Relationship between age of waste and natural electric potential generation in Sanitary Landfill

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Tilausten ajotavan tehostaminen Absorbex® –linjalla

Laminating Papers Oy:n PK1 Absorbex® -linjan hyötysuhde on alhainen muun muassa koska lajinvaihtoja joudutaan tekemään laminaattiteollisuuden tilausten luonteen vuoksi useita kertoja päivässä. Sen sijaan PK1:n toimituskyky ja asiakastyytyväisyys ovat hyvällä tasolla. Diplomityön tavoitteena oli selvittää mikä on Absorbex® –tuotepaletilla paras mahdollinen PK1:n lajien ajojärjestys ja tilausten syklityksen pituus toimituskykyä merkittävästi vaarantamatta. Pohjatietoina kirjallisuusosassa on esitetty laminaattiteollisuus ja sen asettamat odotukset PK1:lle raaka-ainetoimittajana. Kirjallisuusosassa on myös selvitetty kuinka nykyinen tilausten käsittely ja syklitys rakentuu PK1:llä. Kokonaiskustannusanalyysi antoi epärealistisen suuria eräkokoja lasketuille tilauksille eikä lajinvaihtojärjestystä pystytty toteuttamaan kauppamatkustajan ongelmanratkaisua käyttäen, joten kirjallisuusosassa on näitä aiheita käsitelty lyhyesti. Asiakastyytyväisyyttä on myöskin lyhyesti kuvattu PK1:n näkökulmasta. Kokeellisessa osassa mallinnettiin PK1:n nykyistä ajojärjestystä lajinvaihtosuureisiin ja -viiveisiin perustuvilla mittauksilla. Huokoisuus ja jauhinten asettaminen todettiin eniten aikaa kuluttaviksi lajinvaihtosuureiksi. Tasaiseen jauhinten säätötoimintaan perustuen kehitettiin uusi malli tilausten ajojärjestykselle. Syklin pituus sidottiin pesuväliin perustuen kokemuksiin, joiden mukaan tiettyjen lajien jälkeen oli paperikone pestävä. Yhtä lajia ajetaan pesuvälin aikana vain kerran ja täten uudella mallilla saatiin eliminoitua pois kuusi lajinvaihtoa jokaisesta syklistä. Malli lisää teoriassa kustannuskilpailukykyä vaarantamatta merkittävästi toimituskykyä ja sitä kautta asiakastyytyväisyyttä. Uutta mallia ehdotetaan testattavaksi ja sille on suunniteltu projektiorganisaatio ja toteutusaikataulu.

Toimintaprosessin kehittäminen sairaalaympäristössä teollisuustalouden menetelmin

Työn tavoitteena on tutkia reaaliaikaisen sanelunpurun vaikuttavuutta ja kannattavuutta. Reaaliaikaisen sanelunpurun vaikuttavuuden tarkastelun pohjana käytetään teollisuustalouden puolella tunnettuja ja yrityksissä laajasti käytössä olevia ajatusmalleja, kuten Leania ja Six Sigmaa. Lean –ajattelu perustuu läpimenoajan nopeuttamiseen, hukkaa ja ei lisäarvoa luovien vaiheiden eliminoimisella. Six Sigma keskittyy taas laatuun, jolloin tuote ja palveluvirheitä karsitaan. Lisäksi teoriaosassa käsitellään palveluiden ulkoistamista, tietosuojaa ja palkkakustannusten rakennetta. Empiriaosassa kuvataan kirurgianpoliklinikan ja leikkausosaston prosesseja. Prosesseissa keskitytään nykytilan sekä reaaliaikaisen sanelunpurun vaikutuksiin. Prosessien kuvaamisella saadaan tietoa toiminnan ongelmista ja kehittämiskohteista. Henkilökunnan haastatteluin selvitettiin sanelujonon vaikutuksia sekä kokemuksia ulkoistamisesta. Kustannusanalyysin avulla selvitettiin ulkoistamisen kannattavuutta reaaliaikaisessa sanelunpurussa. Työn tuloksena saatiin vaikuttavuus tarkastelu reaaliaikaisesta sanelunpurusta sekä ulkoistamisen kannattavuudesta. Prosessien kuvaaminen osoittaa, että useissa prosessin eri vaiheissa sanelujen puuttuminen aiheuttaa kustannuksia ja vaikuttaa henkilökunnan työhön. Kustannusanalyysin pohjalta sanelunpurun ulkoistaminen todettiin kannattavaksi. Jatkossa sanelunpurun ulkoistamisessa tulee kiinnittää huomiota siihen, mitkä osat sanelunpurkuprosessista halutaan ulkoistaa. Sähköisten järjestelmien kehittyminen vaikuttaa osaltaan tähän päätökseen. Lisäksi suoritepohjaisen hinnoittelun kehittäminen on tärkeä osa sanelunpurkuprosessin tehokkuutta.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Ergonomia e Odontologia: determinantes da postura corporal dos estudantes da clínica-escola de uma Universidade Federal

Posture is one of the most worrying problems dentists face. That is because of the high incidence of low back pathologies regarding the professional activity, despite the development on the field of Dental Ergonomics. This work took place at the dental schoolclinic at a Federal University, and it was grounded on the Ergonomic Principles in the workplace. Its main objective was to analyze the determinants of inadequate posture adopted by students inasmuch as the adoption of non ergonomic methods at the school-clinic may influence them to develop inadequate postures in their working environment. The analysis of the activity showed us that it requires some complex procedures in the patient s mouth. Thus, when the students carry out the activity, they start to adopt, although unconsciously, inadequate postures which will make easier the visual accuracy and the access to the operation focus. In case there is no internal (body awareness) or external warning mechanisms (the professor s or the partner s counseling) regarding posture or possible risks which lead them to self-correction, the students become vulnerable to osteomuscle disorders. The time pressure, because the students are expected to perform their task in a predetermined clinical time. The facts related to each patient s variability as well as the stress caused by the expectations to get their work done in time make the students to advance it believing they will waste time if they help their partners or using an indirect view. We could also notice that there was no assistant to perform the job of minor ones, as well as there was no professor who could actually connect the knowledge on Ergonomics to its working practice. The conclusions of this work stand out the need of widen the discussion at the academic environment regarding health professionals in places such as universities. The ergonomic principles in the workplace aim a multidisciplinary analysis based on the experience of students, professors, staff members and janitors that can contribute to some reflection upon the issue and consequently actions which will bring positive changes at the working environment

Caracterização de impacto ambiental no solo em um aterro de pequeno porte

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Cruising for ocean conservation: no exactly a waste of time. Plastic pollution in the oceans

Grabación realizada por Ciencia compartida (Biblioteca Universitaria)

Patronage vs. patriotism : waste of Congressmen's time : annual address of the President, Richard Henry Dana.

"Forty-first Annual Meeting, Detroit, Michigan, November 16, 1921."--T.p. verso.

'Urine testing is a waste of time': newly diagnosed Type 2 diabetes patients' perceptions of self-monitoring

Aims To date, there is no convincing evidence that non-insulin treated patients who undertake self-blood glucose monitoring (SBGM) have better glycaemic control than those who test their urine. This has led to a recommendation that non-insulin dependent patients undertake urine testing, which is the cheaper option. This recommendation does not take account of patients' experiences and views. This study explores the respective merits of urine testing and SBGM from the perspectives of newly diagnosed patients with Type 2 diabetes. Methods Qualitative study using repeat in-depth interviews with 40 patients. Patients were interviewed three times at 6-monthly intervals over 1 year. Patients were recruited from hospital clinics and general practices in Lothian, Scotland. The study was informed by grounded theory, which involves concurrent data collection and analysis. Results Patients reported strongly negative views of urine testing, particularly when they compared it with SBGM. Patients perceived urine testing as less convenient, less hygienic and less accurate than SBGM. Most patients assumed that blood glucose meters were given to those with a more advanced or serious form of diabetes. This could have implications for how they thought about their own disease. Patients often interpreted negative urine results as indicating that they could not have diabetes. Conclusions Professionals should be aware of the meanings and understandings patients attach to the receipt and use of different types of self-monitoring equipment. Guidelines that promote the use of consistent criteria for equipment allocation are required. The manner in which negative urine results are conveyed needs to be reconsidered.

Determination of Cr, Fe, Co, Ni, Cu, Zn, As and Pb in liquid chemical waste by energy dispersive X-ray fluorescence

A method for simultaneous determination of Cr, Fe, Co, Ni, Cu, Zn, As e Pb in liquid chemical waste using Energy Dispersive X-Ray Fluorescence (EDXRF) technique was evaluated. A small sample amount (200 mu L) was dried on a 6.35 mu m thickness Mylar film at 60 degrees C and the analyses were carried out using an EDXRF spectrometer operated with an X-ray Mo tube (Zr filter) at 30 kV/20 mA. The acquisition time was 300 s and the Ga element was utilized as internal standard at 25 mg/L for quantitative analysis. The method trueness was assessed by spiking and the detection limit for those elements ranged from 0.39 to 1.7 mg/L. This method is notable because it assists the choice of the more appropriated waste treatment procedure, in which inter elemental interference is a matter of importance. In addition, this inexpensive method allows a non-destructive determination of the elements from (19)K to (92)U simultaneously.