811 resultados para Professional Autonomy
Resumo:
The way in which the teaching autonomy is materialized, considered as part of the path traveled by the teaching community on their way to become owners of the disciplinary knowledge and the required pedagogical competencies to practice their role has motivated this paper. For success, Commercial Education requires the urgent transformation of the teaching role and the development of key competences to promote interdisciplinary integration, academic and administrative leadership and the use of contemporary pedagogies. The level of awareness reached by the teaching group about the impact of the learning that is promoted within the educational context will allow the empowerment of the knowledge that comes from the relationship between theory and practice-key element for professional autonomy.
Resumo:
ABSTRACT Objective To explore potential associations between nursing workload and professional satisfaction among nursing personnel (NP) in Greek Coronary Care Units (CCUs). Method A cross-sectional study was performed involving 66 members of the NP employed in 6 randomly selected Greek CCUs. Job satisfaction was assessed by the IWS and nursing workload by NAS, CNIS and TISS-28. Results The response rate was 77.6%. The reliability of the IWS was α=0.78 and the mean score 10.7 (±2.1, scale range: 0.5-39.7). The most highly valued component of satisfaction was “Pay”, followed by “Task requirements”, “Interaction”, “Professional status”, “Organizational policies” and “Autonomy”. NAS, CNIS and TISS-28 were negatively correlated (p≤0.04) with the following work components: “Autonomy”, “Professional status”, “Interaction” and “Task requirements”. Night shift work independently predicted the score of IWS. Conclusion The findings show low levels of job satisfaction, which are related with nursing workload and influenced by rotating shifts.
Resumo:
Background Pharmacy has experienced both incomplete professionalization and deprofessionalization. Since the late 1970s, a concerted attempt has been made to re-professionalize pharmacy in the United Kingdom (UK) through role extension—a key feature of which has been a drive for greater pharmacy involvement in public health. However, the continual corporatization of the UK community pharmacy sector may reduce the professional autonomy of pharmacists and may threaten to constrain attempts at reprofessionalization. Objectives The objectives of the research: to examine the public health activities of community pharmacists in the UK; to explore the attitudes of community pharmacists toward recent relevant UK policy and barriers to the development of their public health function; and, to investigate associations between activity, attitudes, and the type of community pharmacy worked in (eg, supermarket, chain, independent). Methods A self-completion postal questionnaire was sent to a random sample of practicing community pharmacists, stratified for country and sex, within Great Britain (n = 1998), with a follow-up to nonresponders 4 weeks later. Data were analyzed using SPSS (SPSS Inc., Chicago, IL, USA) (v12.0). A final response rate of 51% (n = 1023/1998) was achieved. Results The level of provision of emergency hormonal contraception on a patient group direction, supervised administration of medicines, and needle-exchange schemes was lower in supermarket pharmacies than in the other types of pharmacy. Respondents believed that supermarkets and the major multiple pharmacy chains held an advantageous position in terms of attracting financing for service development despite suggesting that the premises of such pharmacies may not be the most suitable for the provision of such services. Conclusions A mixed market in community pharmacy may be required to maintain a comprehensive range of pharmacy-based public health services and provide maximum benefit to all patients. Longitudinal monitoring is recommended to ensure that service provision is adequate across the pharmacy network.
Resumo:
Universidade Estadual de Campinas. Faculdade de Educação Física
Resumo:
Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física
Resumo:
O processo de implementação de políticas públicas tem se apresentado como o elo perdido da ação governamental. Apesar da importância desse processo, esta etapa carece de métodos de análises que deem conta de sua complexidade como forma de lhe garantir uma posição chave dentro do ciclo da análise de políticas públicas. A partir da adaptação do referencial da política institucional, proposta pelo grupo Francês Strategor, que analisa uma instituição sob quatro determinantes – estratégia, estrutura, decisão e identidade-, este estudo propõe-se a analisar o processo de implementação de uma política municipal de saúde voltada para Hipertensos e Diabéticos no município de Venda Nova do Imigrante/ES, avaliada como uma estratégia exitosa. Como resultado, esse estudo evidenciou que o processo exitoso de implementação da política avaliada pautou-se numa decisão participava e colegiada, no reconhecimento e valorização da autonomia profissional e na discussão democrática. Além disso, a estrutura institucional analisada proporcionou uma coordenação menos normativa, que favoreceu momentos de encontro entre o núcleo estratégico e os centros operacionais, rompendo com a excessiva verticalização das estruturas tradicionais. A análise do determinante identidade demonstrou uma apropriação dos valores e da missão institucional e um importante envolvimento dos atores, indicado pelo fortalecimento de parcerias e sinergias internas. A estratégia de implementação dessa política municipal mostrou-se potente no sentido de inverter a lógica do modelo de atenção, dentro de um processo de aprendizado, sendo este o grande diferencial competitivo de sucesso da instituição. A partir desses resultados, o referencial de Strategor se afirma como importante método de análise do processo de implementação, além de sua potência para indicar questões que colaborem para garantir à etapa de implementação uma posição de destaque dentro do ciclo da política pública.
Resumo:
Mestrado em Intervenção Sócio-Organizacional na Saúde - Área de especialização: Políticas de Administração e Gestão de Serviços de Saúde.
Resumo:
Objectives - To identify occupational stressors and coping resources in a group of physiotherapists, and to analyse interactions between subjective levels of stress, efficacy in stress resolution and coping resources used by these professionals. Design - A sample of 55 physiotherapists working in three general hospitals in Portugal completed the Coping Resources Inventory for Stress, the Occupational Stressors Inventory and two subjective scales for stress and stress resolution. Main results - Most physiotherapists perceived that they were moderately stressed (19/55, 35%) or stressed (20/55, 36%) due to work, and reported that their efficacy in stress resolution was moderate (25/54, 46%) or efficient (23/54, 42%). Issues related to lack of professional autonomy, lack of organisation in the hierarchical command chain, lack of professional and social recognition, disorganisation in task distribution and interpersonal conflicts with superiors were identified as the main sources of stress. The most frequently used coping resources were social support, stress monitoring, physical health and structuring. Perceived efficacy in stress resolution was inversely related to perceived level of occupational stress (r = −0.61, P < 0.01). Significant correlations were found between several coping resources and the perceived level of stress and efficacy in stress resolution. Associations between problem solving, cognitive restructuring and stress monitoring and both low levels of perceived stress and high levels of perceived efficacy were particularly strong. Implications for practice - The importance of identifying stressors and coping resources related to physiotherapists’ occupational stress, and the need for the development of specific training programmes to cope with stress are supported.
Resumo:
ABSTRACT OBJECTIVE To analyze the scientific literature about the effects of exposure to psychosocial risk factors in work contexts. METHODS A systematic review was performed using the terms “psychosocial factors” AND “COPSOQ” in the databases PubMed, Medline, and Scopus. The period analyzed was from January 1, 2004 to June 30, 2012. We have included articles that used the Copenhagen Psychosocial Questionnaire (COPSOQ) as a measuring instrument of the psychosocial factors and the presentation of quantitative or qualitative results. German articles, psychometric studies or studies that did not analyze individual or work factors were excluded. RESULTS We included 22 articles in the analysis. Individual factors, such as gender, age, and socioeconomic status, were analyzed along with work-related factors such as labor demands, work organization and content, social relationships and leadership, work-individual interface, workplace values, justice and respect, personality, health and well-being, and offensive behaviors. We analyzed the sample type and the applied experimental designs. Some population groups, such as young people and migrants, are more vulnerable. The deteriorated working psychosocial environment is associated with physical health indicators and weak mental health. This environment is also a risk factor for the development of moderate to severe clinical conditions, predicting absenteeism or intention of leaving the job. CONCLUSIONS The literature shows the contribution of exposure to psychosocial risk factors in work environments and their impact on mental health and well-being of workers. It allows the design of practical interventions in the work context to be based on scientific evidences. Investigations in specific populations, such as industry, and studies with more robust designs are lacking.
Resumo:
Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Fear of achieving higher levels of nurse autonomy must be overcome for a new environment of relationships, change, communication and respect within the multidisciplinary team. The progressive achievement of new skills, the handling of evidence and the implementation of models and ways of working based on the nursing process, through encouraged training courses into the company and by the possibility of resource management in line and technology, foster as the ideal setting for Emergency Nursing, Emergency and Disaster acquires its own identity and development.