Use of drama techniques as a methodology to teach english in infant education by teachers in Catalonia

L’aprenentatge de la llengua anglesa com a llengua estrangera és una oportunitat que cada vegada més escoles de Catalunya presenten a l’etapa d’educació Infantil. La metodologia utilitzada per introduir aquesta llengua és variada en cada cas. Aquesta recerca es centra en l’estudi de l’ús de tècniques dramàtiques com a metodologia per ensenyar anglès a infantil. A partir d’un qüestionari contestat per 129 professors d’anglès de Catalunya s’ha analitzat la percepció que tenen sobre les tècniques dramàtiques i la seva utilització. Els resultats mostren una manca de coneixement general sobre la metodologia.

Infant education : or, practical remarks on the importance of educating the infant poor, from the age of eighteen months to seven years, containing hints for developing the moral and intellectual powers of children of all classes. / by S. Wilderspin.

Mode of access: Internet.

Infant education; or remarks on the importance of educating the infant poor, from the age of eighteen months to seven years. With an account of the Spitalfields' Infant School, and the system of instruction there adopted. To which is added, the latest improvements, and a list of schools already established, in England.

Later editions have title: The infant system.

Infant education from two to six years of age : Applicable to the infant school and the nursery.

"List of books on the infant system of education": p. [202]

Training proposal in the degree of Master of Early Childhood Education for working the method of historical research in the classroom

Future teachers must be competent in creating educational settings, which provide tools to their students future they can develop a conscious mind, able to interpret their experiences, to make decisions and imagine innovative solutions to help you participate autonomously and responsible in society. This requires an educational system that allows them to integrate the subjective into a broader spatial and temporal context. La patrimonializatión of “Cultural artefacts” and oral history, the basis of which, are found in the active mind and links both the personal and the group experience, don’t only serve as a catalyst to achieving this goal, but rather, they facilitate the implementation of established practice in infant education. To gain this experience we offer the opportunity for students of their degree in Infant Education in the Public University of Navarre, training within the framework of social didactics, allowing students to learn about established practice from iconic, materials and oral sources in the Archive of Intangible Cultural Heritage of Navarra. The vidences points to their effectiveness and presented in a work in progress.

Estratégia de capacitação em educação nutricional para professores de educação infantil

Foi avaliada estratégia de capacitação em educação nutricional para professores de um curso de educação infantil do Município de São Paulo. O estudo foi desenvolvido em três etapas de avaliação: (a) diagnóstica, em que se verificou o conhecimento dos educadores sobre temas relacionados à alimentação e nutrição; (b) impacto nos conhecimentos sobre nutrição; (c) repercussões da intervenção. A intervenção educativa constitui-se de um encontro com os professores, utilizando material de apoio didático. Verificou-se aumento no conhecimento sobre nutrição após capacitação e os professores informaram utilizar o material de apoio como base teórica para o desenvolvimento de atividades com as crianças. Além disso, depoimentos espontâneos dos pais bem como dos alunos, referiram mudanças positivas ocorridas no comportamento alimentar. Pôde-se notar que a capacitação do professor para a educação nutricional de crianças em idade pré-escolar pode beneficiar a comunidade escolar, sendo importante ressaltar a pertinência da continuidade dessas atividades

La importància de l’educació emocional al parvulari. Anàlisi d’una pràctica educativa

En aquest treball, es presenta un marc teòric que té per finalitat mostrar la importància de l’educació emocional a parvulari. Es realitza un petit recorregut per els orígens del concepte, el context en que apareix i les dimensions. Posteriorment, s’ha realitzat l’anàlisi d’una pràctica educativa real (estudi d’un cas), concretament a l’aula de 5 anys, durant 9 setmanes amb l’objectiu d’identificar i relacionar els referents teòrics amb la pràctica educativa. L’objectiu principal del treball ha estat posar en relació les teories dels diferents autors amb la vida quotidiana d’una aula, poder analitzar la presència de l’educació emocional i poder reflexionar en profunditat sobre la tasca docent. S’ha investigat la consciència que té el professorat sobre la importància d’aquest treball amb els alumnes, les estratègies metodològiques utilitzades per el treball emocional, quines dimensions i moments són més presents en el dia a dia, i finalment, observar la formalitat o informalitat de la pràctica de l’educació emocional i analitzar-ne la seva eficàcia. Totes les dades s’han recollit a partir d’una pauta d’observació basada en els referents teòrics i finalment s’ha realit

Les cançons a l'educació infantil. Com i per què s'utilitzen? Anàlisi d’un cas

Les cançons a l’Educació Infantil. Com i per què s’utilitzen? constitueix el títol del tema estudiat en aquest treball d’investigació qualitativa basada en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Amb aquest procés de recerca hem volgut conèixer quina importància tenen les cançons en l’àmbit escolar, com cal treballar-les a l’aula i per a què es poden utilitzar. A partir d’aquesta informació extreta de la fonamentació teòrica hem realitzat l’aplicació pràctica basada en l’observació directa del treball de les cançons a l’aula de P5 de l’Escola Peranton de Granollers, centre que basa la seva metodologia en un Projecte Musical. Per últim, hem comparat, analitzat i extret conclusions entre el tractament de les cançons que defensen els teòrics i la realitat observada en el centre.

Do real books help the learning of english in P4?

The purpose of this study is to answer the principal question, Do Real Books help the learning of English in P4?, and create a useful document to English teachers in Infant Education that are interested in working through stories. Previous to the development of the work, it has been necessary a research work and a theoretical documentation, performed using a literature review. This process has served to establish the basis of the study and to develop the subsequent didactic intervention. This second part of the study, the didactic intervention, contains all the information about how it was planned, carried to term and evaluated. There are three different ‘real books’ used as a reference in which the reader can see how to choose the correct story, how to adapt the text to the children, the daily planning, and how to evaluate the activities.

Estratègies i metodologies per a la inclusió de l'alumnat nouvingut a les aules de parvulari

El propòsit d’aquesta recerca és analitzar i descriure les estratègies metodològiques que es porten als centres educatius de Catalunya per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut a les aules d’educació infantil. Durant els últims anys hi ha hagut un augment considerable de matriculacions dins i fora de termini d’alumnat procedent d’altres països. En conseqüència, les escoles han hagut d’assumir, amb més força que mai, el repte de la diversitat lingüística, cultural i social. Per analitzar aquesta qüestió en la present recerca, s’ha partit de la realitat de dues escoles catalanes amb alumnat de característiques molt diverses. Una escola amb un percentatge baix de nouvinguts, i l’altra, amb un percentatge molt elevat. Aquesta anàlisi de les experiències a les dues escoles catalanes s’ha centrat en l’observació i analitzar les estratègies metodològiques que s’emprenen a l’escola. Tot i que el present treball té com a centre l’educació infantil, donat que estic cursant aquest grau de mestre/a, la incorporació de l’alumnat nouvingut no pot deslligar-se dels plantejaments globals de centre. Per tant, la recerca no s’ha cenyit exclusivament a l’educació infantil sinó que també ha tingut en compte el conjunt d’accions també de l’educació primària i, molt especialment, una de les estratègies centrals en l’acollida d’infants nouvinguts com són les aules d’acollida. Aquestes vetllen per la inclusió de l’alumnat a l’aula ordinària, la cohesió social de tot l’alumnat i la igualtat d’oportunitats en el camí cap a l’educació intercultural basada en el respecte i coneixement de les diverses cultures presents a l’aula.

Anàlisi del procés d'inclusió d'un alumne amb deficiència visual durant l'etapa d'educació infantil

L’objectiu d’aquest treball és analitzar la inclusió d’un infant amb deficiència visual durant l’etapa d’Educació Infantil, amb la finalitat d’establir propostes de millora al centre encaminades a potenciar mesures per a la inclusió de tot l’alumnat. Per a la realització d’aquest estudi primerament ha estat necessari conèixer la fonamentació teòrica del concepte de visió i d’inclusió escolar, així com també les implicacions per part del centre, la família i l’entorn. Per a realitzar aquest anàlisi hem utilitzat entrevistes i pautes d’observació validades, amb la finalitat de conèixer més a fons la trajectòria de l’infant a l’etapa d’Educació Infantil, sempre des d’una concepció interaccionista, és a dir, tenint en compte l’àmbit escolar, familiar i l’entorn. I ja per acabar, aquest anàlisi ha servit per a proposar propostes de millora per a la inclusió de futurs alumnes en el centre.

Importància dels factors de risc del TDH en l'adquisició de la lecto-escriptura

A l’actualitat, molts infants distrets i moguts són etiquetats de TDAH. Aquest trastorn és objecte d’estudi en els últims anys dins l’educació, sobretot en els cicles d’educació infantil i primària. És un fet que preocupa a molts professionals, ja que desenvolupa unes mancances i necessitats educatives especials, que afecten al rendiment acadèmic del nen/a. El propòsit d’aquesta recerca és analitzar la correlació entre els factors de risc de TDAH i les dificultats lingüístiques, concretament amb els problemes de la consciència fonològica. Per observar aquesta qüestió s’ha partit d’una mostra de vint-i-quatre alumnes de segon cicle d’Educació Infantil i se’ls ha passat dos tests; un per avaluar els factors de risc de TDAH i l’altre per valorar el nivell de consciència fonològica. I amb els resultats obtinguts, s’ha dissenyat una intervenció que atent a la diversitat i intenta millorar aquestes dificultats lingüístiques que presenten els infants.

Com afronten els infants amb factors de risc de TDAH l'adquisició de la lectura: la consciència fonològica com a eina per millorar l'aprenentatge dels components bàsics de la lectura a educació infantil

L’adquisició de la lectura és un dels moments més importants i reconeguts socialment en la vida de l’infant, per això, amb aquesta recerca es pretén investigar les dificultats i mancances que tenen els infants davant d’aquest gran repte. Es centrarà l’atenció en aquells infants que mostren factors de risc de TDAH per tal de justificar i comprovar que aquests mostren més dificultats en l’adquisició de la lectura que els infants que no mostren aquest factor de risc. Per una altra banda, amb aquesta recerca també es pretén demostrar la importància del treball sistemàtic de la consciència fonològica en l’etapa d’educació infantil, per afavorir i garantir l’adquisició de la lectura de manera integra i significativa.

Reelaborando conceitos e ressignificando a prática na educação infantil

In this research we described the path of thirty one teachers involved with elementary school, amog which we included ourselves, looking for professional formation that allowed us to understand the function of educating childen. In this sense, this group of teachers begins a process of intentional, systematic and voluntary reflection, in an attempt to give new meanings to daily concepts of life and work, and linking them to their socialpractices. Having as reference the theoretical and methodological principles of socio-historical approach and collaborative research, the Group of Studies: The Dialogue Reflection as Re-meaning of Pedagogical Practice: a continuous education proposal, motivated by the willing and the necessity of re- elaborate knowledge about collaboration, reflection, infant education, playing and development which meets the new and goes the inverse way revisiting concepts and conception already consolidated, confronting and re-meaning them enlightened by one s own effort and the collaboration of pairs, mediated by Cycles of Reflexive Studies and Inter/intrapersonal Sessions. We can affirm that these tools helped the process of reflexivity put into practice by participants, which most important consequence was the theoretical re-meaning and practice in the ambit of infant education. During this investigation, we could see some theoretical and practice presuppositions which permitted to attribute to the exercise of reflexivity in collaboration the means into which the involved people could rescue the actions taken, justified their choices, confronted their theoretical options with their peers and with the systematized knowledge would question their certainties and rebuild in intra-psychological level, the knowledge elaborated socially. To this group which main activity is the docent profession, the personal and professional development constitutes the objective in which actions were articulated and operations which made learning possible as well as professional development

DANÇA: linguagem do corpo na educação infantil

This production is a reflection about the practices/experiences involving the teaching of the dance developed by the teachers in the Núcleo de Educação Infantil (NEI/UFRN), with the children from 2 to 7 years old, having as objectives: describe and interpret the lived experiences with the dance focusing on the meaning of the dance and organization of the pedagogic job, identify blanks in the pedagogic practices of dance and appoint possible perspectives to the teaching of dance on the infant education. The way from the investigation has begun with the following question: Who do the teachers understand the dance and live it on the Núcleo de Educação Infantil? The research of phenomenological orientation toke as methodological reference the qualitative approach from the placed phenomenon type, this one has as beginning the interest on the phenomenon by the way as it happens on the lived experience from where comes the knowledge with we can present about the world, trying to interpret it, understand it on its essence/existence. The interviews showed that the researched subjects give to the dance different meanings and consequently present variations on the manner to organize the work around this knowledge. The most of the teachers recognizes the dance as a culture expression, being a priority on the school the job with the folkloric dances. They recognize too the dance as knowledge/content coming from the Arts and Physical Education areas and its relation with the knowledge from others areas on the pedagogic action. There were found different process on the way to conduct the job with the dance in relates from experiences done with dance at NEI and, therefore, of teach/learn this knowledge. Its perceptible that exists a systematic work with the objective of develop the dance and its various educative possibilities, starting from the research about its origins, the exploration of the movement, the contextualization until the artistic practice. Those possibilities are reinforced on the school s curricular propose. Some experiences have as a priority the free expression, the dance s vision without context or the reproduction of movements as stand manners of teaching dance, situations like those observed on the investigation as products from the blanks on the academic formation from the teachers with must be fixed. The interpretation of the experiences with dance, described by the teachers from NEI, connected with the theoretical referential from the investigation, allowed to appoint three perspectives to the work with dance in the infant education, having as main interlocutors Merleau-Ponty and Rudolf Laban: the dance as the body s language; the dance and its movement factors; imitate, improvise and play: manners of draw ways to dance. On those process are emphasized the dance on the scholar context, the elements that constitute this language and the forms of appropriate from it supported in a ludicrous, poetic and educative vision, having as focus the children s education on its peculiarities and possibilities