1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
El presente trabajo es el resultado de una investigacin acerca de las primeras influencias a partir de las cuales se concibieron el imaginario, el sistema pedaggico y la tcnica interpretativa de Constantin Sergeyevich Stanislavsky (1863-1938). Las ideas extradas del estudio se presentan a travs de tres bloques principales: el contexto histrico-teatral en Rusia; la infancia y juventud de Stanislavsky; y las influencias del romanticismo y el realismo ruso hasta la creacin del MAT en 1898
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistòria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crítica i comentari dels recursos seleccionats.
Resumo:
Luigi Pirandello (1867-1936) affida alle pagine del suo ultimo dramma, I Giganti della montagna, lestrema riflessione sul rapporto tra lesperienza artistica e la vita, attraverso il mito, inteso come possibilit di ricreazione e rinnovamento. Il rapporto tra persona e personaggio costituir il punto di partenza per lanalisi dello spazio drammatico, luogo emblematico del dialogo tra larte e la vita, incarnato nella personalit dei protagonisti: il mago Crotone e la contessa Ilse. Il riconoscimento finale della capacit salvifica e creativa dellarte riveler il confine friabile che separaed unisce al contempola vita e il palcoscenico.
Resumo:
El llibre gira entorn de lorigen del drama com a espectacle. Fa una recerca de les arrels del gnere dramtic tant a Egipte com a Grcia per observar-ne el context dorigen. Es constata que la msica, el teatre i la dansa es vinculaven directament amb els primers drames sacres. Les experincies escniques egpcies sn comparades amb les incipients experincies teatrals gregues, que desembocarien en el naixement de la tragdia. En aquest bressol, les figures dOsiris i Dions fonamenten el relat mtic de les primeres representacions teatrals, on es produeix una connexi entre les prctiques rituals, l's del mite com a expressi d'una conducta i la codificaci dels seus continguts en un llenguatge escnic. Tamb saborden les circumstncies que van portar les experincies teatrals d'aquestes dues civilitzacions per camins diferents i van permetre assentar les bases del teatre occidental.
Resumo:
La seqncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referncia a aquesta seqncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tcnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci a sis obres concretes que o tenen importncia a causa de la seva influncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix m'ha influt per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la msica al voltant de la mort.
Resumo:
Ps-graduao em Histria - FCLAS
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un grup dalumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006."Tristany i Isolda" representa un dels grans mites ertics moderns. A travs de les diferents versions de les fonts medievals i de les ms contempornies ms estimades per melmans, Wagner i Bdier, es defineixen semblances i diferncies i els trets principals dels personatges, arguments, espais... L'estudi d'aquestes obres constata que la finalitat de tots els creadors era, almenys a efectes interpretatius, la mateixa. s evident que tant Toms com Wagner intentaven plasmar les alegries i els sofriments dels eterns amants, per potser per influncia de Plat mostren un procs catrtic i redemptor de dos individus a travs de l'amor que es converteix en una via cap a un eixamplament tan enorme de la conscincia que no pot desembocar sin en la mort, el punt en qu dos amants es converteixen en un nic al, el punt en qu dos ssers satisfacin individualment els seus anhels de felicitat collectiva. Partint d'aquesta idea, com el lector comprovar a les conclusions, es pot sostenir la tesi que aquest tipus de relaci en qu l'anhel de saviesa vital s tan exacerbat es correspon generalment amb una actitud lesbiana. I s que, perifrasejant Wagner, tot rau en aprendre a morir.
Resumo:
La prctica consisteix a crear una pgina web monogrfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagora (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagora, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la història amb la llegenda de Bernat de Ribagora.
Resumo:
El repte que es planteja als museus en el nou milleni s molt important. Han de ser capaos no noms de mantenir un pblic fidel sin tamb de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'accs a la informaci. I el cam per aconseguir-ho passa per l'explotaci de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
La bomba atmica "representa la perfeccin del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser ms malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. p. 218 ). Aquesta s la reflexi de Peter Sloterdijk sobre la humanitat que ha provocat aquesta barbrie, sent conscient que aquesta no pot ser ms maligna ni provocar ms dolor, desprs de destruir conscientment una ciutat sencera junt amb els seus habitants innocents. Per com es van sentir els hibakusha, supervivents de l'atac nuclear, i a qu van quedar reduts els ciutadans d'Hiroshima i de Nagasaki, havent patit aquesta maldat en la prpia pell? Desprs d'aquesta tragdia, molts d'aquells que van sobreviure van decidir explicar la seva experincia, donant lloc al conegut com genbaku bungaku o literatura de les bombes atmiques. En aquest estudi hem escollit dues de les obres ms importants del gnere per tal d'analitzar com aquesta vivncia va afectar a les seves vctimes. En primer lloc, hem analitzat Flors d'Estiu, de Tamiki Hara, primer relat en ser publicat que, en poc ms de vint pgines, descriu l'infern viscut pel propi autor i com aquesta visi de l'apocalipsi i el sofriment absolut el va marca per sempre ms. En segon lloc, hem analitzat Pluja Negra, escrita per Mabusi Ibuse, autor que, tot i no haver sigut testimoni directe de la tragdia, va aconseguir copsar el sentiment dels hibakusha, escribint una de les millors novelles del gnere. Per tal d'estudiar les obres hem seguit un cam del general al particular. Analitzant el context histric, ens hem pogut fer una idea de qu va significar la postguerra, des de la poltica sota la guia nord-americana a la reconstrucci econmica i tamb una societat que, perdent-ho gaireb tot, va haver de tornar a comenar. Desprs, hem volgut endinsar-nos en la literatura del perode, analitzant, junt amb el propi genbaku bungaku, dos dels gneres ms importants, el burai ha o escola decadent, i el nikutai bunaku o literatura de la carn. Finalment, hem analitzat les prpies obres, veient com els textos es veuen impregnats de tristesa i confusi. Desprs de veure com tota la seva vida s'esmicolava en qesti de segons, els protagonistes d'aquests dos textos queden totalment desolats, veient com ho han perdut tot, des de la seva identitat fins la seva esperana en la prpia humanitat.
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
