Elaboració d'un programa orientat al desenvolupament de la ciutadania intercultural a través del treball amb xarxes comunitàries: un estudi de cas

El nostre estudi consisteix a facilitar el desenvolupament, des d'una visió integral, d'un pla de ciutadania i immigració per a localitats de menys de 4.000 habitants amb un percentatge de població estrangera superior al 10 %. La nostra recerca es fa a partir d'un estudi de cas. En aquest projecte hem intentat aprofundir en la realitat de Sant Quintí de Mediona, fent un diagnòstic de tipus participatiu sobre els canvis experimentats pels processos migratoris en aquesta població i establint una priorització de les necessitats observades. Hem estudiat especialment la xarxa d'entitats que hi ha a la població i la seva obertura real que hi participin persones immigrades. A partir d'aquest estudi, s'ha elaborat i negociat un programa orientat al desenvolupament d'una ciutadania intercultural, basada en la convivència com a eix fonamental.

Elaboració d'un programa orientat al desenvolupament de la ciutadania intercultural a través del treball amb xarxes comunitàries: un estudi de cas

El nostre estudi consisteix a facilitar el desenvolupament, des d'una visió integral, d'un pla de ciutadania i immigració per a localitats de menys de 4.000 habitants amb un percentatge de població estrangera superior al 10 %. La nostra recerca es fa a partir d'un estudi de cas. En aquest projecte hem intentat aprofundir en la realitat de Sant Quintí de Mediona, fent un diagnòstic de tipus participatiu sobre els canvis experimentats pels processos migratoris en aquesta població i establint una priorització de les necessitats observades. Hem estudiat especialment la xarxa d'entitats que hi ha a la població i la seva obertura real que hi participin persones immigrades. A partir d'aquest estudi, s'ha elaborat i negociat un programa orientat al desenvolupament d'una ciutadania intercultural, basada en la convivència com a eix fonamental.

Esport, immigració i multiculturalitat: una anàlisi conceptual

Text de la ponència presentada pel doctor Chris Kennett al “Foro Europeo: Cultura, Deporte y Proximidad” organitzat per la Diputación Provincial de Almería i celebrat a Almeria el 5 de maig de 2005. El text examina els conceptes clau que comprèn el discurs polític social relacionat amb la immigració i com es relacionen aquests conceptes amb l’esport. Es té en compte el paper potencial que juga l’esport en la integració dels immigrants i els riscs dels esports com a força potencialment divisiva, sobretot pel que fa al racisme. Aquesta discussió porta a considerar la necessitat de diàleg intercultural a través de l’esport per tal de contribuir a aconseguir una integració sostenible dels grups immigrants. Per tal d’assolir aquest objectiu, cal fer una recerca sobre les necessitats dels grups immigrants, ja que és una fase clau en el desenvolupament de la política de l’esport.

Informe comparatiu del curs de formació bàsica de la policia a Europa. Els casos d'Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, França i Holanda

L’informe que a continuació es presenta és una comparativa del Curs de formació bàsica (CFB) de cinc escoles de policia europees. Per a això hem comptat amb la col·laboració de l’Escola de la Policia Metropolitana de Londres (Anglaterra), la d’Hessen (Alemanya), la de Bèlgica, l’Escola Nacional Superior de la Policia Nacional de França i l’Acadèmia de Policia d’Holanda. Per a l’elaboració de l’informe es va utilitzar la informació de què ja disposava l’Àrea de Recerca i Cooperació Internacional de l’Institut fruit de la seva pròpia activitat i, a més, es va enviar un qüestionari a les diferents escoles.

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

Immigració, cohesió social i convivéncia al espai públic

L'assentament de població immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i s’ha tornat més complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogràfics i socioeconòmics. L'objectiu principal de aquesta investigació és analitzar la convivència a l'espai públic entre població autòctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuació. L'espai públic és un espai fonamental per la socialització i la convivència entre diferents grups de població, però també és un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relació entre convivència i espai públic s'ha estudiat la quotidianitat de la població immigrada als espais públics i la interacció a l'espai físic entre població autòctona i immigrada a través del treball de camp a tres barris de tres municipis de la província de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a través de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tècniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A través del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la població immigrant de l'espai públic són molt variats: socialització, feina, cura, oci, pràctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre d’altres. També s'ha pogut establir una relació entre la intensitat i el tipus d'ús que es fa de l'espai públic i diferents variables com gènere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha permès identificar elements que poden millorar la convivència en l'espai públic i a partir d'aquí s'han generat algunes línies d'actuació.

Immigració i desafecció política a l'espai local: la instrumentalització política de la immigració a Catalunya i Gran Bretanya

El projecte ha tingut com a objectiu principal abordar la instrumentalització política de la immigració per part de partits polítics de nova extrema dreta. Aquest fenomen, que ha adquirit una gran rellevància a gran part dels països europeus, està adquirint una creixent rellevància en els casos britànic i català a partir de, entre altres coses, l'emergència electoral dels partits Plataforma per Catalunya i British National Party. En aquest sentit, el projecte ha tractat de desenvolupar una recerca que produís un conjunt de dades i coneixements que permetessin abordar de forma fonamentada un fenomen “nou” en el context català i que, fins al moment, ha rebut escassa atenció per part del món acadèmic. Dins d’aquest objectiu cal destacar el fet que la àmplia experiència de l’equip investigador britànic en l’anàlisi de la nova extrema dreta ha permès que els investigadors catalans poguessin desenvolupar la seva recerca recolzant-se i dialogant en la seva contrapart britànica. Els resultats de la recerca són certament novedosos i representaran una important contribució al coneixement d’aquest fenomen. Així, en el marc de la recerca s’han desenvolupat una sèrie d’entrevistes a membres i a votants de PxC, així com una enquesta a votants i una anàlisi agregada sobre el vot al partit. En aquest sentit, cal destacar que és la primera vegada que s’aconsegueixen aquest tipus de dades. Un fet que està fent, i farà, que la seva explotació i divulgació adquireixi una gran rellevància tant en el món acadèmic com en el de les administracions públiques. Finalment, convé ressaltar que el projecte també ha servit per consolidar la relació entre els equips d’investigació britànic i català i per impulsar la inserció de l’equip català en les xarxes europees d’investigació sobre aquesta matèria.

DIC.CAT. Dona, immigració i ciutadania: les dones marrquines com a generadores de ciutadania a Catalunya

DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissió. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pública i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teòric sobre la noció de ciutadania, incorporant la dimensió del gènere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialització i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relació a aspectes com el procés de reagrupació, la incorporació al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relació amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais públics en els que participen, especialment dins l'àmbit associatiu.

La immigració i els efectes en el comportament empresarial: una anàlisi a nivell municipal de Catalunya

En aquest context de canvi econòmic i dels ritmes d’arribada dels fluxos migratoris, aquest treball aborda els efectes de la població immigrant sobre les empreses manufactureres localitzades en ciutats catalanes amb més de 1.000 habitants durant el període 2000-2008. El desenvolupament empíric posa especial èmfasi en la localització d’empreses i la població immigrada així com l’impacte que exerceix sobre el comportament de les empreses. Per tal de recollir les dades hem treballat amb tres bases de dades diferents: dades ofertes per Idescat, INE i Sistema de Anàlisis de Balances Ibéricos. En especial aquesta darrera base ha ofert informació a nivell individual de les empreses el qual ha requerit un procés de depuració complex i exhaustiu a través de programació estadística. En la literatura sobre els impactes econòmics dels immigrants predominen els treballs que han abordat un impacte sobre el mercat de treball, posant especial èmfasis en els diferencials salarials i la reducció de la bretxa salarial en funció del temps de residència dels immigrants. En canvi, en poques ocasions s’ha analitzat l’efecte de la immigració sobre el comportament de l’empresa. L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’impacte dels entorns amb població immigrant a les ciutats catalanes i de forma més específica amb el creixement de les empreses locals i l’evolució dels seus nivells d’eficiència. Els objectius concrets que volem analitzar són els següents: i) mostrar les principals conclusions de la literatura ii) observar les pautes de localització d’immigrantsiii) mostrar les pautes de localització de les empreses iv) analitzar si les ciutats catalanes amb una major població immigrant presenten un impacte positiu o negatiu sobre el creixement de les empreses locals i l’evolució dels seus nivells d’eficiència a través d’eines economètriques.

Patrons d'incorporació sociolaboral immigració llatinoamericana en dos contestos urbans, Barcelona i Manchester

La present memòria de treball presenta les principals conclusions del projecte titulat “Patrons d'incorporació sociolaboral immigració llatinoamericana en dos contestos urbans, Barcelona i Manchester" finançat per la convocatòria Projectes Batista i Roca PBR 2009 i executat pels grups de recerca GEDIME (Grup d’estudis de migracions i minories ètniques) de la UAB, i el Global Urban Research Centre (GURC-University of Manchester). El projecte s’aproxima, des d’un pla estructural i des d’una anàlisi comparativa, al context de recepció d’ambdós territoris (context institucional, social i econòmic), que determina l’estructura d’oportunitats dels immigrants i condiciona les seves estratègies com agents socials, en interacció amb les diferents situacions de cada immigrant (nivell educatiu, situació familiar, cicle vital, classe social, etc.). A través dels seminaris i workshops realitzats en ambdues universitats participants, s'ha establert vincles de col•laboració estable entre els dos grups de recerca implicats en el projecte. Aquest marc de cooperació es valora com una iniciativa que ha de transcendir el temps de desenvolupament d’aquest estudi i que ha de donar lloc a la presentació de nous projectes competitius, publicacions conjuntes, etc. Aquesta opció, valorada com a fonamental pels dos centres de recerca, ha servit per generar un flux d’informació científica permanent entre ambdós centres de recerca.

Descobrir les llengües de la immigració: ocultació, ocultació, prejudicis i altres malentesos

La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.

Descobrir les llengües de la immigració: ocultació, ocultació, prejudicis i altres malentesos

La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.

Immigració internacional i educació a la demarcació de Girona: anàlisi sociodemogràfica

En aquest article es presenta una anàlisi de les dades sobre alumnat segons la nacionalitat per al període comprès entre els cursos acadèmics 2000/2001 i 2006/2007 per al total del Principat, i amb més detall, per al curs 2007/2008 a la Delegació Territorial de Girona lliurades pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Entre els principals resultats, destaquem l'increment d'alumnes a causa de l'augment de la fecunditat, creixement que es concentra en els primers cicles educatius, així com de la immigració, que n'és conseqüència directa. S'ha apuntat també com la permanència en el cicle formatiu és preocupantment diferencial per nacionalitats. D'altra banda, s'ha vist clarament com la titularitat del centre té un paper fonamental en la segregació de la població per nacionalitat, però, al mateix temps, com la planificació en aquesta matèria pot corregir aquest fet, amb independència del nombre d'immigrants estrangers residents al municipi.

L'emprenedoria femenina i la immigració a Osona. El suport dels serveis municipals

En la literatura sobre creació d’empreses, les dones empresàries són considerades un re· servori de desenvolupament econòmic i un model de gestió empresarial alternatiu. D’al· tra banda, els immigrants posseeixen un fort esperit emprenedor. El paper de les adminis· tracions locals per donar suport a aquests col· lectius en la creació d’empreses és rellevant. L’intens procés migratori viscut a Osona en els darrers anys mereix una anàlisi des de la perspectiva de l’emprenedoria de gènere. Aquest estudi fa una comparació de les em· presàries autòctones i immigrades de la co· marca, així com de les polítiques de suport realitzades pels ajuntaments.

Origen(s). Postguerra i emigració a Benavarri

Sóc de l’opinió que hem d’analitzar acuradament els fets històrics precedents i veure què feien els nostres avantpassats per conèixer i viure més intensament el present, i també per encarar amb més precisió el futur. Saber en quines situacions es van trobar ens pot servir per plantar cara al present, amb actituds, coneixements i intuïcions que provenen de l’herència de la història que ens precedeix.Ben segur que és aquest el principal motiu que m'ha empès a dur a terme aquesta recerca i convertir-la en el meu Treball de Fi de Grau. Cal analitzar l’exili republicà, conseqüència directa de la victòria de l’exèrcit rebel. Amb l'inici de la dictadura de Francisco Franco, el procés demogràfic generacional a Espanya va patir un greu sotrac. Amb la “modernització del país” propugnada pel Caudillo, molts homes i dones es van veure forçats a marxar precipitadament del seu poble, d'on provenien i on tenien les seves arrels, per arribar a grans ciutats, totalment contràries a la seva manera de viure rural. Aquests milions de persones que van deixar el país o van canviar de domicili van ser víctimes d'aquest “nou ordre” franquista.