Studies on metal complex formation of environmentally friendly aminopolycarboxylate chelating agents

Aminopolykarboksyylaatteja, kuten etyleenidiamiinitetraetikkahappoa (EDTA), on käytetty useiden vuosikymmenien ajan erinomaisen metalli-ionien sitomiskyvyn vuoksi kelatointiaineena lukuisissa sovelluksissa sekä analytiikassa että monilla teollisisuuden aloilla. Näiden yhdisteiden biohajoamattomuus on kuitenkin herättänyt huolta viime aikoina, sillä niiden on havaittu olevan hyvin pysyviä luonnossa. Tämä työ on osa laajempaa tutkimushanketta, jossa on tavoitteena löytää korvaavia kelatointiaineita EDTA:lle. Tutkimuksen aiheena on kuuden kelatointiaineen metalli-ionien sitomiskyvyn kartoitus. EDTA:a paremmin luonnossa hajoavina nämä ovat ympäristöystävällisiä ehdokkaita korvaaviksi kelatointiaineiksi useisiin sovelluksiin. Työssä tutkittiin niiden kompleksinmuodostusta useiden metalli-ionien kanssa potentiometrisella titrauksella. Metalli-ionivalikoima vaihteli hieman kelatointiaineesta riippuen sisältäen magnesium-, kalsium-, mangaani-, rauta-, kupari-, sinkki-, kadmium-, elohopea-, lyijy- ja lantaani-ionit. Tutkittavat metallit oli valittu tähtäimessä olevien sovellusten, synteesissä ilmenneiden ongelmien tai ympäristönäkökohtien perusteella. Tulokset osoittavat näiden yhdisteiden metallinsitomiskyvyn olevan jonkin verran heikompi kuin EDTA:lla, mutta kuitenkin riittävän useisiin sovelluksiin kuten sellunvalkaisuprosessiin. Myrkyllisten raskasmetallien, kadmiumin, elohopen ja lyijyn kohdalla EDTA:a heikompi sitoutuminen on eduksikin, koska se yhdistettynä parempaan biohajoavuuteen saattaa alentaa tutkittujen yhdisteiden kykyä mobilisoida kyseisiä metalleja sedimenteistä. Useimmilla tutkituista yhdisteistä on ympäristönäkökulmasta etuna myös EDTA:a pienempi typpipitoisuus.

Two macrocyclic pentaaza compounds containing pyridine evaluated as novel chelating agents in copper(II) and nickel(II) overload

Two pentaaza macrocycles containing pyridine in the backbone, namely 3,6,9,12,18-pentaazabicyclo[12.3.1] octadeca-1(18),14,16-triene ([15]pyN(5)), and 3,6,10,13,19-pentaazabicyclo[13.3.1]nonadeca-1(19),15,17-triene ([16]pyN(5)), were synthesized in good yields. The acid-base behaviour of these compounds was studied by potentiometry at 298.2 K in aqueous solution and ionic strength 0.10 M in KNO3. The protonation sequence of [15]pyN(5) was investigated by H-1 NMR titration that also allowed the determination of protonation constants in D2O. Binding studies of the two ligands with Ca2+, Ni2+, Cu2+, Zn2+, Cd2+, and Pb2+ metal ions were performed under the same experimental conditions. The results showed that all the complexes formed with the 15-membered ligand, particularly those of Cu2+ and especially Ni2+, are thermodynamically more stable than with the larger macrocycle. Cyclic voltammetric data showed that the copper(II) complexes of the two macrocycles exhibited analogous behaviour, with a single quasi-reversible one-electron transfer reduction process assigned to the Cu(II)/Cu(I) couple. The UV-visible-near IR spectroscopic and magnetic moment data of the nickel(II) complexes in solution indicated a tetragonal distorted coordination geometry for the metal centre. X-band EPR spectra of the copper(II) complexes are consistent with distorted square pyramidal geometries. The crystal structure of [Cu([15]pyN(5))](2+) determined by X-ray diffraction showed the copper(II) centre coordinated to all five macrocyclic nitrogen donors in a distorted square pyramidal environment.

Characterization of Major Zinc Containing Myonecrotic and Procoagulant Metalloprotease `Malabarin' from Non Lethal Trimeresurus malabaricus Snake Venom with Thrombin Like Activity: Its Neutralization by Chelating Agents

A major myonecrotic zinc containing metalloprotease `malabarin' with thrombin like activity was purified by the combination of gel permeation and anion exchange chromatography from T. malabaricus snake venom. MALDI-TOF analysis of malabarin indicated a molecular mass of 45.76 kDa and its N-terminal sequence was found to be Ile-Ile-Leu-Pro(Leu)-Ile-Gly-Val-Ile-Leu(Glu)-Thr-Thr. Atomic absorption spectral analysis of malabarin raveled the association of zinc metal ion. Malabarin is not lethal when injected i.p. or i.m. but causes extensive hemorrhage and degradation of muscle tissue within 24 hours. Sections of muscle tissue under light microscope revealed hemorrhage and congestion of blood vessel during initial stage followed by extensive muscle fiber necrosis with elevated levels of serum creatine kinase and lactate dehydrogenase activity. Malabarin also exhibited strong procoagulant action and its procoagulant action is due to thrombin like activity; it hydrolyzes fibrinogen to form fibrin clot. The enzyme preferentially hydrolyzes A alpha followed by B beta subunits of fibrinogen from the N-terminal region and the released products were identified as fibrinopeptide A and fibrinopeptide B by MALDI. The myonecrotic, fibrinogenolytic and subsequent procoagulant activities of malabarin was neutralized by specific metalloprotease inhibitors such as EDTA, EGTA and 1, 10-phenanthroline but not by PMSF a specific serine protease inhibitor. Since there is no antivenom available to neutralize local toxicity caused by T. malabaricus snakebite, EDTA chelation therapy may have more clinical relevance over conventional treatment.

Minding metals: tailoring multifunctional chelating agents for neurodegenerative disease.

Neurodegenerative diseases like Alzheimer's and Parkinson's disease are associated with elevated levels of iron, copper, and zinc and consequentially high levels of oxidative stress. Given the multifactorial nature of these diseases, it is becoming evident that the next generation of therapies must have multiple functions to combat multiple mechanisms of disease progression. Metal-chelating agents provide one such function as an intervention for ameliorating metal-associated damage in degenerative diseases. Targeting chelators to adjust localized metal imbalances in the brain, however, presents significant challenges. In this perspective, we focus on some noteworthy advances in the area of multifunctional metal chelators as potential therapeutic agents for neurodegenerative diseases. In addition to metal chelating ability, these agents also contain features designed to improve their uptake across the blood-brain barrier, increase their selectivity for metals in damage-prone environments, increase antioxidant capabilities, lower Abeta peptide aggregation, or inhibit disease-associated enzymes such as monoamine oxidase and acetylcholinesterase.

Effects of calcium-chelating agents and pasteurisation on certain properties of calcium-fortified soy milk

Addition of 25 mM calcium chloride to soy milk reduced pH, increased ionic calcium and caused it to coagulate. The effects of different chelating agents were investigated on selected physicochemical properties of soy milk and on preventing coagulation. The soy milks were then pasteurised to examine how heat treatment changed some of these properties as well as to evaluate their effects on heat stability. Sediment formation and susceptibility to coagulation could be reduced by decreasing ionic calcium and increasing pH. To achieve this, the most effective chelating agents were tri-sodium citrate and disodium hydrogen phosphate. These chelating agents also reduce absolute viscosity and particle size. Sodium hexa meta phosphate was also effective, but less so; it reduced ionic calcium but had a less noticeable effect on pH. The disodium salt of ethylenediamine tetraacetic acid was not effective, as it decreased the pH of soy milk. Ionic calcium and pH are useful indicators of heat stability of calcium-fortified soy beverages. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Influence of root-surface conditioning with acid and chelating agents on clot stabilization

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Characterization of major zinc containing myonecrotic and procoagulant metalloprotease 'malabarin' from non lethal trimeresurus malabaricus snake venom with thrombin like activity: its neutralization by chelating agents

A major myonecrotic zinc containing metalloprotease 'malabarin' with thrombin like activity was purified by the combination of gel permeation and anion exchange chromatography from T. malabaricus snake venom. MALDI-TOF analysis of malabarin indicated a molecular mass of 45.76 kDa and its N-terminal sequence was found to be Ile-Ile-Leu- Pro(Leu)-Ile-Gly-Val-Ile-Leu(Glu)-Thr-Thr. Atomic absorption spectral analysis of malabarin raveled the association of zinc metal ion. Malabarin is not lethal when injected i.p. or i.m. but causes extensive hemorrhage and degradation of muscle tissue within 24 hours. Sections of muscle tissue under light microscope revealed hemorrhage and congestion of blood vessel during initial stage followed by extensive muscle fiber necrosis with elevated levels of serum creatine kinase and lactate dehydrogenase activity. Malabarin also exhibited strong procoagulant action and its procoagulant action is due to thrombin like activity; it hydrolyzes fibrinogen to form fibrin clot. The enzyme preferentially hydrolyzes A? followed by B subunits of fibrinogen from the N-terminal region and the released products were identified as fibrinopeptide A and fibrinopeptide B by MALDI. The myonecrotic, fibrinogenolytic and subsequent procoagulant activities of malabarin was neutralized by specific metalloprotease inhibitors such as EDTA, EGTA and 1, 10-phenanthroline but not by PMSF a specific serine protease inhibitor. Since there is no antivenom available to neutralize local toxicity caused by T. malabaricus snakebite, EDTA chelation therapy may have more clinical relevance over conventional treatment.

The versenes, powerful organic chelating agents for the exacting chemical control of cations.

Mode of access: Internet.

Synthesis, characterization and X-ray crystal structures of dinuclear nickel(II) complexes of a novel potentially hexadentate but functionally tetradentate binucleating ligand

A binucleating potentially hexadentate chelating agent containing oxygen, nitrogen and sulfur as potential donor atoms (H2ONNO) has been synthesized by condensing alpha,alpha-xylenebis(N-methyldithiocarbazate) with 2,4-pentanedione. An X-ray crystallographic structure determination shows that the Schiff base remains in its ketoimine tautomeric form with the protons attached to the imine nitrogen atoms. The reaction of the Schiff base with nickel(II) acetate in a 1:1 stoichiometry leads to the formation of a dinuclear nickel(II) complex [Ni(ONNO)](2) (ONNO2- = dianionic form of the Schiff base) containing N,O-chelated tetradentate ligands, the sulfur donors remaining uncoordinated. A single crystal X-ray structure determination of this dimer reveals that each ligand binds two low spin nickel(II) ions, bridged by a xylyl group. The nickel(II) atoms adopt a distorted square-planar geometry in a trans-N2O2 donor environment. Reaction of the Schiff base with nickel(II) acetate in the presence of excess pyridine leads to the formation of a similar dinuclear complex, [Ni(ONNO)(py)](2), but in this case comprises five coordinate high-spin Ni(II) ions with pyridine ligands occupying the axial coordination sites as revealed by X-ray crystallographic analysis. (c) 2005 Published by Elsevier B.V.

Purification and properties of synephrinase from Arthrobacter synephrinum

Synephrinase, an enzyme catalyzing the conversion of (−)-synephrine into p-hydroxyphenylacetaldehyde and methylamine, was purified to apparent homogeneity from the cell-free extracts of Arthrobacter synephrinum grown on (±)-synephrine as the sole source of carbon and nitrogen. A 40-fold purification was sufficient to produce synephrinase that is apparently homogeneous as judged by native polyacrylamide gel electrophoresis and has a specific activity of 1.8 μmol product formed /min/mg protein. Thus, the enzyme is a relatively abundant enzyme, perhaps comprising as much as 2.5% of the total protein. The enzyme essentially required a sulfhydryl compound for its activity. Metal ions like Mg2+, Ca2+, and Mn2+ stimulated the enzyme activity. Metal chelating agents, thiol reagents, denaturing agents, and metal ions like Zn2+, Hg2+, Ag1+, and Cu2+ inhibited synephrinase activity. Apart from (−)-synephrine, the enzyme acted upon (±)-octopamine and β-methoxysynephrine. Molecular oxygen was not utilized during the course of the reaction. The molecular mass of the enzyme as determined by Sephadex G-200 chromatography, was around 156,000. The enzyme was made up of four identical subunits with a molecular mass of 42,000.

Toxicity of mildly modified low-density lipoproteins to cultured retinal capillary endothelial cells and pericytes

To investigate the role of modified low-density lipoproteins (LDL) in the pathogenesis of diabetic retinopathy, we studied the cytotoxicity of normal and mildly modified human LDL to bovine retinal capillary endothelial cells and pericytes in vitro. Pooled LDL was incubated (in phosphate-buffered saline-EDTA, 3 days, 37 degrees C) under 1) nitrogen with additional chelating agents and 2) air, to prepare normal and minimally oxidized LDL, respectively. Similar conditions, but with the addition of 50 mM D-glucose, were used to prepare glycated and glycoxidized LDL. None of the LDL preparations was recognized by the macrophage scavenger receptor, confirming limited modification. Retinal capillary endothelial cells and pericytes were grown to confluence and then exposed for 2 or 3 days to serum-free medium (1% albumin) supplemented with normal or modified LDL (100 mg/l) or to serum-free medium alone. Cytotoxicity was assessed by cell counting (live and total cells) and by cell protein determination. Compared with normal LDL, modified LDL were cytotoxic to both cell types at both time points, causing highly significant decreases in live and total cell counts (P <0.001) (analysis of variance). Reductions in cell protein also were significant for pericytes at day 3 (P = 0.016) and of borderline significance for endothelial cells at day 2 (P = 0.05) and day 3 (P = 0.063). Cytotoxicity increased as follows: normal <glycated <or = minimally oxidized <glycoxidized LDL. We conclude that, in diabetes, mild modification of LDL resulting from separate or combined processes of glycation and oxidation may contribute to chronic retinal capillary injury and thus to the development of diabetic retinopathy.

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Chelating agent effects in the synthesis of mesoscopic-size superconducting particles

Several routes and procedures have been used in these last years as an effort to achieve single-phase mesoscopic-size superconducting samples. In this paper, the effects of using citric acid (CA), tartaric acid (TA) and ethylenediaminetetraacetic acid (EDTA) as chelating agents and ethylene-glycol (EG) as polyhydroxy alcohol were studied in order to establish conditions to avoid the occurrence of BaCO(3) undesirable secondary phase in YBa(2)Cu(3)O(7-delta) (YBCO). Thermal evolution of intermediate compounds formed during the calcinations process by the use of different chelating agents was traced using thermogravimetric and spectroscopic methods. The obtained results indicated that the polymer breakdown of samples prepared using EDTA occurs at higher temperatures than others chelating agents and also reduces the occurrence of BaCO(3) secondary phase as studied by X-ray diffraction measurements. Furthermore, the magnetic response of the mesoscopic-size YBCO specimens obtained was verified showing that samples present different superconducting response.

Influence of dental exposure to oral environment on smear layer removal and collagen exhibition after using different conditioning agents

Although in vitro studies have shown encouraging results for root surface conditioning with demineralizing agents, in vivo studies have failed to show its benefits in periodontal healing. This can be attributed to several factors, among which, the hypermineralization of dental surface. Therefore, this in vitro study compared, using scanning electron microscopy (SEM), the effect of root surface conditioning with different conditioners (1% and 25% citric acid, 24% EDTA and 50 mg/mL tetracycline hydrochloride) in impacted teeth and in teeth that had their roots exposed to the oral environment. One trained examiner assessed the SEM micrographs using a root surface modification index. There was a tendency of more root surface modification in the group of impacted teeth, suggesting that the degree of root mineralization influences its chemical demineralization.

Metallkomplexe mit sterisch anspruchsvollen mono- und bifunktionellen Triazenidoliganden

Monoanionische, stickstoffhaltige Chelatliganden sind sehr populär und werden oft als Baueinheiten zur Synthese von Metallkomplexen eingesetzt. Im Gegensatz zu den bekannten Amidinat- und β-Diketiminatliganden wurde den Triazeniden bisher weniger Aufmerksamkeit geschenkt. Dies liegt hauptsächlich daran, dass wenige, sterisch anspruchsvolle Vertreter dieser Gruppe bekannt waren. Mit der Synthese neuer biphenyl- und terphenylsubstituierter Triazenide sind diese stärker in den Fokus der Forschung gerückt. Durch die Sperrigkeit der Liganden werden unerwünschte Ligandenumverteilungsreaktionen unterdrückt und der Weg zu neuen Metallkomplexen mit bemerkenswerten Eigenschaften geebnet. Diese Arbeit beschäftigt sich mit Triazenidokomplexen der Alkalimetalle, des Magnesiums, des Zinks und des Aluminiums. Zusätzlich zu den monofunktionellen wurden bifunktionelle Triazene, welche aus einer Biphenylgruppe aufgebaut sind und zwei terphenylsubstituierte Triazengruppen tragen, synthetisiert und deren Funktion als Komplexliganden untersucht. Durch das hohe Volumen der Liganden konnten Metallkomplexe hergestellt werden, die bemerkenswerte strukturelle Eigenschaften aufweisen. So bilden beispielsweise alle dargestellten Verbindungen Kristalle, die aus monomeren Baueinheiten aufgebaut sind. Eine homoleptische Magnesiumverbindung mit zwei Triazenidliganden weist eine ungewöhnliche, planare Koordinationssphäre auf, eine Triazenidodiphenylaluminiumverbindung zeigt eine interessante Ausrichtung der Phenylgruppen, die auf π-Stapeleffekte zurückgeführt wird und die Alkalimetalltriazenide weisen sekundäre Metall-π-Aren-Wechselwirkungen auf, womit eine bessere koordinative Absättigung des Koordinationszentrums erreicht wird. Zusätzlich zur strukturellen Charakterisierung mittels Röntgendiffraktometrie wurden, wo es möglich war 1H und 13C NMR-Messungen durchgeführt, Schmelzpunkte bestimmt sowie IR- und UV-VIS-Spektren aufgenommen. Durch die hohe Dichte an aromatischen Systemen innerhalb der Verbindungen, ist es bei einer dreikernigen Zinktriazenidverbindung gelungen mittels 1H NMR-Messungen die starken Einflüsse des Ringstroms nachzuweisen. Außerdem wurden DFT-Berechnungen durchgeführt, um herauszufinden, wie sehr die räumliche Ausrichtung der Bi- bzw. Terphenylsubstituenten gegenüber der N3-Baugruppe der Triazenide die Verteilung der negativen Ladung innerhalb eines monoanionischen Triazenids und somit dessen Koordinationseigenschaften beeinflusst. Diese Effekte konnten durch experimentelle Ergebnisse unterstützt werden.