628 resultados para T.I.L.
Resumo:
Aquest article se centra en l'estudi de la relació de les classes populars amb la cultura escrita a l'època contemporà nia. Els exemples que s'exposen es refereixen bà sicament a la ciutat de Reus al segle XIX, tot i que també hi ha altres referències. En un primer moment s'estudia l'accés de les classes populars a la cultura escrita a través de l'escola. També hi ha una anà lisi d'alguns à mbits extraacadèmics on hom pot obtenir els mecanismes per accedir a la lectura i l'escriptura. Entre ells s'han escollit les associacions i les presons. Finalment, s'analitzen alguns testimonis escrits de les classes populars.
Resumo:
En el marc de la història de la transmissió escrita de l'Alcorà (al-Qur'an), l'article fa referència a l'evolució de la forma i l'estructura del text en relació amb l'oralitat del missatge original, a l'existència de diferents tradicions textuals en el si de la comunitat islà mica i al seu reflex en les traduccions. L'atenció se centra, sobretot, en la primera traducció sencera coneguda de l'Alcorà al llatÃ, realitzada per Robert de Ketton (ca. 1141-1143) a la Vall de l'Ebre, i se'n destaca el valor documental com a testimoni contemporani d'una tradició magribina i andalusina de tractament del text.
Resumo:
L'estructura jerà rquica és una de les caracterÃstiques fonamentals de les societats de primats, que condiciona en gran mesura el comportament dels individus que conviuen al grup, però quines lleis regeixen la formació i l'estructura d'aquestes jerarquies?, per què en determinats grups els subjectes més dominants se situen al centre del grup i en altres de la mateixa espècie no? En el camp de la conducta animal s"han proposat múltiples hipòtesis però cap totalment satisfactòria, ja que a causa de les múltiples variables que hi influeixen és difÃcil desenvolupar una teoria que expliqui tota la complexitat que s"observa empÃricament. La nostra proposta d"estudi es basa en l"enfocament de la modelització de la conducta adaptativa, la qual ens permet, mitjançant la simulació informà tica, implementar moltes de les variables que autors com Gust (1995), Koenig (2001) i Barta & Giraldeau (1998) han considerat importants per a l"estructura de formacions jerà rquiques en primats. Seguint el model proposat per Hemelrijk (1998), hem programat un simulador basat en agents, en el qual les regles de conducta implementades fan emergir estructures jerà rquiques complexes. En una primera fase de la investigació, que es desenvolupa en el present article, hem replicat els estudis de Hemelrijk (1996). Com els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts per Hemelrijk, en posteriors treballs implementarem noves variables al nostre model.
Resumo:
L'article presenta una visió global de la problemitica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caracter sbcioterritorial dels impactes, associats a la seva preskncia en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i "eliminació", dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un reph de les polÃtiques de gestió, sobre la base de diferents palsos productors, i s'estudien les implicacions socio-polÃtiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al cepla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunyau. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anilisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions tebriques i epistemologiques de cara a una visió social dels problemes ambientals.
Resumo:
En aquest article es presenta el procés metodològic, com també les tècniques d'anà lisi de dades, que s'ha utilitzat en l'anà isi dels grups socials mitjançant la informació d'una gran enquesta sobre hà bits i condicions de vida. L'anà lisi dels grups socials des d'una perspectiva globalitzadora i estructuradora de les condicions de vida, tenint en compte com aquests sorgeixen mitjançant I 'associació i la coherència entre múltiples caracterÃstiques. Les tècniques d'anà lisi de dades que s'han utilitzat han estat l'anà lisi de correspondències múltiples i l'anà lisi de classificació.
Resumo:
Aquest estudi es proposa mostrar les condicions i les exigències de l'avaluació en l'EEES a partir del seu marc regulador. La primera conclusió és que aquestes condicions no venen imposades per aquest marc sinó que deriven de la relació de coherència entre l'avaluació i l'aprenentatge, del qual en forma part. Només si entenem l'avaluació com un problema de disseny del programa educatiu, com proposen els nous enfocaments educatius, serem capaços d'oferir propostes que tendeixin cap a una avaluació més qualitativa i més personalitzada. En aquest context, el repte consisteix a trobar instruments que atenguin aquestes necessitats i alhora siguin prou fiables tot intentant evitar la trivialització. Ateses les limitacions d'espai, però, no és possible entrar en el detall de cadascuna d'aquestes propostes.
Resumo:
El present article se centra en la situació del professorat d'Educació FÃsica i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importà ncia de l'educació fÃsica com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendències de les investigacions especÃfiques sobre formació del professorat d'Educació FÃsica en temes d'immigració, i les dades obtingudes a través d'una investigació especÃfica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes més remarcables, cal assenyalar que encara que l'educació fÃsica i l'esport poden representar un espai de trobada molt valuós per a la interculturalitat, és important no deixar de banda una educació orientada cap a la convivència, i que la formació del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars.
Resumo:
L'article repassa el joc d'ombres i de llum (del visible i l'invisible) que projecta la categoria de natalitat en l'esfera de la polÃtica i de l'acció. Categoria que, en front de la de moralitat, emprada pels filòsofs, permet una reconsideració de la mai resolta tensió entre el pensament i l'acció.
Resumo:
L'experiència d'innovació que es presenta en aquest article tracta del disseny i l'aplicació a l'aulad'activitats d'aprenentatge, implicades en l'ensenyament d'assignatures de didà ctica de la llengua i laliteratura, en el marc de l'avaluació de competències pròpies de l'à rea. S'analitza i es reflexiona sobrediversos models d'avaluació i en alguns formats interactius en lÃnia que presenta la plataforma virtual Moodle, amb l'objectiu d'afavorir l'autoregulació dels aprenentatges.
Resumo:
L'objectiu principal és oferir uns recursos educatius multimèdia (en format HTML i JAVA) utilitzables en lÃnea (Internet) o en suport autònom (CD-ROM) per a l'autoformació i l'autoevaluació ...
Resumo:
L'adolescència és un perÃode de transició entre la infà ncia i l'edat adulta, una etapa del cicle de creixement que marca el final de la infà ncia i anuncia la maduresa, aquest terme s'utilitza generalment per referir-se a una persona que es troba entre els 13 i 19 anys d'edat. En aquesta etapa s'inicia la maduració fÃsica, cognitiva, social i emocional del nen o nena en la cerca del camà cap a l'adultesa. Per a molts joves l'adolescència és un perÃode d'incertesa i fins i tot de desesperació; per a uns altres, és una etapa d'amistats internes, de desvinculació de les lligadures amb els pares, de somnis sobre el futur, etc. El desenvolupament fÃsic és només una part d'aquest procés de maduració, ja que els adolescents han de superar també una sèrie de canvis psicosocials, com per exemple: independència dels pares, aprenentatge d'estratègies de comunicació per relacionar-se de forma més madura, desenvolupament de les capacitats intel·lectuals, consolidació de la pròpia identitat, inici de les relacions sexuals, actituds i valors, control emocional, entre uns altres.
Resumo:
El present article se centra en la situació del professorat d'Educació FÃsica i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importà ncia de l'educació fÃsica com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendències de les investigacions especÃfiques sobre formació del professorat d'Educació FÃsica en temes d'immigració, i les dades obtingudes a través d'una investigació especÃfica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes més remarcables, cal assenyalar que encara que l'educació fÃsica i l'esport poden representar un espai de trobada molt valuós per a la interculturalitat, és important no deixar de banda una educació orientada cap a la convivència, i que la formació del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars.
Resumo:
L'objecte d'estudi d'aquest article és la relació entre l'educació fÃsica i l'aprenentatge de la llengua anglesa, per mitjà de l'enfocament educatiu AICLE (CLIL, en anglès), concretat en el programa Mou-te i aprèn. Pel que fa a l'educació fÃsica es fonamenta en la metodologia d'instrucció directa: global pura, anà lisi progressiu i anà lisi seqüencial, complementada amb estratègies d'aprenentatge cooperatiu. L'educació fÃsica és una forma diferent i excel-lent d'aprendre la llengua. La combinació de les diferents metodologies i tècniques són molt efectives per millorar alhora el llenguatge, la motricitat i la salut.
Resumo:
El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empÃrica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és aixà perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.
Resumo:
El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empÃrica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és aixà perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.