Els tòpics literaris en la música de Sopa de Cabra

El treball ha analitzat les lletres de Sopa de Cabra en relació als tòpics literaris. La realització d'entrevistes a en Gerard Quintana i en Pep Blay com a persones directament implicades en la creació literària de les lletres ha permès conèixer el procés d'elaboració de les lletres de les cançons. S’ha demostrat la pervivència dels tòpics de l'època clàssica, encara útils per connectar amb la joventut. Per tant, s’ha comprovat la vigència de la literatura en la música actual i els seus fonaments literaris.

Tocant totes les tecles: Vicenç Sabater, un obrer de la música

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. El treball tracta sobre la petita memòria històrica en la faceta de l'oci de la nostra societat , el ball i la música concretament, centrat en la memòria de l'avi de l'autor, músic, arranjador i compositor. Es tracta doncs, d'una investigació sobre la música de ball a Barcelona i a Catalunya, i en general també a Europa, atès que gràcies a les vivències d'en Vicenç Sabater (l'avi), es relata com era la seva feina i el seu ofici, el de músic. La recerca està ordenada cronològicament, començant pel seu naixement (1930), la formació i les primeres actuacions, passant per tota la seva vida personal, però sobretot professional, i conclou amb un epíleg sense el qual el treball de recerca no tindria sentit, ja que aquest explica com el Vicenç no s'ha jubilat mai, perquè sempre ha estat treballant amb la música, i perquè sempre que el seu físic li permeti, ell s'hi seguirà dedicant. El treball inclou un apartat destacat de la llarga etapa (30 anys) de Sabater amb el grup musical 'Rudy Ventura y su conjunto'. Molta d'aquesta informació s'obté a través d'entrevistes a dos dels cinc integrants del grup: el mateix Jaume Ventura, i en Joan Antoni Calvet, cantant i bateria, respectivament. Apartat que, dissortadament, s'ha convertit en el meu involuntari i modest homenatge a Jaume ('Rudy') Ventura , recentment traspassat.

Under the Stones, the beach. Vínculos generacionales y pulsiones subversivas en el cine a través de los Rolling Stones

Este trabajo busca investigar el fenómeno de lo generacional en el cine a través de su relación con la música. Para ello, utiliza como punto de partida la filmografía de los Rolling Stones y aplica elconcepto de aura de Walter Benjamin. Así, explora las tensiones generacionales entre jóvenes y adultos, que se reflejan en los ámbitos del creador, la audiencia y la industria como tensiones entre invención y comercialización, entre libertad y represión o entre rebeldía y conservadurismo. De ese modo, procura identificar en la puesta en escena la capacidad contracultural del cine que apela a lo juvenil y oponerla a los simulacros oportunistas que utiliza el sistema de la industria cultural.

Informe de resultats de la recerca: "Avaluació dels continguts especí­fics de la formació del mestre d'educació musical de la Universitat de Barcelona: punts forts i punts febles"

Aquest informe és un resum dels resultats obtinguts pel grup de recerca GREMI de la UB. Aquests resultats mostren el perfil de l'alumnat i del professorat tutor del pràcticum II de la titulació de Mestre en Educació Musical a la UB i les seves opinions respecte als continguts musicals treballats durant aquests estudis i llur aplicabilitat a l'escola primària

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup en els entorns escolars

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup de tots els alumnes d’una mateixa aula constitueix el títol del meu Treball Final de Grau. Amb aquesta recerca he volgut conèixer la importància de la música per l’educació i els beneficis que aporta als nens i nenes d’Educació Infantil. També he aprofundit en la inclusió escolar, ja que la música per si mateixa pot reduir barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes. A partir de tota la recerca bibliogràfica, he realitzat entrevistes a diferents professionals de l’educació per tal de valorar la visió que hi ha avui en dia sobre el tractament de la música a les escoles. Així mateix, s’ha portat a terme una intervenció educativa basada amb pràctiques musicals per tal de corroborar si la música contribueix favorablement a la inclusió i cohesió de grup. Finalment, s’han relacionat conceptes i s’han extret conclusions sobre el paper de la música en relació a la inclusió educativa.

La Veu de l'alumnat en pràctiques i dels recents egressats com a font d'informació privilegiada en la reformulació dels plans d'estudis en mestre en educació musical

Dins del procés d’avaluació i optimització del plans d’estudi d’Educació musical per afrontar amb èxit les exigències del nou Espai Europeu d’Educació Superior, des del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la Facultat de Formació del Professorat de la UB hem realitzat, aquest darrers dos anys, dues investigacions consecutives i complementàries destinades a recollir la informació més valuosa des de la pròpia veu dels estudiants de l’ensenyament. En un primer moment, el Grup de Recerca en Educació Musical i Innovació (GREMI), va portar a terme un estudi basat en l’opinió dels alumnes en pràctiques a les escoles (durant el darrer semestre d’estudis), i en l’opinió dels mestres especialistes tutors de les escoles que els acollien. L’anàlisi i la valoració de la informació recollida d’aquestes dues fons va permetre detectar els punts forts i febles de la seva formació inicial. En un segon moment, (en l’actualitat), es realitza un segon estudi amb la mostra corresponent a l’alumnat egressat en educació musical de la UB dels darrers tres anys. La intenció final és la de triangular els resultats obtinguts des de les diverses fonts en els dos estudis realitzats i utilitzar aquestes opinions en discussions i reflexions per conèixer les necessitats actuals tant en l’ensenyament de la música a l’etapa d’educació primària, com en les necessitats de formació dels futurs mestres que impartiran l’esmentada matèria artística a l’escola. Aquesta comunicació posarà l’èmfasi no tant en les conclusions dels dos treballs de recerca realitzats (interessants, bàsicament, pel propi ensenyament), sinó en el propi procés investigador tant quant el que representa que la mostra estigui formada per alumnes i ex-alumnes, com les tècniques de recollida d’informació elaborades i emprades en els estudis (i adaptables a qualsevol altre ensenyament)

Organización de actividades alrededor de un cuento : la cabra y los siete cabritillos.

Se presenta un taller de actividades relacionadas con el área de comunicación y expresión y los cuentos titulado 'La cabra y los siete cabritillos'. Se presentan seis bloques temáticos: lenguaje oral, aproximación al lenguaje escrito, expresión plástica, expresión musical, expresión corporal, relaciones, medida y representaciones en el espacio escrito, el paisaje, habilidades perceptivo-motrices y aspectos cognitivos y relacionales de la vida cotidiana. Cada bloque tiene su parte teórica donde se explican todos los aspectos relacionados con el tema y su parte práctica de actividades tales como contar un cuento utilizando el vocabulario adquirido en la teoría o dibujar los personajes de un cuento para luego representar en un escenario.

Efeitos do andamento musical sobre a frequencia cardiaca em praticantes de ginastica aerobica com diferentes niveis de aptidão cardiorrespiratoria

Universidade Estadual de Campinas. Faculdade de Educação Física

TRAVELLING THROUGH PITCH SPACE SPEEDS UP MUSICAL TIME

SEVERAL MODELS OF TIME ESTIMATION HAVE BEEN developed in psychology; a few have been applied to music. In the present study, we assess the influence of the distances travelled through pitch space on retrospective time estimation. Participants listened to an isochronous chord sequence of 20-s duration. They were unexpectedly asked to reproduce the time interval of the sequence. The harmonic structure of the stimulus was manipulated so that the sequence either remained in the same key (CC) or travelled through a closely related key (CFC) or distant key (CGbC). Estimated times were shortened when the sequence modulated to a very distant key. This finding is discussed in light of Lerdahl's Tonal Pitch Space Theory (2001), Firmino and Bueno's Expected Development Fraction Model (in press), and models of time estimation.

Musical genres: beating to the rhythms of different drums

Online music databases have increased significantly as a consequence of the rapid growth of the Internet and digital audio, requiring the development of faster and more efficient tools for music content analysis. Musical genres are widely used to organize music collections. In this paper, the problem of automatic single and multi-label music genre classification is addressed by exploring rhythm-based features obtained from a respective complex network representation. A Markov model is built in order to analyse the temporal sequence of rhythmic notation events. Feature analysis is performed by using two multi-variate statistical approaches: principal components analysis (unsupervised) and linear discriminant analysis (supervised). Similarly, two classifiers are applied in order to identify the category of rhythms: parametric Bayesian classifier under the Gaussian hypothesis (supervised) and agglomerative hierarchical clustering (unsupervised). Qualitative results obtained by using the kappa coefficient and the obtained clusters corroborated the effectiveness of the proposed method.

MUSICAL ANALYSIS OF THE PRELUDE N.1, LA COLOMBE, BY OLIVIER MESSIAEN

This work proposes an association between musical analysis techniques developed during the twentieth and the twenty-first centuries, presented by authors like Felix Salzer and Joseph Straus, and the musical theory concepts presented by Olivier Messiaen, for the analysis of Prelude n(o) 1, La Colombe. The analysis contributes to broaden the theory concepts presented by the composer. In the Conclusion we trace lines of an authorial sonority by Olivier Messiaen.

MULTIDIMENSIONAL SCALING OF MUSICAL TIME ESTIMATIONS

The aim of this study was to identify the psycho-musical factors that govern time evaluation in Western music from baroque, classic, romantic, and modern repertoires. The excerpts were previously found to represent variability in musical properties and to induce four main categories of emotions. 48 participants (musicians and nonmusicians) freely listened to 16 musical excerpts (lasting 20 sec. each) and grouped those that seemed to have the same duration. Then, participants associated each group of excerpts to one of a set of sine wave tones varying in duration from 16 to 24 sec. Multidimensional scaling analysis generated a two-dimensional solution for these time judgments. Musical excerpts with high arousal produced an overestimation of time, and affective valence had little influence on time perception. The duration was also overestimated when tempo and loudness were higher, and to a lesser extent, timbre density. In contrast, musical tension had little influence.