Variación y periferia izquierda: la Anteposición de Foco Débil en español y en catalán

El objetivo de éste estudio es el análisis diacrónico y comparativo {español-catalán} de la Anteposición de Foco Débil (AFD) en las lenguas románicas medievales

Ordre de mots i estructura informativa a la llengua de Francesc Eiximenis

En aquest estudi s’examina la llengua d’alguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el ‘Dotzè del Crestià’ i les cartes autògrafes publicades per Martí 2002) per tal d’aprofundir en la distribució de l’estructura informativa i el consegüent ordre de mots que utilitza l’autor. L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en els casos d’ avantposició del català antic que correspon a una estructura de focalització feble (no contrastiva)

Foco oracional y polaridad: en torno a una asimetría entre el español y el catalán

En aquest estudi s’examina la perifèria esquerra del català antic en comparació amb la del castellà antic, i es descriuen les diferències més rellevants

L'Ordre dels constituents sintàctics oracionals majors en català

El treball és la primera part d’una tesi que tractarà la influència que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisició de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrarà en la influència de les característiques gramaticals del panjabi i del romanès com a L1 en l’adquisició de l’ordre sintàctic del català com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintàctic del català a partir de gramàtiques, de treballs específics sobre el tema, de l’anàlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar

La lluentor dels mots. 'El brillo de las palabras'.

Se aborda la relación entre libro y lector, la importancia de la lectura en el contexto tecnológico, económico y cultural actual, y la transición que se produce del orden escrito al orden electrónico, como se construyen y enraizan las identidades de la sociedad de la información. Se comenta cómo la palabra y la lectura ayudan al lector a conocer y a conocerse, a soñar, a entender y dar un sentido a las cosas. Se reflexiona sobre el valor educativo de la lectura, el deseo del saber inherente a la persona, el nacimiento del lector. Se medita sobre la identidad y el humanismo en la sociedad de la información.

Unitats didàctiques integrades de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura. Educació secundària obligatòria : Francesc de Borja Moll, llengües romàniques, llengua i dialecte, principals dialectes del català i del castellà. 'Unidades didácticas integradas de lengua y literatura catalana y lengua y literatura castellana. Educación secundaria obligatoria : Francesc de Borja Moll, lenguas románicas, lengua y dialecto, principales dialectos del catalán y del castellano'.

Documento en formato electrónico (PDF). Esta unidad didáctica está pensada para ser aplicada en el tercer curso de ESO. Resumen tomado parcialmente de la propia innovación

Francesc de Borja Moll. Llengües romàniques. Llengua i dialecte. Principals dialectes del català i del castellà.'Francisco de Borja Moll. Lenguas románicas. Lengua y dialecto. Principales dialectos del catalán y del castellano'.

Se expone una unidad didáctica dedicada a la lengua catalana y castellana. Se estructura en una presentación de objetivos, contenidos, metodología y material destinado al profesorado donde se proponen toda una serie sesiones para llevar a cabo en clase. Finalmente se adjunta una tabla de evaluación de ayuda para el profesor y un cuestionario destinado a los alumnos.

La història apassionada dels mots. 'La historia apasionada de las palabras'.

Con la aparición del Diccionario Etimológico y Complementario de la Lengua Catalana (DECLC) y del Onomasticon Catalionae cambió completamente la concepción sobre lo que era un diccionario. Aquí se analizan las consecuencias de este cambio en la lengua catalana.

De l'ordre des mots dans les langues anciennes comparées aux langues modernes; question de grammaire général.

Mode of access: Internet.

L’ ordre de clítics en català antic: morfologia i sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

L'ordre dels cíclics en la llengua catalana medieval

Immunològic i immunitari: un esforç il·lògic? [pòster]

Pòster presentat al I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques (CINEO 2008).

Immunològic i immunitari: un esforç il·lògic? [edició preliminar]

Edició preliminar de l’article publicat en les actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques (CINEO 2008).

Les Construccions atributives, locatives, existencials i possessives en espanyol i en romanès: Descripció i adquisició de segones llengües

Aquest treball pretén analitzar les característiques de les construccions atributives, locatives, existencials i possessives (abreujadament ALEP) de cinc llengües romàniques: el català, l’espanyol, el romanès, el portuguès i l’italià. També s’analitza l’adquisició d’aquestes construccions en català i en espanyol L2 per part de parlants que tenen el romanès, el portuguès o l’italià com a L1. El treball de recerca se centrarà en l’estudi de l’espanyol i del romanès i a la tesi s’ampliarà l’estudi amb la resta de llengües

[Ressenya del llibre] Fischer, Susann: The Catalan Clitic System: A Diachronic Perspective on its Syntax and Phonology, Berlín, Mouton de Gruyter, 2002

Comentari al llibre de Susann Fischer, 'The Catalan Clitic System: A Diachronic Perspective on its Syntax and Phonology', que segons les autores de la ressenya constitueix una bona introducció a un tema de gran interès per als estudis històrics: la posició dels pronoms àtons en català i en altres llengües romàniques

[Ressenya del llibre] Susann Fischer: The Catalan Clitic System. A Diachronic Perspective on its Syntax and Phonology (Mouton de Gruyter, Berlín,2002)

Comentari al llibre de Susann Fischer, 'The Catalan Clitic System: A Diachronic Perspective on its Syntax and Phonology', que segons les autores de la ressenya constitueix una bona introducció a un tema de gran interès per als estudis històrics: la posició dels pronoms àtons en català i en altres llengües romàniques