999 resultados para Roosevelt, Franklin D. en els mitjans de comunicació de massa
Resumo:
En el context de la crisi econòmica i social que vivien els Estats Units a començament dels anys trenta, diversos actors polítics i socials van elaborar missatges que provaven dacarar els ciutadans amb la realitat, però sobretot de restituir-los la confiança en ells mateixos i en el país. Aquest article analitza els discursos i les aportacions ideològiques de dues de les personalitats més destacades que participaren en aquest procés de reconstrucció emocional: el president Franklin D. Roosevelt i el cineasta Frank Capra. El text cerca destablir les connexions entre aquests dos discursos, descobrir-ne les coincidncies i, també, les diferències, i plantejar una aproximació al cinema com un mitjà de comunicació que va més enllà del simple entreteniment, per a convertir-se, en diverses ocasions, en un eficaç document amb el qual apropar-se a una època, desxifrar-ne els aspectes més significatius
Resumo:
El present treball dinvestigació es divideix en dos parts. La primera part està dedicada al menor dedat com a protagonista dels mitjans de comunicació. El menor haurà de consentir els contractes sobre la seva imatge que el vinculin a la realització duna prestació personal quan tingui prou maduresa tot i que també hi hauran dintervenir els seus representants legals per tal de complementar la seva capacitat dobrar i vetllar per a que el contracte respecti la normativa laboral i civil de protecció del menor i en general no sigui perjudicial per aquest. Quan el menor no tingui prou maduresa per a consentir l’ús de la seva imatge o la realització de la prestació personal, els seus representants podran consentir, amb certs requisits, la intromissió en la seva imatge perquè així ho permet excepcionalment la llei orgànica 1/1982. Tanmateix, s’han de preveure determinades solucions per tal que no es produeixi un perjudici injust. La segona part enfoca la protecció del menor des de la seva posició com a espectador. El treball té per objecte l'estudi de les mesures de protecció del menor que preveu el nostre ordenament en l'àmbit mediàtic, tenint en compte la influència que els mitjans de comunicació exerceixen en el desenvolupament de la seva personalitat i en el seu comportament. Una de les tasques més importants que han d'exercir els mitjans en la nostra societat rau en l'educació del menor. En aquesta tasca és primordial la funció dels poders públics. Per això, es du a terme en primer lloc, una anàlisi exhaustiva dels límits o controls existents en el nostre sistema, de l'activitat mediàtica. Un cop detectats els problemes i les deficiències que pateix la nostra legislació en l'àmbit mediàtic, s'exposen a continuació, els motius que determinen la necessitat d'una revisió urgent de la mateixa. Per finalitzar amb les propostes de solució que a criteri de les autores, contribuirien a una millora dels mecanismes de protecció del menor en aquest àmbit.
Resumo:
Poner en evidencia qué discursos sobre el hecho educativo, la escuela , y sus agentes, se vehiculan a través de la prensa.. 1455 textos de los siguientes periódicos: La Vanguardia, El Pais y Avui, aparecidos durante los años 1991-1992 y 1993.. Presenta cual es escenario educativo global durante este siglo. Trata la cuestión de los medios de comunicación como elemento fundamental de nuestras comunidades y plantean algunos de los fenómenos generados por la importante presencia de los media. Describe las características básicas y la incidencia social de la prensa y señala algunos rasgos definidores de cómo la escuela se refleja en la prensa. Describe la metodología empleada en la investigación. Presenta la documentación utilizada y cómo se ha estructurado. Expone los principales resultados de la lectura, la selección y análisis de artículos y columnas. Analiza las conclusiones.. Artículos periodsticos. Análisis descriptivo. La evolución de la escuela va ligada indefectiblemente a la evolución de la cultura contemporánea. El lenguaje sobre la escuela que se manifiesta a través de los discursos de opinión que los profesionales de la cultura emiten forma parte de una determinada construcción social de la escuela..
Resumo:
En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen dInternet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma destructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han dactualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha daprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. Daltra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals daquest tipus dinformació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir daquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat dexplorar la situació actual i del desig daportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.
Resumo:
En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen dInternet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma destructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han dactualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha daprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. Daltra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals daquest tipus dinformació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir daquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat dexplorar la situació actual i del desig daportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.
Resumo:
Resumen de la autora en catalán
Resumo:
Libro del profesor que contiene la programación, los aspectos teóricos, las orientaciones y propuestas didcticas, así como una propuesta de evaluación para trabajar los temas de ocio, medios de comunicación, y deporte desde un punto de vista ético o moral, sobre los que tratan los siguientes cuadernos de la colección Senderi: L'oci, Els mitjans de comunicació y Civisme a l'esport.
Resumo:
El present document -Els mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors dun projecte polític a través de l’enquadrament i les estructures semionarratives. El cas del dret a decidir de Catalunya en el període 2006-2012- és una proposta de recercadoctoral. La investigació té per objectiu analitzar el tractament informatiu sobre el dret a decidir de Catalunya i identificar quins mitjans de comunicació el legitimen i quins el deslegitimen, a la vegada que determinar quin és el factor clau que defineix elposicionament dels mitjans respecte al dret a decidir. L’anàlisi es realitzarà a partir duna mostra de 12 mitjans de comunicació -la meitat editats a Catalunya i la meitat a Espanya- mitjançant l’estudi dagendes mediàtiques, frames, fonts informatives iestructures semionarratives, i amb la complementarietat dentrevistes en profunditat. L’àmbit teòric de la recerca tindrà com a conceptes de referència els dopinió pública, esfera pública i legitimitat.
Resumo:
Resumen tomado de la publicación
Resumo:
Complementa a esta publicación un libro del educador con el título: L'oci ; El mitjans de comunicació ; Civisme a l'esport. Premio Educación y Sociedad
Resumo:
El dia 1 de setembre del 2009, el diari El País publicava en portada unes imatges de prostitutes practicant sexe al mercat de la Boqueria. Arrel daquestes fotografies la resta de mitjans de comunicació œpremsa escrita però també televisions autonòmiques i estatals-se‘n van fer ressò i l‘atenció mediàtica es va centrar en el què passava al Raval. Aquest estudi se centra a analitzar les notícies publicades pels diaris El País, La Vanguardia i dels informatius de TV3 durant els 11 dies que va durar la polèmica per veure quina imatge projecten de les dones que es dediquen al treball sexual. Els resultats apunten que els discursos predominants en els mitjans de comunicació que relacionen a la prostituta com a víctima i a la prostituta com a culpable contribueixen a l‘estigmatització del col·lectiu.
Resumo:
“Els mitjans de comunicació i la construcció del relat polític. El cas del procés de transició nacional de Catalunya”, es presenta comuna proposta de recerca doctoral que té com a objectiu analitzar elsmecanismes emprats pels mitjans de comunicació per explicar el conflicte polític latent en les relacions socials i institucionalsentre Catalunya i Espanya. La recerca que es proposa va més enllà de l’anàlisi i l’evolució quantitativa de les diverses opcions deresolució del conflicte (independncia, reforma constitucional imanteniment de l’statu quo), per centrar-‐se en l’ús dun seguitdestructures narratives
Resumo:
Resumen del autor en catalán
Resumo:
Resumen basado en el de la autora
Resumo:
Se aborda la relación del maestro, profesorado y los medios de comunicación a partir de diversos aspectos, como los medios no generan el reconocimiento social del profesorado, el profesorado participa poco en los espacios mediáticos. La escuela es reclamada como la última responsable de la falta de formación, por eso es necesario avanzar hacia el compromiso educativo y ético entre los diferentes agentes educadores y que el profesorado ejerza con responsabilidad su profesión, provocando consecuentemente un reconocimiento de ésta.