A Internacionalização do setor vinícola: o caso da Quinta da Aveleda

Dissertação apresentada ao Instituto Superior de Contabilidade e Administração do Porto para a obtenção do grau de Mestre em Empreendedorismo e Internacionalização. Orientada pela Professora Doutora Maria Clara Dias Pinto Ribeiro

Contribuição para o estudo do tratamento de efluentes da indústria vinícola

Dissertação apresentada na Faculdade de Ciências e Tecnologia da Universidade Nova de Lisboa para a obtenção do grau de Mestre em Engenharia do Ambiente,perfil Sanitária

La producció vinícola i els tallers d’àmfores a l’ager Tarraconensis i l’ager Dertosanus

L’objectiu d’aquest estudi és plantejar un estat de la qüestió sobre la producció vinària i d’àmfores en època romana a l’àrea de l’ager Tarraconensis i les terres de l’Ebre (possiblement corresponents al territorium de Dertosa), intentant posar en relació el testimoni arqueològic sobre els elements de transformació agrícola (premses, dipòsits) i la producció i distribució de les àmfores. S’ha pogut documentar una producció primerenca d’àmfores de la forma Dressel 1 en època tardorepublicana, reduïda pel que ara sabem a la zona de l’Alt Camp, i potser també present a la zona de Dertosa (forn del Mas d’Aragó). Tanmateix, la producció més important correspon a l’època altimperial. En època d’August es documenta l’aparició dels tallers de l’ager Dertosanus, així com a la part oriental de l’ager Tarraconensis (Darró, el Vilarenc) i al taller de la Canaleta (Vila-seca), on es produïren àmfores de la forma Oberaden 74. Tanmateix, fou en plena època julioclàudia quan les figlinae de l’àrea del Baix Camp es posaren en marxa, amb la producció d’àmfores de les formes Dressel 2-4 i 7-11. Aquesta producció es relaciona amb el vi de Tarraco al qual fan referència les fonts escrites llatines, i arqueològicament sembla que es pot perllongar almenys fins a final del segle II i inici del III.

Anàlisi econòmica financera del sector vinícola català

Objecte: El present treball reflecteix l'anàlisi econòmica financera de les grans indústries elaboradores de vi a Catalunya en el període 2008-2012. S'ha considerat la indústria vinícola per ser un sector estratègic dintre de l'agroalimentació catalana, considerada primer clúster agroalimentari d'Europa segons dades de l'observatori de clústers de l'Stockholm School of Economics. L'estudi posiciona aquestes indústries dintre del sector agroalimentari català i espanyol i presenta els principals indicadors econòmics i financers per tal de diagnosticar la salut d'aquestes empreses en el període 2008-2012 mitjançant una anàlisi a curt i llarg termini, una anàlisi de resultats i una anàlisi dels canvis patrimonials i dels fluxos d'efectiu de les empreses vinícoles. Disseny/metodologia: Les dades utilitzades provenen dels estats comptables de les indústries vinícoles en el període 2008-2012, en concret, es recull una mostra d'empreses catalanes que elaboren vi amb uns ingressos d'explotació mínims de 5.700.000 € i uns actius mínims de 2.850.000 €, que presenten comptes anuals normals seguint el que disposa el Pla General Comptable en aquest període, i que majoritàriament són grans empreses sobre les que es porta a terme l'anàlisi econòmic financer mitjançant l'estadística descriptiva oportuna arribant a uns resultats i conclusions. Aportacions i resultats: L'estudi permet assenyalar que les empreses vinícoles en aquest període gaudeixen d'una bona salut econòmica i financera, amb un reduït nombre d'empreses que concentren gran part de les vendes. Tot i que les vendes hanaugmentat, s'experimenta una reducció dels resultats econòmics per l'augment de les despeses d'explotació en aquest període. Per tant, no gaudeixen d'una gestió eficient de les despeses. Limitacions: Seria convenient estendre la mostra a petites empreses vinícoles i arribar fins a dades actuals per confirmar els canvis de tendència en l'anàlisi econòmica i financera. Implicacions pràctiques: Permet valorar la projecció d'aquest sector en els últims anys a Catalunya, per prendre les oportunes decisions econòmiques al respecte. Implicacions socials: Els resultats permeten posar de manifest canvis que cal fer en el sector, per tal de que les empreses segueixin ben posicionades. Valor afegit: Per les associacions, cooperatives i empreses vinícoles en general, dóna informacions econòmiques i financeres rellevants de la salut empresarial de les empreses del vi en aquest difícil període, amb indicacions a seguir per assolir els reptes de futur.

Dinâmica estratégica da Vinícola Miolo Ltda e o Vale dos Vinhedos

O principal pólo vitivinícola do Brasil é a Serra Gaúcha, onde se concentra 95% da produção nacional. Neste trabalho é apresentada uma contextualização do setor vitivinícola, sendo utilizadas as abordagens de cluster, redes de cooperação produtiva, estratégia e empreendedorismo para embasar sua análise. A estratégia de pesquisa utilizada foi o Estudo de Caso, abordando a dinâmica da Vinícola Miolo e do Vale dos Vinhedos. Foram identificados os fatores facilitadores e inibidores do seu desenvolvimento e é proposto o estudo de sua extensão a outras regiões ou setores produtivos. Sugestões de ação para melhoria do setor vitivinícola são apresentadas. Finalmente, são elencadas algumas idéias de trabalhos futuros.

A inteligência competitiva como difusora da ação estratégica: diagnóstico do setor vinícola de Bento Gonçalves - RS

The transformation that occurs in the scenery of the companies at this moment, leads them to a competitive environment, making exist more demands of the organizations, turning them more efficient. The companies search each time for more knowledge to follow this transformation, existing the concerning in the adequate way of arranging an organizational strategy that really works. The companies that really get to stand out through a clear, flexible and evolutive strategy have some strength that leads them, followed by directed information to the development of this strategy. This essay analyses the competitive intelligence of the winegrowing sector of Bento Gonçalves, through the establishment of the variable motive-power, organizational strategy and distinguished information. This way, we seek to make a research of this sector improving its peculiarities. The essay starts with the definition of the problem, characterizing the sector through a historic, problem and studied theme. On the theoretical reference, there is an evolution through the variable considered vital to the instauration of the competitive intelligence, beginning from the information to motive-power, organizational strategy, to the strategic information directed to the action. The results of this essay are in a chapter (Competitive Intelligence Analysis), which has the objective to analyze the research through a diagnosis of the winegrowing sector. This essay evaluates the winegrowing sector of Bento Gonçalves, with clear and defined strategies according to its objectives, but it¿s still not achieving in its greatest part to establish an organizational competitive intelligence.

Uma Contribuição à Contabilidade das Sociedades Cooperativas: Estudo de Caso sobre a Contabilização dos Atos Cooperativos e não Cooperativos em uma Cooperativa de Produção Vinícola do Sul do Brasil, de Acordo com a Norma Brasileira de Contabilidade - NBC T 10.8.

The main goal of this study is to contribute to the understanding of the appropriate accounting treatment of the operations in cooperatives, which differentiates them from other Brazilian commercial societies. This treatment is objectively examined under the lens of the norm NBC T 10.8 of Federal Council of Accounting, which determines distinction between cooperative acts and non-cooperative acts. The theoretical foundation of this paperwork is centered in examining, from both the cooperative doctrine and the accounting theory viewpoint, the issues related to the origin, nature and purpose of the cooperatives, as well as the accounting regulation applicable to them. The author developed a method to treat adequately the norm NBC T 10.8 and applied it to a case study of a wine producer cooperative in southern Brazil. As a result of this work, it is demonstrated that NBC T 10.8 eliminated a historical deficiency that permeated the accounting practice in cooperatives, whose accounting procedures - implicit in both technical and scientific content in NBC T 10.8 ¿ are presented in a detailed manner.

Potencial vinícola y enológico del Pirineo y Prepirineo.

El Pallars està vivint una renaixença en el món del vi. Cap al 1860, la vinya sestenia per tot el Pallars i arribava fins a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), sens dubte la vinya i el vi era un dels pilars més importants de l'economia local en aquells anys. Però cap a principis de segle XX, i com a conseqüència de la plaga de la fil·loxera, aquest cultiu va anar desapareixent del Pallars coincidint amb una greu crisi socioeconòmica. La situació actual, amb unes previsions climà - tiques que ens introdueixen en un escenari canviant d'augment de temperatures i un empitjorament de la pluviometria, planteja una oportunitat viable i real de consolidació de cellers d'elaboració de vi de qualitat a aquesta part del Pirineu. Recentment, el Pallars està vivint amb illusió la recuperació del cultiu de la vinya i l'elaboració de vi.