Determinació de l’estat de seguretat alimentària de dues zones d’Etiòpia i de les variables socioeconòmiques que les afecten

L’objectiu d’aquest estudi ha sigut generar dades especifiques locals de dos zones agroecològiques diferents d’Etiòpia ( el woreda Wukro i el woreda Abaya), mesurar l’estat de seguretat alimentària de la seva població, i els determinants socioeconòmics que els afecten, així com identificar els principals problemes metodològics, interpretatius que afecten a aquestes mesures i, en conseqüència, les intervencions que se’n poden derivar.

Seguretat Invisible: Port aventura

A Port Aventura la nostra prioritat per damunt de tot és la seguretat: - Seguretat a les atraccions. - Seguretat alimentària. - Seguretat patrimonial/física.

Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya

Josué Sallent, Director del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, CESICAT, parla de la seguretat des del punt de vista de l'administració autonòmica

Recomanacions sobre pràctiques higièniques per embotits fermentats tradicionals

La seguretat i qualitat dels aliments és actualment una de les majors preocupacions dels consumidors europeus i una prioritat política en Estats Units i Europa, a través del Programa Agenda 2000 i el Llibre Blanc de seguretat alimentària (2000). Aquest llibre blanc va indicar 3 prioritats: 1. Crear una Agència Europea dels Aliments, 2. Implementar un enfocament coherent de la granja a la taula en termes de legislació alimentària, 3. Establir el principi a partir del qual la responsabilitat clau de la seguretat alimentària recau en els operadors alimentaris. Els estats membres són els encarregats de vigilar i controlar a aquests productors i la Comissió Europea comprova l’eficiència dels Estats per a controlar-los (subsidiari). La legislació comunitària estableix els objectius de les normes d’higiene (en vigor des del 20 de maig del 2004) a través de l’ús d’un enfocament integrat de tota la cadena alimentària (des de la granja a la taula), per a garantir un alt nivell de protecció en termes de seguretat sanitària dels productes alimentosos. A Europa, els productes artesanals i/o tradicionals gaudeixen d’una posició privilegiada als ulls dels consumidors que demanden productes autèntics, de qualitat i d’origen garantit.

Influencia de antioxidantes naturales y aditivos en la estabilidad y seguridad de la carne de

El principal objetivo del proyecto fue valorar la mejora en la estabilidad oxidativa y en la calidad sensorial a que puede dar lugar la suplementación de las dietas de pollo y pavos con antioxidantes, y apreciar la incidencia de la administración de enrofloxacina sobre la seguridad abiótica de la carne fresca. Se puso un interés especial en el estudio de las posibles interacciones entre los distintos compuestos añadidos a las dietas

Seguridad alimentaria en productos cárnicos: aplicación de sistemas emergentes de conservación y evaluación de patógenos mediante el desarrollo de nuevas técnicas moleculares

Durante el desarrollo del proyecto se ha podido constatar la relevancia de la utilización de métodos alternativos de conservación tales como la alta presión hidrostática; así como el efecto añadido de los bioconservantes naturales aplicados en masa o envasado activo en la seguridad alimentaria de los productos cárnicos curado cocidos. Asimismo el desarrollo y la identificación, cuantificación de los patógenos alimentarios a estudio (Listeria monocytogenes y Salmonella spp) mediante técnicas de biología molecular, PCR convencional, PCR cuantitativa y NASBA, además de suponer un importante logro científico, ha significado una enorme ventaja en los ensayos tipo “challenge test” tanto por rapidez en la analítica realizada como para la evaluación simultánea de un número elevado de muestras por ensayo. Cabe destacar la importancia del NASBA en la detección selectiva de células viables.

Individual-based modelling of bacterial cultures to study the lag ohase

Els bacteris són la forma dominant de vida del planeta: poden sobreviure en medis molt adversos, i en alguns casos poden generar substàncies que quan les ingerim ens són tòxiques. La seva presència en els aliments fa que la microbiologia predictiva sigui un camp imprescindible en la microbiologia dels aliments per garantir la seguretat alimentària. Un cultiu bacterià pot passar per quatre fases de creixement: latència, exponencial, estacionària i de mort. En aquest treball s’ha avançat en la comprensió dels fenòmens intrínsecs a la fase de latència, que és de gran interès en l’àmbit de la microbiologia predictiva. Aquest estudi, realitzat al llarg de quatre anys, s’ha abordat des de la metodologia Individual-based Modelling (IbM) amb el simulador INDISIM (INDividual DIScrete SIMulation), que ha estat millorat per poder fer-ho. INDISIM ha permès estudiar dues causes de la fase de latència de forma separada, i abordar l’estudi del comportament del cultiu des d’una perspectiva mesoscòpica. S’ha vist que la fase de latència ha de ser estudiada com un procés dinàmic, i no definida per un paràmetre. L’estudi de l’evolució de variables com la distribució de propietats individuals entre la població (per exemple, la distribució de masses) o la velocitat de creixement, han permès distingir dues etapes en la fase de latència, inicial i de transició, i aprofundir en la comprensió del que passa a nivell cel•lular. S’han observat experimentalment amb citometria de flux diversos resultats previstos per les simulacions. La coincidència entre simulacions i experiments no és trivial ni casual: el sistema estudiat és un sistema complex, i per tant la coincidència del comportament al llarg del temps de diversos paràmetres interrelacionats és un aval a la metodologia emprada en les simulacions. Es pot afirmar, doncs, que s’ha verificat experimentalment la bondat de la metodologia INDISIM.

Biodièsel: impacte en origen del biodièsel consumit a Catalunya i a Espanya

Actualment la situació del mercat espanyol i català del biodièsel es caracteritza per les grans importacions d’oli de palma africana. Per a produir aquesta matèria primera s’estan establint plantacions a gran escala d’Elaeis guineensis (palma africana) a Indonèsia. El monocultiu d’Elaeis guineensis i la producció de l’oli tenen associats grans impactes ambientals i socials. Per una banda, els impactes ambientals són principalment la desforestació, el canvi d’ús del sòl, la pèrdua de biodiversitat, l’erosió del sòl i la contaminació de l’aire, del sòl de l’aigua. Per altra banda, els impactes socials més destacats són la violació dels drets humans dels pobles indígenes, els conflictes d’adquisició de terres i que es compromet la seguretat alimentària del país. Per tant, l’ús del biodièsel produït amb oli de palma africana redueix les emissions de GEH a Espanya i a Catalunya provocant un gran impacte ambiental i social a Indonèsia.

Food security, food safety and small farmers

Some of the elements that characterize the globalization of food and agriculture are industrialization and intensification of agriculture and liberalization of agricultural markets, that favours elongation of the food chain and homogenization of food habits (nutrition transition), among other impacts. As a result, the probability of food contamination has increased with the distance and the number of “hands" that may contact the food (critical points); the nutritional quality of food has been reduced because of increased transport and longer periods of time from collection to consumption; and the number of food-related diseases due to changes in eating patterns has increased. In this context, there exist different agencies and regulations intended to ensure food safety at different levels, e.g. at the international level, Codex Alimentarius develops standards and regulations for the marketing of food in a global market. Although governments determine the legal framework, the food industry manages the safety of their products, and thus, develops its own standards for their marketing, such as the Good Agricultural Practices (GAP) programs. The participation of the private sector in the creation of regulatory standards strengthens the free trade of food products, favouring mostly large agribusiness companies. These standards are in most cases unattainable for small producers and food safety regulations are favouring removal of the peasantry and increase concentration and control in the food system by industrial actors. Particularly women, who traditionally have been in charge of the artisanal transformation process, can be more affected by these norms than men. In this project I am analysing the impcact of food safety norms over small farms, based on the case of artisanal production made by women in Spain.

Identificació de marcadors biològics amb potencial per a l’optimització sensorial i tecnològica de la carn de porc i pernil curat

L’aplicació de tecnologies innovadores per a l’anàlisi de la qualitat (proteòmica) i per al processat de productes carnis (envasament actiu i altes pressions hidrostàtiques) amb la finalitat d’optimitzar la qualitat i la seguretat de productes carnis llestos per al consum fou evaluat. Els resultats obtinguts amb l’anàlisi proteòmic van permetre la detecció de pèptids/ proteïnes candidats a marcadors proteics de la qualitat dels lloms i dels pernils. La detecció d’aquests marcadors a la matèria primera (llom i pernil fresc) ajudaria a predir la qualitat final dels productes carnis processats (llom cuit i pernil curat), i proporcionaria una eina per al control de la qualitat de la carn de porc. No obstant, la validació del paper d’aquestes proteïnes a la qualitat final dels productes carnis és necessària abans de poder-los considerar marcadors proteics. Per altra banda, es va estudiar la possiblitat de millorar la seguretat alimentària de llonganissa sense sal afegida obtinguda amb el procés QDS® process a través l’ús de tecnologies innovadores (envasament actiu i altes pressions hidrostàtiques). La llonganissa sense sal afegida no va permetre el creixement de L. monocytogenes. No obstant, el patogen seria capaç de sobreviure durant la vida útil del producte en cas de recontaminació. L’envasament antimicrobià amb la inclusió de nisina com a antimicrobià natural es pot considerar un mètode efectiu per a millorar la seguretat de la llonganissa estudiada. L. monocytogenes va sobreviure al tractament d’alta pressió hidrostàtica (600 MPa, 5 min, 12ºC) gràcies a les característiques del producte de baixa activitat d’aigua i presència de lactat a la seva formulació. Per aquest motiu, la APH no es consideraria un tractament apropiat per a reduir la presència de L. monocytogenes en aquest tipus de producte.

Democratització de l'agricultura ecològica : una proposta d'aproximació al ciutadà

L’agricultura va néixer en el moment en què l’home va passar de recol·lectar aliments acultivar-los, i la durada d’una collita de cereals el va arrelar a un entorn fix, és a dir, el va fer sedentari. Així, es va produir una primera revolució demogràfica; aliments estables i aconseguits regularment, poblats assentats i més o menys segurs. Al principi les terres verges donaven excel·lents produccions, les quals anaven minvant a mesura que es repetien les sembres sense alternances i que el sòl s’esgotava. En molts casos, acabaven canviant de lloc o iniciant la tala d’arbres per reconquistar nous sòls cultivables. No essent suficient això, l’ésser humà va iniciar les grans migracions i l’expansió al llarg del món,retrobant noves terres no castigades.Observant els inicis de l’activitat agrícola, el present treball es realitza amb la intenció d’analitzar l’agricultura ecològica no de forma merament comercial, sinó també aprofundint en la preocupació pel manteniment del medi rural. Així, l’agricultura ecològica es configura com una filosofia de vida per a molts productors i consumidors, i està en auge en la societat actual, sobretot entre la creixent població amb valors postmaterialistes.Aquest tipus d’agricultura utilitza com a model la pròpia natura i la cultura i sapiència populars, tractant de trobar les respostes que ambdues aporten i aplicar aquesta informació mitjançant els coneixements tècnics i científics actuals. Contempla el seguiment de determinats principis i línies d’actuació que garanteixin la protecció del medi ambient, la salut del consumidor i la qualitat del producte. En aquest sentit, doncs, esjustifica la creixent demanda dels consumidors de productes ecològics, donada lapreocupació per la qualitat dels aliments i la tan anomenada seguretat alimentària.Per últim, cal destacar la rellevància social, política i mediàtica que desperten els temes relacionats amb l’ecologia i la preservació del medi ambient, essent un dels elements de debat essencials de la societat del segle XXI. Les raons esmentades són algunes de les principals que han portat a la realització del present treball.Resulta important destacar, abans de procedir, els objectius que es volen assolir al llarg del present estudi. Així, en primer lloc, es determinarà en què consisteix l’activitat que es vol analitzar (en aquest cas l’agricultura ecològica) i saber en quina situació es troba a Catalunya. Seguidament, cal esbrinar quin és el perfil del consumidor d’aquest producte i quines en són les seves motivacions de consum. Un altre objectiu bàsic consisteix en saberquines són les formes de comercialització d’aquest tipus de productes, per a poder realitzar finalment una proposta innovadora en la qual pagesos i consumidors en surtin beneficiats.

Prospects of doubling global wheat yields

While an adequate supply of food can be achieved at present for the current global population, sustaining this into the future will be difficult in the face of a steadily increasing population, increased wealth and a diminishing availability of fertile land and water for agriculture. This problem will be compounded by the new uses of agricultural products, for example, as biofuels. Wheat alone provides ≥20% of the calories and the protein for the world's population, and the value and need to increase the production is recognized widely. Currently, the world average wheat yield is around 3 t/ha but there is considerable variation between countries, with region-specific factors limiting yield, each requiring individual solutions. Delivering increased yields in any situation is a complex challenge that is unlikely to be solved by single approaches and a multidisciplinary integrated approach to crop improvement is required. There are three specific major challenges: increasing yield potential, protecting yield potential, and increasing resource use efficiency to ensure sustainability. Since the green revolution, yields at the farm gate have stagnated in many countries, or are increasing at less than half the rate required to meet the projected demand. In some countries, large gains can still be achieved by improvements in agronomy, but in many others the yield gains will only be achieved by further genetic improvement. In this overview, the problems and potential solutions for increased wheat yields are discussed, in the context of specific geographic regions, with a particular emphasis on China. The importance and the prospects for improvement of individual traits are presented. It is concluded that there are opportunities for yield increase but a major challenge will be avoiding a simultaneous increase in resource requirements.

Rethinking study and management of agricultural systems for policy design

There is a concern that agriculture will no longer be able to meet, on a global scale, the growing demand for food. Facing such a challenge requires new patterns of thinking in the context of complexity and sustainability sciences. This paper, focused on the social dimension of the study and management of agricultural systems, suggests that rethinking the study of agricultural systems entails analyzing them as complex socio-ecological systems, as well as considering the differing thinking patterns of diverse stakeholders. The intersubjective nature of knowledge, as studied by different philosophical schools, needs to be better integrated into the study and management of agricultural systems than it is done so far, forcing us to accept that there are no simplistic solutions, and to seek a better understanding of the social dimension of agriculture. Different agriculture related problems require different policy and institutional approaches. Finally, the intersubjective nature of knowledge asks for the visualization of different framings and the power relations taking place in the decision-making process. Rethinking management of agricultural systems implies that policy making should be shaped by different principles: learning, flexibility, adaptation, scale-matching, participation, diversity enhancement and precaution hold the promise to significantly improve current standard management procedures.