977 resultados para Mediterranean Spain


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Water availability in adequate quantities and qualities is a fundamental requirement for tourism. In the Mediterranean, one of the world’s leading tourist destinations, water availability is subject to modest and erratic precipitation figures which may decline with climate change. The tourist industry therefore may have to assure future supplies by either recurring to new technologies such as desalination or increasing efficiency in water use. A third and yet little explored alternative would be to seek for complementary of uses with irrigation, the traditional user in many coastal Mediterranean areas and holder of substantial amounts of water. In this paper we present the example of the Consorcio de Aguas de la Marina Baja to show how Benidorm, in Mediterranean Spain and one of the most important tourist centers of the Mediterranean, obtains part of its water through agreements with farmers by which these trade their water with Benidorm and other towns’ treated wastewater of enough quality to be used for irrigation, and obtain several compensations in return. The advantages and disadvantages of the water trade between farmers and tourist interests in the Benidorm area are discussed and we argue that solutions to the pending water crisis of many coastal Mediterranean tourist areas may not need to rely uniquely on expensive technologies to generate new resources but may attempt other alternatives.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El litoral de Alicante ha sufrido grandes transformaciones territoriales desde las décadas de 1960 y 1970 a raíz de la actividad turística. Uno de los servicios que necesita esta actividad, entre otros, es el abastecimiento de agua potable. En este sentido, por su papel estratégico, el suministro de agua en alta es decisivo para abastecer a los municipios turístico-residenciales. El objetivo de este estudio es conocer y analizar los diferentes sistemas de abastecimiento de agua en alta en la costa de Alicante, sus características, infraestructuras, recursos hídricos disponibles y medidas de gestión llevados a cabo. Algunas de las conclusiones extraídas son el papel estratégico que ejercen en el territorio, especialmente con el agua, un recurso escaso y de vital importancia para la orla costera alicantina, sobre todo en los meses estivales.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Se ha estudiado la composición de las poblaciones de crustáceos decápodos en los fondos detríticos circalitorales del Este y Sureste ibérico, con relación a sus diferentes facies, efectuándose diferentes análisis estadísticos sobre la composición y diversidad. La taxocenosis de crustáceos decápodos muestra elevados valores de abundancia, riqueza y diversidad en las localidades identificadas como fondos detríticos costeros de aspecto típico. Por último, algunos grupos de especies podrían ser utilizados para caracterizar las biocenosis típica de fondos detríticos costeros, tales como: Paguristes eremita, Ebalia edwardsi, E. deshayesi, Eurynome aspera, Galathea intermedia, Parthenope massena, y Anapagurus hyndmani; la biocenosis del detrítico costero enfangada: Ebalia tuberosa, Atelecyclus rotundatus, Ethusa mascarone, y Liocarcinus zariquieyi; y la biocenosis de arenas fangosas: Upogebia deltaura, Goneplax rhomboides.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El 5º Informe del IPCC (Panel Intergubernamental de Cambio Climático, 2014) señala que el turismo será una de las actividades económicas que mayores efectos negativos experimentará en las próximas décadas debido al calentamiento térmico del planeta. En España, el turismo es una fuente principal de ingresos y de creación de puestos de trabajo en su economía. De ahí que sea necesaria la puesta en marcha de medidas de adaptación a la nueva realidad climática que, en nuestro país, va a suponer cambios en el confort climático de los destinos e incremento de extremos atmosféricos. Frente a los planes de adaptación al cambio climático en la actividad turística, elaborados por los gobiernos estatal y regional, que apenas se han desarrollado en España, la escala local muestra interesantes ejemplos de acciones de adaptación al cambio climático, desarrolladas tanto por los municipios (energía, transporte, vivienda, planificación urbanística) como por la propia empresa turística (hoteles, campings, apartamentos). Medidas de ahorro de agua y luz, fomento del transporte público y de las energías limpias, creación de zonas verdes urbanas y adaptación a los extremos atmosféricos destacan como acciones de mitigación del cambio climático en los destinos turísticos principales de nuestro país.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

La investigación se basa en los resultados de una encuesta realizada en 2009-2010, por el equipo investigador, a 348 inmigrados reagrupantes africanos y a 457 latinoamericanos que residen en las provincias litorales entre Girona y Almería. La información que se ofrece está referida a los aspectos laborales de estos dos colectivos continentales, tanto a escala del conjunto territorial indicado como para tres subáreas incluidas en él: Cataluña litoral, Comunidad Valenciana y Murcia-Almería; según los temas, se trata por separado a los reagrupantes y a los subgrupos familiares que conviven en España (reagrupantes, cónyuges, hijos). El estudio se centra en las estructuras de empleo por sectores económicos. También se estudian las redes migratorias, tan decisivas en la orientación de estos flujos hacia España, la regulación laboral de estos trabajadores, la repercusión de la crisis actual en los empleos de las familias reagrupadas (paro, número de ocupados por familia e ingresos), la satisfacción laboral de los miembros de las familias (horas de trabajo, problemas laborales y salariales) y la estabilidad laboral (antigüedad en el empleo, cursos de formación profesional, trabajo actual y expectativas del inmigrante). El recorrido por los temas laborales indicados, vinculados a los distintos grupos continentales y familiares y a las diferentes escalas territoriales, concluyen en mostrar situaciones económicas y sociales muy diferentes entre africanos y latinoamericanos, y entre los que residen en Cataluña litoral y en Murcia-Almería, en lo que intervienen, entre otras causas, los distintos «capitales» personales aportados por los dos colectivos continentales para acceder al empleo (formación, idioma, …) y las diferentes estructuras económicas de los territorios estudiados. Los africanos y los que residen en las provincias meridionales son los que presentan peores situaciones socioeconómicas.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Los extranjeros autorizados en 2006-2009 a residir en España por motivos de reagrupación familiar, muestran la importancia que ha alcanzado esta forma de inmigración en el total de nuevos extranjeros empadronados. La investigación se basa en una encuesta específica a reagrupantes africanos y latinoamericanos, que también informan sobre sus familiares reagrupados, hayan utilizado, o no, las leyes de reagrupación. Africanos y latinoamericanos ofrecen dinámicas y estructuras sociodemográficas muy diferentes, a resultas, entre otras causas, de la antigüedad de sus flujos, su fecundidad, su dominio del idioma español, su nivel de instrucción, sus posibilidades de ingresos, su estructura por sexo y edad, tamaño de las familias reagrupadas, etc. Se ofrece información para los dos colectivos continentales y para los subgrupos familiares —reagrupantes, cónyuges, hijos, progenitores y otros familiares—, y se utilizan escalas del conjunto estudiado y de ámbitos territoriales —Cataluña litoral, Comunidad Valenciana, Murcia-Almería—. Los africanos concentran los aspectos estructurales más negativos —idioma español, instrucción, ingresos,…—, pero también son los que declaran intenciones más firmes y generalizadas de permanencia en España. Las conclusiones orientan sobre el futuro de estos flujos.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

La investigación se basa en una encuesta específica realizada en 2009-2010 a 348 reagrupantes africanos y a 457 latinoamericanos, que residen con sus familias en las provincias litorales entre Girona y Almería. Los reagrupantes también informan sobre sus cónyuges y sus hijos. La información ahora utilizada se centra en factores de integración social relevantes para los grupos familiares; se utiliza la escala del conjunto territorial estudiado, y también de las tres subáreas: Cataluña litoral, Comunidad Valenciana y Murcia-Almería. Los factores de integración estudiados son el conocimiento del idioma español (para los africanos); las relaciones de convivencia; las parejas matrimoniales deseadas para los hijos/as; los deseos de permanencia en España; ingresos económicos y bienestar percibido; las relaciones de la familia con el país de origen, y la vivienda familiar en España. Africanos y latinoamericanos ofrecen respuestas diferentes a los factores de integración, más positivas entre los segundos, y dentro de los colectivos familiares, los hijos muestran actitudes más favorables para su integración.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

S'han estudiat els efectes dels factors ambientals sobre el perífiton dels sistemes lenític fluctuants del aiguamolls de l'Empordà. L'estudi s'ha realitzat als tres nivells d'integració: nivell d'ecosistema considerant el rol del perífiton envers els altres productors primaris; a nivell de comunitat, estudiant la composició específica de les diatomees i a nivell de població estudiant la plasticitat fenotípica d'una espècie de diatomea (Nitzschia frustulum). A nivell d'ecosistema s'observa que els factors que afavoreixen el predomini dels diferents tipus de productors primaris (perífiton, fitoplàncton i macròfits) són la renovació i el grau d'eutròfia de l'aigua. A nivell de comunitat els factors determinants en la composició i distribució de les espècies de diatomees són els gradients confinament-inundació així com la productivitat del sistema. En funció d'aquest factors s'han establert 5 associacions de diatomees. A nivell de població es demostra que tant la salinitat, com la relació N : P a l'aigua com el moviment de l'aigua afecten la morfologia i ultraestructura de la valva de N. frustulum. De forma interessant s'observa que la salinitat, considerada com a factor individual, afecta N. frustulum a nivell poblacional provocant-li modificacions en la morfologia de la valva, per en canvi, no afecta a nivell de comunitat, ja que totes les espècies de diatomees presents en ambients de salinitat fluctuant són eurihalines.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

The Mar Menor is a coastal lagoon increasingly threatened by urban and agricultural pressures. The main watercourse draining into the lagoon is the Rambla del Albujón. A fortnightly campaign carried out over one annual cycle enabled us to characterize the treated urban sewage effluents and agricultural sources which contribute to the nutrient fluxes in the watercourse. Multivariate analysis provided information for establishing chemical signatures and for assessing the relative influence of the various sources on the water quality at the outlet. Mass balances were used to examine net gains and losses, and cross-correlations with rainfall to analyze climatic influence and control factors in the trends of the nutrient flux. The rainfall pattern was significantly cross-correlated with nitrate and phosphorus fluxes from agricultural sources, while fluctuations in the resident population explained the phosphorus flux trend in urban sources. 50% of dissolved inorganic nitrogen was from agricultural sources, while 70% of total phosphate and 91% of total organic carbon were from urban point sources. The net amounts of all the nutrients fell as a result of plant uptake and/or denitrification in the channel. The control of urban point sources (phosphorus-enriched) is suggested as a promptly action for improving the health of the coastal lagoon.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

In the southern Duero Basin of central Spain, there are vast areas of aeolian sand sheets and dune fields. A comprehensive survey of the sand quarries in this area identified a number of palaeosols in sedimentary sequences. The identification and AMS radiocarbon dating of soil charcoal fragments collected in these palaeosols indicate the persistence of Pinus pinaster in this area throughout most of the Holocene. Although potential natural vegetation models have usually considered the Pinus pinaster forests in this inland area of artificial origin, soil charcoal analysis provides firm evidence of a natural origin. Our data fit perfectly with the pattern of Holocene vegetation development for inland areas of Iberia, which are characterised by stability of pine forests throughout the Holocene. Finally, the growing body of palaeobotanical evidence from Iberia (macrofossils and pollen) is contributing to improve our knowledge of P. pinaster ecology, showing that this species has been present in most Iberian regions during the Holocene, where it has inhabited areas characterised by a very diverse set of climatic and soil conditions.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

The understanding of public perception to climate change is an essential factor in the development of adaptation policies. In the Mediterranean, agriculture, as the largest consumer of freshwater, has the highest potential to suffer adverse impacts of climate change. Future water availability predictions, conflicting interests among stakeholders and an increasing social concern about the environment further aggravate the situation. Therefore studying public support for adaptation policies can play a key role in successfully adapting the sector. The study site, approximately 36,000 hectares of rice fields in Seville (Spain), exemplifies an area in the Mediterranean where water needs to be carefully re-allocated in view of the limitations anticipated by climate change scenarios; in particular where conflicts will arise between water for agriculture and water for ‘natural’ ecosystems. This paper proposes an ex-ante evaluation of the societal support for adaptation policies. A survey of 117 respondents was conducted and a Logit model utilized to analyze which predictors positively or negatively affect people's support for adaptation policies. Results suggest that the main barriers to support these policies were economic losses and low climate change concern whereas the primary motivation factor was environmental commitment. Additionally, the main socio-demographic determinants were gender, age, education and family structure. In order to improve societal support for climate change adaptation policies, implementing educational and awareness raising initiatives will be the main challenges for policy makers to overcome.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

The Cultural Heritage constitutes a way to generate social identities and play an important role in the development of the Spanish Mediterranean cities that opt to sustainable quality tourism. The reflection on the necessity of intervention on this heritage, in addition to establishing what should be done, brings up the need to define the reasons for taking action, why and what-for. These decisions are essential to establish if its maintenance and recovery are economically sustainable. The Project "Cartagena Port of Cultures", with support from the European Union, is an example of effective instrument for ensuring the sustainability of our built heritage conservation. Its main objective was to enable sustainable development of tourism in Cartagena based on sustainability and seasonality. This was achieved through a process of recovery of heritage resources and their optimum promotion and marketing.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

We reconstructed vegetation responses to climate oscillations, fire and human activities since the last glacial maximum in inland NW Iberia, where previous paleoecological research is scarce. Extremely sparse and open vegetation composed of steppic grasslands and heathlands with scattered pioneer trees suggests very cold and dry conditions during the Oldest Dryas, unsuitable for tree survival in the surroundings of the study site. Slight woodland expansion during the Bolling/Allerod was interrupted by the Younger Dryas cooling. Pinewoods dominated for most of the early Holocene, when a marked increase in fire activity occurred. Deciduous trees expanded later reaching their maximum representation during the mid-Holocene. Enhanced fire activity and the presence of coprophilous fungi around 6400-6000 cal yr BP suggest an early human occupation around the site. However, extensive deforestation only started at 4500 calyrBP, when fire was used to clear the tree canopy. Final replacement of woodlands with heathlands, grasslands and cereal crops occurred from 2700 cal yr BP onwards due to land-use intensification. Our paleoecological record can help efforts aimed at restoring the natural vegetation by indicating which communities were dominant at the onset of heavy human impact, thus promoting the recovery of currently rare oak and alder stands.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Se realiza un estudio detallado del episodio cálido MIS 5 en la zona sureste de la Península Ibérica. Se realiza la reconstrucción paleoambiental a partir del estudio polínico y biomarcadores de un sondeo perforado en la costa de Almería. La cronología se estableció a partir del método de racemizaciónd e aminoácidos.Landwards of a MIS5 bar, a borehole core (SRA) was analyzed to establish the relationship between the lagoonal record and the raised beach deposits in the surroundings of the Antas river mouth and to reconstruct the Pleistocene palaeoenvironmental evolution 5 of the southern Mediterranean coast of the Iberian Peninsula. 63 samples were recovered for amino acid racemization dating, 86 samples for sedimentological and paleontological determination, 37 samples for pollen identification and 54 for biomarker analysis. AAR revealed that the borehole record contains MIS11, MIS6 and MIS5 deposits, the latter extensively represented. During the end of MIS6 and MIS5, a sand 10 barrier developed and created a shallow lagoon with alternating terrestrial inputs this process being common in other Mediterranean realms. Litho- and biofacies allowed the identification of distinct paleoenvironments through time, with the presence of a lagoonal environment alternating with alluvial fan progradation. Biomarkers indicated constant input from terrestrial plants, together with variable development of aquatic 15 macrophytes. The palynological content allowed the reconstruction of the paleoclimatological conditions during MIS6 and 5, with evidence of seven scenarios characterized by alternating arid and relatively humid conditions