L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

Filosofia com crianças: cenas de experiência em Caicó (RN), Rio de Janeiro (RJ) e La Plata (Argentina)

Partilhar uma experiência a partir da própria experiência. Esse é o desejo que se revela no exercício de escrita desse texto, o qual tem por objeto de estudo a experiência, seu significado e sentidos revelados pelo trilhar da experiência nos deslocamentos em cenários e cenas em Caicó/RN, Rio de Janeiro/RJ e La Plata/ARG. Enfrenta a constante e incômoda sensação da impossibilidade de narrar uma experiência. Torna público e dialoga com fragmentos/capturas advindas das cenas da experiência e com diversos/as autores/as que se constituem como ecos que ressoam na trajetória de pesquisa. Os espaços-cenários onde ocorre essa experiência-pesquisa envolvem, de diferentes formas, tentativas de se fazer filosofia com crianças. São atravessados pela experiência de buscar caminhos, rotas, brechas para abrir no cenário da escola pública possibilidades para a experiência de pensamento entre crianças e adultos. Entre os vários temas que se implicam e dialogam nesse contexto, ressalto: o fazer filosofia com crianças em escolas públicas, a infância, e a relação aprender e ensinar. São alguns dos elementos que compõem essa escrita e com as quais busco dialogar inspirada nas vozes dos/as interlocutores/as nela envolvidos/as. Ao final, os desdobramentos da trilha da pesquisa/experiência demarcam uma relação potente entre filosofia e educação, a qual provoca formação, transformações, rupturas, resistências, encontros, infâncias.

Efectos del programa Filosofía para niños y niñas en el clima social de aula.

Muchos de los problemas educativos existentes hoy se refieren a cuestiones no estrictamente relacionadas con la instrucción, sino a aspectos y factores contextuales y organizativos que inciden indirectamente en los resultados educativos finales. El currículo no queda configurado únicamente por los contenidos conceptuales. El clima adquiere una gran importancia en el aula y en el marco de relaciones de la institución educativa como organización, supuesto que un clima positivo entre los miembros de las organizaciones escolares no sólo constituye una gran ayuda a todas las personas que participan en ella, sino que trasciende la tarea y se hace elemento de transformación para todos los integrantes de la comunidad educativa. A partir de estas consideraciones, se propone en esta tesis doctoral el estudio de la incidencia de un programa educativo Filosofía para Niños y Niñas, ideado por el profesor Matthew Lipman en 1969, en el clima social del aula.. Para ello, se recoge el conocimiento detallado de la realidad socio-emocional del aula, en grupos de 4õ de ESO en dos institutos públicos de Móstoles. Curso que delimita la frontera entre obligatoriedad y continuidad posible del Sistema Educativo..

Filosofía para niños.

Resumen basado en el de la publicación

Filosofia 3/18 essencial a l???Escola

Resumen basado en el de la publicaci??n

O que pode o filosofar no ensino fundamental: caminhos para uma educação na perspectiva emancipatória

Pós-graduação em Educação Escolar - FCLAR

Filosofia e estética na formação da criança: considerações a partir da novela filosófica Suki

Pós-graduação em Educação Escolar - FCLAR

Formação docente em filosofia para crianças

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

À procura de (nossas próprias) palavras: filosofia e subjetividade

Writing about philosophical practice with children requires a memory of the body, a body that holds on to what is important to itself. My memory begins with my contact with the ideas of Matthew Lipman and the new ideas brought by his words, and continues with the need to change some of them and assign different meanings to others. Since my reading of the thinkers of the so called “Frankfurt School,” some words have taken new meanings to me, and have informed the way I now understand the practice of philosophy with children and its relationship to issues like educational “formation,” as well as others. Philosophical practice is unique, and needs to be thought, felt, and experienced; it has its own time and involves the construction and transformation of subjectivity itself. As such, to search for words in philosophy means to chose those words that can help us make sense and give meaning of what we do and think, allowing us to work with our thinking and with its forms of expression, beyond its technical dimension. In this sense, the usual emphasis of philosophy in its more technical dimension leads to an impoverishment of formation as experience, for the latter, which is a fundamental dimension of our lives, is rendered secondary. This has implications for the relationship between adults and children. When they reduce philosophy to a study of the formal capacity of thinking, teachers put students in the condition of a minority, and therefore in some way also put themselves in such a condition. In this paper, the activity of writing - as a way of expressing thought - allows me to conduct a tour my own subjectivity, and to encounter the words that express the meanings that inform what I think and do about my practice with philosophical novels, and about the value of generating texts related to philosophical practice, formation and assessment.

Filosofia para crianças: do desenvolvimento das habilidades do pensar bem à formação de atitudes

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Awards before and after the Nobel Prize : a Matthew effect and/or a ticket to one's own funeral?

The primary aim of this descriptive exploration of scientists’ life cycle award patterns is to evaluate whether awards breed further awards and identify researcher experiences after reception of the Nobel Prize. To achieve this goal, we collected data on the number of awards received each year for 50 years before and after Nobel Prize reception by all 1901–2000 Nobel laureates in physics, chemistry, and medicine or physiology. Our results indicate an increasing rate of awards before Nobel reception, reaching the summit precisely in the year of the Nobel Prize. After this pinnacle year, awards drop sharply. This result is confirmed by separate analyses of three different disciplines and by a random-effects negative binomial regression model. Such an effect, however, does not emerge for more recent Nobel laureates (1971–2000). In addition, Nobelists in medicine or physiology generate more awards shortly before and after prize reception, whereas laureates in chemistry attract more awards as time progresses.

Dr. Matthew Rimmer takes a closer look at Fair Use

For this week's Favorites of the Week, Dr. Matthew Rimmer wanted to focus in on some of the specific points that came up in the Congressional hearing on fair use earlier this week. While a bit different than our usual "favorites of the week" post, it's a really fantastic in-depth look at some of the issues, which I'm sure many of you will enjoy.

Transient growth and triggering in the horizontal Rijke tube Matthew

This theoretical paper examines a non-normal and non-linear model of a horizontal Rijke tube. Linear and non-linear optimal initial states, which maximize acoustic energy growth over a given time from a given energy, are calculated. It is found that non-linearity and non-normality both contribute to transient growth and that, for this model, linear optimal states are only a good predictor of non-linear optimal states for low initial energies. Two types of non-linear optimal initial state are found. The first has strong energy growth during the first period of the fundamental mode but loses energy thereafter. The second has weaker energy growth during the first period but retains high energy for longer. The second type causes triggering to self-sustained oscillations from lower energy than the first and has higher energy in the fundamental mode. This suggests, for instance, that low frequency noise will be more effective at causing triggering than high frequency noise.

Poems by Matthew Francis

Matthew, Francis, 'Poems By Matthew Francis', Poetry Wales (2007) 42.4 RAE2008