Parasitisme i condició del lluç (Merluccius merluccius) del Golf de Lleó

El lluç europeu del Golf de Lleó és una espècie amb un gran valor comercial a les llotges catalanes per la qual cosa es troba sobreexplotat. Els paràmetres indicadors de la condició física avaluen la salut dels peixos i poden ajudar a predir la productivitat de les poblacions explotades. Un factor que pot estar relacionat amb la condició és el parasitisme, tot i que les investigacions en aquest sentit són molt escasses. Aquest estudi avalua per primera vegada la relació entre parasitisme i condició del lluç europeu. S’han examinat 30 individus, entre gener i març de 2010, i s’han localitzat paràsits que s’han classificat com a nematodes, cestodes, copèpodes i trematodes. S’han calculat també, els índexs de condició Le Cren, índex hepatosomàtic, índex gonodosomàtic i contingut lipídic en fetge i gònades. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els lluços infectats amb copèpodes tenen una quantitat inferior de lípids al fetge, la qual cosa podria indicar una menor condició física. Malgrat tot, cal disposar de més mostres per poder afirmar aquest fet, així com una sèrie temporal de dades que comprengui totes les estacions de l’ any

Genetic variation in the European hake, Merluccius merluccius. Description of protein loci and genetic divergence between Atlantic and Mediterranean populations = Anàlisi de la variabilitat genètica en el lluç europeu, Merluccius merluccius. Descripció dels loci electroforètics i divergència genètica entre les poblacions atlàntica i mediterrània

We examined the genetic population structure of the european hake (Merluccius merluccius) using electrophoretically detectable population markers in 35 protein loci. Samples were collected from 7 locations in the Atlantic Ocean and Mediterranean Sea. Six loci were polymorphic using the 0.05 criterion of polymorphism. Sample heterozigosities ranged from 0.052 to 0.072 and averaged 0.0625. In this study, significant allele frequency differences were detected between Atlantic and Mediterranean populations in three polymorphic loci: GAPDH-1*, GPI-2* and SOD-1*. Two major genetic groups were considered: a North-Atlantic stock and the Mediterranean stock. The Nei genetic distance, D, (based on 33 loci) between samples from these two groups ranged from 0.002 to 0.006. Genetic differenciation between these areas appears to reflect the barrier effect of Strait of Gibraltar. On average over loci, 96.92 % of the total gene diversity was contained within samples, 0.23 % expressed differences among locations within areas, and 2.64 % differences between regions. A review of morphological variation together with the genetic data presented here suggest that the populations of hake from these areas are subdivided into two different stocks: the North-Atlantic stock and the Mediterranean stock. The most conservative approach to the management of these stocks is to consider the Atlantic and Mediterranean stocks independently from oneanother

Per Catalunya! : vida i mort de LLu??s Companys. '??Por Catalu??a! : vida y muerte de Llu??s Companys'

El v??deo describe los principales acontecimientos hist??ricos coincidentes con la vida de Llu??s Companys: ascenso de los movimientos populares y del nacionalismo, Semana Tr??gica, Mancomunidad de Catalu??a, Dictadura de Primo de Rivera, constituci??n de Izquierda Republicana de Catalu??a, y otros acontecimientos que acabaron en el fusilamiento de Llu??s Companys.

El valor de la impremta en el Grup Escolar Llu??s Vives : una eina al servei de l???educaci?? durant la II Rep??blica i de la recuperaci?? de la mem??ria pedag??gica

Resumen basado en el de la publicaci??n

El Parlament Verd i l'educaci?? per a la ciutadania : IES Llu??s de Peguera de Manresa

Resumen basado en el de la publicaci??n

Parasitisme i condició del lluç (Merluccius merluccius) del Golf de Lleó

El lluç europeu del Golf de Lleó és una espècie amb un gran valor comercial a les llotges catalanes per la qual cosa es troba sobreexplotat. Els paràmetres indicadors de la condició física avaluen la salut dels peixos i poden ajudar a predir la productivitat de les poblacions explotades. Un factor que pot estar relacionat amb la condició és el parasitisme, tot i que les investigacions en aquest sentit són molt escasses. Aquest estudi avalua per primera vegada la relació entre parasitisme i condició del lluç europeu. S’han examinat 30 individus, entre gener i març de 2010, i s’han localitzat paràsits que s’han classificat com a nematodes, cestodes, copèpodes i trematodes. S’han calculat també, els índexs de condició Le Cren, índex hepatosomàtic, índex gonodosomàtic i contingut lipídic en fetge i gònades. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els lluços infectats amb copèpodes tenen una quantitat inferior de lípids al fetge, la qual cosa podria indicar una menor condició física. Malgrat tot, cal disposar de més mostres per poder afirmar aquest fet, així com una sèrie temporal de dades que comprengui totes les estacions de l’ any

A new endogenous natriuretic factor: LLU-alpha.

For over three decades, renal physiology has sought a putative natriuretic hormone (third factor) that might control the body's pool of extracellular fluid, an important determinant in hypertension, congestive heart failure, and cirrhosis. In our search for this hormone, we have isolated several pure natriuretic factors from human uremic urine that would appear, alone or in combination, to mark a cluster of phenomena previously presumed to be that of a single "natriuretic hormone." This paper reports the purification, chemical structure, and total synthesis of the first of these compounds, LLU-alpha, which proved to be 2,7,8-trimethyl-2-(beta-carboxyethyl)-6-hydroxychroman, presumably a metabolite of gamma-tocopherol. Both natural LLU-alpha and synthetic material are identical (except for optical activity) with respect to structure and biological activity. It appears that the natriuretic activity of LLU-alpha is mediated by inhibition of the 70 pS K+ channel in the apical membrane of the thick ascending limb of the kidney.

Anàlisi cronològica de la pesca al Port de Llançà: període 1977-1996

A partir del buidatge exhaustiu dels fulls de subhasta del peix i de les fitxes tècniques de les embarcacions de la Confraria del Port de Llançà, es fa una anàlisi cronològica qualitativa i quantitativa dels darrers vint anys de pesca. La flota, inicialment constituïda per barques d'arrossegament i de pesca artesanal (palangre petit i tresmail), ha anat evolucionant, i ha quedat bàsicament constituïda actualment pel ròssec i el palangre de fons, que ha substituit progressivament la pesca artesanal. Les pesqueries, notablement multiespecífiques els primers anys, van donar pas, bàsicament amb la incorporació del radar, a una pesca molt més selectiva, dominada essencialment per la captura de lluç entre els anys 1980 i 1985. La progressiva incorporació del palangre de fons fa que a partir del 1986 es tendeixi novament cap a una captura més multiespecífica, perd amb canvis qualitatius importants en la composició d'espècies capturades en relació amb els primers anys

Species identification of two sympatric hakes by allozymic markers

Samples were collected from hake species Merluccius australis and M. hubbsi in the south west Atlantic Ocean. Enzyme electrophoretic analysis of the eye, liver and muscle revealed 5 out of 33 genetic loci with species-specific allelic frequencies. These five loci provide a set of genetic markers for individual classification

Lipid (energy) reserves of european hake (Merluccius Merluccius) in the North-Western Mediterranean

This study analyses for the first time the lipid (energy) reserves of European hake (Merluccius merluccius) in the north-western Mediterranean from an ecophysiological perspective. Results show that there is a progressive accumulation of lipids in the liver of maturing hake -where the bulk of the fat is stored- as individuals grow. Results also indicate that female pre-spawners expend much energy on reproductive activities since they present lower liver lipid reserves than juveniles and maturing individuals. Furthermore, results show that female pre-spawners with higher lipid reserves in their livers had a higher amount of lipids in their ovaries, suggesting that maternal condition (spawner quality) may affect the reproductive potential of hake. Overall, the results of this study suggest that the analysis of liver lipid reserves during pre-spawning, along with the evaluation of the gonadosomatic index and the consideration of the reproductive stage, can contribute to improve the estimation of the reproductive potential of gadoid species such as hake

A bioeconomic model for Mediterranean fisherires, the hake off Catalonia (western Mediterranean) as a case study

The theoretical aspects and the associated software of a bioeconomic model for Mediterranean fisheries are presented. The first objective of the model is to reproduce the bioeconomic conditions in which the fisheries occur. The model is, perforce, multispecies and multigear. The main management procedure is effort limitation. The model also incorporates the usual fishermen strategy of increasing efficiency to obtain increased fishing mortality while maintaining the nominal effort. This is modelled by means of a function relating the efficiency (or technological progress) with the capital invested in the fishery and time. A second objective is to simulate alternative management strategies. The model allows the operation of technical and economic management measures in the presence of different kind of events. Both deterministic and stochastic simulations can be performed. An application of this tool to the hake fishery off Catalonia is presented, considering the other species caught and the different gears used. Several alternative management measures are tested and their consequences for the stock and economy of fishermen are analysed.

The political economy of international regulatory convergence in public utilities

To what extent should public utilities regulation be expected to converge across countries? When it occurs, will it generate good outcomes? Building on the core proposition of the New Institutional Economics that similar regulations generate different outcomes depending on their fit with the underlying domestic institutions, we develop a simple model and explore its implications by examining the diffusion of local loop unbundling (LLU) regulations. We argue that: one should expect some convergence in public utility regulation but with still a significant degree of local experimentation; this process will have very different impacts of regulation.

Heterogeneous products and tests for an appropriate aggregation level considering different qualities: evidence from fresh hake at Barcelona’s wholesale market

[cat] Aquest estudi destaca la importància de considerar un nivell d’agregació adequat en els anàlisis de demanda, ja que treballar utilitzant un nivell d’agregació inadequat pot donar lloc a estimacions esbiaixades. Aquest fet es mostra a través de l’anàlisi de diferents productes de lluç fresc comercialitzats a Mercabarna, el mercat majorista de Barcelona. La literatura sobre la demanda de peix tracta al lluç com un únic producte i espècie. No obstant això, en el mercat espanyol, es comercialitzen molts peixos com a lluç, els quals mostren comportaments molt diferents (des de béns inferiors fins a béns de luxe). Els resultats obtinguts, en concordança amb les observacions empíriques, demostren que l’anàlisi s’ha de realitzar amb un major grau de detall que a nivell d’espècie. Això qüestiona els resultats d’anteriors estudis de demanda i la majoria de les bases de dades, on l’observació del nivell d’agregació adequat dels productes no es té en compte.

Heterogeneous products and tests for an appropriate aggregation level considering different qualities: evidence from fresh hake at Barcelona’s wholesale market

[cat] Aquest estudi destaca la importància de considerar un nivell d’agregació adequat en els anàlisis de demanda, ja que treballar utilitzant un nivell d’agregació inadequat pot donar lloc a estimacions esbiaixades. Aquest fet es mostra a través de l’anàlisi de diferents productes de lluç fresc comercialitzats a Mercabarna, el mercat majorista de Barcelona. La literatura sobre la demanda de peix tracta al lluç com un únic producte i espècie. No obstant això, en el mercat espanyol, es comercialitzen molts peixos com a lluç, els quals mostren comportaments molt diferents (des de béns inferiors fins a béns de luxe). Els resultats obtinguts, en concordança amb les observacions empíriques, demostren que l’anàlisi s’ha de realitzar amb un major grau de detall que a nivell d’espècie. Això qüestiona els resultats d’anteriors estudis de demanda i la majoria de les bases de dades, on l’observació del nivell d’agregació adequat dels productes no es té en compte.

La gouvernance nodale de la sécurité locale

Le présent travail de recherche se propose d’analyser les dispositifs de gouvernance nodale de la sécurité locale en France, alors que le paradigme a vu le jour et s’est développé dans les pays anglo-saxons fortement décentralisés. C’est qu’en France les dispositifs de gouvernance nodale s’apparentent bien plus à un dialogue entre central et local qu’entre secteur public et privé. La recherche identifie ainsi les caractéristiques de la gouvernance nodale au cœur des dispositifs partenariaux de la sécurité locale, supportés par le Contrat Local de Sécurité (CLS), le Conseil Local de Sécurité et de Prévention de la Délinquance (CLSPD) ou encore le Groupe Local de Traitement de la Délinquance (GLTD). La recherche identifie ainsi les stratégies de décentrage de l’État et de transfert de la production de sécurité vers une diversité d’acteurs locaux, dont les maires et les services municipaux. Une diversité de politiques publiques locales de sécurité de pertinences différentes voit alors le jour. Le premier enseignement de cette recherche est l’importance du rôle joué par le node super-structurel, que nous appelons super-node et qui regroupe le maire ou l’élu local à la sécurité, le responsable de la police d’État, celui de la police municipale et le représentant de l’État. Il apparaît que dans le dispositif de gouvernance nodale, ce groupe informel génère la dynamique collective qui permet de regrouper, tant les producteurs que les consommateurs de sécurité locale gravitant au sein du réseau local de sécurité. La quarantaine d’entrevues qualitatives permet également d’identifier que la Justice, productrice de sécurité comme peut l’être aussi la sécurité privée ou la médiation sociale, apparaît plus distante que ce que pouvait laisser penser l’étude des textes réglementaires organisant le partenariat. Les bailleurs sociaux, les transporteurs et l’Éducation nationale apparaissent clairement comme des acteurs importants, mais périphériques de sécurité, en intégrant cette « famille élargie » de la sécurité locale. Le deuxième enseignement est relatif au fonctionnement même du dispositif nodal ainsi que du super-node, la recherche permettant d’identifier les ressources mutualisées par l’ensemble des nodes. Cela permet également d’identifier les mécanismes de répartition des tâches entre les différents acteurs et plus particulièrement entre les deux organisations policières d’État et municipale, travaillant autant en compétition, qu’en complémentarité. Cette recherche explore également le rôle joué par l’information dans le fonctionnement du super-node ainsi que l’importance de la confiance dans les relations interpersonnelles des représentants des nodes au sein du super-node. Enfin, l’étude permet également de mettre en perspective les limites du dispositif actuel de gouvernance nodale : le défaut avéré d’outils performants permettant d’informer convenablement le super-node quant aux phénomènes de violence ainsi que d’évaluer l’efficience du dispositif. Cela permet également de questionner l’autonomie des dispositifs de gouvernance nodale, la confiance pouvant ouvrir à la déviance et la collégialité au défaut de la traçabilité de la responsabilité. La fracture avec la société civile apparaît clairement et ne facilite pas le contrôle sur un mode de production de sécurité qui se développe en parallèle des dispositifs traditionnels de démocratie locale.