966 resultados para UN protocol
Resumo:
El treball té l’objectiu de dissenyar un protocol d’actuació que contempli aspectes sobre prevenció, detecció i intervenció contra l’absentisme escolar i la desescolarització al municipi. Per a això s’ha desenvolupat una diagnosi municipal d’anàlisi de la realitat sobre el tema, fent èmfasi en la intervenció socioeducativa que s’ha de realitzar per a tractar el fenomen des d’una perspectiva holística i global
Resumo:
La signatura d'un protocol de col·laboració mútua entre la Universitat de Girona i l'associació PostScriptum Alumni UdG significa una nova oportunitat en la creació d'un espai comú per als antics estudiants de la UdG.
Resumo:
L’origen d’aquest projecte neix en la necessitat de crear un sistema de reserves hoteleres on-line integral i amb connectivitat amb altres sistemes de reserves. S'ha optat pel protocol de comunicació OTA(Open Travel Alliance), es tracta d'un protocol de comunicació XML ideat per empreses del sector turístic dels Estats Units per la necessitat comuna d’unes especificacions tècniques que permetessin la comunicació electrònica de la informació
Resumo:
El present estudi té com a principal objectiu el disseny d'un Sistema d'informació Ambiental (SIA). El principal instrument utilitzat per obtenir la informació amb aquest sistema d'informació són els indicadors. Concretament, el SIA ha estat desenvolupat per ser usat en els processos de gestió integrada de zones costaneres (ICZM), de manera que els indicadors emprats intenten ser representatius dels principals elements econòmics, socials i ambientals que interactuen en les zones costaneres. El procés de disseny d'aquest Sistema d'Informació Ambiental es pot dividir en diferents sub-objectius: - el primer consisteix en la recerca de tota la informació socio-econòmica i ambiental actual que es consideri necessària. A banda d'aquesta informació s'ha de generar aquella informació que es consideri important per a la gestió i per la comprensió de la situació actual dels sistemes naturals que es troben a la zona d'estudi. - el segon objectiu és la creació del sistema d'indicadors, dividits en: sectorials, de gestió i de condició. Cada indicador ha de tenir un protocol pel seu càlcul i la seva futura repetició. Un cop mesurats es representaran gràficament per facil itar la seva interpretació. - el darrer objectiu consisteix en l'anàlisi i en la síntesi dels resultats obtinguts del càlcul dels indicadors. Per la síntesi s'utilitza una anàlisi de components principals que es tradueix en un conjunt d'indicadors estratègics. Per l'anàlisi s'utilitza l'equació I.P.A.T. que ens ha de permetre relacionar els resultats obtinguts mitjançant els indicadors amb la sostenibilitat territorial de l'àrea d'estudi. - Finalment, de les conclusions s'han de despendre una sèrie de recomanacions per als gestors i per l'empresa privada, amb la finalitat d'assolir una gestió més sostenible de la zona costanera. En el disseny del SIA i per tal d'assolir els diferents objectius, s'ha utilitzat el model conceptual D-P.S.I.R. d'anàlisi dels conductors "drivers" (D), les pressions (P), els estats (S),els impactes (I) i les respostes (R). Aquest model està àmpliament reconegut per la OCDE i altres organitzacions internacionals, i és emprat en l'anàlisi de la problemàtica ambiental.
Resumo:
The trafficking of women has attracted considerable international and national policy attention, particularly since the UN Protocol to Prevent, Suppress and Punish Trafficking in Persons, Especially Women and Children (2000), of which the Australian Government has been a signatory since 2005. The provision of health and community services for trafficked women is a central feature of this Protocol, but in Australia service provision is made difficult by how trafficked women are understood and treated in policy and legal terms. This study aimed to explore the provision of health and community services for trafficked women in the Greater Sydney region through a series of interviews with government and non-government organisations. The findings reveal that services have been inaccessible as a result of sparse, uncoordinated, and poorly funded provision. The major obstacle to adequate and appropriate service provision has been a national policy approach focusing on 'border protection' and criminalisation rather than on trafficked women and their human rights. We conclude that further policy development needs to focus on the practical implications of how such rights can be translated into the delivery of health and community services that trafficked women can access and be supported by more effectively.
Resumo:
Australian policy makers recognise women who are trafficked to Australia (and these are largely for the purposes of sexual exploitation) primarily as victims of crime. The main public mechanism by which the "problem" of trafficked people in Australia is managed is the criminal law. At the same time, however, as a signatory to the UN Protocol on Trafficking and the Declaration of Human Rights, the Australian Government also recognises the rights of women trafficked to Australia to access health and community services in the wake of the health damage and trauma they often incur as a consequence of their experience. Current evidence suggests that trafficked women in Australia face considerable barriers in being able to avail themselves of such a right and of the services that accompany it. This paper explores the tensions posed by Australian policy and service approaches to trafficked women in light of the concept of social citizenship and the ways in which it is mediated in the Australian context by national border protection policy.
Resumo:
In 2015 the UN Secretary-General established an External Independent Review to review how the United Nations has responded to allegations of child sexual exploitation and child sexual abuse, and to make recommendations concerning how the United Nations should respond to allegations in the future. This submission to the Review Panel draws on literature regarding children's rights, the nature of child sexual abuse, international instruments and policy, the nature of institutional child sexual abuse, and the CAR case itself. It makes recommendations for reform of UN protocols and procedures to better prevent child sexual abuse, and to improve responses to future occurrences.
Resumo:
L’objectiu d’aquest projecte fi de carrera és en primer lloc, determinar les modificacions a realitzar en el laboratori de lubricants i combustibles de l’EPS per a la utilització de l’espectrofotòmetre d’absorció atòmica de flama; en segon lloc, posar a punt l’aparell establint els paràmetres i les condicions d’assaig idònies per a portar a terme les anàlisis de metalls de desgast presents en olis lubricants usats de motors de combustió interna. I finalment, establir un protocol de treball al laboratori i estudiar la viabilitat d’oferir el servei d’anàlisi de lubricants a empreses i particulars
Resumo:
El objetivo de este trabajo de grado es describir una disputa política por el significado del concepto de explotación en el marco de la redacción del “Protocolo para prevenir, reprimir y sancionar la trata de personas, especialmente mujeres y niños”, en el cual se define aquello que se entiende por trata de personas. La construcción de este concepto excluye e invisibiliza otros tipos de explotación comunes en el sistema de producción capitalista contemporánea que pertenecen al universo de violencia objetiva sistémica a través del énfasis en la explotación sexual que hace parte de la violencia subjetiva.
Resumo:
Presentamos un trabajo de investigaci??n dentro del contexto educativo de ense??anza secundaria obligatoria (ESO) en las Illes Balears con la finalidad de estudiar el burnout y determinar el grado en que esta enfermedad afecta a la poblaci??n docente que actualmente imparte clase en los institutos p??blicos de secundaria, teniendo en cuenta variables como el cansancio emocional, la despersonalizaci??n y la realizaci??n personal. La muestra viene determinada por nueve centros de ESO, uno por mancomunidad, elegidos al azar. El instrumento utilizado para realizar esta investigaci??n ha consistido en un protocolo de recogida de informaci??n autoadministrado que se basa en variables personales. As?? mismo, hemos utilizado el MBI (Inventario de Burnout de Maslach), que es un instrumento que ha demostrado una gran consistencia y fiabilidad en diferentes estudios.
Resumo:
La formiga argentina (Linepithema humile) està catalogada com una de les cent pitjors espècies invasores del món per ISSG (Invasive Species Specialist Group). Ha envaït gran part de les àrees mediterrànies i subtropicals mundials. La seva presència a la província de Girona podria estar relacionada amb el comerç marítim del suro entre Amèrica del sud i la Península Ibèrica, a través de l’arribada de nius en les mercaderies transportades fins als ports (Sant Feliu de Guixols). L’estudi es centre en la ciutat de Girona, determinant les zones amb presència de la formiga i proposar mesures de gestió basades en l’educació i la prevenció. Es mostregen quatre zones de la ciutat segons una metodologia adapatada a l’àrea urbana. Amb tot això s’obté una cartografia acurada de la presència i abundància de la formiga a les quatres zones, s’estableix un protocol de mostreig i es fa una proposta amb les mesures idònies per al control de la prevenció per tal d’evitar-ne l’expansió
Resumo:
Estudi sobre la població del fartet, dissenyant un protocol de seguiment de la seva població amb una proposta de mesures per a la gestió i conservació de l’espècie. L’estudi es centre al Baix Ter, terme municipal de Torroella de Montgrí i concretament a la bassa de Fra Ramon i a les noves llacunes de la Pletera. El fartet és una espècia protegida per la Llei 3/88
Resumo:
La pràctica que es presenta, s’ha pensat per a l’assignatura de Física de primer en la qual, entre d’altres competències, hi ha la d’aprendre a interpretar qualitativament i quantitativament un conjunt de dades en un protocol marc. En aquest sentit, es proposa una pràctica en què l’alumne no només ha de fer els càlculs i interpretar-los sinó que a més pot treballar en definir aspectes que facin que un treball plantejat en abstracte s’acosti més o menys a alguna realitat, depenent dels seus interessos.