Les identitats de Hezbollah i la seva rellevància per a l'estudi de la cultura i la religió en les Relacions Internacionals

Aquest estudi analitza el paper de les identitats religiosa i de resistència en la transformació de Hezbollah i les seves relacions internacionals. Defensa que aquest moviment islàmic ha privilegiat interessos materials per sobre del dogma religiós quan ambdós factors no han coincidit. El marc teòric estudia les principals característiques de les interpretacions política i antropologista en la influència de la cultura i la religió en el comportament d’actors internacionals. El capítol dedicat a Hezbollah fa especial referència als nivells d’anàlisi nacional i regional. Pel que fa a la seva identitat religiosa, l’estudi conclou que el pragmatisme polític ha substituït les premisses panislàmiques pròpies dels orígens del moviment. També s’analitza la lluita contra Israel com a raó de ser de Hezbollah i s’argumenta que la identitat de resistència d’aquest moviment no ha sofert transformacions significatives al llarg del temps i s’ha combinat fàcilment amb la retòrica religiosa. La unió del marc teòric i l’estudi de cas permeten arribar a la conclusió que la concepció política de les identitats culturals i religioses en relacions internacionals esdevé la millor eina per a entendre l’evolució d’un actor com Hezbollah.

El desenvolupament dels Itineraris Personals d'Inserció (IPI) : Projecció des de la Psicologia de la Intervenció Social

Aquest document és el resultat d'una tasca de recerca en intentar donar una visió des del punt de vista de la Psicologia de la Intervenció Social als Itineraris Personalitzats d'Inserció (IPI) i el rol del psicòleg com a orientador professional en aquests, trobar quines teories són les més adients per explicar el perquè d'aquests processos formatius en particular, i el perquè de les polítiques socials orientades a la integració social dels discapacitats en general cercar quina metodologia i quines eines poden servir per intervenir com a orientador professional al servei d'aquest col·lectiu.

La Religió ibèrica en el territori de la Indigècia

Aquest treball parteix de la pregunta: quines eren les característiques principals de la religió ibèrica? A partir d’aquesta pregunta, n’han sorgit d’altres que han permès concretar aspectes més específics de la religió en aquest territori: quins llocs de culte utilitzaven?, quines divinitats veneraven?, qui s’encarregava de dur a terme el culte?, com es manifestava aquesta religió?, creien en el més enllà?, quins ritus o pràctiques cultuals realitzaven?

La religió a l'escola. 'La religión en la escuela'.

Resumen de la autora en catalán

L'entrevista com a eina de treball dels ensenyants : aportacions de la psicoanàlisi (psicologia dinàmica). 'La entrevista como herramienta de trabajo de los enseñantes : aportaciones del psicoanálisis (psicología dinámica)'.

Las autoras, conecedoras de la técnica de la entrevista, exponen la necesidad de que cada sutuación tenga unos objetivos y una técnica diferentes. En el artículo se desarrollan desde una perspectiva psicoanalítica los sentimientos y actitudes que surgen en la entrevista, incluyendo una explicación de la transferencia y se tratan los aspectos técnicos de la entrevista en el marco escolar.

Descobrim la seva presència : la religió i els valors, avuí. 'Descubramos su presencia : la religión y los valores, hoy'.

Resumen basado en el de la autora en catalán

Masoner??a y ense??anza de la Religi??n en la escuela italiana durante la ??poca liberal

El autor expone en el presente art??culo que el balance de la compleja disputa sobre la ense??anza religiosa en la escuela elemental debe hacerse desde el plano de la adecuaci??n de la instrucci??n a las verdaderas necesidades de un pa??s comprometido en el proceso de industrializaci??n. En los a??os durante los cuales se realiz?? el m??ximo esfuerzo por adecuar los medios al fin, el Estado, por un lado, no consigui?? cualificar la instrucci??n profesional apropi??ndola verdaderamente al proceso del desarrollo industrial. La pol??mica cuesti??n fue posteriormente resuelta.

El sistema de ense??anza de la religi??n en el Reino Unido y Espa??a : an??lisis comparativo de la Ley de Calidad de la Educaci??n

Resumen tomado de la publicaci??n

La ense??anza de la religi??n en la Uni??n Europea y la conferencia internacional consultiva sobre la educaci??n escolar en relaci??n con la libertad de religi??n, de convicciones, la tolerancia y la no discriminaci??n

Se presenta un an??lisis comparado de la ense??anza de la religi??n en los pa??ses miembros de la Uni??n Europea. Analiza las bases legales sobre las que se asienta, las escuelas y horarios de impartici??n, as?? como su inclusi??n o no en el curriculum del centro, los contenidos, los textos y el tipo de ense??anza que se imparte. Se estudia su obligatoriedad, los requisitos, el estatus acad??mico y econ??mico del profesorado y las alternativas que se sugieren a su estudio en los distintos pa??ses. Por ??ltimo, incluye las conclusiones extra??das de la Conferencia Internacional Consultiva sobre la educaci??n escolar en relaci??n con la libertad de religi??n, de convicciones, la tolerancia y la no discriminaci??n.

El futur de l'ensenyament de la religió : per una cultura religiosa respectuosa amb el pluralisme. 'El futuro de la enseñanza de la religión : por una cultura religiosa respetuosa con el pluralismo'.

Resumen basado en el del autor. Resumen en catalán

Selecci??n del material para la ense??anza de la religi??n

Se explican los criterios para una selecci??n del material que debe utilizarse para la ense??anza religiosa. Para ello, se define lo que es esencial en una educaci??n de la fe y cual es la funci??n y el valor del signo en la ense??anza y educaci??n religiosa. As??, se enumeran los distintos tipos de materiales escolares que ayudan al ni??o o adolescente a realizar las actividades de una buena catequesis.

Tutorització intensiva i avaluació continuada de pràctiques professionalitzadores en psicologia de la salut

La tutorització intensiva, a la qual al·ludeix el títol de l’activitat que presentem, es deriva de la consideració de l’alumne com a element central en el seu procés d’aprenentatge. Per tant, a l’hora de garantir la qualitat dels aprenentatges assolits pels alumnes, l’interès principal han de ser els outputs que són capaços de donar al llarg del desenvolupament dels programes docents, sense deixar de vetllar pels inputs que la universitat posa al seu abast. Aquestes tasques requereixen una supervisió i suport continus del treball dels alumnes, per tal que puguin assolir nivells òptims en la seva formació. Les pràctiques que tutoritzem pertanyen a una assignatura troncal de segon cicle de l’actual llicenciatura de Psicologia. En el seu disseny s’ha tingut en compte, en la mesura del possible, el nou sistema de crèdits ECTS. Pel que fa a les hores de dedicació de l’estudiant, s’ha procurat l’apropament a la ratio d’entre dues i tres hores de treball de l’estudiant, per cada hora de docència del professor