743 resultados para Quality life


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

The important weight loss due to bariatric surgery allows to improve and even correct, a great part of the comorbidities induced by obesity, as well as quality of life, and to reduce the coming out of cardiovascular and metabolic diseases in operated patients. The impact of surgical treatment on the patient's health and quality of life also allows to reduce direct and indirect costs of morbid obesity. However, its effects on mortality have not yet been clearly proved. The preoperative evaluation and the long term follow-up by a skilled team are essential to reduce potential complications, especially on the nutritional field and the risks of recovered weight linked to binge eating disorders.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Peer reviewed

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Peer reviewed

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Background: A follow-up study was undertaken of all Western Australian women who had a new diagnosis of boast cancer during 1989. The aims were to determine survival, frequency of recurrence and quality of life (QoL) of Western Australian women 5 years after a diagnosis of breast cancer; to determine reasons for choice ol rejection of reconstructive surgery in those women treated by mastectomy, and to determine if the choice of lumpectomy or mastectomy affects subsequent QoL. Methods: The vital status as at Ist June 1994 of all 692 women who had a new diagnosis of breast cancer in 1989 was ascertained by electronic linkage to official mortality registrations. A subsample of 215 survivors who had originally been treated by the nine surgeons who had managed 20 or more cases each was sent a reply-paid postal questionnaire asking about follow-up treatment since diagnosis, recurrence of disease, current QoL and attitudes to, and use of, reconstructive surgery. Results: The overall survival rate at 5 years was 80.8% (85.9% and 78.8% for Stage I and II, respectively). Cumulative mortality was 35% lower among the third of patients treated by the nine most active surgeons (14% vs 22%, P < 0.02), but this may be subject to referral bias. The subsample was representative of all surviving cases except for being an average of 2.7 years younger at diagnosis (mean ages 55.2 and 57.9 years). The response rate of the subsample to the postal questionnaire was 78%. Of women who had had a mastectomy. 40% had considered having a reconstruction, but only nine (78%) had undergone this operation. Median QoL on the Rosser scale (maximum = 1.0) was 0.9. QoL was worse for the 23% of patients with a recurrence of breast cancer. Patients treated by breast-conserving surgery showed a trend toward a better QoL compared with those treated by mastectomy. Conclusion: At 5 years after the diagnosis of breast cancer, one in five women had died and an estimated one in four of the survivors had recurrent disease. Quality of life in the remaining patients, half of whom had undergone adjuvant treatment, was very good. These are important baseline data against which to judge the impact of mammographic screening.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

1. We describe patterns of post-fledging care, dispersal and recruitment in four cohorts of brown thornbills Acanthiza pusilla. We examine what factors influence post-fledging survival and determine how post-hedging care and the timing of dispersal influence the probability of recruitment in this small, pair breeding, Australian passerine. 2. Fledgling thornbills were dependent on their parents for approximately 6 weeks. Male fledglings were more likely than female fledglings to survive until independence. For both sexes, the probability of reaching independence increased as nestling weight increased and was higher for nestlings that fledged later in the season. 3. The timing of dispersal by juvenile thornbills was bimodal. Juveniles either dispersed by the end of the breeding season or remained on their natal territory into the autumn and winter. Juveniles that delayed dispersal were four times more likely to recruit into the local breeding population than juveniles that dispersed early. 4. Delayed dispersal was advantageous because individuals that remained on their natal territory suffered little mortality and tended to disperse only when a local vacancy was available. Consequently, the risk of mortality associated with obtaining a breeding vacancy using this dispersal strategy was low. 5. Males, the more philopatric sex, were far more likely than females to delay dispersal. Despite the apparent advantages of prolonged natal philopatry, however, only 54% of pairs that raised male fledglings to independence had sons that postponed dispersal, and most of these philopatric sons gained vacancies before their parents bred again. Consequently, few sons have the opportunity to help their parents. Constraints on delayed dispersal therefore appear to play a major role in the evolution of pair-breeding in the brown thornbill.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Partindo do conceito de bem-estar social, definido em lei como de responsabilidade da administra????o p??blica, especialmente no que diz respeito ?? preserva????o dos recursos naturais para a manuten????o da decente qualidade de vida dos cidad??os, o artigo foi estruturado a partir do relat??rio de pesquisa de inicia????o cient??fica financiada pela Funda????o de Amparo ?? Pesquisa do Estado de S??o Paulo (Fapesp) e desenvolvido na Universidade Estadual de S??o Paulo (Unesp). Tal relat??rio objetivou investigar os par??metros de regularidade da administra????o p??blica, analisando-se a jurisprud??ncia dos tribunais. Foram evidenciadas irregularidades na atua????o da administra????o p??blica, constatando a desarticula????o da gest??o p??blica ao gerir as tr??s dimens??es que definem o desenvolvimento sustent??vel: a relev??ncia social, a viabilidade econ??mica e a prud??ncia ecol??gica. Foi poss??vel constatar com esta pesquisa que a administra????o p??blica brasileira d?? mais import??ncia para a quest??o econ??mica que ??s quest??es sociais e ambientais. Pudemos perceber que enquanto o meio ambiente ?? degradado e a sociedade prejudicada com a piora da qualidade de vida, o econ??mico vem sendo privilegiado constantemente. Sendo assim, evidenciaremos esse descaso propondo algumas mudan??as para a melhora da gest??o das tr??s dimens??es do desenvolvimento sustent??vel; por??m, em contrapartida, mostraremos a seriedade na atua????o dos ??rg??os colegiados ambientais e institui????es do poder p??blico, tais como o Minist??rio P??blico, que hoje atuam em parceria com a popula????o, crescentemente envolvida no processo mediante a pr??tica de den??ncias e reclama????es.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

RESUMO - Enquadramento: Com o aumento da Esperança Média de Vida, e o consequente envelhecimento generalizado da população portuguesa, envelhecer com boa saúde e com elevada qualidade de vida, onde as pessoas com mais de 65 anos tenham a possibilidade de expressar todas as suas potencialidades e manterem um papel ativo na sua vida e na sociedade, é vincadamente um dos maiores desafios da sociedade contemporânea. Desta forma, foi imposto à sociedade e aos sistemas de saúde, a criação de novas estratégias, que promovessem a reabilitação, a autonomia e a qualidade de vida dos idosos. Nesta linha, surgiu em Portugal a criação da Rede Nacional de Cuidados Continuados Integrados, combinando os cuidados de saúde com o apoio social adequado a esta população. Objetivos: Num primeiro objetivo, pretende-se avaliar os diferentes domínios da autoperceção de qualidade de vida de indivíduos com idade igual ou superior a 65 anos, que se encontrem em período de internamento nas diferentes tipologias de Unidades de internamento da RNCCI (Unidade de Convalescença, Unidade de Média Duração e Reabilitação e Unidade de Longa Duração e Manutenção), bem como o seu grau de (in) dependência, de risco de falha de auto-cuidado, e de risco de quedas. Como segundo objetivo propomo-nos a avaliar o grau de satisfação desses mesmos utentes, relativamente à equipa de profissionais de saúde e aos aspetos organizacionais e serviços prestados pela Unidade da RNCCI, onde se encontram internados. Por último, pretendemos averiguar a existência ou inexistência de relação entre as demais variáveis em estudo com a tipologia de Unidade de internamento onde o utente se encontra a receber cuidados. Métodos: O presente estudo é caraterizado como um estudo quantitativo, de caráter exploratório, e de índole descritivo-correlacional, que visa descrever fenómenos e, posteriormente, identificar e explorar possíveis relações entre variáveis. O estudo centrou-se em indivíduos, com idade igual ou superior a 65 anos, internados em Unidades de Cuidados Continuados da Rede Nacional de Cuidados Continuados Integrados, tendo sido efetuados dois questionários distintos: um de satisfação, e um segundo instrumento de perceção da qualidade de vida, denominado de EasyCare, estando este já cientificamente validado a nível internacional e nacional. Foi obtida uma amostra de 35 utentes.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Based on the report for the unit “Sociology of New Information Technologies” of the Master on Computer Sciences at FCT/University Nova Lisbon in 2015-16. The responsible of this curricular unit is Prof. António Moniz

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação de mestrado integrado em Engenharia Civil

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Thirty percent of patients suffering from malignant disease will develop pulmonary metastases. Effective chemotherapy is lacking for many of these tumors. Many studies suggest survival benefit in selected patients when pulmonary metastasectomy allows complete resection. Several operative approach may be offered in order to achieve complete resection and maximal lung sparring. Pre-operative workup must assess the control of the primary tumor and the possibility of performing complete resection. Minimally invasive approaches may offer better quality life and equivalent oncologic outcomes than open approach.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Vivre avec une maladie pulmonaire obstructive chronique (MPOC), c’est vivre avec une maladie chronique, dégénérative et irréversible. La dyspnée qui l’accompagne demande une adaptation continuelle à de multiples incapacités. La qualité de vie des personnes vivant avec la MPOC s’en trouve compromise. Au Québec, le taux de mortalité de la MPOC a doublé depuis 20 ans. Si plusieurs études se sont intéressées à la symptomatologie vécue dans la dernière année de vie, aucune n’a abordé spécifiquement les perceptions de personnes vivant avec une MPOC sévère au regard de leur fin de vie. La présente étude avait justement pour but de décrire ces perceptions dans la perspective de la théorie de l’humain en devenir. Cette étude qualitative descriptive fut réalisée auprès de six personnes dans un centre hospitalier universitaire de la région de Montréal. L’analyse des entrevues a été réalisée selon la méthode de Miles et Huberman (2003) à partir de la transcription intégrale des entrevues. Cette analyse a permis de dégager quatre thèmes qui reflètent les perceptions des participants au regard de leur fin de vie, soit: 1) vivre et se voir décliner, 2) vivre et se préparer à mourir, 3) mourir d’une MPOC c’est étouffer et 4) mourir entouré à l’hôpital. Cette étude a mis en évidence que les personnes vivant avec une MPOC sévère souhaitent mourir à l’hôpital entouré de leurs proches. Cette étude contribue à une connaissance plus globale de l’expérience de fin de vie. De plus, elle propose des recommandations pour la recherche, la pratique, la formation et la gestion infirmière.