Les matemàtiques i la música: el nombre d'or i el seu ús en la composició musical

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. El nombre d’or és un recurs matemàtic que utilitza el compositor per dissenyar una estructura que li permeti organitzar el material del discurs musical que ha estat dictat per la seva inspiració, de forma que, tot i mantenir-se fidel als punts que defineixen l’estructura fonamentada en el nombre d’or, la seva llibertat creativa no es veu limitada. El fet de sotmetre el discurs musical espontani a uns paràmetres matemàtics concrets dóna a l’obra coherència i ordre. Aquest és precisament l’efecte cercat per tots els compositors que han utilitzat el nombre d’or en les seves composicions. S’ha procedit a la recerca de bibliografia específica en la matèria. Posteriorment, s’ha desenvolupat l’anàlisi de diverses obres estructurades d’acord amb els cànons auris seguint les pautes d’anàlisi obtingudes a partir de la bibliografia. Finalment, s’ha compost una obra musical estructurada segons les directrius àuries a partir dels elements explicitats per l’anàlisi.

El Nombre d'Or i la seva aplicació didàctica

L’estudi del nombre d’or, o proporció àurea, permet relacionar quatre dels blocs de continguts de secundària (numeració i càlcul, espai i forma, canvi i relacions i mesura). El present treball utilitza aquest concepte per a mostrar com es pot afavorir la interdisciplinarietat en l’aula i proposar nous recursos per a la pràctica professional

Réseaux étendus construits par autoassemblage de ligands flexibles dithiolatés et de centres métalliques du groupe 11, argent(I) et or(I)

Thèse numérisée par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Adsorció d'or i zinc amb resines impregnades XAD-2. Superfície d'Equilibri, un nou concepte per a l'adsorció

Dins dels processos de recuperació de metalls de dissolucions diluïdes s'ha realitzat un estudi del procés d'extracció d'or i de zinc mitjançant resines amberlite XAD-2 impregnades amb sulfur de triisobutil fosfina (TIBPS) i àcid di-(2-etilhexil) fosfòric (DEHPA) respectivament. S'ha realitzat un estudi de l'equilibri de l'adsorció d'espècies metàl·liques d'aquests metalls amb les resines indicades anteriorment. Amb la metodologia emprada per a la determinació dels punts d'equilibri dels experiments en batch i en columna, s'ha vist que una única isoterma no podia descriure el fenomen global d'equilibri i que en funció de la metodologia emprada s'obtenien isotermes diferents. Es va introduir una nova variable per poder explicar el fenomen observat, i per tant, amb aquesta nova variable l'equació de la isoterma es converteix amb l'equació d'una supèrfície que s'ha definit com a Superfície d'Equilibri. S'han determinat les equacions de les Suprfícies d'Equilibri dels sistemes d'adsorció estudiats (Au(III) TIBPS/XAD-2 i Zn(II) DEHPA/XAD-2) observan una bona coincidència de tots els punts d'equilibri obtinguts sobre la superfície, així com, un bon ajust de totes les isotermes obtingudes en funció de les diferents metodologies emprades sobre les respectives superfícies d'equilibri. Aquest nou concepte generalitza el concepte d'isoterma d'un procés d'adsorció. Fimalment, s'ha plantejat un model matemàtic d'adsorció per a determinar el coeficient efectiu de difusió (De) i el coeficient de transferància de matèria (kf) per ambdós sistemes d'adsorció estudiats mitjançant l'aplicació del model de difusió de sòlid homogeni (HSDM), utilitzant com a condició de contorn en el model la isoterma de Langmuir obtinguda mitjançant els experiments en columna de llit fix i emprant també l'equació obtinguda mitjançant el nou concepte de Superfície d'Equilibri. Els resultats obtinguts són molt satisfactoris, per tant, es pot concloure que la Superfície d'Equilibri és una bona eina per a descriure l'equilibri en els processos d'adsorció d'or i zinc amb les resines amberlite XAD-2 impregnades amb TIBPS i DEHPA respectivament.

Interaction of pigeon cytochrome c-(43–58) peptide analogs with either T cell antigen receptor or I-Ab molecule

We determined that a pigeon cytochrome c-derived peptide, p43–58, possesses two anchor residues, 46 and 54, for binding with the I-Ab molecule that are compatible to the position 1 (P1) and position 9 (P9) of the core region in the major histocompatibility complex (MHC) class II binding peptides, respectively. In the present study to analyze each binding site between P1 and P9 of p43–58 to either I-Ab or T cell antigen receptor (TCR), we investigated T cell responses to a series of peptides (P2K, P3K, P4K, P5K, P6K, P7K, and P8E) that sequentially substituted charged amino acid residues for the residues at P2 to P8 of p43–58. T cells from C57BL/10 (I-Ab) mice immunized with P4K or P6K did not mount appreciable proliferative responses to the immunogens, but those primed with other peptides (P2K, P3K, P5K, P7K, and P8E) showed substantial responses in an immunogen-specific manner. It was demonstrated by binding studies that P1 and P9 functioned as main anchors and P4 and P6 functioned as secondary anchors to I-Ab. Analyses of Vβ usage of T cell lines specific for these analogs suggested that P8 interacts with the complementarity-determining region 1 (CDR1)/CDR2 of the TCR β chain. Furthermore, sequencing of the TCR on T cell hybridomas specific for these analogs indicated that P5 interacts with the CDR3 of the TCR β chain. The present findings are consistent with the three-dimensional structure of the trimolecular complex that has been reported for TCR/peptide/MHC class I molecules.

The microscope made easy : or, I. The nature, uses and magnifying powers of the best kinds of microscopes described ... II. An account of what surprizing discoveries have been already made by the microscope ... /

Mode of access: Internet.

James Montjoy, or, I've been thinking /

Mode of access: Internet.

Hearts unveiled; or, "I knew you would like him".

Mode of access: Internet.

Timour the Tartar : or, I'll be a conqueror.

Preface signed: H. H.

"I don't know how you are" or indirect questioning in oncology interviews: an ongoing exploratory study

Background: The exploratory study is part of an evaluation of the pre-graduate teaching of communication skills (Lausanne Medical School). It is based on the data of a project highlighting the impact of individualized vs. group training for medicine students in breaking bad news to simulated patients who are diagnosed with cancer. The analysis of the video-taped interviews of the students (N=63) with the RIAS has shown a current usage of utterances such as I don't know if -you have any plans for the future / you have already heard about chemotherapy / ... or I don't know how -you are feeling today after this surgery / you like that all this stuff takes place / ...Aim: The present study questions the specificity of these assertive utterances used as questions (indirect), the specificity of their content, and their intentionality - specific vs. exploratory.Methods: The mentioned utterances are qualitatively analyzed (content analysis, intentionality analysis, etc).Results: 26 students (41%) used 1 to 6 times I don't know utterances during the interviews that contain 53 of such utterances in total. In contrast, they are atypical in an oncologist sample who conducted similar interviews (N=31; 4 oncologist used them 1 to 2 times). In more than half of the cases (29/53), simulated patients interpret I don't know questions as giving them a space to speak (open responses). Conclusions: The atypicality of the I don't know utterances in the oncologist sample may have linguistic explanations in terms of generational marker, but the specificity of the content suggests psychological explanations in terms of defense mechanism as well (marker of "toning down" or insecurity as regards the discussed topic).Keywords: Breaking bad news, communication skills, oncology, pre-graduate medical education, indirect questioning

Apparent insensitivity of the hotplate latency test for detection of antinociception following intraperitoneal, intravenous or intracerebroventricular M6G administration to rats

Although morphine-6-glucuronide (M6G) has been shown to be analgesically active, the relative involvement of spinal and supraspinal structures in mediating M6G's pain-relieving effects following central and systemic administration to rats is unclear. As the tail flick and hotplate latency tests are reported to quantify antinociception mediated primarily by spinal and supraspinal mechanisms respectively, these methods were used to determine the comparative apparent levels of antinociception (expressed as percentage maximum possible effect, % MPE) achieved after M6G or morphine administration. Following i.v. or i.p. M6G (1.9-5.4 mu mol) dosing or i.p. morphine (10 mu mol) dosing, high levels of antinociception (>50% MPE) were achieved using the tail flick test whereas base-line levels of antinociception were observed 30 sec later in the same rats using the hotplate test. By contrast, antinociception evoked by i.v. morphine (10 mu mol) exceeded 50% MPE using both the hotplate and tail flick tests although the apparent potency was approximately 2.5 times greater using the tail flick test. After i.c.v. dosing, M6G (0.22-3.3 nmol) was significantly (P < .05) more potent when assessed using the tail flick compared with the hotplate test. Taken together, these data strongly indicate that following central and systemic administration, M6G's antinociceptive effects are mediated primarily by spinal structures whereas both spinal and supraspinal mechanisms contribute to systemic morphine's antinociceptive effects.

Creació i transmissió de coneixement als clústers empresarials: un model de simulació

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Snider Entrepreneurial Research Center de la Wharton School de la University of Pennsilvanya y, EUA entre juliol i desembre del 2007. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la relació entre les estratègies de gestió del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’evolució de les poblacions d’organitzacions i els seus efectes en els patrons industrials d’aglomeració espacial. Per a això s’adopta una aproximació fonamentada en la utilització d'un model basats en agents per a obtenir hipòtesis significatives i provables sobre l’evolució de les poblacions d’organitzacions al si de clústers geogràfics. El model de simulació incorpora les perspectives i supòsits d’un marc conceptual, l’Espai de la Informació o I-Space. Això permet una conceptualització basada en la informació de l’entorn econòmic que té en compte les seves dimensions espacials i temporals. Mitjançant els paràmetres del model es dóna la possibilitat d’assignar estratègies específiques de gestió del coneixement als diversos agents i de localitzar-los en una posició de l’espai físic. La simulació mostra com l'adopció d'estratègies diverses pel que fa a la gestió del coneixement influeix en l'evolució de les organitzacions i de la seva localització espacial, i que aquesta evolució es veu modificada pel desenvolupament de les TIC. A través de la modelització de dos casos ben coneguts de clústers geogràfics d’alta tecnologia, com són Silicon Valley a Califòrnia i la Route 128 als voltants de Boston, s’estudia la interrelació entre les estratègies de gestió del coneixement adoptades per les empreses i la seva tria de localització espacial, i també com això és afectat per l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Els resultats obtinguts generen una sèrie d’hipòtesis de rica potencialitat sobre l’impacte del desenvolupament de les TIC en la dinàmica d’aquests clusters geogràfics. Concretament, es troba que la estructuració del coneixement i l’aglomeració espacial co-evolucionen i que aquesta coevolució es veu significativament alterada pel desenvolupament de les TIC.

The T cell-specific CXC chemokines IP-10, Mig, and I-TAC are expressed by activated human bronchial epithelial cells.

Recruitment of activated T cells to mucosal surfaces, such as the airway epithelium, is important in host defense and for the development of inflammatory diseases at these sites. We therefore asked whether the CXC chemokines IFN-induced protein of 10 kDa (IP-10), monokine induced by IFN-gamma (Mig), and IFN-inducible T-cell alpha-chemoattractant (I-TAC), which specifically chemoattract activated T cells by signaling through the chemokine receptor CXCR3, were inducible in respiratory epithelial cells. The effects of proinflammatory cytokines, including IFN-gamma (Th1-type cytokine), Th2-type cytokines (IL-4, IL-10, and IL-13), and dexamethasone were studied in normal human bronchial epithelial cells (NHBEC) and in two human respiratory epithelial cell lines, A549 and BEAS-2B. We found that IFN-gamma, but not TNF-alpha or IL-1 beta, strongly induced IP-10, Mig, and I-TAC mRNA accumulation mainly in NHBEC and that TNF-alpha and IL-1 beta synergized with IFN-gamma induction in all three cell types. High levels of IP-10 protein (&gt; 800 ng/ml) were detected in supernatants of IFN-gamma/TNF-alpha-stimulated NHBEC. Neither dexamethasone nor Th2 cytokines modulated IP-10, Mig, or I-TAC expression. Since IFN-gamma is up-regulated in tuberculosis (TB), using in situ hybridization we studied the expression of IP-10 in the airways of TB patients and found that IP-10 mRNA was expressed in the bronchial epithelium. In addition, IP-10-positive cells obtained by bronchoalveolar lavage were significantly increased in TB patients compared with normal controls. These results show that activated bronchial epithelium is an important source of IP-10, Mig, and I-TAC, which may, in pulmonary diseases such as TB (in which IFN-gamma is highly expressed) play an important role in the recruitment of activated T cells.

Multicointegration, polynomial cointegration and I(2) cointegration with structural breaks. An application to the sustainability of the US external deficit

In this paper we model the multicointegration relation, allowing for one structural break. Since multicointegration is a particular case of polynomial or I(2) cointegration, our proposal can also be applied in these cases. The paper proposes the use of a residualbased Dickey-Fuller class of statistic that accounts for one known or unknown structural break. Finite sample performance of the proposed statistic is investigated by using Monte Carlo simulations, which reveals that the statistic shows good properties in terms of empirical size and power. We complete the study with an empirical application of the sustainability of the US external deficit. Contrary to existing evidence, the consideration of one structural break leads to conclude in favour of the sustainability of the US external deficit.