesta sèrie es recullen les característiques clíniques de 52 malalts i es revisen les exploracions complementàries realitzades, principalment la gammagrafia òssia i la tomografia computada. Després d’analitzar les característiques radiològiques de la tomografia computada trobem un denominador comú: l’esclerosi, les erosions i la hiperostosi. La concordància amb els resultats d’altres sèries, recolze aquesta síndrome com una entitat ben definida clínica i radiològica.

Aproximación clínica al conocimiento de las funciones ejecutivas de un grupo de antiguos consumidores de sustancias psicoactivas

L'estudi intenta descriure la simptomatologia disejecutiva així com les característiques socials, toxicològiques i mèdiques d'un grup de pacients que estan rebent tractament farmacològic per a la seva addicció en una unitat de conductes addictives de València i que, romanent abstinents, presenten deteriorament cognitiu segons la impressió clínica del facultatiu. Els instruments d'avaluació utilitzats són la història clínica, el mini-examen cognoscitiu de Lobo, el qüestionari disejecutiu DEX-Sp, l'escala de comportament del sistema frontal (FrSBe-Sp), el test de la figura complexa de rei, el test de Stroop , diferents subtest d’intel•ligència per a adults del WAIS III i l'escala EEAG.

Infusión continua de anestésico local a nivel subfascial como analgesia postoperatoria en la cesárea: evaluación clínica y de satisfacción.

iv. La infiltració subfascial contínua d'anestèsic local a la ferida quirúrgica és una tècnica d'analgèsia postoperatòria. Objectius: Intentem valorar l'eficàcia analgèsica d'aquesta tècnica després d'una cesària. Material i Mètodes: Estudiem 44 pacients en les 48 hores següents a la cesària infiltrant bupivacaína 0'2% amb un catèter subfascial i una bomba d'infusió contínua. Resultats: Hi ha una correcta analgèsia amb un pic de dolor inicial. Discussió i Conclusions: La infiltració contínua d'un anestèsic local a nivell subfascial a la ferida quirúrgica és eficaç en la reducció del dolor postcesària però seria convenient reforçar-la inicialment.

El llenguatge dels MIR en l'entrevista clínica: un aspecte del procés d'adaptació dels MIR autòctons i immigrats

Treball exploratori en què es presenta una metodologia d’anàlisi del llenguatge en la relació clínica a partir de la creació d’un Corpus, anomenat ClInt i que està a la lliure disposició de la comunitat investigadora. El corpus, comprèn 40 entrevistes enregistrades en àudio, transcrites ortogràficament i codificades de 4 MIR de primer anys de MFiC, 10 entrevistes per MIR en dos fases amb 10 mesos de diferència. En el treball descrivim les metodologies actualment disponibles per avaluar la competència comunicativa, presentem la població participant i utilitzant les eines que ofereix el corpus explorem l’evolució del vocabulari utilitzat pels MIR estudiats.

Detecció, identificació de Mycobacterium tuberculosis i caracterització molecular de la resistència als principals antituberculosos en mostra clínica directa mitjançant piroseqüenciació: aplicabilitat en l’estudi de la clonalitat de les soques.

L’augment de soques de Mycobacerium tuberculosis multiresistents i l’aparició de soques extremadament resistents, ha posat de manifest la necessitat de disposar de nous mètodes de detecció precoç de M.tuberculosis i les seves resistències als principals fàrmacs antituberculosos, així com l’estudi eficaç dels brots, per a poder dur a terme un control eficient de la malaltia. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la capacitat de la piroseqüenciació per a detectar i identificar micobacteris a partir d’aïllats clínics i mostra directa, determinar el seu patró de resistència a Rifampicina, Isoniacida, Etambutol, Fluoroquinolones, Canamicina i Capreomicina i explorar la seva potencialitat per a ser emprada en el tipatge molecular de les soques. Mitjançant la optimització de la tecnologia de la piroseqüenciació pels gens analitzats, i el disseny de primers específics, hem verificat la utilitat de la piroseqüenciació per al maneig de la tuberculosi. S’ha pogut estudiar la presència de mutacions relacionades amb resistències a fàrmacs de primera línia en el 96.5% de les posicions analitzades en soca clínica i en el 70.4% en mostra directa. Van concordar amb el resultats obtinguts per altres mètodes fenotípics i/o fenotípics el 97.1% i el 98.2% del resultats obtinguts en soca clínica i mostra directa respectivament. La piroseqüenciació ens ha permet analitzar la presència de mutacions relacionades amb resistències a antituberculosos de segona línia, servint com a mètode de confirmació en l’anàlisi d’altres mètodes genotípics. La tècnica ens ha permès també identificar els principals micobacteris no tuberculosos implicats en la infecció humana, sòls o en coinfecció. Resultats preliminars mostren que l’anàlisi amb piroseqüenciació pot ser d’utilitat per l’estudi clonal de les soques de M.tuberculosis. Les nostres observacions mostren la piroseqüenciació com una eina valuosa en l’àmbit clínic, ja que permet una reducció de la demora del diagnòstic, estudi filogenètic i detecció de resistències M.tuberculosis, i per tant una millora de l’aplicació del tractament adequat, ajudant al control de la malaltia.

Resultados del tratamiento con interferón pegilado y ribavirina para la hepatitis crónica por virus C en la práctica clínica. Experiencia de cinco años

El treball conté un estudi en motivat pel quet que es coneix poc sobre els resultats obtinguts a la pràctica clínica, pel que fa a eficàcia en el tractament amb interferó pegilat y ribavirina, a pesar de que existeixen nombrosos assaigs clínics que demostren una alta eficàcia. S’han volgut evaluar a la pràctica clínica, la resposta y els factors que influeixen en el tractament de la hepatitis crònica per virus C.

Disseny d'un protocol objectiu de valoració clínica amb pacients amb Trastorn per Afartament (TA)

En aquest treball es pretén dissenyar un protocol de valoració clínica objectiu del Trastorn per Afartament (TA). Per dur-lo a terme, hem començat per delimitar els símptomes dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Seguidament hem revisat la literatura i les investigacions sobre el trastorn. Per poder explicar les característiques més importants, les hem dividit en tres apartats, nosologia, prevalença i factors de risc. Arrel dels factors psicològics i psicopatològics, més transcendents en la gènesis clínica i l’evolució dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) hem valorat quins instruments, són més útils per valorar aquesta patologia, detectant els factors psicològics més rellevants en la definició i l’evolució vital del trastorn. Finalment els hem descrit i comparat amb els altres instruments més utilitzats per valorar la patologia alimentària.

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Desarrollo de librería Django para desarrollo de RIAs e implementación de zona privada de portal web sminn.com

El presente proyecto consiste en dos partes bien diferencias: terminar la funcionalidad prevista para el portal web sminn.com en forma de su sección privada para profesionales y experimentar la evolución de dicho portal a una aplicación web compleja tipo "single page RIA" implementando una librería a liberar que ayude al desarrollo de dicho tipo de aplicaciones. De esta forma la primera parte aportará conocimiento de diseño y desarrollo para diferentes aspectos de un portal web estándar sobre Django y la segunda parte aportará un recurso que evolucionará junto a la comunidad de software libre. Dentro del experimento de uso de la librería para una siguiente versión del portal web sminn.com se proponela realización de pruebas de interfaz adaptable.

Pràcticum II de Psicologia Clínica i de la Salut

L'autor exposa el treball de camp dut a terme durant més de cent hores de pràctiques en un centre de salut mental, CSAM de Manresa. S'inicia amb una visió general del centre, la seva història i els seus òrgans de funcionament. Es fa una petita exposició dels motius de l'elecció per part de l'alumne, l'orientació teòrica del centre, així com la metodologia utilitzada i la temporalització amb la qual s'ha dut a terme la tasca i, finalment, un seguiment i alguns resultats obtinguts de les sessions que s'han dut a terme en les àrees infanto-juvenil i d'addicció i control d'impulsos en adults. Acaba el treball amb una reflexió per als futurs estudiants de psicologia, en l'àrea clínica: Lluiteu, lluitem tots junts "por un prácticum clínico que no convierta a los estudiantes de psicología en pedigüeños de las prácticas y los coloquen en la zozobra inquieta que les lleve a un peregrinaje absurdo por diversos centros públicos o privados, a la búsqueda de algún paciente al que puedan simplemente observar" (De Josep Mª Farré, Psiquiatre de l'Institut Dexeus, en el llibre de María Dolores Avia (dir), "Cartas a un joven psicólogo", en la seva segonda edició).

Avaluació de 4 experiències d’e‐learning: formació continuada virtual en el camp de la farmacologia clínica.

Introducció: Les noves tecnologies han donat peu a la creació de propostes docents que es desenvolupen a través d’internet . Objectius: Avaluar quatre cursos de formació virtual realitzats a la Fundació Institut Català de Farmacologia per analitzat-ne l’activitat i la qualitat. Metodologia: S’ha mesurat el registre de participació dels alumnes mitjançant l’accés als materials i activitats proposades, i la qualitat de la formació mitjançant una enquesta de satisfacció. Resultats: La proporció de realització d’activitats ha estat notable i la qualitat dels cursos ben valorada. Conclusió: La bona valoració rebuda mostra la qualitat dels cursos realitzats i avala les nostres propostes pedagògiques.

Historia natural de la oclusión aguda de gran arteria de la circulación cerebral anterior: serie clínica de 120 pacientes.

: Para estudiar la historia natural del ictus isquémico por oclusión de gran vaso de la circulación anterior se seleccionó una muestra prospectiva de pacientes con ictus agudo que no recibieron terapias de reperfusión en los que se confirmó una oclusión de gran vaso de la circulación anterior mediante Dúplex transcraneal. El 74% de los pacientes tuvo mal pronóstico. Los pacientes con oclusión de la a.carótida interna terminal y de la a.cerebral media proximal tuvieron peor pronóstico funcional y mayor porcentaje de mortalidad a los tres meses que los pacientes con oclusión de la a.cerebral media distal.

Enfermedad pulmonar intersticial en Esclerosis Sistémica: diferencia en la presentación clínica y evolución clínica y evolución entre pacientes con anticuerpos Scl-70 frente PM-Scl

La esclerosis sistémica (ES) es una enfermedad autoinmune multisistémica que afecta de forma variable a diferentes órganos. En el pulmón produce la enfermedad pulmonar intersticial difusa (EPID), cuyo pronóstico difiere según el autoanticuerpo asociado. Se estudiaron las características clínicas y espirométricas de 63 pacientes diagnosticados de ES y EPID, con positividad para anti-Scl-70 o anti-PM-Scl. En el grupo anti-Scl-70 se documentó mayor prevalencia de úlceras digitales y afección gastrointestinal, con mayor pérdida de capacidad vital forzada (CVF) al final del seguimiento y mayor proporción de patrón restrictivo grave. El grupo anti-PM-Scl presentó mayor miopatía inflamatoria y mejor evolución espirométrica.

Utilitat del holter de 72 hores a la pràctica clínica habitual

Objectiu: Estudiar les diferències d’augmentar el temps de registre de 24 a 72 hores en holters Material i mètodes: Estudi de cohorts retrospectiu. S’analitzen les dades de 56 pacients consecutius de març del 2009 fins al desembre del 2011. Resultats i Conclusions: Allargar el temps de registre fins les 72 hores augmenta el nombre de diagnòstics en un 17,8%. En la sospita de fibril•lació auricular allargar el temps de registre resulta útil en un 42,9% dels estudis; en el mareig en un 20% i en la síncope en un 14,3%. Els nous diagnòstics detectats són potencialment greus