Organització d'imatges segons contingut

Aquesta memòria farà un repàs sobre les característiques més importants de les imatges (color, textura i forma). La combinació d’aquestes característiques seran les que ens donaran un índex de semblança entre imatges, s’utilitzaran diferents mètodes sobre una base de dades relativament petita, unes 500 imatges obtingudes aleatòriament i on com a mínim existeixen dues imatges semblants, per tal d’extreure algunes conclusions. Finalment s’implementarà una petita aplicació en Matlab que utilitzi els algorismes que millor resultat donen per aquesta base de dades.

L'olimpisme: una institució

Aquest treball es va realitzar per a l’assignatura Campus “Olimpisme, Esport i Societat” durant el curs 1996-97 amb l’objectiu de plantejar un possible marc teòric a partir del qual pot contemplar-se el fenomen de l’Olimpisme com a institució amb uns mites fundadors que el legitimen i uns mecanismes de preservació.

Los procesos de gramaticalización de algunos conectores concesivos del castellano medieval

En aquest treball d’investigació es descriuen els trets principals dels processos de gramaticalització. Alhora, s’ha aplicat alguns dels postulats formulats en el marc de la Teoria de la gramaticalització a la formació d'alguns connectors concessius del castellà medieval: aunque, maguer (que) i comoquier (que). Per a l'anàlisi d'aquests fenòmens s'ha decidit recórrer a la Teoria dels prototips (en termes de Hilferty, 1993) i a la Teoria de la Rellevància (en termes de Blakemore, 2002): creiem que aquestes dues postures casen a la perfecció i ens han permès oferir una visió més global dels fets

Realidad y perspectivas de la formación por competencias en la universidad

Este trabajo de investigación se articula en dos apartados. El primero indaga críticamente los antecedentes conceptuales del paradigma de las competencias, su aplicación al contexto de la Educación Superior y los modelos de formación por competencias vigentes en el contexto español e internacional. El segundo apartado describe los resultados de una investigación fenomenográfica desarrollada en cuatro titulaciones universitarias españolas que han puesto en práctica la formación por competencias. Los casos estudiados permiten ver la dimensión práctica que adquiere la formación por competencias en el contexto universitario, sus posibilidades, dificultades y los factores de éxito que han acompañado los modelos en el marco del Proceso de Boloña.

Una arqueometria del canvi tecnològic: producció i consum d'àmfores durant el canvi d'era en la zona nord de la costa catalana

L’objectiu de la recerca és definir un marc teòric i metodològic per a l’estudi del canvi tecnològic en Arqueologia. Aquest model posa èmfasi en caracteritzar els compromisos que configuren una tecnologia i avaluar-los en funció dels factors de situació —tècnics, econòmics, polítics, socials i ideològics. S’ha aplicat aquest model a un cas d’estudi concret: la producció d’àmfores romanes durant el canvi d’Era en la província Tarraconensis. L’estudi tecnològic dels envasos s’ha realitzat mitjançant diverses tècniques analítiques: Fluorescència de raigs X (FRX), Difracció de raigs X (DRX), Microscòpia òptica (MO) i Microscòpia electrònica de rastreig (MER). Les dades obtingudes permeten, a més, establir els grups de referència per a cada centre productor d’àmfores i, així, identificar la provinença dels individus recuperats en els centres consumidors. Donat que les àmfores en estudi són artefactes dissenyats específicament per a ser estibats en una nau i servir com a envàs de transport, l’estudi inclou la caracterització de les propietats mecàniques de resistència a la fractura i de tenacitat. En aquest sentit, i per primera vegada, s’ha aplicat l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF) per a conèixer el comportament dels diferents dissenys d’àmfora en ésser sotmesos a diverses forces d’ús. L’AEF permet simular per ordinador les activitats en què les àmfores haurien participat durant el seu ús i avaluar-ne el seu comportament tècnic. Els resultats mostren una gran adequació entre les formulacions teòriques i el programa analític implementat per a aquest estudi. Respecte el cas d’estudi, els resultats mostren una gran variabilitat en les eleccions tecnològiques preses pels ceramistes de diferents tallers, però també al llarg del període de funcionament d’un mateix taller. L’aplicació del model ha permès proposar una explicació al canvi de disseny de les àmfores romanes.

El control electrònic com a pena

El control electrònic s'ha aplicat a l'àmbit comparat, principalment, com a instrument de control de l'arrest domiciliari com a mesura cautelar i com a pena, i també en l'àmbit penitenciari junt a formes de compliment de la pena de presó en semillibertat. Des d'una justificació retribucionista de la pena es pot acceptar el control electrònic perquè té suficiència punitiva, pot aplicar-se de forma proporcional i no es degradant. D'altra banda, una justificació utilitarista de la pena accepta el control electrònic perquè redueix la delinqüència. Tot i que la seva aplicació a l'àmbit comparat no ha estat majoritàriament com a alternativa a la presó, es tracta d'un instrument que pot conferir credibilitat i potencial reduccionista a un sistema de penes alternatives. A l'ordenament espanyol pot considerar-se una mesura susceptible de ser aplicada dins el marc constitucional, malgrat afecti a determinats drets fonamentals. La seva previsió normativa com a pena i a l'àmbit penitenciari es molt escassa i presenta diversos problemes interpretatius. Quant a la seva aplicació a España, es reduïda a l'àmbit penitenciari i pràcticament inexistent com a pena. La credibilitat i potencial reduccionista que pot aportar el control electrònic a un sistema de penes alternatives permet defensar l'ampliació del seu ús al nostre ordenament en els supòsits ja previstos normativament i en d'altres de nous.

Política de la competència de la Unió Europea en el sector audiovisual. El cas dels operadors públics estatals de televisió a Espanya i el Regne Unit: RTVE i BBC

Estudi elaborat a partir d’una estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d’Oxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la política de la competència de la Unió Europea ha contribuït a la configuració del sector públic televisiu espanyol i britànic. El marc teòric està basat en el concepte d’ “europeització”, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les polítiques estatals amb les europees mitjançant dos mecanismes: la redistribució de recursos i els efectes en la socialització de la política europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximació en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial repàs bibliogràfic s'han estudiat les accions de la Comissió Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicació sobre aplicació de la reglamentació d'ajudes públiques al sector de la radiodifusió de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i polítics del sector a Brussel•les, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procés d’Europeïtzació es un fenomen creixent en el sector audiovisual públic a Espanya i el Regne Unit, però que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influència de la UE. L'anàlisi de les entrevistes qualitatives mostren també que hi ha una relació inversament proporcional entre la tradició democràtica i el grau d’influència i de referència que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acció de la política de la competència de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans públics estatals.  

Publicació científica : política sobre l'accés obert

El següent informe revela la necessitat d'establir una política europea sobre la publicació d'accés obert. Per començar, es fan unes recomanacions sobre el paper que hauria de jugar la Comissió com a entitat finançadora, política i de suport d'aquest tipus de publicació. Aquesta política europea, un cop establerta, s'hauria de desplegar per fases, donada la seva complexitat, i es proposa començar per la recerca feta en el marc del programa FP7 i de la recerca finançada amb fons públics. Es defineixen els conceptes clau relacionats amb la publicació d'Accés Obert i després s'analitzen les polítiques sobre l'accés obert. Finalment, s'analitza també l'estat de la qüestió de l'accés obert dins la comunitat investigadora i s'apunten unes directrius que hauria de seguir la política europea.

Counting polygon dissections in the projective plane

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

Association mapping of candidate genes for drought tolerance in Mediterranean durum wheat landraces

Treball al que se li ha concedit el premi al millor póster del congrés

La dimensió educativa del teatre

Aquesta recerca aborda la dimensió educativa del teatre amb l’objectiu de dissenyar les bases d’un primer model d’anàlisi de l’esdeveniment teatral des de la perspectiva educativa. Per tal de dissenyar el model s’ha fet un estudi heurístic del que denominem teatre dramàtic, teatre postdramàtic i teatre educatiu. El teatre dramàtic fa referència a aquell teatre tradicional que té com fonament l’estructura dramàtica; el teatre postdramàtic engloba el teatre d’avantguarda que a partir de nous llenguatges i formats busca la superació de l’estructura dramàtica; el teatre educatiu engloba aquell conjunt de pràctiques que identifiquen en el teatre una eina educativa.

Estructuración e integración de la información del planeamiento urbanístico en modelo de datos SIG y publicación en servicio estándar OGC

Consiste en la estructuración en bases SIG del planeamiento urbanístico municipal de Ullastrell para la publicación en Internet a través del servidor de mapas del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Como resultados principales, cabe destacar: Una geobase de datos con los datos del municipio de Ullastrell con capacidad para integrar la información del resto de municipios de la comarca. Un geoservicio (WMS) que permitirá la visualización y consulta del planeamiento urbanístico y su normativa con la progresiva integración del resto de municipios que forman parte de la comarca. Definición de un protocolo que servirá como guía a los ayuntamientos con tal de estructurar la información espacial del planeamiento urbanístico y facilitar su transformación a formato de datos espaciales SIG.

Sistema de información SIGARQ: desarrollo de un aplicativo S.I.G. para la gestión de la secuencia estratigráfica de una intervención arqueológica

El Sistema de Información Geográfica Arqueológico (SIGARQ), pretende ser una herramienta que permita integrar, gestionar y analizar todos aquellos datos procedentes de cualquier tipo de intervención arqueológica independientemente de la naturaleza del elemento patrimonial a estudiar y de la técnica de trabajo empleada en la intervención. Al mismo tiempo ha de permitir contextualizar cada una de las intervenciones y sus resultados en un marco geográfico más extenso. De esta manera, el proyecto actual también supone un avance de las potencialidades del sistema de cara a la gestión patrimonial del territorio y los estudios de carácter paisajístico.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a l’avaluació ambiental de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

Aquest projecte es contextualitza dins el marc de l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es realitza a les oficies territorials d’avaluació ambiental (OTAA) de la Generalitat de Catalunya. Concretament, l’objectiu principal d’aquest és el de desenvolupar un model d’anàlisi mitjançant sistemes de la informació geogràfica (SIG) per l’avaluació ambiental dels POUM, i la seva posterior integració d’aquest en una aplicació. Aquesta aplicació, a més, permetrà obtenir un informe de resultats finals amb les afectacions que puguin tenir les diferents figures de protecció ambiental pel planejament urbanístic. Tanmateix, el tècnic de la OTAA podrà també extreure imatges d’aquestes afectacions i incorporar-les a l’informe final. Així doncs, gràcies a aquesta aplicació, el tècnic podrà obtenir un informe de forma ràpida de les afectacions del POUM que li serviran per elaborar l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, que és un document integrat en els plans objecte d’avaluació ambiental en què es formalitza l’avaluació ambiental duta a terme.