La formació en pràctica reflexiva i els equips directius dels centres

La pràctica reflexiva esdevé un mitjà fonamental per transformar la pràctica educativa. Si la formació del professorat és únicament transmissiva de coneixements, l'impacte sobre la pràctica arriba a ser escàs. És en el moment que l'ensenyant reflexiona sobre la seva manera de fer quan s'afavoreix la millora dels aprenentatges de l'alumnat i, en conseqüència, la millora dels resultats del centre. Els equips directius ho poden facilitar mitjançant la implementació d’un marc organitzatiu adequat

El paper d'un equip de treball dins l'escola? Una reflexió i un repte per als directius?. '¿El papel de un equipo de trabajo dentro de la escuela? ¿Una reflexión y un reto para los directivos?'.

Se expone la situación actual en la que se encuentran los equipos directivos en los centros. Se habla del trabajo en equipo pero en realidad son pocos centros los que verdaderamente desarrollan un trabajo conjunto y coordinado. Por ello, el autor, propone una posible estrategia mediante un listado de propuestas y el intento de aportar evidencias que demuestren hasta qué punto se pueden producir estas propuestas en el centro, todo ello sustentado en el trabajo en equipo.

La formació en xarxa dels equips directius de centres escolars : noves maneres, noves oportunitats. 'La formación en red de los equipos directivos de centros escolares : nuevas maneras, nuevas oportunidades'.

Resumen tomado del autor

Els centres docents davant d'un succés traumàtic : eines per a equips directius i professorat. 'Los centros docentes ante un suceso traumático : herramientas para equipos directivos y profesorado'.

Se reflexiona sobre las consecuencias directas e indirectas que puede comportar una experiencia traumática que tenga lugar en un centro educativo, a la vez que se ofrecen recursos para afrontar mejor estas situaciones.

El paper dels directius en els temps de l'autonomia dels centres. 'El paper de los directivos en tiempos de autonomía en los centros'.

AXIA sostiene que debe prevaler el proyecto de dirección porque, si está bien hecho, cumple todos los requisitos para ser el marco contractual que favorece la autonomía de los centros, ya que contiene la valoración del funcionamiento del centro, la defición de objetivos, las formas organizativas y los indicadores de evaluación.

El paper dels directius en els temps de l'autonomia dels centres. 'El papel de los directivos en tiempos de autonomía en los centros'.

AXIA sostiene que debe prevaler el proyecto de dirección porque, si esta bien hecho, cumple todos los requisitos para ser el marco contractual que favorece la autonomia de los centros, ya que contiene la valoración del funcionamiento del centro, la defición de objetivos, las formas organizativas y los indicadores de evaluación.

Política de la competència de la Unió Europea en el sector audiovisual. El cas dels operadors públics estatals de televisió a Espanya i el Regne Unit: RTVE i BBC

Estudi elaborat a partir d’una estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d’Oxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la política de la competència de la Unió Europea ha contribuït a la configuració del sector públic televisiu espanyol i britànic. El marc teòric està basat en el concepte d’ “europeització”, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les polítiques estatals amb les europees mitjançant dos mecanismes: la redistribució de recursos i els efectes en la socialització de la política europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximació en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial repàs bibliogràfic s'han estudiat les accions de la Comissió Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicació sobre aplicació de la reglamentació d'ajudes públiques al sector de la radiodifusió de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i polítics del sector a Brussel•les, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procés d’Europeïtzació es un fenomen creixent en el sector audiovisual públic a Espanya i el Regne Unit, però que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influència de la UE. L'anàlisi de les entrevistes qualitatives mostren també que hi ha una relació inversament proporcional entre la tradició democràtica i el grau d’influència i de referència que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acció de la política de la competència de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans públics estatals.  

Intraemprendedor

Amb aquest traball es pretén conscienciar els directius en la importància de crear una cultura organizacional que afavoreixi la figura del nou perfil professional com a alternativa per afrontar la nova economia de principis de segle XXI caracterizada per la incertesa dels mercats.

Escola inclusiva, pràctica educativa i organització escolar

La modificació de les característiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedagògiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les característiques que provoquen més inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingüístics de l'alumnat a les aules en relació al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primària amb un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, nascut a Catalunya i d’incorporació tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualització de la pràctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, així com trobar indicadors pel trànsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinària. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogràfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la pràctica de les persones tutores que es derivaven d’un nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat d’incorporació tardana tant a l’aula ordinària com a l’aula d’acollida. Els resultats manifesten que la modificació de l’estructura organitzativa sobre la base d’implicar tots els recursos humans d’un cicle en un projecte comú que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la pràctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar l’alumne, i s’adapta individualment a les diferents capacitats de comprensió i expressió oral de l’alumnat. A la vegada, aquesta pràctica educativa facilita la coordinació del professorat de l’aula ordinària i d’acollida, així com el trànsit d’una a l’altra.

L’Educació per a la Ciutadania com a nou repte per a l’Ensenyament Secundari: de la teoria a les practiques quotidianes

En aquest Informe es presenten els resultats de la recerca centrada en l’Assignatura Educació per a la Ciutadania com a nou repte per a l’Ensenyament Secundari a partir del curso 2007-2008. La seva finalitat va ser aprofundir en el concepte de ciutadania i de formació ciutadana que té la comunitat educativa de centres catalans d'Ensenyament Secundari. Analitzar de quina manera aquestes concepcions es vinculen amb les diferents modalitats de portar-les a la pràctica educativa quotidiana. És va centrar en investigar de quina manera s'articulen les actuals disposicions ministerials i del Departament d'Educació relacionades amb l’assignatura en matèria de formació per a la ciutadania amb demandes puntuals i necessitats sentides dels diferents agents educatius de centres de secundària. Es fa un repàs dels diferents debats, els quals, pretenen aportar informació rellevant per prendre decisions. A més, es presenten alguns aspectes relacionats en temes organitzatius dels Instituts d’Ensenyament Secundària com el funcionament, l’organització per l’ensenyament, la participació, entre altres, amb la finalitat de aprofundir en aquells aspectes que van determinar la manera de treballar l’assignatura. Se inclouen les veus del principals agents implicats tant de l’escola com dels serveis educatius, per exemple: alumnes, docents, equips directius, directors, personal de l’ajuntament, entre altres. En aquests sentit vam trobar diverses opinions relacionades amb l’opció de escollir unes prioritats, unes estratègies a l’hora d’aconseguir els objectius plantejats en l’assignatura al principi del curs. El debat és va centrar al voltant de quina fórmula de treball es plantejant als diferents Departaments, de com conformar un model de l’assignatura amb més autonomia en temes substantius i la forma de organitzar l’ensenyament pels estudiants. Finalment, es presenten algunes conclusions, la seva relació en funció dels objectius exposats i de l’assignatura, així com la seva relació amb les polítiques de treball a les escoles.

La comunicación del directivo

La comunicació és un element empresarial clau, que últimament ha sufert nombrosos canvis. Canvis de forma, estil, velocitat; no obstant això els missatges poden seguir sent els mateixos. Cap Organització sobreviurà amb una mala comunicació entre empleats, proveïdors i clients. Per aquest motiu és interessant estudiar la importància que es dóna a la comunicació a nivell directiu, al ser els directius els responsables directes de la comunicació en les seves empreses o departaments. Per a poder analitzar i comprovar la importància de la comunicació en les empreses, i a nivell acadèmic, s'ha realitzat un estudi de camp, enquestant a directius i treballadors d'una empresa multinacional. A més s'ha analitzat la teoria de comunicació i els mètodes emprats per a ensenyar-la. S'ha realitzat un treball de camp, per a comprovar el nivell de comunicació que existeix en l'empresa, així com l’importància que li donen els directius i la percepció dels treballadors. Una vegada realitzat l'anàlisi, s'han detectat deficiències en la comunicació dels directius. Aquests no li donen la importància que realment té en una Organització la comunicació. Finalment es donen recomanacions per a millorar la comunicació, com formació de directius i augmentar el pes de l'aprenentatge de la comunicació. D'aquesta forma s'aconseguiria que en les organitzacions hi hagui millor comunicació entre treballadors i directius i s'utilitzin els canals de comunicació adequats. També seria més fàcil poder interaccionar i convergir amb un sistema de comunicació tradicional (telèfon) amb un més modern (e-mail).

Aplicación para la gestión de un sistema de incidencias de un almacén robotizado

Aquest projecte té com objectiu fer un sistema d’incidències pel control d’un magatzem robotitzat i del cost que comporta la resolució d’aquestes. D’aquesta manera es pretén canviar un mètode de treball rudimentari, passant a un altre totalment estructurat que serveixi per millorar el actual. Per això s’ha creat una aplicació basada en la tecnologia JSF, què permet aconseguir els nostres objectius. L’aplicació inclou una base de dades feta en PostGres SQL on es guardarà tota la informació que s’utilitza en la nostra aplicació. En aquesta memòria s’ha volgut explicar quins han estat els diferents passos que es van donar per poder assolir tots els nostres objectius. En la primera part realitzem una introducció a la situació del problema que es vol solucionar i descriurem els objectius que en hem marcat. Seguidament s’analitzen els requeriments i es detalla com s’implementen les diferents parts de l’aplicació. Per acabar parlem sobre el procés de testing realitzat que ens assegura el correcte funcionament del programa. Resumint, el objectiu principal d’aquest projecte consisteix en crear una eina que a la vegada que facilita la feina dels treballadors del magatzem, serveixi per al control de tot el sistema de treball als directius de l’empresa.

iSustainable

El projecte iSustainable conjuga el desenvolupament i investigació en la tecnologia iPhone d'Apple amb un projecte ja existent dins de l'empresa Solvay anomenat Solvay Sustainable. Està enfocat a càrrecs directius de la companyia, els quals necessiten consultar les dades proporcionades per l'aplicació en tot moment.

La función directiva y la relación con el jefe: acuerdos y desacuerdos

Aquest treball tracta d’analitzar les funcions directives centrades en la relació del directiu amb els seus subordinats. Volem valorar la comunicació que s’estableix entre el directiu i els seus col·laboradors, veure com encaixen les necessitats de comunicació dels treballadors amb l’exercici de les funcions directives pròpies dels seus responsables. En primer lloc veiem diverses teories sobre les funcions directives, tant des d’un punt de vista clàssic com des de punts de vista més actuals. A continuació ens centrem en la comunicació, la importància que té en les organitzacions y aspectes claus a tenir en compte a l’hora de comunicar-se. Per acabar, hem dissenyat un qüestionari que passarem en una companyia per tal de valorar la realitat empresarial actual, veure de quina manera s’apliquen els models teòrics i extreure’n idees que ens permetin clarificar l’estat de la qüestió en el teixit empresarial-social actual. Amb els dos primers blocs ens formem una idea teòrica sobre les funcions directives i, especialment, sobre la comunicació en les organitzacions. El tercer bloc ens serveix per a contrastar aquestes idees amb un exemple real i per veure els punts de vista de directius i col·laboradors sobre el desenvolupament de la tasca directiva en una empresa. Un cop analitzades les dades obtingudes en l’enquesta podem dir que existeixen divergències significatives entre teoria i realitat i entre la percepció dels directius i la dels seus subordinats.

Inteligencia emocional: pequeñas virtudes del directivo

Aquest treball té com a objectiu analitzar la importància de la Intel·ligència Emocional en las funcions del manager. Veurem quines són les competències més importants que es requereixen en el lloc del directiu. Ens preguntarem si realment aspectes com la empatia, la iniciativa i el compromís són més valorats en aquestes posicions que les habilitats financeres, comercials o la capacitat d’anàlisi del negoci, pròpies de l’àmbit intel·lectual. En primer lloc, veurem els conceptes bàsics dels que està composta la Intel·ligència Emocional, els quals aniran apareixen durant el treball. A continuació contrastarem les competències més importants segons els experts en Recursos Humans d’avui dia amb les virtuts clàssiques dels filòsofs Aristòtil i Sant Tomàs d’Aquino. Como a part pràctica, analitzarem els resultats obtinguts de l’enquesta realitzada a vint directius de l’àrea de Recursos Humans sobre les competències i les virtuts que més aprecien en els seus empleats y quines troben a faltar en aquests. D’aquesta manera, comprovarem si la teoria vista anteriorment coincideix amb la realitat de les empreses existents. Per finalitzar, veurem alguns mètodes i vies per poder desenvolupar i ampliar la nostra Intel·ligència Emocional, tant a nivell professional com personal. Tècniques com la reflexió mental o el ioga ens poden ajudar a detectar aptituds latents en nosaltres i potenciar-les per a que es converteixin en competències o virtuts òptimes