Treball sobre persones vinculades a la fe catòlica, evangèlica i musulmana residents a la ciutat de Vic : la seva actitud davant la mort. Creences i valors

El comportament de les persones en relació a la vida i la mort és variat. Què influeix en aquest comportament?. Les seves creences, els seus valors, la religió, la societat..? són tota una colla de preguntes que originen l'interès central d'aquest treball: l'esforç d'aproximar-se al procés de mort, de dol des del punt de vista de la religió, i, més concretament, de les creences, valors i guies de comportament que aquesta proporciona als creients. Aquestes i altres preguntes pretenen ser resoltes en aquest treball, a partir de l'estudi d'una mostra concretament centrada en els habitants de la ciutat de Vic.

L'actitud de quatre escriptors catalans davant la Guerra civil (1936-1939) : Joan Sales, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener i Marià Manent

L'objectiu d'aquest treball és aclarir, fins on sigui possible, quines van ser les reaccions de quatre escriptors catalans en esclatar el conflicte, Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener (

Actitud ante el consumo y no consumo de alcohol en estudiantes de preparatoria – México

El objetivo del estudio fue identificar diferencias de actitud entre estudiantes de la educación secundaria consumidores y no de alcohol a través de la Teoría de la Conducta Planeada. Estudio descriptivo transversal con abordaje cuantitativo, con una muestra de 131 adolescentes. Se verifi có que 74% ya habían consumido alcohol y 18.3% tienen consumo dañino. Se constató que las creencias conductuales hacia el consumo eran más altas en los consumidores de alcohol (X=29.32, Mdn=27.50) que en los no consumidores, así con la evaluación de las creencias en sentido positivo son más altas en los consumidores de alcohol (X=17.72, Mdn=9.52) que en los no consumidores, haciéndose necesaria la implementación de programas preventivos que fortalezcan las creencias de los adolescentes, así como estimular las estrategias vinculadas con el fortalecimiento de factores protectores y estilos de vida saludables.

Las relaciones actitud-conducta y'otras variables' a partir de la teoría de Fishbein y Ajzena y del modelo LISREL: Estudio empírico

A través de la investigación presentada en este articulo se ha pretendido operacionalizar la parte predictiva de la Teoria de Acción Razonada, propuesta por Fishbein y Ajzen. Para ello, se ha utilizado la reciente metodologia de 10s modelos de ecuaciones estructurales lineales con variables latentes desarrollados por Joreskog y Sorbom, entre otros. Como dominio se ha delimitado el consumo de tabaco en distintas situaciones sociales. Después de estimar y valorar el modelo predictivo especificado desde la Teoria de Fishbein y Ajzen, se estimo y valoro el modelo generalizado propuesto por Bentler y Speckart y se asumió como mas coherente este modelo generalizado. En el trabajo también se plantean una serie de observaciones para optimizar, sobre todo, la parte metodológica de recogida de datos asociados a estos modelos y se presenta una propuesta para operacionalizar todo el sistema teórico de predicción y explicación de las conductas desde la Teoria de Fishbein y Ajzen.

Anàlisi del coneixement, de l'actitud i de l'ús que fan els cuidadors informals dels malalts d' Alzheimer en el domicili, de les contencions mecàniques i farmacològiques

L’objectiu d’aquest estudi consisteix en saber quins coneixements posseeixen, quines actituds i quin ús fan els cuidadors informals de persones diagnosticades d’Alzheimer en el domicili, de les contencions mecàniques i farmacològiques. Aquest projecte es tracta d’un disseny exploratori, descriptiu i transversal. Per a realitzar-lo es prendrà com a mostra a cuidadors principals informals, que tinguin al seu càrrec persones diagnosticades d’Alzheimer que siguin usuàries de l’atenció primària dels serveis sanitaris públics, de la província de Barcelona. L’estudi integrarà dues fases: la primera consistirà en realitzar una prova pilot a un nombre reduït de persones que servirà per avaluar i perfeccionar l’eina de la recollida de dades (els instruments a emprar seran una enquesta d’elaboració pròpia i entrevistes) i la segona consistirà en efectuar la recollida de dades a partir de l’enquesta modificada i validada en la fase anterior. En la fase pilot es realitzarà l’anàlisi de les dades a través de la tècnica coneguda com <> i en la fase següent, s’utilitzarà el paquet estadístic SPSS versió 21.0.0.

Lideratge i funció directiva. Ofici o actitud? (líder, innovador, emprenedor) (autoestima?)

El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en les persones o en un grup de persones determinat, per a l’assoliment de metes i objectius predeterminats. El líder te la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar a un grup o equip. Capacitat fa referència als recursos i aptituds que té un individu per a exercir una determinada tasca o comesa (no ens diu res de si són innates o adquirides) per tant ens fiquem en un “lio” (habilitats, competències, aptituds, etc.. etc…). Parlem de coneixement. En l’àmbit de l’economia del coneixement “es allò que sabem (encara que no sapiguem que ho sabem) que ens capacita per a l’acció”. Aquí ens tornem a trobar el coneixement innat i el adquirit. En aquest cas, “l’acció” son precisament el que han de fer les persones en relació a un objectiu. En el lideratge la capacitat o coneixement es comportamental i per tant per adquirir-lo cal aprendre comportaments (simulació - estandardització, entrenament, es el mon de l’experiència). Canviar els comportaments es el mes difícil. Per una Escola aniria per formar en el lideratge li aniria millor que estiguéssim parlant de coneixements “memoristics” o de procediment que son molt mes fàcils de formar.

Estudio de la actitud emprendedora: estudiantes de la Universidad Abat Oliba y Catalunya

La societat catalana en general viu un moment de relleu generacional. Una nova promoció d'emprenedors estan contínuament cridant a la porta. Els empresaris catalans reivindiquen el perfil emprenedor del país i confien que aquests nous valors afegits, combinats amb els de la tradicional societat empresarial, permetran afrontar amb garanties aquests moments econòmicament adversos per al conjunt de la societat. En el present treball es té com objectiu principal l’estudi de l’actitud emprenedora dels alumnes universitaris; per la qual cosa es realitza una enquesta entre els estudiantes de la Universitat Abat Oliba CEU durant el període acadèmic 2012-2013. A més a més d’analitzar l’actitud emprenedora dels estudiants també s’estudia la percepció que tenen de les seves habilitats, formacions i capacitat per la creació d’una empresa, la seva experiència, percepcions de la figura d’emprenedors, així com els possibles contactes amb el món empresarial, sent aquest alguns elements que influeixen en l’esperit emprenedor. Finalment, a grans trets s’ofereix un panorama de l’activitat emprenedora a Catalunya. Més concretament, es presenta informació relacionada amb la iniciativa emprenedora i les actituds dels catalans per ser emprenedor.

Actitud de los consumidores navarros y catalanes ante la DO aceite de oliva “Les Garrigues” y la DE “Espárragos de Navarra”

Es compara l´actitud dels consumidors de Navarra i de Catalunya a la DO oli d´oliva “Les Garrigues” i la IGP “Espárragos de Navarra”. A les dues Comunitats alhora de comprar oli i espàrrecs valoren principalment la qualitat, e identifiquen una DO com un producte lligat a un territori. El consumidor català coneix més les DO de Navarra, que no el navarrès les proposades de Catalunya. La IGP “Espárragos de Navarra” és molt considerada a la compra d´espàrrecs, cosa que no succeeix amb la DO oli d´oliva “Les Garrigues”.

Actitud de los docentes respecto al mediador y la necesidad de formación en educación intercultural

En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de «profesionales» que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. Primeramente se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la administración y las instituciones. Al ser una práctica nueva está aún llena de interrogantes, pero al notar que no se está produciendo paralelamente una reflexión y clarificación de sus fundamentos nos parecía un momento pertinente para examinar su desarrollo, por ello hemos realizado una encuesta al profesorado de enseñanza obligatoria (n=740) que nos han proporcionado su percepción.

Verbs d'actitud

En aquest article es defi neix la classe dels verbs d'actitud, tant intensionalment, a partir de criteris sint àctics i sem àntics, com extensionalment. Quant a la sintaxi, s'observa que els verbs que pertanyen a aquest grup presenten almenys una estructura distintiva compartida; pel que fa a la sem àntica, a m és d'identifi car-hi els mateixos components de signifi cat, s'ha observat que presenten també el mateix tipus general d'estructura esdevenimental. La hipòtesi de treball és la de Levin [6] -els verbs que tenen el mateix signifi cat comparteixen el mateix comportament sintàctic-, encara que amb alguns matisos. El punt de partida és tamb é la classifi cació d'aquesta autora, sobre la qual es proposa una reagrupaci ó en funci ó dels criteris esmentats.

En olor de santidad. La actitud del cristianismo hacia la cultura del baño

Los primeros siglos de la historia del cristianismo contemplaron la aparición del ascetismo, un movimiento que propugnaba el abandono de los modos de vida típicamente urbanos que caracterizaron el mundo grecolatino con el que los ascetas deseaban romper. Los hábitos higiénicos simbolizaban en buena medida este mundo del que deseaban alejarse. Así, los relatos de vidas de eremitas están llenos de referencias a esta ruptura con la cultura del baño. Jerónimo, gran defensor del anacoretismo, critica la higiene, en más de una ocasión, con palabras que recuerdan a ciertos pasajes de los Evangelios. La prohibición del baño también se encuentra en las primeras reglas monásticas. Estas posturas extremistas no representaban la opinión oficial de la Iglesia ni la de la gran masa del vulgo que profesaba la religión cristiana, quien continuaba frecuentando las termas. Los obispos de algunas ciudades, incluso, fueron los responsables de que determinadas termas públicas continuaran en uso.

Algunos determinantes psico-sociales que explican la actitud hacia la detección oportuna de cáncer cervico uterino : estudio de campo realizado en mujeres mayores de 15 años con vida sexual en la ciudadde Apodaca, N. L.

Tesis (Maestría en Enfermería con Especialidad en Salud Comunitaria) UANL

Autoconcepto, autoestima y actitud de la mujer ante el climaterio

Tesis (Maestría en Ciencias de Enfermería) UANL

Conocimiento, autoestima y actitud de la mujer ante el climaterio

Tesis (Maestría en Ciencias de Enfermería con Enfasis en Salud Comunitaria) UANL

Efectos de la adaptación al estilo de aprendizaje sobre el desempeño y la actitud de los estudiantes en un medio ambiente de instrucción asistida por computador

UANL