Does digital competence and occupational setting influence MOOC participation? Evidence from a cross-course survey.

While MOOCs are recognized nowadays as a potential format for professional development and lifelong learning, little research has been conducted on the factors that influence MOOC participation of professionals and unemployed in MOOCs. Based on a framework developed earlier, we conducted a study, which focused on the influence of background variables such us digital competence, age, gender and educational level on MOOC participation. Occupational setting was considered as a moderator in the analysis of the impact of digital skills. Results of the study showed that MOOCs were an important tool for unemployed participants who were more likely to enroll in MOOCs than employed learners. MOOCs were also a way for workers who do not received employer support for other training activities to get professional development training. Results of the regression analysis showed that a person’s level of digital competence was an important predictor for enrolment in MOOCs and that specifically interaction skills were more important than information skills for participating in the MOOC context.

Competencia digital: desarrollo de aprendizajes con mundos virtuales en la escuela 2.0

Resumen tomado de la publicación

Delphi study for the design and validation of a questionnaire about digital competences in higher education

The study of digital competence remains an issue of interest for both the scientific community and the supranational political agenda. This study uses the Delphi method to validate the design of a questionnaire to determine the perceived importance of digital competence in higher education. The questionnaire was constructed from different framework documents in digital competence standards (NETS, ACLR, UNESCO). The triangulation of non-parametric techniques made it possible to consolidate the results obtained through the Delphi panel, the suitability of which was highlighted through the expert competence index (K). The resulting questionnaire emerges as a good tool for undertaking future national and international studies on digital competence in higher education.

Diseño y validación de un instrumento para evaluar la competencia digital de los docentes en la Educación Superior española

El objetivo del presente estudio ha sido desarrollar un instrumento válido y fiable para evaluar la competencia digital del profesorado. El Cuestionario sobre la Competencia Digital del profesorado de la Educación Superior Española fue construido a partir de la revisión bibliográfica de estudios e investigaciones referentes a la temática. Dicho instrumento está compuesto de 112 ítems, distribuidos en cuatro dimensiones. Se ofrecen los diferentes resultados obtenidos de los valores de alfa de Cronbach, así como una serie de estadísticos descriptivos. La población ha estado formada por 8.013 docentes, obteniendo 1.145, la validez de contenido fue evaluada mediante juicio de expertos.

Számítógép-használat otthon és a munkahelyen - a digitális kompetencia és a számítógépes munkakörnyezet ergonómiájának empirikus vizsgálata (Using of computers at home and on the workplace – an empirical study of the ergonomy of digital competency and the computerized working environment)

A számítógépes munkavégzés elterjedése számos szempontból és módszerrel vizsgálható. A szerző kutatásai során az ember-gép-környezet összhang megteremtésének igényéből kiindulva arra keresi a választ, hogy milyen tényezők befolyásolják a számítógéppel végzett tevékenységek megszervezésének és végrehajtásának hatékonyságát. Tanulmányában a kutatás indítófázisának főbb eredményeiről, a számítógép-használati szokásokról ad áttekintést, ami elengedhetetlen az irodai-adminisztratív jellegű tevékenységekhez kötődő kritikus tényezők feltárásához, továbbá a mérési és fejlesztési feladatok megalapozásához. A szűkebb értelemben vett ergonómiai szempontok mellett a digitális kompetenciák kérdéskörét vonta be a munkába, amit releváns kérdésnek tart a hatékonyság mérése szempontjából, mivel a számítógép megválasztása és a munkahely kialakítása nem értékelhető az emberi tényező alkalmassága és az elvégzendő feladat tartalma nélkül. __________ Office and administrative work, business corres-pondence, private contacts and learning are increasingly supported by computers. Moreover the technical possibilities of correspondence are wider than using a PC. It is accessible on the go by a cell phone. The author analysed the characteristics of the used devices, the working environment, satisfaction factors in connection with computer work and the digital competence by a survey. In his opinion development in an ergonomic approach is important not only to establish the technological novelties but to utilize the present possibilities of hardware and environment. The reason for this is that many people can not (or do not want) to follow the dynamic technological development of computers with buying the newest devices. The study compares the results of home and work characteristic of computer work. This research was carried out as part of the “TAMOP-4.2.1.B-10/2/ KONV-2010-0001” project with support by the European Union, co-financed by the European Social Fund.

Competência Digital Intergeracional: uma proposta educativa

A competência digital é uma das oito competências chave para a aprendizagem ao longo da vida e é essencial para uma participação plena na sociedade digital. É uma competência transversal, favorece a aquisição de outras competências essenciais: as línguas estrangeiras, a matemática, aprender a aprender, espírito de iniciativa e empresarial ou a sensibilidade e expressão culturais. O Quadro Europeu Comum de Referência para a Competência Digital (European Digital Competence Framework - DIGCOMP), é a proposta da Comissão Europeia para o conjunto de competências que são necessárias a todos os cidadãos de hoje. O DIGCOMP descreve 21 competências, estruturadas de acordo com 5 áreas de competência (Informação, Comunicação, Criação de Conteúdo, Segurança e Resolução de Problemas), para usar as tecnologias digitais de uma forma confiante, crítica, colaborativa e criativa, com vista a atingir as metas relacionadas com o trabalho, a empregabilidade, a aprendizagem, o lazer, a inclusão e participação na sociedade. Tendo como referência o DIGCOMP, adaptado numa perspetiva holística da competência digital, apresentamos uma proposta de Competência Digital Intergeracional. Esta proposta nasce da necessidade de oferecer uma referência para a educação intergeracional promotora de competências para o século XXI, em todas as gerações e de todas as idades, bem como para auxiliar professores e educadores a compreenderem o que é a competência digital e como esta pode estar articulada com atividades de natureza intergeracional. O principal objetivo é facilitar a aplicação do DIGCOMP a diferentes contextos, como os intergeracionais, e criar motivação para que as escolas sejam impulsionadoras do desenvolvimento de competências digitais para todos os cidadãos (crianças, jovens, pais, avós, vizinhos, comunidade). A partilha e produção de conhecimentos em ambientes de aprendizagem formal, mas que facilmente podem transformar-se em ambientes informais e intergeracionais, para desenvolver e inovar práticas educativas conducentes à compreensão da necessidade de que todos precisam de competências digitais para uma aprendizagem ao longo da vida e para enfrentar os desafios de uma sociedade digital e envelhecida.

Competência Digital Intergeracional: uma proposta educativa

A competência digital é uma das oito competências chave para a aprendizagem ao longo da vida e é essencial para uma participação plena na sociedade digital. É uma competência transversal, favorece a aquisição de outras competências essenciais: as línguas estrangeiras, a matemática, aprender a aprender, espírito de iniciativa e empresarial ou a sensibilidade e expressão culturais. O Quadro Europeu Comum de Referência para a Competência Digital (European Digital Competence Framework - DIGCOMP), é a proposta da Comissão Europeia para o conjunto de competências que são necessárias a todos os cidadãos de hoje. O DIGCOMP descreve 21 competências, estruturadas de acordo com 5 áreas de competência (Informação, Comunicação, Criação de Conteúdo, Segurança e Resolução de Problemas), para usar as tecnologias digitais de uma forma confiante, crítica, colaborativa e criativa, com vista a atingir as metas relacionadas com o trabalho, a empregabilidade, a aprendizagem, o lazer, a inclusão e participação na sociedade. Tendo como referência o DIGCOMP, adaptado numa perspetiva holística da competência digital, apresentamos uma proposta de Competência Digital Intergeracional. Esta proposta nasce da necessidade de oferecer uma referência para a educação intergeracional promotora de competências para o século XXI, em todas as gerações e de todas as idades, bem como para auxiliar professores e educadores a compreenderem o que é a competência digital e como esta pode estar articulada com atividades de natureza intergeracional. O principal objetivo é facilitar a aplicação do DIGCOMP a diferentes contextos, como os intergeracionais, e criar motivação para que as escolas sejam impulsionadoras do desenvolvimento de competências digitais para todos os cidadãos (crianças, jovens, pais, avós, vizinhos, comunidade). A partilha e produção de conhecimentos em ambientes de aprendizagem formal, mas que facilmente podem transformar-se em ambientes informais e intergeracionais, para desenvolver e inovar práticas educativas conducentes à compreensão da necessidade de que todos precisam de competências digitais para uma aprendizagem ao longo da vida e para enfrentar os desafios de uma sociedade digital e envelhecida.

Competência Digital: conhecer para estimular o ensino e a aprendizagem

A evolução da sociedade demanda que todos os cidadãos possuam conhecimentos, competências e aptidões pertinentes para uma participação plena e ativa na era digital. As competências digitais são um requisito indispensável a todos os cidadãos e fazem parte das competências essenciais da aprendizagem ao longo da vida. Assim, pretende-se apresentar uma perspetiva da estratégia política em matéria de competência digital, evidenciar o papel da educação na promoção da literacia digital e estimular o desenvolvimento profissional, nos professores, para ajudar a promover a competência digital nos alunos e o desenvolvimento das competências-chave essenciais no século XXI.

“It’s a complicated situation”. Harm in everyday experiences with technology. A qualitative study with school-aged children

Tese de Doutoramento em Ciências da Educação (Especialidade de Tecnologia Educativa)

Las competencias digitales de los futuros docentes: un análisis con estudiantes de Magisterio de Educación Infantil de la Universidad de Alicante

En el presente trabajo se detalla el estudio descriptivo realizado sobre las competencias digitales en alumnos de Magisterio de Educación Infantil de la Universidad de Alicante. El objetivo del estudio era conocer las competencias digitales en cuanto al uso y dominio de las TIC por parte de futuros docentes. Como herramienta de recogida de datos se ha empleado el cuestionario validado por Guzmán (2008) Utilización de las Tecnologías de la Información y la Comunicación [TIC] en estudiantes universitarios. Los resultados obtenidos muestran un buen nivel de uso y dominio de las herramientas TIC, así como un buen nivel en la competencia digital.

Competències mediàtiques a l’IES Dr. Balmis d’Alacant

La introducció de les TIC en l’ensenyament (les TAC) planteja molts interrogants entre els membres de la comunitat educativa, especialment entre el professorat. L’atracció del mitjà per als aprenents, la manca de reflexió en l’ús, tant per part del professorat com de l’alumnat, la necessitat d’una formació específica, l’adequació de les infraestructures al concepte i a les possibilitats que ofereix el web 2.0 i la incorporació de les aplicacions TAC en les programacions d’aula són alguns aspectes que mereixen una atenció específica i una anàlisi detinguda. La base de gran part de les respostes rau en una planificació eficaç de la formació del professorat que satisfaça les expectatives de tothom. Els projectes de centre, la utilització de plataformes educatives com Moodle i l’autoformació són sendes que ens acosten envers les solucions. En aquest treball, hi centrem l’atenció en les valoracions, les pràctiques habituals, les actituds i els coneixements relacionats amb la competència mediàtica o digital del professorat de l’IES Dr. Balmis d’Alacant. Ens basem en una enquesta realitzada en línia que aplega aquests continguts en una combinació d’ítems de resposta tancada i d’altres de resposta oberta.

Diseño y validación de una escala de autoevaluación de competencias digitales para estudiantes de Pedagogía

Este trabajo presenta el proceso de validación de una Escala de Autoevaluación de competencias digitales para estudiantes de Pedagogía. La estructura del instrumento contempla cinco dimensiones: Pedagógica - Social, Ética y Legal - Técnica - Gestión Escolar y Desarrollo Profesional. El procedimiento consideró la validación de contenido, validación de constructo a través del Análisis Factorial y la determinación de fiabilidad a través del alfa de Cronbach. La escala se aplicó a una muestra de 161 estudiantes de Pedagogía de la Universidad del Bío-Bío (Chile) que habían comenzado la actividad de práctica profesional. El proceso desarrollado permitió dar validez científica al instrumento diseñado.

Competências digitais para o trabalho na sociedade conectada: estudo de caso em uma organização pública

O objetivo deste trabalho é identificar a inserção das competências digitais no modelo de gestão de competências de uma organização pública brasileira de abrangência nacional. Utilizou-se, para tanto, de um conjunto de técnicas de investigação. Inicialmente, realizou-se a análise documental do modelo de competência da organização pública, objetivando relacioná-lo ao quadro de competências digitais proposto no âmbito do projeto DigComp, desenvolvido pela European Community e que, neste trabalho, é tomado como referência teórica para a análise dos dados coletados. A análise de conteúdo nos moldes propostos por Bardin (1977) permitiu identificar se esse documento trazia vestígios das competências digitais do framework utilizado. Em seguida, por meio do aplicativo Google Forms, um questionário estruturado foi aplicado a 27 respondentes, lotados em uma gerência estadual da organização. Os dados coletados permitiram identificar a importância atribuída pelos respondentes às competências digitais do framework e foram mais intensamente explorados em um grupo focal conduzido junto a quatro empregados que exercem a função de liderança na mesma unidade. Os resultados apontam para uma percepção da importância das competências digitais pelos empregados e líderes, mesmo que sua presença não tenha sido identificada no modelo de gestão de competência da organização estudada. Por outro lado, apontam também para a dificuldade desses empregados e líderes na aplicação dessas competências nas tarefas cotidianas do trabalho.

Gobierno abierto y competencias digitales: Transformando la administración pública para afrontar los retos del nuevo paradigma

El artículo plantea una contribución al debate académico sobre el surgimiento del Gobierno Abierto y los requerimientos de transformación de las Administraciones Públicas para afrontar a los retos que plantea. El texto, en base a la aportación de reflexiones y evidencias, se centra en el ámbito de los profesionales del sector público y la generación de competencias digitales. El marco analítico se combina con la presentación de evidencias basadas en dos estudios de caso de innovación en gestión de recursos humanos. Los resultados obtenidos permiten ilustrar las sinergias que se dan entre el Gobierno Abierto y el desarrollo de las competencias digitales, y cómo con ello se puede orientar la mejora las capacidades institucionales de las Administraciones públicas.

IKT i huslig ekonomi : En kvantitativ enkätstudie om faktorer som inverkar på ämneslärarnas IKT-användning i huslig ekonomi

Det ställs allt högre krav på att kunna hantera den allt mer digitaliserade vardagen. Elevens möjligheter att få utveckla sådana kunskaper, färdigheter och attityder som behövs för att kunna fungera som aktiva medborgare i samhället och i vardagen betonas i både Lagen om grundläggande utbildning och i Grunderna för läroplanen för den grundläggande utbildningen 2014. För att eleven ska kunna uppnå dessa mål ställs krav på att alla elever får utveckla digital kompetens inom den grundläggande utbildningen. Digital kompetens är uppräknad som en av EU-kommissionens åtta nyckelkompetenser för livslångt lärande. Digital kompetens, som i sin tur är uppbyggd av grundläggande IKT-färdigheter finns representerad i Glgu 2014 som en del av den mångsidiga kompetensen. Att eleven ska ges möjlighet att utveckla digital kompetens inom alla läroämnen ställer också krav på att läraren tillämpar IKT i undervisningen. I tidigare forskning har det däremot framkommit att det finns flera faktorer som inverkar på lärarnas IKT-användning. Syftet med denna studie är att undersöka de faktorer som inverkar på ämneslärarnas IKT-användning i huslig ekonomi. Ett av husliga ekonomins uppdrag är att stödja elevernas förmåga att hantera vardagen och utveckla grundläggande färdigheter för att genomföra uppgifter i anslutning till hushållet. Med tanke på husliga ekonomins starka relation till samhället och läroämnets uppdrag finns ett starkt behov av att kartlägga faktorer som inverkar på lärarnas IKT-användning. Studien är en kvantitativ undersökning som i huvudsak grundar sig på statistisk hypotesprövning. I studien har totalt sju hypoteser formulerats för att undersöka samband mellan följande faktorers inverkan på ämneslärarnas IKT-användning i huslig ekonomi: digital kompetens, upplevt stöd, tillgång till IKT-infrastruktur och upplevd nytta med IKT. Dessa faktorer har i tidigare studier visat sig inverka på lärarnas användning av IKT. I studien finns också en deskriptiv målsättning att beskriva de faktorer som ingår i hypotesprövningen. Deskriptiv statistik framtas också för en variabel som på grund av bristande teoriunderlag och avsaknad av tidigare forskning inte ingår som en faktor i hypotesprövningen. Denna variabel utgörs av lärarnas upplevda nytta med IKT för elevens utveckling av de färdigheter, kunskaper och attityder i anslutning till de centrala innehållen i huslig ekonomi. Datamaterialet har samlats in via webbenkäter. Målpopulationen består av alla som undervisar huslig ekonomi i årskurserna 7–9 inom den grundläggande utbildningen i Finland. För att göra ett urval av målpopulationen tillämpades en kombination av slumpmässigt och icke-slumpmässiga urval. Själva enkätutskicket genomfördes i ett samarbete mellan Åbo Akademi och Helsingfors universitet. Det insamlade materialet har bearbetats och analyserats med statistikprogrammet SPSS. De uppställda hypoteserna testas med regressionsanalys. Den deskriptiva aspekten i studien syns i den beskrivande statistiken som presenteras med hjälp av frekvenser, procentandelar, lägesmått och centralmått. Resultaten från regressionsanalysen visar på positivt samband mellan lärarnas digitala kompetens och upplevd nytta samt mellan upplevd nytta och lärarnas IKT-användning. Regressionsanalysen visar också på ett signifikant samband mellan lärarnas digitala kompetens, IKT-infrastruktur och IKT-användning. Resultaten i den senare regressionsmodellen kan tolkas som att ju högre lärarna uppskattar sin digitala kompetens och ju bättre tillgång till IKT-infrastruktur desto oftare använder lärarna olika IKT-verktyg i undervisningen i huslig ekonomi. Inga signifikanta samband hittades mellan lärarnas upplevda stöd och IKT-användning. Enligt den deskriptiva statistiken upplever lärarna en stor brist på ämnesfortbildningar inom IKT. Lärarna upplever dessutom att det finns bristande tillgång till digitala verktyg. De övergripande resultaten pekar på att ämneslärarna i huslig ekonomi inte har tillräckligt goda förutsättningar för att tillämpa IKT på ett pedagogiskt ändamålsenligt sätt i undervisningen. Tyngdpunkten borde sättas på att trygga tillgången till IKT-infrastruktur, ge lärarna möjligheten att utveckla den digitala kompetensen och erbjuda ett större utbud av ämnesfortbildning inom IKT. Ett förslag på fortsatt forskning kunde vara att genomföra en större jämförelse mellan hur ämneslärare i olika läroämnen tillämpar IKT i undervisningen. En dylik jämförelse kunde ge en inblick i hur de olika läroämnena skulle kunna jobba för att IKT ska få en naturlig plats i undervisningen. Resultaten kunde eventuellt också gynna en helhetsskapande undervisning. En helhetsskapande undervisning kunde vidare lyfta upp husliga ekonomins roll för elevens utveckling av de färdigheter, kunskaper och attityder som behövs för ett livslångt lärande.