1000 resultados para Port Vell (Barcelona, Catalonia)
Resumo:
Port cities have represented one of the first forms of urbanization in which maritime culture has had an important role in the construction of the city. This culture has often been the foundation of an evolving tendency confronted with other lines of development, against which it has alternately integrated itself creatively, or has had to compete. The study of the multiplicity of these evolving processes, with their corresponding conflicts, can be useful to develop a critical vision of the grand transformations of industrial ports in urban areas and to initiate a critical reflection which would help to interpret current tendencies. The Barcelona case seems to be exemplary because the new projects for the transformation of the old port, focused on providing a service for luxury boats, have reopened a discussion on urban transformation works carried out in the past and have mostly revealed that the relationship between the port and the city is in constant evolution.For this reason there is a discussion about the extent to which large scale port transformations can have repercussions on maritime culture in a locality and what the role of maritime culture is with respect to fundamental economic strategies linked mostly to the construction of the post-Fordist city
Resumo:
[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procs despecialitzaci vitcola assolit als municipis de la provncia de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir histricament un avantatge comparatiu fruit dun procs que esdevindria un dels punts de partida del procs dindustrialitzaci a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls Boserupi de la poblaci en un context dintensificaci de ls de la terra, i dun impuls del mercat Smithi en un context dexpansi de la demanda per part de les economies atlntiques. Tamb es posa de manifest la importncia de les dotacions agro-ecolgiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat dingrs. La difusi de la vinya don com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augment de nou a partir d'aleshores.
Resumo:
[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procs despecialitzaci vitcola assolit als municipis de la provncia de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir histricament un avantatge comparatiu fruit dun procs que esdevindria un dels punts de partida del procs dindustrialitzaci a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls Boserupi de la poblaci en un context dintensificaci de ls de la terra, i dun impuls del mercat Smithi en un context dexpansi de la demanda per part de les economies atlntiques. Tamb es posa de manifest la importncia de les dotacions agro-ecolgiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat dingrs. La difusi de la vinya don com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augment de nou a partir d'aleshores.
Resumo:
El segent projecte mostra la creaci duna aplicaci web-map per a la realitzaci de consultes sobre linformaci estadstica relacionada amb el port de Barcelona. Aquesta aplicaci integra les eines d'anlisi estadstica de Google Fusion Tables, i les llibreries per realitzar un visor geogrfic-temporal que sn Timemap i Google Earth
Resumo:
Award-winning
Resumo:
La protecci porturia actua sobre: L'aprovaci de las avaluacions i plans de protecci de les Installacions porturies; les auditories a les empreses sotmeses al codi ISPS i catalogades per IC; la identificaci dels oficials de protecci i personal de seguretat; l'elaboraci i manteniment de lAvaluaci i Pla de Protecci del Port; la programaci i desenvolupament dels simulacres i prctiques de protecci de les installacions.
Resumo:
El pasado 15 de mayo de 2010, realizamos un acto de recordatorio y de homenaje, de amigos y amigas, de personas que lo valorbamos y respetbamos, de educadores y educadoras sociales que nos consideramos sus discpulos, de Toni Juli, que haba muerto haca unos meses, a comienzos del verano de 2009. Y lo hicimos en el espacio emblemtico que en 1977 ocupaba 'el Asilo del Port' del ayuntamiento de Barcelona y que ahora ocupa, en parte, la escuela Brkeno. El Asilo del Port, nombre con el que era conocido en los aos 70 por los vecinos del Barrio de la Marina del Prat Vermell, estaba situado en la calle Cisell, en lo que haba sido, hasta su anexin a Barcelona,"la Marina" del municipio de Sants (3). Era un centro-institucin municipal de muy larga trayectoria, entre los de la Beneficencia de la ciudad de Barcelona. Y en 1977 actu como base de operaciones logstica del nacimiento de los 'Colectivos Infantiles del Ayuntamiento de Barcelona', experiencia pionera en el proceso de renovacin de la accin socioeducativa con la infancia del inicio de la democracia en Espaa. (4) En este artculo queremos ofrecer algunos elementos que nos ayuden a ubicar, dentro de la historia de la accin social de la ciudad de Barcelona, las diferentes funciones y el recorrido de esta institucin, el Asilo del Port. Y de paso, rescatar alguna ancdota relacionada con Toni Juli.
Resumo:
Every port is unique. Although all ports exist for the same basic purpose (to act as an interface in the transfer from one mode of transport to another), no two are ever organized in the same way.Ports may be classified according to: Physical conditions: location (geographical position, man-made or natural harbour, estuary location, difficult weather conditions, tides, etc.) and size (large, small or medium-sized). Use: commercial (general cargo, bulk solids, bulk liquids, oil, break bulk, mixed), passenger, sport and leisure, fishing, mixed, etc. Ownership: private, municipal, regional or State-owned. The Port Authority's role in management of the port: Overall control, i.e. the Port Authority plans, sets up and operates the whole range of services. Facilitator, i.e. the Port Authority plans and sets up the infrastructure and the superstructure, but services are provided by private companies. Landlord, i.e. the Port Authority allows private companies to be responsible for the superstructure and provide port services. Different combinations of port types will therefore give rise to different kinds of organization and different information flows, which means that the associated information systems may differ significantly from port to port. Since this paper relates to the port of Barcelona, with its own specific characteristics, the contents may not always be applicable to other ports.
Resumo:
El ao 2008 una intervencin arqueolgica en un solar cercano al Port Vell de Barcelona permiti estudiar y localizar una importante rea del puerto medieval de la ciudad entre el que destacara el muelle construido en el ao 1477 y un pecio de construccin de casco previo y a tingladillo. El presente artculo realiza una aproximacin al pecio Barceloneta I desde diferentes enfoques como los estudios palinolgicos, dendrocronolgicos, adems del estudio histrico y arquitectnico. El conjunto de resultados permite situar la embarcacin como la evidencia material de las complejas redes de comunicacin martima entre el Atlntico y el Mediterrneo en poca Bajo Medieval as como avanzar en el conocimiento de la construccin naval en este periodo.
Resumo:
[cat]Els treballs arqueolgics duts a terme al solar localitzat entre la plaa de Pau Vila i els carrers del Dr. Aiguader i de la Marquesa, al peu del baluard del Migdia, han perms descriure l'evoluci geoarqueolgica d'un tram del front martim de Barcelona i generar dades fiables de la configuraci de la faana litoral. Sota una potent capa de sorres, s'identific un paquet de llims i argiles orgniques caracterstiques d'un medi de baixa energia; s a dir, protegit de l'onatge mar probablement per barres sorrenques. Aquesta seqncia presenta una cronologia entre finals del segle IX i ca. 1440, moment en qu es realitzaren els primers intents de construcci d'estructures porturies. En aquest nivell llimoargils s'han dut a terme analtiques paleoambientals consistents en l'estudi pollnic, sedimentolgic i geoqumic dels sediments que han posat en evidncia els canvis ambientals del front martim barcelon, del paisatge vegetal del pla, com tamb de les activitats agrcoles i productives urbanes en poca medieval i inicis de l'edat moderna. La informaci aix obtinguda ha estat contrastada amb la informaci histrica. [eng]The archaeological work conducted at the site located at the foot of the Baluard del Migdia bastion between Plaa Pau Vila and Carrer Dr. Aiguader and Carrer Marquesa has provided the opportunity to describe the geoarchaeological evolution of a stretch of the seafront of Barcelona and to generate reliable data on the configuration of the coastline. A layer of silt and organic clays typical of a low-energy environment was found below a thick layer of sands. In other words, this packet was protected from the swell of the sea, probably by sandbars. This sequence presents a chronology spanning from the late 9th century BC to around 1440, the time when the first attempts were made to build port structures. This layer of silt and clay has been subjected to palaeoenvironmental analyses consisting of the study of the pollen, sediment and the geochemistry of the sediments. The results of this analysis provide evidence of the environmental changes in the seafront of Barcelona and the landscape in the plain, as well as the urban agricultural and production activities in medieval times and the early modern age. The information obtained has been compared with historical information.
Resumo:
[cat] Presentem un model estadstic de lespecialitzaci vitcola a la provncia de Barcelona cap el 1860 que combina la pressi boserupiana de laugment de poblaci, latracci de la demanda induda per un creixement de tipus smithi (mesurada per les distancies horries al port ms proper), i ladequaci dels sls disponibles per sembrar gra o plantar ceps (mesurada per lests hdric, el pendent i el risc de glaades). Lassoliment global duns nivells de R2 ajustats que oscillen entre 0,608 i 0,826 poden considerar-se fora bons. Creiem que la desigualtat en la propietat de la terra tamb va jugar un paper molt important, per lhem hagut dometre de moment per manca de dades estadstiques. Tamb cal aprofundir en el tractament del problema de possible endogenetat derivat de ls de variables socio-demogrfiques.
Resumo:
[cat] Presentem un model estadstic de lespecialitzaci vitcola a la provncia de Barcelona cap el 1860 que combina la pressi boserupiana de laugment de poblaci, latracci de la demanda induda per un creixement de tipus smithi (mesurada per les distancies horries al port ms proper), i ladequaci dels sls disponibles per sembrar gra o plantar ceps (mesurada per lests hdric, el pendent i el risc de glaades). Lassoliment global duns nivells de R2 ajustats que oscillen entre 0,608 i 0,826 poden considerar-se fora bons. Creiem que la desigualtat en la propietat de la terra tamb va jugar un paper molt important, per lhem hagut dometre de moment per manca de dades estadstiques. Tamb cal aprofundir en el tractament del problema de possible endogenetat derivat de ls de variables socio-demogrfiques.
Resumo:
La hiptesis de la compensacin plantea la posibilidad de que los individuos que viven en centros urbanos densos tengan una mayor propensin a disponer de una segunda residencia y/o llevar a cabo desplazamientos ms frecuentes hacia destinos ms alejados durante los fines de semana y las vacaciones que los individuos que viven en zonas poco densas. En este contexto, no est claro cul es el efecto neto de la densidad en trminos ambientales. En esta investigacin se contrasta la hiptesis de la compensacin en la Regin Metropolitana de Barcelona utilizando como indicador de impacto ambiental la huella ecolgica de la movilidad y de la vivienda. Los resultados obtenidos rechazan la hiptesis de la compensacin en un sentido fuerte, pero se detecta la existencia de un nivel mximo de densidad a partir del cual ejerce un impacto de signo positivo.
Resumo:
La recerca vol determinar, principalment, si continua donant-se i sent vlida la transmissi de la cultura oral de l'frica occidental fora del seu context originari, en el cas concret del collectiu senegals a l'rea de Barcelona.
