Asymmetries in the opportunity structure. Intergenerational mobility trends in Europe

It remains unclear whether social mobility is increasing in the advancednations. The answer may depend on mobility patterns within very recentbirth cohorts. We use the inter-generational module in the 2005 EUSILCwhich allows us to include more recent cohorts. Comparingacross two Nordic and three Continental European countries, weestimate inter-generational mobility trends for sons both indirectly, viasocial origin effects on educational attainment, and directly in terms ofadult income attainment. In line with other studies we find substantiallymore mobility in Scandinavia, but also that traditionally less mobilesocieties, like Spain, are moving towards greater equality. We focusparticularly on non-linear relations. Most interestingly, we revealevident asymmetries in the process of equalizing life chances, inDenmark. The disadvantages associated with low social class originshave largely disappeared, but the advantages related to privilegedorigins persist.

Occupational choice and development

The rise in world trade since 1970 has been accompanied by a rise in the geographic span of control of management and, hence, also a rise in the e ective international mobility of labor services. We study the e ect of such a globalization of the world's labor markets. The world's welfare gains depend positively on the skill-heterogeneity of the world's labor force. We nd that when peoplecan choose between wage work and managerial work, the worldwide labor market raises output by more in the rich and the poor countries, and by less in the middle-income countries. This is because the middle-income countries experience the smallest change in the factor-price ratio, and where the option to choose between wage work and managerial work has the least value in the integratedeconomy. Our theory also establishes that after economic integration, the high skill countries see a disproportionate increase in managerial occupations. Using aggregate data on GDP, openness and occupations from 115 countries, we find evidence for these patterns of occupational choice.

Graduate labor mismatch in Central and Eastern Europe

[cat] Utilitzant l’enquesta REFLEX/HEGESCO, aquest article explora la probabilitat de desajustament entre educació i treball a l’Europa de l’Est i Central. Classifiquem els països en dos grups segons la transparència dels títols educatius al mercat de treball. Polònia, la República Txeca i Eslovènia formen el grup amb més transparència, i Hongria, Lituània i Estònia formen el grup amb més opacitat. Analitzem tres tipus de desajustaments: el vertical (infra‐, sobre‐educació), l’horitzontal (desajustament del camp d’estudi) i el desajust en habilitats. Focalitzem l’anàlisi en l’efecte dels camps d’estudi i les competències dels individus en el desajustament del mercat laboral en aquests països. Els resultats mostren importants diferències entre els dos grups de països estudiats.

Graduate labor mismatch in Central and Eastern Europe

[cat] Utilitzant l’enquesta REFLEX/HEGESCO, aquest article explora la probabilitat de desajustament entre educació i treball a l’Europa de l’Est i Central. Classifiquem els països en dos grups segons la transparència dels títols educatius al mercat de treball. Polònia, la República Txeca i Eslovènia formen el grup amb més transparència, i Hongria, Lituània i Estònia formen el grup amb més opacitat. Analitzem tres tipus de desajustaments: el vertical (infra‐, sobre‐educació), l’horitzontal (desajustament del camp d’estudi) i el desajust en habilitats. Focalitzem l’anàlisi en l’efecte dels camps d’estudi i les competències dels individus en el desajustament del mercat laboral en aquests països. Els resultats mostren importants diferències entre els dos grups de països estudiats.

Labor Mobility of the Chinese Graduates from British and Spanish Universities: What Happens to the "Talent Migration"?

The scholarship on migration in Europe heavily focuses on the integration of economically vulnerable migrants. In the age of commercialization of education, however, the European Union attracts a rising number of highly skilled non-EU migrants that take up studies across the continent. Despite economic downturn, the EU universities experience a rapid growth in the number of Chinese students, many of whom settle in Europe upon graduation. Surprisingly, although the number of Chinese students in the EU increases, scholars largely ignore the labor paths that these highly skilled migrants take upon graduating from European universities. This study aims to fill this gap by exploring the variation in the Chinese graduates’ labor incorporation patterns and in their spatial mobility. In this project, I also examine macro-level hypotheses predicting that the EU and host states’ labor market institutions, changes in the EU policies on the highly skilled and the outburst of economic crisis matter for the Chinese highly skilled social and spatial mobility. Seizing on surveys, interviews and on the bodies of literature on stratification and social mobility, economic incorporation, social capital and human capital, I look at the Chinese students that graduated from universities in Great Britain and Spain. These states differ in the university tuition fees, migration policies towards the highly skilled workers and in the period of the Chinese students’ influx, thus providing an economically and socially diverse sample. My research will contribute to the literature on the relations between migrants’ social mobility, class and status background and spatial mobility, at the same time adding a transnational level perspective to the study of highly skilled Asian migration.

La dimensió europea a la formació professional inicial reglada a les Illes Balears. Monogràfic la mobilitat transnacional, primera part : el procés de desenvolupament de la mobilitat. Monogràfic la mobilitat transnacional, segona part : experiències en el marc del programa Leonardo da Vinci. 'La dimensión europea en la formación profesional inicial reglada en las Islas Baleares. Monográfico la movilidad transnacional, primera parte : el proceso de desarrollo de la movilidad. Monográfico la movilidad transnacional, segunda parte : experiencias en el marco del programa Leonardo da Vinci'.

Resumen tomado parcialmente de la publicación. La segunda parte se centra en las experiencias desarrolladas en el marco del programa Leonardo da Vinci por alumnado, tutores y tutoras de centros educativos que han participado en los cursos 2000-2001 y 2001-2002 en los proyectos de estancia de alumnos de formación profesional reglada en empresas de la Unión Europea, promovidos por la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears

L'educació i la competència professional a Europa. 'La educación y la competencia profesional en Europa'.

Sintetizar los informes realizados por cuatro subcomités (Enseñanza Primaria, Enseñanza Superior, Formación Profesional y Formación para la gestión y administración de empresas) y la encuesta confeccionada por las empresas de la ERT. Cuadros resumen, gráficas, tablas estadísticas, fotografías. La enseñanza es un objetivo estratégico en la competencia profesional europea. Es necesario la creación de un concepto europeo de formación permanente y también la necesidad de una cooperación más estrecha entre todas las partes relacionadas con la enseñanza y la Formación Profesional.

Relatório de estágio na Fundação Bracara Augusta - Loja Europa Jovem, com ênfase no caso de estudo sobre os impactos sócio económicos do Programa Juventude em Ação 2007-2013 no Município de Braga

Relatório de estágio de mestrado em Políticas Comunitárias e Cooperação Territorial

Disseny i proposta d' implementació d'un model formatiu per a la iniciació professional i el mentoratge del professorat de secundària

En estudis anteriors al que ara us proposem i en diferents articles realitzats pels components d’aquest grup de recerca s’ha constatat que el professorat que ha d’atendre grups d’alumnes amb adaptacions curriculars, programes d’iniciació professional, alumnes amb difícil inclusió acadèmica i escolar que aquests docents haurien de rebre una formació psicopedagògica per adequar-se al trets característics dels alumnes i per aplicar una metodologia que desperti en els alumnes la il•lusió per seguir formant-se i les estratègies organitzatives i de planificació per fer un ensenyament de qualitat. El professorat ha d’adquirir una sèrie de competències que li permetin donar resposta a les necessitats dels alumnes. Estudis previs constaten que hi ha una gran necessitat pel que fa a les competències personals i participatives per sobre de les tècniques. Tot i que també és molt important apostar per les metodològiques. Aquesta formació l'haurà de rebre al llarg de la seva acció docent i està lliga amb el concepte Lifelong learning que es proposa arreu de la Unió Europea con un dret i una obligació per aconseguir la constant adequació a les demandes socials i a les necessitats personals, així com assolir la progressió professional i l’accés a noves etapes educatives:No hi ha dubte que una professió com la docent que requereix un domini competencial tan exigent desvetlla la curiositat per iniciar recerques i la necessitat d’esmerçar esforços per facilitar que tingui èxit la inserció dels nous professors i professores en l’entorn socioeducatiu durant el període llindar. Cal saber què passa, què ocupa i què preocupa a Europa en relació al professorat i a la seva formació, sobretot que cal desenvolupar en el període previ i com es facilita la transició des d’aquesta formació inicial per assolir una ràpida i eficaç inserció a la professió docent.   

APLICACIÓ DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE GRAFS DE MOBILITAT

Aquest Treball Final de Carrera (TFC) s'emmarca dins dels sistemes d'informació geogràfica (SIG). Per apropar-se al món dels SIG, aquest treball s'estructura en dues parts: una primera part teòrica, on s'ofereix informació general sobre els SIG, la cartografia i l'entorn de programari GeoMedia professional 6.1, i una segona part pràctica, on es mostra el desenvolupament d'una aplicació concreta basada en programari SIG.

Visita professional als serveis bibliotecaris d'universitats anglosaxones

Informe de l'estada per a formació i adquisició d’experiència professional becada per la Universitat Politècnica de Catalunya, convocatòria de mobilitat de PAS de la UPC 2007.

Informe Mobilitat USA curs 2007-2008

Informe sobre l’estada professional als Estats Units dins delprograma de mobilitat internacional del PAS (convocatòria curs 2007)2008

LUDOLITERACY Informe sobre la alfabetización mediática en el juego digital. Experiencias en Europa

El informe que a continuación presentamos recoge 18 experiencias, proyectos, actividades,investigaciones o políticas más significativas que se realizan en Europa relacionadas con la alfabetización mediática en el contexto de los videojuegos (ludoliteracy). La ludoliteracy tiene como finalidad potenciar las capacidades y competencias analíticas, reflexivas y creativas alrededor del juego digital. Se trata, en conjunto, de propuestas que permiten al ciudadano (joven o adulto, profesional o usuario) y a la sociedad en general ser más conscientes de nuestros propios placeres, tener capacidad crítica y competencia creativa en el campo específico de los juegos digitales.El objetivo final del informe es ofrecer recomendaciones en un campo socialmente controvertido y económicamente situado a la cabeza de las industrias culturales pero institucionalmente emplazado en los márgenes de las políticas educativas estatales y europeas.

La innovació defineix l'Europa de dues velocitats

A Catalunya la recerca bàsica està bastant desenvolupada i els indicadors mostren que la qualitat és relativament alta. Els resultats de la mobilitat tampoc no són dolents. En tenim molts exemples. Comentaré el darrer. El de la concessió dels ajuts a investigadors avançats (Advanced Grants), de 2,5 a 3,5 milions d'euros, de l'European Reserch Council. Fa pocs dies se'n van publicar els resultats. Investigadors que treballen a l'Estat espanyol van rebre quinze ajuts. D'aquests, set treballen a centres catalans. En aquesta convocatòria, un 47% dels ajuts de l'Estat vénen a Catalunya.