990 resultados para Pi blanc
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006. La capacitat d’entendre i predir sistemes naturals ha rebut un suport important gràcies als ordinadors i, amb ells, la capacitat de simular processos. En aquest cas es concreta en la creació d’un model de simulació pel creixement del pi blanc i la seva regeneració després d’un incendi. En una primera part es fa una aproximació des de l’àmbit de la biologia a aspectes com la successió forestal, els incendis forestals i la descripció del pi blanc i la seva regeneració després d’un incendi. L’última part té una vessant més tecnològica, explicant la simulació, i en concret, l’autòmat cel•lular. Aquest és el tipus que s’ha emprat per a la realització d’un programa de simulació que no s’inclou aquí.
Resumo:
S’ha estudiat la vegetació actual del parc de l'Oreneta, l’únic de Barcelona en el qual es conserva en part la vegetació natural que hi havia abans de la seva destinació com a parc. L’objectiu és veure com l'impacte antròpic ha modificat la que segurament era la vegetació natural de la zona - un alzinar amb marfull empobrit- per una pineda de pi blanc. A més, s’analitza les diferents adaptacions de la vegetació del parc als factors del biòtop, i molt en particular del marfull i l'aladern. S’ha començat estudiant els factors ambientals propis del parc. Posteriorment, s’ha dividit el biòtop del parc de l'Oreneta en sis zones de vegetació amb característiques específiques estudiant-ne les espècies existents, els índexs de diversitat de cada zona, l'abundància de les espècies, etc.
Resumo:
El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneració no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.
Resumo:
Els incendis forestals són actualment les majors pertorbacions del sistema mediterrani, ocasionant pèrdues econòmiques, ambientals i alarma social. La nostra àrea d’estudi és la Serra de Cardó, serra prelitoral i meridional catalana representativa de l’ecosistema mediterrani, on llur règim d’incendis de baixa intensitat ha canviat en els últims anys. L’èxode rural i l' abandonament agrícola han augmentat considerablement la colonització d’aquests espais per brolles mediterrànies i masses arbrades de pi blanc, amb la conseqüent acumulació de combustible i continuïtat entre estrats. A més, l’abandonament dels aprofitaments forestals tradicionals i les polítiques medi ambientals dels últims temps, han contribuït a canviar el règim d’incendis d’aquesta zona generant sovint episodis de Grans Incendis Forestals (GIF), provocant incendis intensos, de grans proporcions i d’altes velocitats de propagació que sobrepassen la capacitat de treball dels nostres mitjans d’extinció. Partint d’una anàlisi profunda de tot el territori i per tal d’optimar la planificació territorial i la gestió forestal, analitzarem el context espacio-temporal en el que es donaren els episodis de grans incendis forestals per tal de caracteritzar el nou règim d’incendis. També analitzarem la dinàmica vegetal que afronta el territori per albirar la tendència vegetal futura. Com a resultat d’aquesta anàlisi determinarem punts estratègics de gestió i planificarem infraestructures de prevenció d’acord amb els resultats obtinguts. Analitzarem les zones d’interfície urbano-forestal i classificarem els tipus d’interfase existents, analitzarem el comportament del foc i finalment, d’acord amb els resultats obtinguts i amb la normativa vigent justificarem i pressupostarem les obres de prevenció d’incendis planificades, contribuint a la defensa de la Serra davant possibles focs forestals.
Resumo:
Es descriu una metodologia recent per a inferir la precipitació en el passat basada en l’anàlisi de la composició isotòpica del carboni (δ13C) en restes arqueobotàniques. Un cop descrita la base fisiològica de la tècnica, s’il·lustra l’aplicabilitat de δ13C mitjançant un exemple referent al NE peninsular. Hom pretén proporcionar una estimació quantitativa de l’evolució de la precipitació estacional (primavera) i anual al llarg dels darrers quatre mil anys basada en δ13C. Les mostres analitzades comprenen carbons (pi blanc) i llavors carbonitzades (blat i ordi), i s’obtenen estimes pluviomètriques superiors en el passat que actualment, amb una tendència gradual cap a condicions progressivament més àrides. No obstant això, aquesta tendència no esdevé uniforme, i es detecten dues fases de major precipitació (1800-900 aC; 300 aC - 300 dC) alternadament amb períodes relativament secs (900-300 aC; 900 dC - present). Dels resultats presentats també es desprèn que la importància relativa de la pluja primaveral en el passat fou variable. Des d’aproximadament el 300 aC en endavant, el període primaveral subministrà una major proporció de pluja anual que actualment. Contràriament, durant el període 1800-800 dC la seva contribució va esdevenir inferior, i va aparèixer una fase transitòria (800-300 aC) que mostra una recuperació sobtada en aportació primaveral. Posteriorment a aquesta fase la sincronia de canvis en δ13C en granes i carbons suggereix l’arribada del clima mediterrani a la regió.
Resumo:
El objetivo de este trabajo fue comparar la eficacia de diversos productos químicos en el control del muérdago (Viscum album var austriacum) sobre Pinus halepensis. La experiencia consistió en la aplicación mediante tratamiento aéreo de diversas concentraciones de etefon, ácido giberélico y glifosato. Las combinaciones de ácido giberélico y glifosato obtuvieron las mayores eficacias, especialmente la que aplicó 7,8 g/ha de ácido giberélico y 540 g/ha de glifosato.
Resumo:
Durante el inicio de la primavera del 2001 (primera quincena de abril) se detectaron ataques muy fuertes de Palaeococcus fuscipennis Burm. en Pinus halepensis y en Pinus pinea en los parques municipales de Lleida. Algunos ejemplares de Cupressus sempervirens fueron también fuertemente atacados. Se ha estudiado la evolución del margaródido en árboles tratados contra la cochinilla y sin tratar, se ha comparado el ataque en P. pinea y P. halepensis y se ha evaluado la presencia de enemigos naturales.
Resumo:
Préface du maître du Tian hua zang. Ancienne impression.16 hui.
Resumo:
The mechanism of incoherent pi(0) and eta photoproduction from complex nuclei is investigated from 4 to 12 GeV with an extended version of the multicollisional Monte Carlo (MCMC) intranuclear cascade model. The calculations take into account the elementary photoproduction amplitudes via a Regge model and the nuclear effects of photon shadowing, Pauli blocking, and meson-nucleus final-state interactions. The results for pi(0) photoproduction reproduced for the first time the magnitude and energy dependence of the measured rations sigma(gamma A)/sigma(gamma N) for several nuclei (Be, C, Al, Cu, Ag, and Pb) from a Cornell experiment. The results for eta photoproduction fitted the inelastic background in Cornell's yields remarkably well, which is clearly not isotropic as previously considered in Cornell's analysis. With this constraint for the background, the eta -> gamma gamma. decay width was extracted using the Primakoff method, combining Be and Cu data [Gamma(eta ->gamma gamma) = 0.476(62) keV] and using Be data only [Gamma(eta ->gamma gamma) = 0.512(90) keV]; where the errors are only statistical. These results are in sharp contrast (similar to 50-60%) with the value reported by the Cornell group [Gamma(eta ->gamma gamma). = 0.324(46) keV] and in line with the Particle Data Group average of 0.510(26) keV.
Resumo:
Using a sample of 68.3x10(6) K(L)->pi(0)pi(0)pi(0) decays collected in 1996-1999 by the KTeV (E832) experiment at Fermilab, we present a detailed study of the K(L)->pi(0)pi(0)pi(0) Dalitz plot density. We report the first observation of interference from K(L)->pi(+)pi(-)pi(0) decays in which pi(+)pi(-) rescatters to pi(0)pi(0) in a final-state interaction. This rescattering effect is described by the Cabibbo-Isidori model, and it depends on the difference in pion scattering lengths between the isospin I=0 and I=2 states, a(0)-a(2). Using the Cabibbo-Isidori model, and fixing (a(0)-a(2))m(pi)(+)=0.268 +/- 0.017 as measured by the CERN-NA48 collaboration, we present the first measurement of the K(L)->pi(0)pi(0)pi(0) quadratic slope parameter that accounts for the rescattering effect: h(000)=(+0.59 +/- 0.20(stat)+/- 0.48(syst)+/- 1.06(ext))x10(-3), where the uncertainties are from data statistics, KTeV systematic errors, and external systematic errors. Fitting for both h(000) and a(0)-a(2), we find h(000)=(-2.09 +/- 0.62(stat)+/- 0.72(syst)+/- 0.28(ext))x10(-3), and m(pi)(+)(a(0)-a(2))=0.215 +/- 0.014(stat)+/- 0.025(syst)+/- 0.006(ext); our value for a(0)-a(2) is consistent with that from NA48.
Resumo:
The KTeV E799 experiment has conducted a search for the rare decay K(L)->pi(0)pi(0)gamma via the topology K(L)->pi(0)pi(0)(D)gamma (where pi(0)(D)->gamma e(+)e(-)). Because of Bose statistics of the pi(0) pair and the real nature of the photon, the K(L)->pi(0)pi(0)gamma decay is restricted to proceed at lowest order by the CP conserving direct emission (DE) of an E2 electric quadrupole photon. The rate of this decay is interesting theoretically since chiral perturbation theory predicts that this process vanishes at level O(p(4)). Therefore, this mode probes chiral perturbation theory at O(p(6)). In this paper we report a determination of an upper limit of 2.43x10(-7) (90% CL) for K(L)->pi(0)pi(0)gamma. This is approximately a factor of 20 lower than previous results.
Resumo:
We report on a new measurement of the branching ratio B(K(L) -> pi(0)gamma gamma) using the KTeV detector. We reconstruct 1982 events with an estimated background of 608, that results in B(K(L) -> pi(0)gamma gamma)=(1.29 +/- 0.03(stat) +/- 0.05(syst)) x 10(-6). We also measure the parameter, a(V), which characterizes the strength of vector meson exchange terms in this decay. We find a(V) = -0.31 +/- 0.05(stat) +/- 0.07(syst). These results utilize the full KTeV data set collected from 1997 to 2000 and supersede earlier KTeV measurements of the branching ratio and a(V).
Resumo:
Measurements of double-helicity asymmetries in inclusive hadron production in polarized p + p collisions are sensitive to helicity-dependent parton distribution functions, in particular, to the gluon helicity distribution, Delta g. This study focuses on the extraction of the double-helicity asymmetry in eta production ((p) over right arrow + (p) over right arrow -> eta + X), the eta cross section, and the eta/pi(0) cross section ratio. The cross section and ratio measurements provide essential input for the extraction of fragmentation functions that are needed to access the helicity-dependent parton distribution functions.
Resumo:
Correlations of charged hadrons of 1< p(T) < 10 Gev/c with high pT direct photons and pi(0) mesons in the range 5< p(T) < 15 Gev/c are used to study jet fragmentation in the gamma + jet and dijet channels, respectively. The magnitude of the partonic transverse momentum, k(T), is obtained by comparing to a model incorporating a Gaussian kT smearing. The sensitivity of the associated charged hadron spectra to the underlying fragmentation function is tested and the data are compared to calculations using recent global fit results. The shape of the direct photon-associated hadron spectrum as well as its charge asymmetry are found to be consistent with a sample dominated by quark-gluon Compton scattering. No significant evidence of fragmentation photon correlated production is observed within experimental uncertainties.