An??lisi i classificaci?? dels jocs de la inf??ncia de Joan Amades en funci?? de la seva l??gica interna i del g??nere dels practicants (1674- 1947)

Resumen basado en el de la publicaci??n

Mou-te, fes salut!

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La pràctica d’activitat física és un valor positiu per a un individu; a la realitat però aquesta no es duu a terme tant com seria desitjable. Mitjançant la comparació de dues mostres de nens i nenes practicants i no conseqüències de la manca d’exercicic i les aptituds i/o habilitats que se’n ressenten d’un determinat valor de pràctica.

L'Esport urbà a Barcelona : espais, perfils i xarxes

Aquest article analitza el fenomen de l’activitat fisicoesportiva urbana. L’esport urbà comprèn un univers complex de pràctiques que –molt o poc– utilitzen i s’apropien dels espais públics de la ciutat. En les reflexions que hi ha a continuació, pretenem mostrar una aproximació a les lògiques que dirigeixen la colonització de l’espai públic urbà per mitjà d’aquestes pràctiques que se’ns presenten com un fet social total, complex i heterogeni com la mateixa societat que les acull. Alhora, aquest estudi ens permet dibuixar les característiques d’alguns itineraris esportius urbans, i també analitzar els diferents perfils de practicants amb l’observació de les xarxes de sociabilitat que s’estableixen en aquest context.

Estudi sobre l'eficàcia dels mètodes de reescalfament in situ en el tractament de la hipotèrmia accidental en muntanya

En la última dècada, els esports de muntanya, en qualsevol de les seves modalitats, s’han vist incrementats en nombre de practicants. Aquest fet ha comportat un important augment d’incidència de la hipotèrmia accidental. La hipotèrmia accidental és defineix com un estat patològic caracteritzat per la disminució de la temperatura corporal central per sota dels 35ºC, com a resultat de la incapacitat de l’organisme per generar el calor necessari per garantir el manteniment de les funcions fisiològiques. A través d’aquest estudi es vol demostrar que l’actuació in situ, a través de certes mesures de reescalfament, de la víctima que pateix hipotèrmia, milloren la supervivència i les complicacions secundàries d’aquesta patologia, a més a més d’avaluar l’eficàcia d’aquestes tècniques. És a dir, volem demostrar l’efectivitat de l’aplicació terapèutica extrahospitalaria de les tècniques de reescalfament. Realitzarem un estudi quantitatiu observacional analític de caràcter prospectiu a la zona dels Alps francesos d’una mostra de 237 casos d’hipotèrmia en persones practicants d’esports de muntanya que reuneixin uns criteris d’inclusió i exclusió. Els professionals de rescat aplicaran les mesures de reescalfament prèviament pautades, per les quals hauran estat formats, i enregistraran en el full de recollida de dades tota la informació sobre les variables d’estudi. És un estudi on la intervenció principal es porta a terma al medi natural i que per tant les condicions climatològiques i medioambientals poden actuar com a gran limitador de l’estudi, cal afegir també com a limitació el fet que el participant no vulgui formar part de l’estudi o que el professional de rescat que ha de portar a terme el pla terapèutic no ho faci adequadament.

Futurs professionals, futurs investigadors. Enfocar la reflexió sobre la pràctica i començar a investigar en el pràcticum dels mestres

El període de pràcticum dels estudiants de Mestre/a (Infantil i Primària, en aquest cas) deixa marge a tot tipus d’iniciatives que enforteixin els vincles entre la universitat i el món laboral – facultat i escoles- i projectes de recerca que han de repercutir en la millora de l’ensenyament/aprenentatge dels practicants, dels mestres de les escoles i dels docents de la facultat. En el marc del pràcticum 08-09 a l’escola la Draga de Banyoles, es van donar les condicions necessàries perquè els projectes de pràcticum de les alumnes fossin alhora provatures d’investigacions innovadores: hi havia una practicant per a cada curs de P-3 (infantil) a 2n de Primària; hi havia un equip de mestres-tutores amb ganes d’investigar (constituïdes com a ICE). Els àmbits de recerca van ser dos: els gestos (didàctics) dels professors i les tècniques per analitzar-los; les noves formes de lectura i escriptura

El Pràcticum com un 'work in progress' compartit www.eduportfolio.org

Des de fa dos cursos, professors de les universitats de Tarragona, Lleida i Girona desenvolupem un projecte d’innovació centrat en el pràcticum dels Estudis de Mestre el qual, a més de les tutories i seminaris, utilitza el portafoli electrònic com a eina d’intercanvi, acompanyament i presentació de les produccions dels i les estudiants. Des del curs 2009-10, i amb un ajut MQD de l’AGAUR, s’experimenta amb aquesta eina Web 2.0 –www.eduportfolio.org– dissenyada per la Université de Montréal, una plataforma que s’està utilitzant actualment als cinc continents. L’Eduportfolio agilitza la relació practicants-tutors i l’assessorament en l’elaboració progressiva de la memòria del Pràcticum i del projecte que els estudiants han de dur a terme a l’escola, i també obre noves possibilitats en aquest període dedicat a la pràctica docent reflexiva

Practicantes, matronas y cirujanos dentistas en la España contemporánea (1855-1932)

En el transcurso de los setenta y siete años que abarca la tesis, se investiga en torno a unas realidades socio-profesionales concretas que se generan a partir del estado de la cuestión historiográfica y de una preliminar cronología antepuesta al inicio del periodo de estudio. Contextualizado el estudio, se centra en las diversas normas legales que fueron normativizando la estructura social, profesional y de relación de esas actividades; en la conexión entre los manuales formativos y la praxis ocupacional-profesional; la determinación de los orígenes geográficos y sociales de los colectivos, así como su herencia profesional y el acceso de la mujer a las profesiones sanitarias; el asociacionismo profesional y sus publicaciones corporativas; los diversos ámbitos del ejercicio profesional liberal o dependiente y los relatos biográficos. El núcleo de esta tesis lo constituyen las personas, hombres y mujeres, a los que hay que considerar como los verdaderos protagonistas de la evolución histórica de esas tres profesiones sanitarias, es por ese motivo que se incluye el nomenclátor de los dos mil seiscientos cuarenta y cuatro personas que se titularon en Cataluña (1877-1932)