Web services to link interlibrary software with OCLC WorldShare

Purpose - This article describes the use of web services to interconnect the GTBib interlibrary loan program with the OCLC WorldShare platform. Design/methodology/approach - We describe the current problem of duplication of procedures in libraries that have added their collections to the OCLC WorldCat catalogue in recent years and are therefore more likely to receive interlibrary loan requests through the WorldShare Platform. Findings - A solution that uses web services to insert and retrieve requests between the two systems is presented. Autonomous agents periodically check the status of the requests and keep them updated and synchronized. These agents also inform the library staff of any variation or inconsistency that is detected. Practical Implications - This technology reduces process management time by making it unnecessary to introduce the request data in both systems. Agents are used to check the consistency of statuses between the two systems, thus avoiding errors and omissions and improving the efficiency of the whole interlibrary loan process. Originality/value - This paper describes in detail the technical aspects of the solution as a reference for the development of future applications.

OCLC continuing education workshop schedule /

Title from cover.

Els dipòsits d'emmagatzematge bibliotecari i el futur de les col·leccions impreses a Amèrica del Nord

Aquest informe, encarregat per la unitat de programes RLG (Research Libraries Group) de l'OCLC com a part del seu programa Shared Print Collections, examina el context i l'estat actual dels dipòsits d'emmagatzematge bibliotecari. S'analitzen els dissenys de dipòsits d'emmagatzematge i l'abast del seu ús; el context que dóna suport al desenvolupament i és de dipòsits d'emmagatzematge externs; les tendències clau pel que fa a arxius de revistes compartits, a serveis d'exemplar últim i d'exemplar únic, a l'"emmagatzematge virtual", a la digitalització massiva, i a la tecnologia d'escaneig local i d'impressió sota demanda; i té en consideració el futur de les col·leccions impreses de les biblioteques, així­ com el desenvolupament potencial d'una xarxa distribuïda de dipòsits de documents impresos.

Bibliotecas: un enfermo con una mala salud de hierro

Se intentan mencionar los hechos más relevantes acaecidos en 2009 en el área de las bibliotecas. Se distinguen tres ámbitos: la tecnología, la información y las bibliotecas propiamente dichas. En el primero se trata de los desarrollos de los sistemas integrados de gestión de bibliotecas y de la situación de las llamadas herramientas de descubrimiento. En el apartado sobre información se comentan las principales novedades en digitalización de contenidos, haciendo hincapié en Google Books y Europeana y mencionando el impacto de la crisis económica en la capacidad de compra de información de las bibliotecas. Sobre bibliotecas, se destaca la internacionalización de OCLC y los nuevos roles que la biblioteca puede asumir en un entorno que difumina sus funciones. Finalmente se señalan los retos de la bibliotecas para el 2010: seguir incorporando información electrónica, continuar adaptándose a un entorno cambiante y ser capaces de crear una alianza que incluyan archivos, bibliotecas y museos.

Review of Sharon Achinstein and Elizabeth Sauer, eds. Milton and Toleration.

"Review of Sharon Achinstein and Elizabeth Sauer, eds. Milton and Toleration."

FirstSearch: servei en línia per a l'usuari final

Descripció del servei en línia FirstSearch d'OCLC. Es detallen les bases de dades que ofereix, l'accés, tarificació, el llenguatge d'interrogació emprat i es presenta el mòdul d'obtenció de documents que pot gestionar cada un dels usuaris finals i amb el qual es poden aconseguir un gran nombre dels documents que contenen les bases de dades consultades.

Noves perspectives en l'accés al document original

Els serveis d'obtenció de documents i préstec interbibliotecari constitueixen una peça clau dins de les biblioteques modernes. Moltes de les noves tecnologies han estat decisivas en la dinamització dels seus processes i en la reducció del temps de resposta. El correu electronic ha estat una de les principals innovacions tant pel que fa a la tramesa de les comandes com a la informació que es dona als seus usuaris. En el present article s'analitzen els diferents mitjans de localització de documents des deis tradicionals catálegs en paper o CD-ROM, fins a l'accés en línia. Es descriuen també les diferents possibilitats de recuperació d'aquests documents, en especial totes aquelles noves com la transferencia de fitxers o la descarrega en línia així com els servéis de valr afegit com ara la distribució electrónica de sumaris. Finalment es realitza una petita descripció i comparado dels principals subministradors actuals, entre ells la British Library, INIST, UNCOVER, EBSCODOC, OCLC, KNAW, UMI, ISI, etc.

The Changing Nature of Library Networks - Open Data or One Big Silo?

Anders Söderbäckin esitys Kirjastoverkkopäivillä 26.10.2011 Helsingissä.

Open > Link > GO! Datan avaamisesta kirjastomaailmassa/-lla

Esitys Kirjastoverkkopäivillä 25.10.2012 Helsingissä

Twitter como herramienta para los medios tradicionales de comunicación en Colombia: su incidencia en el cambio de las prácticas periodísticas y la interacción con su público

Las redes sociales digitales han transformado la forma de comunicarse en el Siglo XXI. Twitter es la red social más destacada para los periodistas colombianos pues según un estudio de la consultora de comunicación Burson-Marsteller, el 47% de los comunicadores colombianos utilizan esta red social para construir noticias (Burson-Marsteller, 2013). Por su popularidad, los medios de comunicación han puesto la mirada sobre esta red social pues ven en esta un nuevo espacio de información, razón por la cual se han transformado para convertir a Twitter en un nuevo conducto para la transmisión de sucesos coyunturales. En Colombia, los medios periodísticos de tradición intentan modificar su estructura y rutinas para adecuarse al nuevo molde comunicativo que propone la inclusión de las redes sociales digitales. Este artículo intenta desvelar cuáles son esos cambios que ha sufrido el periodismo colombiano, teniendo como base su relación con Twitter.