La titulatura faraònica dels emperadors romans: un cas particular de la imitatio Alexandri

Estudi realitzat a partir d’una estada a la University of Oxford, Gran Bretanya, entre 2010 i 2012. Durant l’estada postdoctoral a la University of Oxford s’han efectuat dos estudis relacionats amb l’onomàstica dels faraons d’Egipte i que constitueixen una continuació de l’anàlisi de la titulatura d’Alexandre el Gran realitzada prèviament per l’investigador en la seva recerca doctoral. El primer estudi examina la titulatura faraònica dels emperadors romans en comparació amb la d’Alexandre i, en especial, la significació ideològica i política dels paral•lelismes onomàstics existents entre elles, els quals han estat analitzats en el marc de la imitatio-aemulatio-comparatio Alexandri. Per al cas d’August, s’ha arribat a la conclusió que l’adopció de determinats apel•latius egipcis utilitzats anteriorment per Alexandre pot ser interpretada com un exemple local o estrictament egipci d’imitatio Alexandri, mentre que, en relació amb la resta d’emperadors, atès que les seves titulatures faraòniques es basen o imiten la del primer emperador, aquestes represes han de ser vistes més aviat com un exemple d’imitatio (o comparatio) Augusti. El segon estudi versa sobre la titulatura faraònica egípcia i la tradició annalística. A partir d’una anàlisi comparativa dels protocols onomàstics dels fundadores de cadascuna de les dinasties, s’ha intentat determinar si determinats noms o epítets s’empren de forma recurrent i d’una manera deliberada per tal de senyalar canvis dinàstics, és a dir, noves realitats polítiques. En concret, s’ha pretès establir fins a quin punt determinats recursos onomàstics tenen el seu reflex en la divisió en dinasties de Manetó i, alhora, determinar en quina mesura l’estudi de l’onomàstica faraònica pot contribuir al coneixement de com els egipcis conceptualitzaren i organitzaren el seu propi passat.

Female Imitatio Christi in early modernity – the search for strong virgins like St Wilgefortis

At first glance you think that this is Christ crucified. At a second glance, you recognize a woman hanging on a cross. This is not an invention of the 20th century but reaches back to history where we we can find women cross-dressed or even bearded as men. St Wilgefortis or St Uncumber was a bearded and crucified woman who was venerated widely in northern Europe during the fifteeneth and sixteenth centuries. Wilgefortis is a corruption of the term „virgo fortis“ („strong virgin“). She and other female saints were considered as „imitations of Christ“. The paper deals with the reasons why this saint became so popular and how even today ideas about such strong virgins which mirror androgynous symbolism live on in popular culture.

Cujusmodi sit imitatio in illo Aristotelis libro qui "De poetica" inscribitur...

Thèse-Univ. de Paris.

A reflexão estética em Francisco de Holanda: esboço de uma metafísica da ideia

Tese apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Doutor em Filosofia.

Les Imitacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I aC-I dC)

Aquesta obra és fruit de la taula rodona «Imitatio Vasaria. Les imitacions de vaixella fina a la Hispània Citerior en època tardorepublicana i altimperial: producció i comercialització», que va reunir durant tres dies representants de tretze grups de recerca per reflexionar sobre les imitacions de les ceràmiques fines d’importació d’època romana tardorepublicana i altimperial. Com a resultat d’aquestes xerrades es van redactar 14 articles que presenten els estats de la qüestió que cada grup de recerca va portar a terme en el seu àmbit geogràfic i en els jaciments on van desenvolupar el seu treball de camp: diverses zones de la Hispània Citerior des de les universitats de Girona, Barcelona, Autònoma de Barcelona, València, Alacant i Valladolid, així com des dels Museus d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Mataró i Badalona, i de l’ICAC. Dos articles del llibre, però, se centren en un altre punt de la Mediterrània occidental, el Llenguadoc, aportat per un grup del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS).

Tracing the Origin and Spread of Agriculture in Europe

The origins of early farming and its spread to Europe have been the subject of major interest for some time. The main controversy today is over the nature of the Neolithic transition in Europe: the extent to which the spread was, for the most part, indigenous and animated by imitatio (cultural diffusion) or else was driven by an influx of dispersing populations (demic diffusion). We analyze the spatiotemporal dynamics of the transition using radiocarbon dates from 735 early Neolithic sites in Europe, the Near East, and Anatolia. We compute great-circle and shortest-path distances from each site to 35 possible agricultural centers of origin—ten are based on early sites in the Middle East and 25 arehypothetical locations set at 58 latitude/longitude intervals. We perform a linear fit of distance versus age (and viceversa) for each center. For certain centers, high correlation coefficients (R . 0.8) are obtained. This implies that a steady rate or speed is a good overall approximation for this historical development. The average rate of the Neolithic spread over Europe is 0.6–1.3 km/y (95% confidence interval). This is consistent with the prediction of demic diffusion(0.6–1.1 km/y). An interpolative map of correlation coefficients, obtained by using shortest-path distances, shows thatthe origins of agriculture were most likely to have occurred in the northern Levantine/Mesopotamian area

Tracing the Origin and Spread of Agriculture in Europe

The origins of early farming and its spread to Europe have been the subject of major interest for some time. The main controversy today is over the nature of the Neolithic transition in Europe: the extent to which the spread was, for the most part, indigenous and animated by imitatio (cultural diffusion) or else was driven by an influx of dispersing populations (demic diffusion). We analyze the spatiotemporal dynamics of the transition using radiocarbon dates from 735 early Neolithic sites in Europe, the Near East, and Anatolia. We compute great-circle and shortest-path distances from each site to 35 possible agricultural centers of origin—ten are based on early sites in the Middle East and 25 are hypothetical locations set at 58 latitude/longitude intervals. We perform a linear fit of distance versus age (and vice versa) for each center. For certain centers, high correlation coefficients (R . 0.8) are obtained. This implies that a steady rate or speed is a good overall approximation for this historical development. The average rate of the Neolithic spread over Europe is 0.6–1.3 km/y (95% confidence interval). This is consistent with the prediction of demic diffusion(0.6–1.1 km/y). An interpolative map of correlation coefficients, obtained by using shortest-path distances, shows that the origins of agriculture were most likely to have occurred in the northern Levantine/Mesopotamian area

Traduzindo literaturas periféricas: a literatura norueguesa

Traduções literárias de línguas/culturas periféricas tendem a ser esporádicas e, como tais, tornam-se mais propensas a buscar integrar o polissistema literário meta, abandonando os elos entre a obra original e seu polissistema fonte. Para atingir essa integração a abordagem assimilativa (ou domesticadora, no sentido de Venuti, 1998) mostra-se quase inevitável. O presente ensaio, tomando como exemplo as traduções efetivas e potenciais de obras da literatura norueguesa para o português brasileiro, sustenta que seria possível adotar uma abordagem diversa, que buscasse reproduzir - ainda que parcialmente - o polissistema fonte (ou fragmentos relevantes desse). Esta abordagem exigirá mais do que um esforço tradutório pontual: terá de ser mobilizada uma estratégia intercultural, planejando a tradução paulatina de uma multiplicidade de obras relevantes - e, destarte, estabelecer uma imitatio do polissistema fonte nos espaços de recepção brasileiros.

Kopie der Kopie

In der Unterkirche San Rocco in Sansepolcro erhebt sich eine Kleinarchitektur, die laut Inschrift als Kopie des Jerusalemer Christusgrabes ausgewiesen ist. Statt sich an die architektonische Gestalt des nahöstlichen Originals anzulehnen orientiert sie sich jedoch an einer älteren Heiliggrabkopie, dem Heiliggrabtempietto von Leon Battista Alberti in San Pancrazio, Florenz. Der Aufsatz untersucht, auf welche Weise die „doppelte Kopie“ ihr Vorbild interpretiert und stellt Überlegungen zu Motivation, Bedeutung und Autorschaft der Heiliggrabkopie von Sansepolcro an.

Great books : Bunyan, Shakespeare, Dante, Milton, The imitation etc ... /

"Reprint of papers which have appeared in The Sunday magazine."

Les fondements de la vie spirituelle : tirés du livre de l'imitation de Jésus-Christ /

Mode of access: Internet.

Auli Persii Flacci Satirarum liber /

Contiene: Isaaci Casauboni in Persii Satiras liber commentarius. Eiusdem Persiana Horatij imitatio, con portada propia.

De la imitacion de Christo y menosprecio del mundo /

Cat. Imitatio Christi 183, Palau 127.477.

The earliest English translation of the first three books of the De imitatione Christi, now first printed from a ms. in the library of Trinity college, Dublin, with various readings from a ms. in the University library, Cambridge. Also the earliest printed translation of the whole work from a copy in the British museum (Books I-III by William Atkynson, D. D., book IV by the Lady Margaret, mother of K. Henry VII, and countess of Richmond and Derby).

Mode of access: Internet.