313 resultados para Matemàtica -- Ensenyament -- Congressos
Resumo:
Globalization involves several facility location problems that need to be handled at large scale. Location Allocation (LA) is a combinatorial problem in which the distance among points in the data space matter. Precisely, taking advantage of the distance property of the domain we exploit the capability of clustering techniques to partition the data space in order to convert an initial large LA problem into several simpler LA problems. Particularly, our motivation problem involves a huge geographical area that can be partitioned under overall conditions. We present different types of clustering techniques and then we perform a cluster analysis over our dataset in order to partition it. After that, we solve the LA problem applying simulated annealing algorithm to the clustered and non-clustered data in order to work out how profitable is the clustering and which of the presented methods is the most suitable
Resumo:
La plataforma ACME (Avaluaci Continuada i Millora de lEnsenyament) va ser creada lany 1998 per un grup de professors del departament dInformtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona.LACME es va concebre com una plataforma de-learning, s a dir, un sistema que mitjanant ls dInternet afavors laprenentatge, permeten la interactivitat entre alumne i professor sobre un temari com.Actualment lACME sutilitza com a complement a les classes presencials, on el professor exposa de manera magistral els conceptes i resol algun exercici a mode dexemple, per tal que desprs lalumne, utilitzant la plataforma ACME, intenti resoldre els exercicis proposats pel professorLobjectiu daquest Projecte Final de Carrera s desenvolupar lanlisi, disseny i implementaci de les modificacions necessries a incorporar a la plataforma ACME per tal de generar documents PDF dels exercicis de lACME. El projecte consta de tres parts: Permetre que lalumne sigui capa dobtenir un fitxer en el qual hi hagin tots els exercicis de lassignatura escollida, El professor tamb podr obtenir el dossier dun alumne en concret, permetre que el professor pugui generar un dossier de problemes base a partir dels exercicis que hagi seleccionat del repositori i permetre que el professor pugui generar un conjunt de dossiers de problemes per a desprs repartir entre els seus alumnes
Resumo:
El objeto de estudio parte de un proceso de investigacin accin (McKernan, 1999 y Eliot, 1993), el cual estamos llevando a cabo desde hace dos cursos, en el marco del plan piloto para la adaptacin de los estudios de la UdG al Espacio Europeo deEducacin Superior (EEES). La justificacin se enmarca en la demanda del Espacio Europea de Educacin Superior, mediante el desarrollo de una educacin basada en competencias con el objetivo de partir de una informacin que responda a unas necesidades reales basadas del Proyecto Tunning. Esta aportacin se refleja en una asignatura de libre eleccin de nuevaincorporacin. Esta propuesta, da un nfasis especial en la interaccin entre los dos estudios: educacin y enfermera. La cooperacin interdisciplinar nos ha permitido compartir, interactuar y dialogar de forma crtica para poder seguir avanzando en nuestra propuesta. Estamos plenamente convencidos que la Educacin Fsica bien dosificada, la alimentacin cualitativamente equilibrada y unas condiciones higinicas correctas en un entorno favorable, son pilares de una buena educacin para la salud
Resumo:
Aquest treball tracta sobre la implementaci d'una aplicaci capa de gestionar tota la informaci necessria que podem trobar en un centre d'ensenyament com pot ser la referent als cursos, alumnes, professors amb les seves disponibilitats horries i assignatures. Per altra banda, l'aplicaci tamb s capa de gestionar la informaci referent a les notes i les faltes d'assistncia dels alumnes durant el curs. Per ltim, a ms a ms de gestionar tota aquesta informaci l'aplicaci s capa de crear horaris tenint en compte la disponibilitat horria dels professors.
Resumo:
Leducaci dels immigrants s un tema prioritari a les agendes poltiques de molts pasos de la OCDE. En molts casos, els governs shan preocupat especialment de la seva integraci al mn del treball per creix linters en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisi de les poltiques adreades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria daquests estudis es situen a lesfera de leducaci infantil, primria, secundaria i formaci professional, per aix resulta prcticament impossible trobar estudis que analitzin el baix percentatge daccs destudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectries dxit escolar i dintegraci laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar poltiques educatives que millorin els resultats daprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perqu no, tamb del pas. Aquest projecte ha estudiat el conjunt delements que condicionen laccs dels joves immigrants als estudis universitaris, i a lestatus laboral que els hauria de possibilitar la seva formaci universitria. Lestudi ha consistit en una metaanlisi dels documents existents sobre el tema i en la realitzaci de 8 narratives biogrfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja shan incorporat al mn del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vdeos que exploren noves maneres de visibilitzaci daquesta poblaci i es transformen en una prctica dautoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del pas. Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les poltiques i dels centres educatius.
Resumo:
Computer based training or distance education are facing dramatic changes withthe advent of standardization efforts, some of them concentrating in maximal reuse.This is of paramount importance for a sustainable -cost affordable- production ofeducational materials. Reuse in itself should not be a goal, though, since manymethodological aspects might be lost. In this paper we propose two contentproduction approaches for the InterMediActor platform under a competence-basedmethodology: either a bottom-up approach where content is designed from scratchor a top-down methodology where existing material can be gradually adapted tofulfil requisites to be used with maximal flexibility into InterMediActor.
Resumo:
Student guidance is an always desired characteristic in any educational system, butit represents special difficulty if it has to be deployed in an automated way to fulfilsuch needs in a computer supported educational tool. In this paper we explorepossible avenues relying on machine learning techniques, to be included in a nearfuture -in the form of a tutoring navigational tool- in a teleeducation platform -InterMediActor- currently under development. Since no data from that platform isavailable yet, the preliminary experiments presented in this paper are builtinterpreting every subject in the Telecommunications Degree at Universidad CarlosIII de Madrid as an aggregated macro-competence (following the methodologicalconsiderations in InterMediActor), such that marks achieved by students can beused as data for the models, to be replaced in a near future by real data directlymeasured inside InterMediActor. We evaluate the predictability of students qualifications, and we deploy a preventive early detection system -failure alert-, toidentify those students more prone to fail a certain subject such that correctivemeans can be deployed with sufficient anticipation.
Resumo:
En el marco del Espacio Europeo de Educacin Superior 1 se inscriben innumerables acciones que estn desarrollando todas las universidades europeas con la intencin de llegar al 2010 con un bagaje lo suficientemente importante como para afrontar este cambio con entereza y sobretodo conservando (o incrementando) la calidad de los procesos de enseanza- aprendizaje que hasta el momento han predominado. Dentro de este amplio proceso de transformacin se encuentra el diseo de los nuevos Grados que brinda la oportunidad de replantear los planes de estudios, por tanto, la organizacin de las asignaturas, estructura de los contenidos, metodologas y sistemas de evaluacin. Toda esta reflexin debe girar, a nuestro entender, alrededor de tres ncleos que se encuentran en estado deinterdependencia: los escenarios profesionales, los perfiles profesionales y las competencias que en ellos se inscriben.Para poder plantear los nuevos Grados en coherencia con la era del EEES debe hacerse un anlisis minucioso de los perfil profesionales demandados por el mercado de trabajo que, al fin y al cabo ser el destino de los profesionales que se forman en nuestras universidades, es por ello, que la tarea de definir el perfil profesional a priori del diseo de los nuevos Grados resulta una mxima para garantizar la calidad de estos. En este trabajo se presenta un ejemplo de metodologa a seguir para la definicin de un perfil profesional en Educacin Superior, concretamente, el del Ingeniero TIC mediante el Anlisis Funcional.
Resumo:
La Literatura ha de ser implementada a les aules com a eina per a lensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa, i hauria de complementar els llibres de text densenyament daquesta llengua. Daquesta manera els alumnes seran exposats encara ms a una varietat de registres, expressions i vocabulari daquesta llengua. La metodologia densenyar la gramtica dels contes o histries coneguda en angls com Story Grammar Approach (SGA) i la metodologia sobre la comprensi i reacci lectora o Reader Response Approach (RRA) sn excellent vehicles per a implementar la Literatura com a eina a les aules per a ensenyar angls.La metodologia sobre la gramtica de contes o SGA noms es pot posar en prctica quan els textos sn narratius perqu aquests posseeixen tots els segents elements: Personatges Ambient Trama Conflicte Resoluci Tema La metodologia de la reacci lectiva o RRA es centra principalment en la comprensi subjectiva i reacci del lector sobre un text, en la qual el lector formula una hiptesis i aporta les seves idees sobre el text a una conversa grupal. Els estudiants han de poder aportar les seves reaccions, idees i respostes sobre els textos. La metodologia RRA tamb enfoca les habilitats cognitives superiors i empenya a lalumne a millorar la seva expressi oral.Aquestes dues metodologies aporten incomptable avantatges. Treballen totes les intelligncies mltiples i totes les competncies acadmiques (menys la matemàtica), els alumnes aprenen a treballar i a escolar als altres (i valorar altres opinions), poden aprendre sobre diferents cultures, la histria, geografia, sn exposats a diferents gneres, i fomenten i estimulen la lectura i escriptura, com tamb treballen les habilitats productives i receptives en laprenentatge del angls.
Resumo:
En aquest treball, sexpliquen les caracterstiques de lautisme i les anomalies lingstiques que comporta, les quals condicionen els mtodes daprenentatge del llenguatge. Tamb sesmenten els principals mtodes generals densenyament i es comparen amb la realitat a travs dentrevistes a professionals que ensenyen el llenguatge a infants autistes.
Resumo:
El nostre objectiu principal ha estat estudiar el desenvolupament de competncies discursives de lalumnat (dorigen) estranger que contribueixin a entendre i atendre les seves necessitats socials i educatives a laula (de matemtiques) multilinge. Amb aquesta intenci, hem dut a terme accions cientfiques a dos nivells: amb professorat i amb estudiants. Quant a la caracteritzaci de la complexitat normativa de laula de matemtiques multilinge, tal com estava previst: 1) hem exemplificat diverses normes socials i lingstiques existents en el desenvolupament de prctiques matemtiques a laula; i 2) hem particularitzat el fenomen de la diversitat de normes socials i lingstiques en casos de sessions de classe de secundria. Quant a la documentaci d'indicadors de progrs en la comprensi de normes socials i lingstiques de laula, i en el desenvolupament de competncies discursives dadequaci a aquestes normes, tal com estava previst: 1) hem caracteritzat estratgies densenyament i aprenentatge de normes socials i lingstiques en situacions dinteracci social en petit i gran grup; i 2) hem construt criteris de seguiment del grau de desenvolupament de competncies discursives dadequaci a les normes, tant pel que a professorat com alumnat. Finalment, quant a l'anlisi de la contribuci de les competncies discursives a la construcci didentitats socials, lingstiques i matemtiques compartides: 1) hem estudiat els usos que lestudiant (dorigen) estranger fa de normes escolars vinculades a prctiques socials, lingstiques i matemtiques; i 2) hem examinat la construcci de significats socials, lingstics i matemtics compartits en un ampli ventall de processos dadequaci a normes de laula orquestrades pel professorat de la nostra mostra.
Resumo:
Fa uns anys un grup de professors del departament dInformtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona va decidir endinsar-se al mn de lensenyament a travs dInternet (e-learning). Daqu va nixer el projecte ACME (Avaluaci Continuada i Millora de lEnsenyament). Inicialment lACME anava dirigit a reduir lelevat fracs dels alumnes a les assignatures de matemtiques. El resultat va ser tan bo que es va ampliar a altrescamps destudi com la qumica o la informtica, amb tot i aix encara hi ha moltes matries a les quals no dna suport. Aquest Projecte Final de Carrera neix per donar suport a un nou tipus de problemes dins de la plataforma ACME, els autmats finits. Aquest nou mdul inclour les eines necessries per poder generar diferents tipus de problemes sobre autmats finits i la seva posterior correcci, donant suport a les assignatures de LGA (Llenguatges, Gramtiques i Autmats) i TALLF (Teoria dAutmats i Llenguatges Formals)
Resumo:
Des del principi dels temps histrics, la Matemàtica s'ha generat en totes les civilitzacions sobre la base de la resoluci de problemes prctics.Tanmateix, a partir del perode grec la Histria ens mostra la necessitat de fer un pas ms endavant: l'evoluci histrica de la Matemàtica situa els mtodes de raonament com a eix central de la recerca en Matemàtica. A partir d'una ullada als objectius i mtodes de treball d'alguns autors cabdals en la Histria dels conceptes matemtics postulem l'aprenentatge de les formes de raonament matemtic com l'objectiu central de l'educaci matemàtica, i la resoluci de problemes com el mitj ms eficient per a coronar aquest objectiu.English version.From the beginning of the historical times, mathematics has been generated in all the civilizations on the base of the resolution of practical problems. Nevertheless, from the greek period History shows us the necessity to take one more step: the historical evolution of mathematics locates the methods of reasoning as the central axis of the research in mathematics. Glancing over the objectives and methods of work used bysome fundamental authors in the History of the mathematical concepts we postulated the learning of the forms of mathematical reasoning like the central objective of the mathematical education, and the resolution of problems as the most efficient way to carry out this objective.
Resumo:
Guia didctica de l'exposici Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni. Barcelona, del 17 de mar al 6 de maig de 2012
Resumo:
Treball elaborat per a la presentaci al concurs oposici per a laccs alescalat tcnica de Gesti. Universitat Politcnica de Catalunya(Resoluci 2991/2006 de 20 de desembre)
