Una arqueometria del canvi tecnològic: producció i consum d'àmfores durant el canvi d'era en la zona nord de la costa catalana

L’objectiu de la recerca és definir un marc teòric i metodològic per a l’estudi del canvi tecnològic en Arqueologia. Aquest model posa èmfasi en caracteritzar els compromisos que configuren una tecnologia i avaluar-los en funció dels factors de situació —tècnics, econòmics, polítics, socials i ideològics. S’ha aplicat aquest model a un cas d’estudi concret: la producció d’àmfores romanes durant el canvi d’Era en la província Tarraconensis. L’estudi tecnològic dels envasos s’ha realitzat mitjançant diverses tècniques analítiques: Fluorescència de raigs X (FRX), Difracció de raigs X (DRX), Microscòpia òptica (MO) i Microscòpia electrònica de rastreig (MER). Les dades obtingudes permeten, a més, establir els grups de referència per a cada centre productor d’àmfores i, així, identificar la provinença dels individus recuperats en els centres consumidors. Donat que les àmfores en estudi són artefactes dissenyats específicament per a ser estibats en una nau i servir com a envàs de transport, l’estudi inclou la caracterització de les propietats mecàniques de resistència a la fractura i de tenacitat. En aquest sentit, i per primera vegada, s’ha aplicat l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF) per a conèixer el comportament dels diferents dissenys d’àmfora en ésser sotmesos a diverses forces d’ús. L’AEF permet simular per ordinador les activitats en què les àmfores haurien participat durant el seu ús i avaluar-ne el seu comportament tècnic. Els resultats mostren una gran adequació entre les formulacions teòriques i el programa analític implementat per a aquest estudi. Respecte el cas d’estudi, els resultats mostren una gran variabilitat en les eleccions tecnològiques preses pels ceramistes de diferents tallers, però també al llarg del període de funcionament d’un mateix taller. L’aplicació del model ha permès proposar una explicació al canvi de disseny de les àmfores romanes.

The main goal of this research is to develop a theoretical and methodological framework in order to study technological change from Archaeology. The model focuses on the set of compromises shaping a technology and its evaluation along the situational factors ―technical, economical, political, social, and ideological. This framework is illustrated with a specific study-case: the amphorae production during the change of the Era in the Tarraconensis Roman province. The technological study has been carried out by a combination of techniques: X-Ray Fluorescence (XRF), X-Ray Diffraction (XRD), Optical Microscopy (OM), and Scanning Electron Microscopy (SEM). The data set obtained by this analytical programme is also used in the formation of the reference groups of each amphora workshop. This procedure enables to establish the specific provenance of the amphorae recovered at consumption centers. Taking into consideration that amphorae were specifically designed as transport containers, the mechanical properties of fracture strength and toughness have also been calculated. In this regard, and for the very first time, Finite Element Analysis (FEA) has been applied as an approach to the mechanical performance of the different amphora designs. FEA is a computer simulation that enables the prediction of vessel failure under any loading condition tanking into consideration the mechanical properties of the ceramic as well as the shape of the vessel.